EDICTO sobre aprobación definitiva de la modificación del Reglamento de los servicios públicos de saneamiento del Consejo Comarcal de El Pla d'Urgell.

El Ple del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, en sessió ordinària realitzada el dia 25 de juny de 2024, va aprovar inicialment la modificació del Reglament dels serveis públics de sanejament del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

Atès que va ser publicat el text íntegre de la modificació al Butlletí Oficial de la Província núm. 125, de data 28 de juny de 2024, i al tauler d'anuncis d'aquesta entitat, sense que s'hagi presentat cap reclamació contra el mateix queda definitivament aprovada la modificació del Reglament dels serveis públics de sanejament del Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

A continuació es transcriu el text íntegre del Reglament dels serveis públics de sanejament:

"REGLAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS DE SANEJAMENT DEL CONSELL COMARCAL DEL PLA D'URGELL

CAPÍTOL I

Disposicions generals

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte regular els serveis públics de sanejament gestionats pel Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

Article 2. Finalitats

El Reglament dels serveis públics de sanejament es dicta per a l'acompliment de les següents finalitats:

a) Regular l'ús i el control dels sistemes públics de sanejament de manera que es garanteixi el bon funcionament i la integritat de les obres i els equips que els constitueixen.

b) Garantir, si s'escau, mitjançant els tractaments previs adequats, que les aigües residuals no domèstiques que s'aboquen als sistemes públics de sanejament acompleixin els límits establerts a l'annex II o a les autoritzacions o permisos preceptius.

c) Garantir que els abocaments de les estacions depuradores compleixen les exigències establertes a la normativa vigent, de manera que no tinguin efectes nocius sobre el medi ambient i la salut de les persones.

d) Garantir l'adequat tractament dels residus i de les emissions provinents del sistema públic de sanejament per tal d'evitar efectes nocius en el medi i la salut de les persones, i per tal d'assegurar el compliment de les normatives aplicables.

Article 3. Definicions

Als efectes del present Reglament, s'entén per:

1. Sistema públic de sanejament d'aigües residuals: el conjunt de béns de domini públic interrelacionats en un tot orgànic, compost per una o més xarxes locals de clavegueram, col·lectors, estacions de bombament, emissaris submarins, estació depuradora d'aigües residuals i altres instal·lacions de sanejament associades, amb l'objecte de recollir, conduir fins a l'estació i sanejar, de manera integrada, les aigües residuals generades en un o més municipis.

2. Sistema públic de sanejament en alta: el conjunt de béns de domini públic constituït per l'estació depuradora d'aigües residuals, les estacions de bombament, els emissaris submarins i els col·lectors en alta associats. S'entén per col·lector en alta aquella instal·lació a la qual es connecten les xarxes de clavegueram col·lectives, conduint directament (per gravetat o bombament) les aigües residuals recollides fins a l'estació depuradora d'aigües residuals.

3. Sistema públic de sanejament en baixa: el conjunt de béns de domini públic constituït per la xarxa de clavegueram municipal i les altres instal·lacions que, de conformitat amb la normativa de règim local, són de competència del municipi.

4. Aigües residuals: les aigües utilitzades que, procedents d'habitatges, instal·lacions comercials, industrials, sanitàries, comunitàries o públiques, s'aboquen, a vegades, juntament amb aigües d'altra procedència.

5. Aigües residuals urbanes: les aigües residuals domèstiques o la barreja d'aquestes amb les aigües residuals no domèstiques i/o aigües d'escorrentia pluvial.

6. Aigües residuals domèstiques: les aigües residuals procedents dels usos particulars (sanitaris, dutxes, cuina i menjador, rentat de roba i vaixelles, etc.) generades principalment pel metabolisme humà i les activitats domèstiques no industrials, ni comercials, ni agrícoles, ni ramaderes.

7. Aigües residuals no domèstiques: totes les aigües residuals abocades des d'establiments utilitzats per efectuar qualsevol activitat comercial, industrial, agrícola o ramadera i que no siguin d'escorrentia pluvial.

8. Aigües blanques: les aigües que no han estat sotmeses a cap procés de transformació de tal manera que la seva potencial capacitat de pertorbació del medi és nul·la i, per tant, no han de ser conduïdes mitjançant els sistemes públics de sanejament. La procedència és diversa: aigües destinades per al reg agrícola, aigües subterrànies, aigües superficials, deus o brolladors i aigües procedents de la xarxa d'abastament.

9. Aigües pluvials: les aigües provinents de la precipitació atmosfèrica que, en funció del seu recorregut d'escolament, tenen un caràcter d'aigües blanques o d'aigües residuals urbanes.

10. Residus: els llots originats a les instal·lacions de depuració d'aigües residuals urbanes i els materials més simples obtinguts en el pretractament de les aigües residuals i constituïts, bàsicament, per greixos, sorres i d'altres sòlids.

11. ELA: ens local o agrupació d'ens locals amb personalitat jurídica pròpia i capacitat per gestionar un o més sistemes públics de sanejament d'aigües residuals i el sistema o sistemes d'abastament d'aigua en alta i de subministrament d'aigua en baixa dels municipis que el composen.

12. Administració competent: ens públic que té encomanada la gestió dels sistemes de sanejament.

13. Ens gestor: ELA o administració competent responsable de la gestió del sistema públic de sanejament, i del seu abocament en els termes d'aquest Reglament i del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya.

14. Usuaris i usuàries domèstics: aquells que aboquen aigües residuals domèstiques segons la definició de l'apartat 6.

15. Usuaris i usuàries no domèstics: aquells que aboquen aigües residuals no domèstiques segons la definició de l'apartat 7.

16. Límit de saturació del sistema: a nivell de referència i supletòriament al que es concreti en l'instrument de transmissió de la titularitat del sistema de sanejament, es considerarà que un sistema de sanejament es troba en el seu límit de saturació quan, en còmput de dotze mesos i durant la meitat o més de la meitat del temps sec, el seu grau de saturació sigui igual o superior al 80%.

17. Grau de saturació del sistema: relació entre la situació real en la qual es troba un sistema públic de sanejament i la capacitat màxima hidràulica i/o de càrrega contaminant per les quals ha estat dissenyat en condicions normals de funcionament.

Article 4. Àmbit d'aplicació

Queden sotmesos al present Reglament tots els sistemes públics de sanejament gestionats pel Consell Comarcal del Pla d'Urgell.

CAPÍTOL II

Utilització del sistema públic de sanejament

Article 5. Condicions prèvies per la connexió a sistema públic de sanejament

Per a la connexió d'un usuari o usuària al sistema públic de sanejament, cal que la xarxa estigui en servei i que l'efluent compleixi les condicions que s'hi estableixen.

Article 6. Requisits i característiques bàsiques de l'escomesa al sistema de sanejament

6.1  Els ens gestors o, si s'escau, els ens locals han d'establir els requisits i les característiques físiques de l'escomesa a la xarxa de sanejament, tot respectant el contingut mínim següent:

a) Plànol de la xarxa de desguàs interior de l'edifici en planta i alçada, a escales respectives 1:100 i 1:50, detallant expressament els sifons generals i la ventilació aèria.

b) Descripció de les disposicions i dimensions adequades per a un desguàs correcte, amb especificacions del material, diàmetre i pendent longitudinal.

c) Instal·lació d'un sifó general en cada edifici per tal d'evitar el pas de gasos i múrids. Entre l'escomesa del clavegueró i el sifó general de l'edifici, es disposarà obligatòriament d'una canonada de ventilació, sense sifó ni cap tancament, a la qual podran conduir-se les aigües pluvials sempre que, respectant la lliure ventilació, els punts laterals de recollida estiguin adequadament protegits per sifons o reixes antimúrids.

6.2  Tota instal·lació que aboqui aigües residuals no domèstiques haurà d'ubicar, abans de la connexió al sistema i en totes i cadascuna de les connexions que posseeixi, una arqueta de registre lliure de qualsevol mena d'obstacle i accessible en tot moment als serveis tècnics competents per a l'obtenció de mostres.

6.3  L'arqueta haurà de disposar, quan el permís d'abocament així ho estableixi, d'un element aforador per a la determinació exacta del cabal abocat. Si els volums d'aigua consumida i els volums d'aigua abocada fossin aproximadament els mateixos, la mesura de la lectura del cabal d'aigua per abastament podrà ésser utilitzada com aforament del cabal abocat.

6.4  Els establiments hauran de procurar la unificació dels abocaments generats pels processos productius i, alhora, respectaran les xarxes separatives de tal manera que no podran abocar les aigües pluvials en la xarxa interna de les aigües residuals, i viceversa.

6.5  Les obres d'escomesa al sistema de sanejament estan subjectes a les prescripcions de la normativa urbanística.

6.6  Totes les despeses derivades de les actuacions de connexió al sistema, així com les de conservació i manteniment seran a càrrec de la persona interessada.

Article 7. Condicions per a la utilització del sistema públic de sanejament

7.1  Els usuaris i usuàries no domèstics, l'activitat dels quals estigui compresa en les seccions C, D i E de la Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques de 2009, aprovada pel Decret 137/2008, de 8 de juliol, o sigui, potencialment contaminant o bé que generi abocaments superiors als 6.000 m3/any resten obligats a obtenir el permís d'abocament al sistema públic de sanejament i a respectar les prohibicions establertes en l'annex I i les limitacions que contempla l'annex II d'aquest Reglament.

7.2  Els usuaris i usuàries domèstics i la resta de persones usuàries no domèstiques no inclosos en l'apartat anterior, l'activitat dels quals generi aigües residuals domèstiques, resten subjectes a les previsions de les reglamentacions que dicti l'ens gestor i, en tot cas, a les prohibicions establertes en l'annex I d'aquest Reglament.

7.3  L'autorització d'un abocament al medi només eximeix la connexió a un sistema públic de sanejament si aquest no existeix o bé si, encara que n'hi hagi, és autoritzat per l'organisme de conca perquè és més beneficiós per al medi.

7.4  L'ens gestor inscriurà d'ofici l'abocament en el cens d'abocaments que regula l'article 18 del present Reglament.

Article 8. Prohibicions i limitacions

8.1  Resta prohibit:

a) L'abocament de les substàncies que s'estableixen en l'annex I del present Reglament.

b) La dilució per aconseguir uns nivells d'emissió que permetin el seu abocament a sistema, excepte en casos d'extrema emergència o de perill imminent i, en tot cas, amb comunicació prèvia a l'ens gestor.

c) L'abocament d'aigües blanques al sistema quan pugui adoptar-se una solució tècnica alternativa per existir a l'entorn de l'activitat una xarxa separativa o una llera pública. En cas contrari s'haurà d'obtenir un permís específic per realitzar aquests abocaments.

8.2  Els abocaments no domèstics que continguin substàncies de les establertes en l'annex II del present Decret, hauran de respectar les limitacions que s'hi estableixen.

8.3  L'ens gestor podrà adoptar limitacions diferents a les establertes en l'apartat anterior quan, en aplicació de les millors tècniques disponibles, s'aconsegueixi que, per a una mateixa càrrega contaminant fixa abocada al sistema, el cabal abocat considerat en el permís d'abocament decrementi a causa de l'estalvi d'aigua per part de l'establiment.

Article 9. Límits de saturació del sistema

9.1 El Consell Comarcal proposarà a l'Agència Catalana de l'Aigua l'establiment d'una reserva suficient de la capacitat del sistema que garanteixi el tractament de les aigües residuals dels creixements urbans futurs.

9.2  Quan no es pugui garantir la reserva indicada en l'apartat anterior o s'arribi a un nivell proper al de saturació del sistema, el Consell Comarcal ho posarà en coneixement de l'Agència Catalana de l'Aigua.

9.3  Aquesta comunicació permetrà que els corresponents instruments de planificació de l'Agència Catalana de l'Aigua incorporin les actuacions necessàries per garantir el tractament de les aigües residuals en atenció a les previsions del creixement urbà contemplades en el planejament urbanístic o per superar la situació de risc de saturació del sistema.

9.4  Els límits de saturació del sistema a què es refereixen els anteriors apartats es concretaran en cada cas en el corresponent títol de transmissió de la titularitat de les instal·lacions que conformen el sistema de sanejament.

Article 10. El permís d'abocament al sistema

10.1  El permís d'abocament al sistema és atorgat d'acord amb el règim regulat a l'article 12.

10.2  L'atorgament d'aquest permís faculta als usuaris i usuàries per realitzar abocaments d'aigües residuals als sistemes públics de sanejament en les condicions que s'hi estableixin.

10.3  El permís d'abocament al sistema s'estableix en aquest Reglament, sens perjudici de les competències municipals en matèria de clavegueram.

Article 11. Documentació

Les persones titulars de les activitats a què es refereix l'article 7.1 han d'aportar la documentació que recull l'annex III del present Reglament per tal d'obtenir el permís d'abocament, d'acord amb el règim regulat a l'article 12.

Article 12. Règim d'obtenció del permís d'abocament

12.1  En el cas d'activitats compreses en l'àmbit d'aplicació de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, l'obtenció del permís d'abocament se sotmet al règim regulat a la llei esmentada.

12.2  En cas que les activitats subjectes a permís d'abocament no es trobin compreses en l'àmbit d'aplicació de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, regirà la normativa de procediment administratiu.

Article 13. Contingut del permís d'abocament al sistema

13.1  El permís d'abocament al sistema ha d'incloure com a mínim:

a) Els límits màxims admissibles de les característiques de l'abocament per a l'establiment de les quals s'haurà de tenir en compte l'assoliment dels objectius de qualitat del medi.

b) El cabal mitjà abocat (m3/d) i cabal màxim abocat (m3/h).

c) L'obligació d'instal·lar una arqueta que permeti l'aforament i la presa de mostres en el termini màxim d'un mes a comptar des de la notificació de la resolució. L'arqueta haurà de disposar d'un element aforador amb les característiques establertes en l'article 6.3 d'aquest Reglament quan el cabal de l'abocament i d'abastament siguin diferents.

d) El període de proves que no podrà excedir un any per tal d'avaluar les incidències de la connexió al normal funcionament del sistema de sanejament.

e) La durada màxima del permís d'abocament és de 6 anys, entenent-se renovat per períodes successius d'igual durada, sempre que l'abocament no hagi sofert modificacions i no s'hagin incomplert els límits d'abocament.

13.2  El permís d'abocament al sistema podrà, a més, establir limitacions, condicions i garanties pel que fa a:

a) Límits sobre l'horari de l'abocament.

b) Registres de planta en relació als abocaments.

c) Programes d'execució d'instal·lacions de depuració.

d) Aforament de cabals.

e) Les obligacions adquirides per l'usuari o usuària.

f) Altres que estableixi l'ens gestor.

13.3  El permís d'abocament al sistema pot establir l'obligació de realitzar autocontrols per part del titular de l'activitat, d'acord amb l'establert a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, quan es tracti d'activitats compreses en el seu àmbit d'aplicació o bé d'usuaris o usuàries que, pel cabal i/o per la càrrega contaminant i/o pel fet de manipular productes perillosos, comportin un elevat risc d'impacte sobre el sistema públic de sanejament.

13.4  El permís pot incloure excepcions temporals als requeriments especificats en l'annex II d'aquest Reglament en el cas que s'aprovi un programa que garanteixi el compliment d'aquestes exigències en un termini de dotze mesos o en el cas que es presenti un projecte de reducció de la contaminació tècnicament viable i temporalment possible. En cap cas, l'excepció temporal no podrà superar un any de vigència.

13.5  Quan la capacitat de les instal·lacions de sanejament es trobi per sota del vint-i-cinc per cent del seu límit de saturació, es podran admetre abocaments que superin els límits establerts en el bloc 1 de l'annex II d'aquest Reglament amb l'objectiu d'aprofitar al màxim la seva capacitat de depuració. Caldrà que aquesta possibilitat es reguli en el permís d'abocament detallant-se, entre altres extrems, els límits sobre l'horari, el cabal, les càrregues contaminants de l'abocament, així com el sobrecost. L'atorgament del permís no pot en cap cas comprometre l'assoliment dels objectius de qualitat del medi receptor on aboqui el sistema públic de sanejament.

13.6  Quan els abocaments d'aigües residuals els generin activitats compreses en l'àmbit d'aplicació de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, les prescripcions del permís d'abocament al sistema s'integraran en la resolució que posa fi al procediment en els termes previstos en la dita Llei.

13.7  La inspecció i vigilància del permís d'abocament correspon al Consell Comarcal.

Article 14. Revisió del permís d'abocament al sistema

14.1  Sens perjudici del previst a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, el permís d'abocament al sistema s'haurà de revisar quan es produeixi algun canvi significatiu en la composició de l'abocament, quan s'hagin alterat substancialment les circumstàncies concurrents en el moment del seu atorgament, o quan n'hagin sobrevingut d'altres que justificarien la denegació del permís o el seu atorgament amb condicions diferents.

En tot cas, caldrà procedir a l'esmentada revisió quan la càrrega contaminant abocada per a les activitats respecte el total tractat pel sistema sigui significativa i dificulti el tractament en les condicions adequades.

Igualment, es revisarà el permís d'abocament quan l'efecte additiu d'abocaments de les mateixes característiques qualitatives en dificulti, també, el seu tractament adequat.

14.2  Si la revisió comporta la modificació de les condicions de l'abocament s'atorgarà un termini, que en cap cas pot excedir de dotze mesos, per adaptar-se als nous requeriments.

Article 15. Revocació del permís d'abocament al sistema

El permís d'abocament podrà ser revocat en els supòsits següents:

a) Revocació de l'autorització o llicència que permeti el desenvolupament de l'activitat.

b) Incompliment dels requeriments efectuats per l'adequació de l'abocament a les condicions establertes.

c) Com a mesura aparellada a una sanció.

Article 16. Abocament mitjançant camions cisterna

16.1  Per a la realització d'abocaments a les instal·lacions de sanejament mitjançant vehicles cisterna caldrà que, sens perjudici dels permisos exigibles de conformitat amb la legislació sectorial aplicable, la persona posseïdora obtingui un permís especial atorgat per l'ens gestor.

16.2  L'abocament que s'hagi de realitzar mitjançant camions cisterna ha de respectar les prohibicions i limitacions establertes en els annexos I i II d'aquest Reglament.

16.3  Tot i l'establert en l'apartat anterior, els abocaments procedents de fosses sèptiques, de les neteges dels sistemes públics de sanejament o de basses de recollida d'aigües potencialment contaminades i realitzats mitjançant camions cisterna, no estaran sotmesos a les limitacions del bloc 1 de l'annex II pel que fa a la DQO, la DBO, conductivitat, clorurs, amoni, les partícules en suspensió i els sulfurs .

16.4  Quan la capacitat de les instal·lacions de sanejament es trobi per sota del vint-i-cinc per cent del seu límit de saturació, podrà aplicar-se allò previst en el punt 5 de l'article 13 d'aquest Reglament.

16.5  Les estacions depuradores d'aigües residuals hauran de disposar de les instal·lacions adients per rebre els abocaments realitzats mitjançant camions cisterna.

16.6  L'ens gestor durà un cens on inscriurà tots els permisos especials per a l'abocament mitjançant camions cisterna que hagi atorgat, així com la procedència i naturalesa dels abocaments que, mitjançant aquest sistema, s'efectuïn.

Article 17. Obligacions de la persona titular del permís d'abocament

17.1  La persona titular del permís d'abocament ha de complir les obligacions següents:

a) Comunicar amb caràcter immediat a l'ens gestor qualsevol avaria en el procés productiu i/o qualsevol incidència que pugui afectar negativament a la qualitat de l'abocament al sistema.

b) Comunicar amb caràcter immediat a l'ens gestor qualsevol circumstància futura que impliqui una variació de les característiques quantitatives i/o qualitatives de l'abocament perquè l'ens gestor procedeixi, si s'escau, a la revisió del permís.

c) Disposar d'un pla d'autoprotecció elaborat de conformitat amb allò establert en la legislació sectorial en coordinació amb el que estableixi el pla d'autoprotecció del sistema elaborat per l'ens gestor, de conformitat amb el que estableix l'article 20 d'aquest Reglament.

d) Adaptar la seva activitat i, si s'escau, les seves instal·lacions, a les mesures i actuacions que resultin del pla d'autoprotecció del sistema previst a l'article 20 d'aquest Reglament.

17.2  En el supòsit en què es produeixi una descàrrega al sistema deguda a cas fortuït, l'usuari titular de l'activitat causant de la descàrrega està obligat a:

a) Comunicar la descàrrega al Consell Comarcal, l'ajuntament i l'Agència Catalana de l'Aigua tot i especificant les següents dades:

Nom, identificació i ubicació de l'activitat.

Cabal i matèries abocades.

Hora i causes de la descàrrega.

Descripció de les mesures adoptades.

b) Actuar, si s'escau, d'acord amb el que prevegi el seu pla d'autoprotecció.

c) Adoptar les mesures necessàries per minimitzar els efectes negatius i els danys causats al sistema.

Article 18. Cens d'abocaments al sistema

El Consell Comarcal durà un cens d'abocaments al sistema on inscriurà els abocaments sotmesos a permís d'abocament al sistema, fent-hi constar, entre altres extrems:

a) Nom, adreça, NIF de la persona/es titular/s de l'activitat i Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques.

b) Dades bàsiques sobre el cabal abastat i abocat.

c) Situació administrativa del permís d'abocament al sistema.

Article 19. Normes bàsiques per al manteniment, la reposició i l'explotació de les instal·lacions del sistema

19.1  El Consell Comarcal vetllarà pel correcte funcionament i estat de conservació dels sistemes públics de sanejament.

19.2  A aquests efectes, el Consell Comarcal elaborarà i acomplirà els plans de manteniment d'equips, instal·lacions electromecàniques i obra civil. Pel que fa a la xarxa de col·lectors, i sense perjudici d'aquelles accions que en permetin un correcte funcionament, vetllarà pel seu correcte estat de neteja, identificarà les connexions existents, els punts amb risc d'incidències en el medi, ruptures i intrusions d'aigües blanques.

19.3  Per a la correcta explotació del sistema, el Consell Comarcal ha de gestionar les línies d'aigua i els llots de les instal·lacions de depuració, en compliment de la normativa sectorial aplicable, de manera que asseguri els màxims rendiments de la instal·lació, no s'obstaculitzi el seu bon funcionament per l'acumulació de llots en la línia de procés, no es causin afeccions perjudicials per a l'entorn i s'asseguri l'evacuació dels llots en condicions de seguretat.

19.4  En els casos d'aturada forçada, ja sigui programable o imprevista, del sistema de sanejament, el Consell Comarcal haurà de comunicar-la a les persones afectades i adoptar les mesures necessàries per minimitzar les seves conseqüències, reduir el temps d'aturada, realitzar les reparacions en el període de menor incidència possible i assegurar el màxim grau de tractament de depuració de l'aigua possible.

19.5  El Consell Comarcal elaborarà, anualment un pla de reposicions, millora i noves inversions, que presentarà a l'Agència Catalana de l'Aigua per tal que determini el seu règim de programació i finançament, prèvia comprovació del compliment del pla de manteniment i de la resta de les previsions d'aquest Reglament.

19.6  L'execució de les tasques d'explotació, conservació i manteniment es desenvoluparà amb compliment de les disposicions vigents en matèria de salut i higiene laboral, adoptant-se les mesures de protecció individuals i col·lectives que siguin necessàries.

Article 20. Pla d'autoprotecció del sistema

20.1  De conformitat amb el que estableix la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, els ens gestors dels sistemes públics de sanejament han de disposar del seu pla d'autoprotecció en el qual, a més d'incloure el contingut mínim establert per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció dels riscos laborals, cal que es defineixin:

a) Anàlisi del risc.

Descripció de les instal·lacions on pot esdevenir l'emergència, indicant els principals aspectes crítics.

Identificació de les eventuals emergències i dels efectes que se'n puguin derivar.

Determinació dels elements vulnerables susceptibles de resultar afectats per l'emergència.

b) Mesures preventives.

Establiment de les mesures preventives necessàries per evitar i disminuir els riscos potencials i promoure'n la detecció immediata.

Descripció dels mitjans per dur a terme les tasques preventives.

c) Manual d'actuació.

Organització: comandaments, jerarquia organitzativa, centres de comandament, funcions de cada unitat, mitjans i recursos disponibles.

Actuacions en cas d'emergència: procediment d'activació del pla, nivells d'activació del pla i procediment de mobilització dels equips intervinents.

Integració i coordinació del pla amb plans d'àmbit superior.

d) Implantació i manteniment.

Establiment del programa d'implantació de simulacres.

Establiment del programa de treball per al manteniment, l'actualització i la revisió del pla.

20.2  Els usuaris i usuàries titulars dels permisos d'abocament hauran d'adaptar la seva activitat, i si s'escau les seves instal·lacions, a les mesures i actuacions adoptades pels ens gestors en aplicació del Pla de seguretat i d'emergència del sistema.

CAPÍTOL III

Inspecció i control

Article 21. Funció inspectora

21.1  La funció inspectora correspon al Consell Comarcal del Pla d'Urgell el qual l'exerceix a través dels òrgans que tenen atribuïdes les funcions inspectores.

21.2  En tot cas, correspon a l'Agència Catalana de l'Aigua l'alta inspecció del sistema públic de sanejament. En exercici d'aquesta facultat, podrà realitzar els controls, assajos i anàlisis que consideri necessari, tot i informant al Consell Comarcal.

21.3  La realització d'anàlisis, preses de mostres i la col·laboració material en tasques d'inspecció podrà ser realitzada per personal del propi Consell Comarcal, personal de l'empresa explotadora de les EDAR o per entitats col·laboradores degudament acreditades per la Generalitat de Catalunya.

Article 22. Objecte i inici de la inspecció

22.1  Poden ser objecte d'inspecció les activitats o instal·lacions els abocaments d'aigües residuals de les quals puguin afectar el sistema públic de sanejament i el seu funcionament.

22.2  L'actuació inspectora s'inicia:

a) D'ofici, com a conseqüència de la iniciativa de l'òrgan competent, de l'inspector quan apreciï un incompliment de les normes reguladores dels abocaments o per ordre superior.

b) En virtut de denúncia.

Article 23. Facultats del personal inspector

23.1  El personal inspector té atribuïdes les facultats següents:

a) Accedir a les instal·lacions que generen aigües residuals.

b) Accedir a la resta d'instal·lacions que, directament o indirectament, tinguin relació amb el procés de producció, tractament, evacuació o recirculació d'aigües residuals com arquetes, dipòsits, basses o d'altres, o que suposin un risc per al sistema, així com als documents i les instal·lacions relatives al subministrament, consum d'aigua i control de qualitat dels abocaments, i efectuar les anàlisis que consideri oportunes.

c) Prendre mostres d'aigües residuals, així com d'aigües de procés relacionades amb l'abocament o per a la comprovació de les dades declarades per l'interessat davant l'Administració.

d) Mesurar els cabals abocats.

e) Prendre fotografies o altres tipus d'imatges gràfiques, sens perjudici del que disposa la normativa relativa al secret industrial i comercial i la propietat industrial.

f) Requerir tota la informació i documentació que sigui necessària per al compliment de les seves funcions.

23.2  El resultat de les inspeccions i de les mostres que s'hi obtinguin s'ha de documentar en informe per a la pràctica de les actuacions que se'n derivin o per a la seva incorporació, si escau, a qualsevol expedient en tràmit.

Article 24. Obligacions del personal inspector

El personal inspector resta obligat a:

a) Informar a les persones interessades dels requisits que, de conformitat amb la Llei i aquest Reglament, han d'acomplir tots els abocaments.

b) Observar el respecte i consideració deguts a les persones interessades.

c) Identificar-se i acreditar-se davant del/de la titular de les instal·lacions inspeccionades, i posar en el seu coneixement l'objecte de les actuacions.

d) Informar els interessats i interessades dels seus drets i deures en relació amb els fets objecte d'inspecció.

e) Obtenir tota la informació necessària respecte dels fets objecte d'inspecció i de qui en té la seva responsabilitat.

Article 25. Obligacions de la persona titular de les instal·lacions

La persona titular de les instal·lacions inspeccionades està obligada a col·laborar amb el personal inspector en el desenvolupament de les seves tasques, i en concret ha de:

a) Permetre l'accés de l'inspector o inspectora i al personal col·laborador a les seves instal·lacions sense dilació.

b) Subministrar la informació que li sigui requerida per l'inspector o inspectora.

c) Permetre la presa de mostres i la utilització dels instruments i aparells, inclosos els que l'empresa utilitzi amb finalitats d'autocontrol.

Article 26. Pràctica de les actuacions

26.1  Les actuacions inspectores s'han de realitzar en presència de la persona titular o de la representació de l'empresa.

26.2  En absència de les persones indicades en l'apartat anterior, l'actuació inspectora s'ha de dur a terme amb qualsevol persona present a les instal·lacions, preferentment amb aquelles que exerceixin un càrrec directiu o un treball qualificat.

26.3  La negativa o impossibilitat de la persona titular de les instal·lacions o de la seva representació d'estar present durant la pràctica de l'actuació inspectora no és obstacle per a la seva realització, si bé s'ha de fer constar aquesta circumstància en l'acta.

Article 27. Documentació de les actuacions

27.1  Les actuacions practicades s'han de documentar en la corresponent acta estesa per l'inspector o inspectora actuant en la qual hi han de constar, com a mínim, els següents extrems:

a) Dades de la persona interessada (nom, adreça i NIF).

b) Dades de l'inspector o inspectora.

c) Dades de l'objecte o activitat inspeccionada.

d) Motiu de la inspecció.

e) Signatura de les parts implicades.

f) Indicació de si se signa i/o es rebutja l'acta d'inspecció per part de la persona interessada.

g) Indicació, quan hi hagi una presa de mostres, del precintat de la mostra, de si s'accepta o no la mostra contradictòria per part de la persona interessada, que s'informa a la mateixa de les analítiques que es duran a terme així com del procediment de l'anàlisi diriment.

h) Altres dades obtingudes en la inspecció.

27.2  En el cas que el o la compareixent a l'acte d'inspecció es negui a firmar l'acta, l'inspector o inspectora hi ha de fer constar aquesta circumstància, autoritzar l'acta amb la seva signatura i lliurar còpia d'aquesta a la persona titular de l'empresa objecte d'inspecció o, en el seu defecte, a la persona compareixent. Si aquests es neguessin a rebre l'acta, s'hi ha de fer constar aquest fet.

Article 28. La presa de mostres

28.1  La presa de mostres d'aigües residuals pot no dur-se a terme si el temps d'espera abans d'accedir a les instal·lacions és excessiu, a criteri de l'inspector o inspectora.

28.2  La presa de mostres d'aigües residuals es pot dur a terme des de l'exterior de les instal·lacions en el cas d'obstaculització a les tasques inspectores.

28.3  Les circumstàncies esmentades en els apartats anteriors s'han de fer constar en l'acta corresponent.

Article 29. Procediment de presa de mostres

El procediment de presa de mostres s'ajusta a les determinacions següents:

a) Punt de presa de mostres: en el cas d'abocaments al sistema, la mostra es pren de l'arqueta de registre abans de la connexió al clavegueram. En el cas de no disposar d'aquesta, la mostra es pren en el punt que l'inspector o inspectora consideri més adient. Tant en aquest cas, com en el cas de prendre mostres d'altres aigües diferents de l'abocament, s'ha de fer constar a l'acta d'inspecció el punt de presa de mostres i la naturalesa de les aigües mostrejades.

b) Preparació de la mostra: per a l'obtenció de la mostra, es pren en un recipient una quantitat d'efluent suficient per permetre la presa d'una mostra inicial, una mostra bessona i una mostra diriment. El mostreig s'efectua emprant recipients de material adequat a les determinacions analítiques que es vulguin realitzar, d'acord amb la relació que figura en l'annex IV d'aquest Decret. Els recipients s'esbandeixen prèviament amb el mateix efluent objecte de mostreig. Si s'utilitza un mostrejador automàtic per a la presa de la mostra, els recipients són esbandits amb aigua neta.

c) Precintatge i identificació de les mostres: les mostres es precinten i s'identifiquen, i la mostra inicial i la mostra diriment resten en poder de l'inspector, una per efectuar les determinacions analítiques i l'altra per a la pràctica d'una eventual anàlisi diriment. L'inspector o inspectora lliura la mostra bessona a la persona titular de l'abocament, juntament amb les instruccions de conservació perquè aquest pugui procedir, si ho creu oportú, a la pràctica de l'anàlisi contradictòria i diriment, d'acord amb allò previst a l'annex V d'aquest Decret.

Article 30. Transport i conservació de les mostres

30.1  Les mostres en poder de l'inspector o inspectora han de ser transportades protegides de la llum i de la calor i s'han de fer arribar, dins del termini de 72 hores, al laboratori corresponent per a la pràctica de l'analítica.

30.2  En el cas que un laboratori rebi mostres per a la pràctica d'anàlisis contradictòries o diriments, les quals no hagin arribat degudament conservades, precintades, identificades i refrigerades, s'han de fer constar al llibre-registre de recepció i a l'informe de resultats, si es decideix practicar l'anàlisi, les deficiències observades. En aquest supòsit, el laboratori pot rebutjar la mostra si les deficiències impedeixen la correcta realització de l'anàlisi, circumstància que ha de ser notificada a l'ens gestor.

Article 31. Centres d'anàlisi

31.1  Totes les determinacions analítiques llevat de les corresponents a la mostra diriment, s'han de dur a terme en entitat col·laboradora de l'Administració degudament acreditada o bé al laboratori de l'Agència Catalana de l'Aigua. Excepcionalment, quan la complexitat de les determinacions a efectuar ho justifiqui, el Consell Comarcal pot encarregar la realització de l'analítica a un altre laboratori de reconeguda solvència.

31.2  Per a la pràctica de l'anàlisi contradictòria, s'ha de presentar la mostra bessona al laboratori corresponent dins del termini màxim de les 72 hores següents a l'acte de presa de mostres per començar el procediment d'anàlisi dins de l'esmentat termini, el qual es pot reduir, de forma excepcional, a 24 hores, mitjançant indicació a l'acta d'inspecció.

31.3  L'anàlisi de la mostra diriment que se sol·liciti dos mesos després de la presa de mostres no s'ha de dur a terme per motius de la conservació correcta de la mostra. Així mateix, per raó de la peribilitat de les mostres, el Consell Comarcal podrà establir terminis més breus per a la sol·licitud de l'anàlisi de la mostra diriment. Per al cas de les matèries inhibidores, caldrà sol·licitar l'anàlisi de diriment en un termini màxim de 48 h. després de la presa de mostres.

Article 32. Termini d'anàlisi i notificacions

32.1  El laboratori ha de lliurar els resultats de l'analítica a l'administració competent en el termini de vint dies a partir del lliurament de la mostra. El full en què constin els resultats de l'anàlisi de les mostres ha de contenir la indicació del mètode analític utilitzat per a cada determinació. L'administració competent pot requerir una descripció detallada del mètode d'anàlisi.

32.2  L'administració competent comunica els resultats a la persona interessada. En cas d'anàlisis contradictòries, el laboratori ha de comunicar els resultats a la persona interessada i a l'administració competent. Si es tracta del mateix laboratori autor de l'analítica inicial, s'ha de comunicar aquesta circumstància a la persona interessada i a l'administració competent.

32.3  La persona interessada pot sol·licitar els resultats analítics de la mostra inicial a l'administració competent, si no han estat notificats transcorreguts trenta dies des de la presa de mostres. Així mateix, pot sol·licitar la realització de la mostra diriment si els esmentats resultats no han estat notificats transcorreguts trenta-cinc dies des de la presa de mostres.

32.4  Les despeses generades per la pràctica de l'anàlisi contradictòria són a càrrec de la persona interessada. Les generades per l'anàlisi diriment són a càrrec de l'Administració o de la persona interessada en funció que confirmin, respectivament, el resultat de l'anàlisi contradictòria o de la inicial, sense perjudici de les responsabilitats que corresponguin als laboratoris o establiments tècnics auxiliars de l'Administració, derivades de la seva actuació.

Capítol IV

Infraccions i sancions

Article 33. Infraccions

33.1  Són infraccions administratives les accions i les omissions tipificades i sancionades pel Decret Legislatiu 3/2003.

33.2  Són infraccions lleus:

a) L'incompliment de les condicions establertes en el permís, sempre que aquest no causi danys o perjudicis al sistema de sanejament o quan aquests danys no superin els 3.000,00 euros.

b) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament inferiors o igual a 3.000,00 euros.

c) La realització d'obres o activitats que afectin el sistema de sanejament o el seu perímetre de protecció sense gaudir del preceptiu permís, sempre que no causin danys o perjudicis a les instal·lacions.

d) La desobediència dels requeriments de l'Administració en relació amb l'adequació d'abocaments o instal·lacions a les condicions reglamentàries, i també amb la remissió de dades i informacions sobre les característiques de l'efluent o les instal·lacions de tractament.

e) La manca de comunicació dels canvis de titularitat dels permisos.

f) L'incompliment de qualsevol obligació o prohibició establertes per aquest Reglament que no tingui atribuïda una altra qualificació.

33.3  Són infraccions greus:

a) L'abocament al sistema efectuat sense comptar amb el permís corresponent.

b) Els abocaments prohibits pel reglament aplicable al sistema de sanejament.

c) L'incompliment de les condicions establertes en el permís, sempre que causi danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000,00 euros i fins a 15.000,00 euros

d) Les accions i les omissions de les quals derivin danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 3.000,00 euros i fins a 15.000,00 euros.

e) L'obstaculització de la funció inspectora de l'Administració.

f) L'ocultació o el falsejament de dades determinants de l'atorgament del permís.

g) La manca de comunicació de les situacions de perill o emergència o l'incompliment de les prescripcions o les ordres de l'Administració derivades de situacions d'emergència.

h) La reincidència en la comissió de dues infraccions lleus.

33.4  Són infraccions molt greus:

a) La comissió de qualsevol conducta tipificada per l'apartat 3 si causa danys o perjudicis a la integritat o al funcionament del sistema públic de sanejament superiors a 15.000,00 euros.

b) L'incompliment de les ordres de suspensió d'abocaments no autoritzats o abusius.

c) La reincidència en la comissió d'una infracció lleu i una infracció greu, o dues infraccions greus.

Existeix reincidència per la comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan així hagi estat declarada per resolució ferma en via administrativa.

Article 34. Sancions

34.1  Les infraccions tipificades en l'article anterior poden ésser sancionades amb les multes següents:

a) Les infraccions lleus, multa d'entre 1.000,00 i fins a 10.000,00 euros.

b) Les infraccions greus, multa d'entre 10.000,01 i fins a 50.000,00 euros.

c) Les infraccions molt greus, multa d'entre 50.000,01 i fins a 150.000,00 euros.

34.2  La imposició de les esmentades sancions correspon al president o presidenta del Consell Comarcal o de l'ELA gestora del sistema.

34.3  Les sancions es graduen d'acord amb la gravetat del fet constitutiu de la infracció, considerant els danys i els perjudicis produïts, l'existència d'intencionalitat i la reincidència. En cap cas la imposició d'una sanció no pot ésser més beneficiosa per al responsable que el compliment de les obligacions infringides.

L'import de la sanció, es calcularà d'acord amb la següent fórmula:

IMPORT SANCIÓ (€) = (A + 3 · B) · C + D

On:

A = import mínim

- Per a infraccions lleus: A = 1.000,00

- Per a infraccions greus: A = 10.000,01

- Per a infraccions molt greus: A = 50.000,01

B = danys causats al sistema

Els danys causats al sistema són calculats d'acord amb el mètode establert en l'Annex VI del Reglament.

C = Existència d'intencionalitat.

- No existeix intencionalitat en l'abocament: C=1

- Existeix intencionalitat, quan es constati que l'establiment no disposa de les instal·lacions adequades i necessàries per a un tractament correcte de les seves aigües residuals abocades, i tot i això, aquest procedeixi a realitzar abocaments a la xarxa de clavegueram. C=2.

D = Cost derivat de la gestió de nous residus o de canvi de destinació dels residus generats a l'EDAR, si és el cas.

El cost s'acreditarà mitjançant la corresponent factura emesa pel gestor de residus

Article 35. Danys i perjudicis al sistema públic de sanejament

35.1  La imposició de les sancions esmentades és independent de l'exigència a l'infractor o infractora de la reposició de la situació alterada al seu estat originari, així com amb la indemnització pels danys i perjudicis causats al sistema públic de sanejament. La reparació i reposició hauran d'executar-se per l'infractor al seu càrrec i dins el termini que se li assenyali.

35.2  Si l'infractor o infractora no ha executat en el termini assenyalat les obres que se li ordenen, l'ens gestor les durà a terme de forma subsidiària.

35.3  Els danys causats als elements que integren el sistema públic de sanejament, siguin conseqüència de descàrregues accidentals o d'una conducta infractora, es determinen segons el càlcul de valoració de danys i el mètode establert a l'annex VI.

Article 36. Procediment

36.1  El procediment administratiu sancionador s'ha de tramitar d'acord amb el que disposen el Decret Legislatiu 3/2003 i la normativa sobre procediment sancionador aplicable als àmbits de competència del Consell Comarcal i s'ha d'ajustar als principis establerts per la legislació vigent de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En cas que el Consell Comarcal no s'hagi constituït en ELA, el procediment sancionador aplicable serà el previst per la legislació local.

36.2  L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans competents d'acord amb el que disposen el Decret Legislatiu 3/2003, aquest Reglament i els reglaments específics que els desenvolupen. En el cas dels ens locals no constituïts en ELA, els òrgans sancionadors seran aquells previstos a la legislació local.

Article 37. Mesures cautelars

37.1  De conformitat amb el que preveu l'article 119.2 del Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'aigües, es poden adoptar les mesures següents:

a) Ordenar la suspensió provisional dels treballs d'execució d'obres o instal·lacions que contradiguin les disposicions d'aquest Reglament o siguin indegudament realitzats.

b) Requerir a l'usuari o usuària perquè, dins el termini que se li assenyali, introdueixi les mesures tècniques necessàries que garanteixin el compliment de les prescripcions d'aquest Reglament.

c) Ordenar a l'usuari o usuària que, en el termini que se li fixi, introdueixi en les obres o instal·lacions realitzades les rectificacions precises per ajustar-les a les condicions del permís o a les disposicions d'aquest Reglament.

d) Ordenar a l'usuari o usuària que, en el termini que se li indiqui, procedeixi a la reparació i reposició de les obres i instal·lacions al seu estat anterior i a la demolició d'allò que fos indegudament construït o instal·lat.

e) Impedir els usos indeguts de les instal·lacions per al que no s'ha obtingut permís o que no s'ajusten a les condicions del mateix o a les disposicions del present Reglament.

f) Ordenar la clausura o precintat de les instal·lacions d'abocament en el cas que no sigui possible tècnicament o econòmicament evitar el dany mitjançant les oportunes mesures correctores.

37.2  Les mesures esmentades en el paràgraf anterior d'aquest article poden ser adoptades, amb caràcter de cautelars i a reserva de la resolució definitiva que s'adopti, simultàniament a la incoació del procediment sancionador, en qualsevol moment de la seva instrucció, i mantenir-se de manera contínua.

ANNEX I

Substàncies prohibides

a) Matèries sòlides o viscoses en quantitats, o grandàries tals que, per si soles o per integració amb unes altres, produeixin obstruccions o sediments que impedeixin el correcte funcionament del sistema o dificultin els treballs de la seva conservació o manteniment.

b) Dissolvents o líquids orgànics immiscibles en aigua, així com els combustibles i els líquids inflamables.

c) Olis i greixos flotants.

d) Substàncies sòlides potencialment perilloses.

e) Gasos o vapors combustibles inflamables, explosius o tòxics o procedents de motors d'explosió.

f) Matèries que, per raons de la seva naturalesa, propietats i quantitats, per si mateixes o per integració amb unes altres, originin o puguin originar:

1. Qualsevol tipus de molèstia pública.

2. La formació de barreges inflamables o explosives amb l'aire.

3. La creació d'atmosferes molestes, insalubres, tòxiques o perilloses que impedeixin o dificultin el treball del personal encarregat de la inspecció, neteja, manteniment o funcionament del sistema públic de sanejament.

g) Matèries que, per si mateixes o a conseqüència de processos o reaccions que tinguin lloc dintre de la xarxa, tinguin o adquireixin qualsevol propietat corrosiva capaç de fer mal o deteriorar els materials del sistema públic de sanejament o perjudicar al personal encarregat de la neteja i conservació.

h) Residus de naturalesa radioactiva.

i) Residus industrials o comercials que, per les seves concentracions o característiques tòxiques o perilloses requereixin un tractament específic i/o control periòdic dels seus efectes nocius potencials.

j) Els que per sí mateixos o a conseqüència de transformacions químiques o biològiques que es puguin produir a la xarxa de sanejament donin lloc a concentracions de gasos nocius en l'atmosfera de la xarxa de clavegueram superiors als límits següents:

Diòxid de carboni: 15.000 parts per milió.

Diòxid de sofre: 5 parts per milió.

Monòxid de carboni: 25 parts per milió.

Clor: 1 part per milió.

Sulfhídric: 10 parts per milió.

Cianhídric: 4,5 parts per milió.

k) Residus sanitaris definits en el Decret 27/1999, de 9 de febrer, de la gestió dels residus sanitaris.

l) Residus procedents de sistemes de pretractament, de tractament d'aigües residuals, siguin quines siguin les seves característiques.

m) Residus d'origen pecuari.

ANNEX II

Límits d'abocament

Les limitacions d'aquest annex s'han establert en atenció a:

a) La capacitat i utilització del sistema públic de sanejament.

b) La fixació de límits d'abocament per als sistemes segons la Directiva 91/271/CEE

c) La Directiva 76/464 i la resta de directives de desenvolupament i el Reial decret 995/2000.

d) La protecció del medi receptor.

Per a l'avaluació d'un resultat analític, no es tindrà en consideració la incertesa del mètode analític associat als resultat obtingut.

Bloc 1: paràmetres tractables a les EDAR i amb impacte poc significatiu sobre els objectius de qualitat del medi receptor:

V=valor límit; U=unitats

Bloc 2: paràmetres contaminants difícilment tractables a les EDAR i amb significatiu impacte sobre els objectius de qualitat del medi receptor i els usos potencials de les aigües depurades:

V=valor límit; U=unitats

1. Nitrogen amoniacal + orgànic determinat d'acord amb el mètode Kjeldahl.

2. Substàncies actives amb el blau de metilè expressades com lauril sulfat sòdic (LSS).

3. Suma de benzè, toluè, etilbenzè i xilè.

4. Es podran contemplar valors superiors d'AOX en aquells casos on es compleixin els valors d'organoclorats individualitzats de la taula de referència.

Qualsevol compost inclòs a la legislació indicada, tot i que no figuri a la present taula podrà ser objecte de limitació d'abocament.

ANNEX III

Sol·licitud de permís d'abocament al sistema o de revisió.

.1  Sol·licitud de permís d'abocament: nom, domicili social, adreça de l'establiment, telèfon, districte postal, localitat, NIF. Característiques de l'activitat o activitat, cabals d'aigües residuals a abocar en m3/any i m3/dia i nom de l'EDAR on es tractaran les aigües residuals.

.2  Projecte tècnic de legalització d'obres que s'haurà de presentar per triplicat i que inclourà:

2.1  Antecedents.

Objecte: obtenció del permís d'abocament o la seva revisió. En aquest darrer cas s'haurà de presentar fotocòpia del permís de què es disposi.

Característiques de la localització i emplaçament de l'empresa.

Punt de connexió al sistema.

2.2  Memòria descriptiva.

Dades de producció: indicació de l'activitat desenvolupada, matèries primeres emprades i productes resultants amb expressió de la producció en t/any.

Processos industrials.

Balanç d'aigües: font d'abastament, títol concessional, cabal abastat, distribució d'aquest en el procés industrial i cabal abocat.

Característiques dels efluents: cal indicar per cada punt d'abocament les característiques analítiques de les aigües abocades.

2.3  Memòria tècnica de les instal·lacions de tractament.

Sistemes i unitats de tractament: descripció del sistema de tractament existent o en projecte amb indicació dels càlculs hidràulics de dimensionament del sistema de tractament (volums, temps de retenció...); descripció detallada dels equips instal·lats, potències de bombament, tipus de material de construcció; mesures de seguretat per evitar abocaments accidentals i els instruments de control que es proposin, proposta de seguiment i control de la qualitat dels efluents abocats, producció i destinació dels residus.

Plànols de situació del municipi, escala 1:50.000; de situació general de l'establiment, escala 1:5.000; detall de l'establiment, escala 1:1.000 ; la planta i alçat del sistema de depuració escala 1:100.

2.4  En el cas que les instal·lacions de tractament ocupin terrenys propietat de tercers s'haurà d'acompanyar l'autorització expressa de la propietat dels esmentats terrenys.

2.5  En el supòsit que l'exercici d'una activitat comporti la utilització de tancs d'emmagatzematge soterrats, s'haurà de presentar un estudi d'avaluació dels efectes mediambientals que inclourà l'avaluació de les condicions hidrogeològiques de la zona afectada, eventual poder depurador del sòl i del subsol i riscos de contaminació. També hi haurà de constar la proximitat de captacions d'aigua, en particular les destinades a abastament o usos domèstics, així com les precaucions tècniques que s'adoptin per evitar la percolació i infiltració d'hidrocarburs.

2.6  El Pla d'autoprotecció del sistema d'acord amb la legislació sectorial aplicable.

ANNEX IV

Mètodes analítics i condicions de preservació de mostres.

(1) En cas que la part inspectora consideri oportú i/o necessari procedir a l'addició de reactius preservants de la mostra s'ha d'informar l'interessat.

(2) Queda a criteri del laboratori que hagi de fer la determinació analítica fixar el volum necessari de mostra.

(3) Els mètodes a utilitzar per a la determinació d'aquests paràmetres són els corresponents UNE, EN o ISO o en la seva absència, els mètodes de la darrera edició de l'Standard Methods for the examination of water and wastewater.

Eventualment, es poden acceptar d'altres mètodes degudament validats, previ acord de les parts implicades.

ANNEX V

Procediment d'anàlisi contradictòria i diriment

El procediment d'anàlisi contradictòria i diriment s'ajusta als següents punts bàsics:

a) Aspectes de la conservació de les mostres per dur a terme les anàlisis contradictòries i condicions de caducitat.

b) Entitats que poden dur a terme aquestes anàlisis.

c) Termini per a efectuar les actuacions que no comprometi la conservació de la mostra.

d) Llibre-registre de recepció de mostres i document o certificat de resultats.

e) Els mètodes analítics.

f) Presència de la persona interessada.

g) Inici del procediment per part de l'administració.

h) Condicions de la sol·licitud.

i) Sistema d'informació a la persona interessada del procediment i condicions bàsiques.

a) Les mostres per dur a terme les anàlisis contradictòries s'han de conservar degudament precintades, identificades i refrigerades.

b) L'anàlisi contradictòria de les mostres bessones s'ha de dur a terme en una entitat col·laboradora de l'administració degudament reconeguda. En casos excepcionals, prèvia autorització de l'Administració, es pot fer ús d'altres laboratoris de reconeguda solvència.

c) La/les mostra/es bessona/es s'ha/n de presentar a l'entitat col·laboradora que hagi de realitzar les anàlisis contradictòries, de manera que aquesta pugui començar les anàlisis dins del termini estipulat i que no comprometi la conservació de la mostra.

d) En casos especials, aquest termini es pot reduir a 24 hores, mitjançant indicació a l'acta d'inspecció. La mostra ha d'haver estat conservada en condicions adequades.

e) Quan un laboratori rebi mostres bessones per a la pràctica d'anàlisis contradictòries o diriments, les quals no hagin arribat degudament conservades, precintades, identificades i refrigerades, ha de fer constar al llibre-registre de recepció les deficiències observades, i fins i tot pot rebutjar la mostra si les deficiències observades impedeixen la correcta realització de l'analítica. Aquesta circumstància ha de ser notificada a l'administració que ha efectuat la inspecció.

f) El laboratori estén un certificat o document ha de constar la identificació de la mostra contradictòria, els resultats de les anàlisis practicades i les observacions que el laboratori i/o l'interessat vulgui fer constar. Aquest document és signat per ambdues parts i segellat pel laboratori en què s'han realitzat les anàlisis. Cas que la mostra per practicar l'anàlisi contradictòria no es presenti en el termini i en les condicions establertes, no s'ha de procedir a realitzar l'anàlisi contradictòria, la qual cosa s'ha de fer constar en l'acta.

g) Els mètodes analítics a seguir són els establerts per l'Administració que efectua i/o encomana la inspecció i s'adjunten a l'acta d'inspecció. A requeriment de l'Administració, el laboratori ha de facilitar la descripció detallada del mètode analític seguit (PNT = procediment normalitzat de treball).

h) En cas de sol·licitar la realització de les anàlisis de la mostra diriment, aquesta petició, per motius de la correcta conservació de la mostra, no es té en consideració passats dos mesos des de la presa de mostres. La mostra diriment s'analitza en presència dels tècnics o tècniques de l'administració que ha efectuat i/o encomanat la inspecció i de la representació de la persona interessada que ho ha sol·licitat.

i) En tot cas i per ratificar resultats, l'Administració que ha efectuat i/o encomanat la inspecció pot iniciar els tràmits per a l'anàlisi de la mostra diriment, encara que la persona interessada no ho hagi sol·licitat ni hagi dut a terme l'anàlisi contradictòria. En aquest cas, es notifica l'actuació a l'interessat.

j) La sol·licitud per iniciar l'anàlisi de la mostra diriment s'ha de fer per escrit a l'administració que ha efectuat i/o encomanat la inspecció, la qual determina el laboratori on aquesta s'ha de dur a terme.

k) En l'acta d'inspecció s'informarà del procediment i condicions bàsiques per a dur a terme les analítiques contradictòria i diriment.

ANNEX VI

Afeccions als sistemes públics de sanejament

Càlcul del sobrecost d'explotació.

El sobrecost d'explotació (euros/d) es calcula segons el producte resultant de l'excés de càrrega contaminant abocada per l'establiment pel cost d'eliminació de la matèria en suspensió (MES) i/o de la demanda química d'oxigen (DQO) de l'estació depuradora d'aigües residuals del sistema públic de sanejament afectat, d'acord amb la fórmula següent:

a) Excés càrrega contaminat = [q x h x (Y-Z)] / 1.000, expressat en kg/d, on,

q = cabal acta d'inspecció, cabal autorització d'abocament o estimació de consum (m3/h).

h = durada de l'abocament (h/dia): vuit hores.

Y = valor analític del paràmetre que ultrapassa el límit fixat en l'autorització o en l'annex II d'aquest Reglament (mg/l).

Z = límit fixat en l'autorització o en l'annex II d'aquest Reglament (mg/l).

b) Cost d'eliminació = (A x f) / [365 x Q x (B-C)], expressat en euros/kg, on,

A = cost d'explotació del sistema públic de sanejament afectat (euros/any).

f = factor de repercussió de la despesa segons el tipus de tractament de l'EDAR:

per a fisicoquímics: 60% per a la MES i 40% per a la DQO.

per a biològics: 40% per a la MES i 60% per a la DQO.

Q = cabal d'aigua tractada (m3/d) de l'últim any.

B = MES o DQO mitjana afluent anual a l'EDAR (kg/m3) de l'últim any.

C = MES o DQO mitjana efluent anual de l'EDAR (kg/m3) de l'últim any.

La resta de paràmetres són objecte de conversió per a la seva valoració a cost de tractament de MES i DQO, excepte aquells paràmetres que no són expressats en concentració, que s'han de convertir mitjançant un factor multiplicador sobre el cost diari d'explotació de l'EDAR, d'acord amb les taules de conversió de paràmetres previstes al final d'aquest annex.

El sobrecost d'explotació inclourà, si és el cas, el cost derivat del canvi de destinació dels biosòlids generats per l'EDAR a causa de la contaminació que presentin tenint en compte tant la pèrdua d'aplicabilitat com les despeses derivades de la gestió especial que sigui necessària. Amb aquesta finalitat, es realitzarà el càlcul complementari.

Com a conseqüència d'aplicar aquest mètode:

Si el sobrecost d'explotació <12,00 euros/d: els danys totals al sistema públic de sanejament es valoraran fins a 3.000,00 euros.

Si el sobrecost d'explotació es troba comprès entre 12,00 i 120,00 euros/d: els danys totals al sistema públic de sanejament es valoraran entre 3.001,00 euros i 15.000,00 euros.

Si el sobrecost d'explotació > 120,00 €/d: els danys totals al sistema públic de sanejament es valoraran per sobre de 15.000,00 euros.

Taula de conversió de paràmetres: sobrecost d'explotació.

L'objectiu d'aquesta taula és la valoració dels abocaments que ultrapassen els límits fixats en les respectives autoritzacions o en l'annex II d'aquest Reglament, a partir d'un percentatge de repercussió sobre el cost d'eliminació de MES i DQO.

1. Olis i greixos i matèries sedimentables

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l) ; MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de MES; DQO= % a aplicar sobre el cost d'eliminació de DQO

2. Sals solubles i conductivitat a 25ºC

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (ms/cm); EDAR=factor multiplicatiu sobre cost diari EDAR (euros/d) (*)

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcció obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecció i el cabal horari de la depuradora.

3. Clorurs

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); M-B=% aplicar cost MES (per a biològics); M-FQ=% aplicar cost MES (per a FQ); D-B=% aplicar cost DQO (per a biològics); D-FQ=% aplicar cost DQO (per a FQ)

4. Matèria inhibidores, cianurs i fluorurs

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (Etox/m3); A=% aplicar cost MES (per a biològics); B=% aplicar cost MES (per a FQ); C=% aplicar cost DQO (per a biològics); D=% aplicar cost DQO (per a FQ); FB=factor multiplicatiu (*) (només biològics)

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcció obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecció i el cabal horari de la depuradora.

5. pH

I=intervals valors de pH; EDAR=factor multiplicatiu sobre cost diari EDAR (euros/d) (*)

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcció obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecció i el cabal horari de la depuradora.

6.1  Metalls pesants: alumini, coure, crom trivalent, crom total, ferro, manganès, plom, seleni i zinc.

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); MES=% aplicar cost MES; DQO=% aplicar cost DQO; EDAR=factor multiplicatiu sobre el cost diari EDAR (euros/d) (*); B=biològics

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcció obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecció i el cabal horari de la depuradora.

Atès que aquest grup de paràmetres suposen, alhora, un risc potencial per a la salut de les persones i per als objectius de qualitat fixats al medi receptor, s'addiciona un factor al càlcul del sobrecost obtingut a partir del cost diari d'explotació de l'EDAR.

6.2  Cadmi, crom hexavalent, mercuri, níquel, plaguicides, AOX, BTEX, triazines, PAH's, tribulilestany.

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); MES=% aplicar cost MES; DQO=% aplicar cost DQO; EDAR=factor multiplicatiu sobre el cost diari EDAR (euros/d) (*); B=biològics

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcció obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecció i el cabal horari de la depuradora.

Atès que aquest grup de paràmetres suposen, alhora, un risc potencial per a la salut de les persones i per als objectius de qualitat fixats al medi receptor, s'addiciona un factor al càlcul del sobrecost obtingut a partir del cost diari d'explotació de l'EDAR.

7. Sulfats

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de MES; DQO=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de DQO

8. Sulfurs i sulfurs lliures

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de MES; DQO=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de DQO

9. Fòsfor total, nitrogen total, nitrogen orgànic i amoniacal (NTK), nitrogen amoniacal i nitrats

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); MES=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de MES; DQO=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de DQO

10. Detergents totals, aniònics i fenols

I=increment de concentració sobre el límit del Reglament (mg/l); M-B=% a aplicar sobre el cost d'eliminació de MES (per a biològics); D-B=% aplicar cost DQO (per a biològics); D-FQ=% aplicar cost DQO (per a FQ)

11. Color

D=decrement límit de dilució del Reglament; EDAR=Factor multiplicatiu sobre cost diari EDAR (euros/d) (*)

(*) Els euros/d resultants es multiplicaran per un factor de correcció obtingut a partir del quocient entre el cabal de l'acta d'inspecció i el cabal horari de la depuradora."

Contra la present resolució, que posa fi a la via administrativa, podeu interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent de la seva publicació d'acord amb l'article 10 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Mollerussa, 29 d'agost de 2024

Carles Albert Palau Boté

President