ANUNCIO sobre información pública de la modificación de los Estatutos del Consorcio Instituto de Estudios Regionales y Metropolitanos (exp. 901376/23).

El Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, en sessió ordinària celebrada el 25 d'abril de 2023, va acordar sotmetre a informació pública la modificació dels Estatuts del Consorci Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, un cop ratificats per les entitats consorciades.

Atès que la modificació dels estatuts ja ha ratificada per les entitats consorciades,. es sotmet l'expedient a informació pública durant un termini de trenta dies mitjançant un anunci al BOPB, al DOGC i al taulell d'anuncis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i si no s'hi formulen reclamacions o al·legacions s'entendran aprovats definitivament.

Durant el període d'informació pública l'expedient podrà ser consultat a la Secretaria General, al carrer seixanta-dos (62), número 16, edifici A, 2a planta de Barcelona o bé a través de mitjans electrònics, prèvia sol·licitud a través del correu secretariaamb@amb.cat. En ambdós casos heu de sol·licitar la vista a través del correu electrònic secretariaamb@amb.cat.

Barcelona, 13 de març de 2024

Marcel·lí Pons Duat

Secretari general

ANNEX

TEXT REFÓS DELS NOUS ESTATUTS DEL CONSORCI INSTITUT D'ESTUDIS REGIONALS I METROPOLITANS DE BARCELONA

ESTATUTS DEL CONSORCI INSTITUT METRÒPOLI PREÀMBUL

El desenvolupament social, econòmic, ecològic i territorial és una qüestió present i prioritària en totes les agendes de polítiques públiques en totes les escales de govern. Les implicacions d'aquest fenomen l'han convertit, els darrers trenta anys, en un dels referents imprescindibles per poder planificar i implementar les polítiques públiques, sobretot als territoris i a les comunitats de les ciutats metropolitanes. Les metròpolis contemporànies són entitats diverses i complexes, en què es visualitzen de manera més intensa tots els efectes positius i negatius del desenvolupament urbà, en què es generen nous espais socials, polítics i jurídics i en què es manifesten, des de la urgència de la proximitat, totes les necessitats de la ciutadania. A partir d'aquesta realitat i amb la necessitat d'entendre els múltiples efectes del desenvolupament urbà, les seves conseqüències socials, econòmiques i territorials així com de preveure'n l'evolució, s'expliquen l'objecte i les finalitats que persegueix el Consorci Institut Metròpoli (en endavant, Consorci o Institut Metròpoli).

El precedent del Consorci actual va ser constituït l'any 1984 per la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Aquell primer Institut, anomenat d'Estudis Metropolitans, va veure com la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona succeïa, l'any 1988, l'extingida Corporació Metropolitana de Barcelona. Així mateix, els anys següents, el Consorci va anar ampliant la seva representació i, progressivament, van entrar a formar-ne part l'Ajuntament de Barcelona, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya, el Consorci de la Zona Franca, la Federació de Municipis de Catalunya i, finalment, la Diputació de Barcelona.

D'altra banda, en paral·lel al procés d'ampliació dels membres, l'entitat original es va adaptar a les noves lleis i reglamentacions aparegudes en l'àmbit català. Així, va transformar i concretar la seva naturalesa jurídica, i va passar de ser una entitat pública de caràcter associatiu i amb naturalesa voluntària a ser un consorci públic de caràcter local.

L'any 2004, el Consorci va afrontar una nova ampliació en rebre la proposta d'incorporació de la Generalitat de Catalunya i de la Universitat Pompeu Fabra. Així doncs, la formalització dels acords d'adhesió de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra i també la seva incorporació als òrgans de govern i càrrecs de representació van ser el motiu primer per impulsar la modificació dels estatuts aprovada al Consell de Govern del Consorci el 29 de juny de 2006 i publicada al BOPB número 287, d'1 de desembre de 2006.

L'any 2013, els canvis legislatius, institucionals i de context socioeconòmic dels anys anteriors aconsellaven que es modifiquessin els estatuts del Consorci per adaptar-los al nou marc institucional i legal, així com a les exigències que derivaven dels condicionants de l'entorn econòmic i social.

En efecte, van entrar en vigor la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, que regula de manera detallada el règim dels consorcis de dret públic; el Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic, i la Llei 31/2010, de 3 d'agost, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Paral·lelament, els interessos i les necessitats de les administracions públiques consorciades van exigir que el Consorci focalitzés les seves activitats en els aspectes que podien contribuir millor al procés d'anàlisi i presa de decisions dels ens públics que l'integren. Aquests motius van impulsar una nova modificació dels estatuts, aprovada al Consell de Govern del Consorci el 13 de desembre de 2013 i publicada al BOPB de data 9 de juliol de 2014.

Posteriorment, la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, així com la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, revisen la naturalesa, l'activitat i les vies de relació dels consorcis amb les seves entitats membres i, especialment, amb la seva administració d'adscripció, i també estableixen la necessitat d'una ordenació competencial que faciliti el desenvolupament òptim del seu objecte, la qual cosa requereix una nova actualització dels estatuts del Consorci, aprovada al Consell de Govern del Consorci el 24 de març de 2021 i publicada al BOPB el 19 de gener de 2022.

En l'actualitat, el Consorci ha iniciat un procés de revisió del seu nom i imatge corporativa, clau per tal de millorar la seva visibilitat i la de la seva activitat de servei, amb l'objectiu de posicionar l'institut i posar en valor la seva aportació de cara a les institucions que li donen suport, a les entitats amb qui es relaciona i a la societat en general, com a referent en cadascuna de les àrees i temàtiques que desenvolupa. Aquest procés hauria de concloure amb l'aprovació de la nova denominació i imatge corporativa per part del Consell de Govern de l'entitat, validada per una nova modificació dels estatuts del Consorci.

CAPÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Naturalesa i àmbit

1. L'Institut Metròpoli és un consorci de dret públic de caràcter local amb finalitats d'interès general, adscrit a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, que té per objecte desenvolupar activitats de recerca, innovació metodològica, formació, transferència i intercanvi de coneixement vinculades a les dinàmiques socials, de l'habitatge, ecològiques, econòmiques i territorials de l'àrea i de la regió metropolitana de Barcelona. L'activitat de l'Institut Metròpoli s'orienta també a millorar i impulsar la innovació en les polítiques públiques i les pràctiques col·lectives per tal d'avançar cap a un model de metròpolis innovador, sostenible i inclusiu, amb capacitats pròpies de governança democràtica.

2. L'Institut Metròpoli està integrat per les administracions públiques, les universitats i les entitats següents:

Entitats consorciades amb aportació institucional ordinària

- Àrea Metropolitana de Barcelona

- Universitat Autònoma de Barcelona

- Ajuntament de Barcelona

Altres entitats consorciades

- Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

- Universitat de Barcelona

- Universitat Politècnica de Catalunya

3. Les incorporacions futures al Consorci es portaran a terme d'acord amb el procediment d'adhesió que estableix la normativa vigent.

4. L'Institut Metròpoli té caràcter voluntari i indefinit i es regeix pels presents estatuts. En tot el que aquests estatuts no preveuen s'aplica la legislació de règim local i, supletòriament, l'ordenament jurídic general.

Article 2. Personalitat jurídica i potestats

L'Institut Metròpoli és una entitat de dret públic de caràcter associatiu que té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'actuar per complir les seves finalitats, i que pot realitzar actes d'administració i de disposició de béns, subscriure contractes en el marc dels seus estatuts i de la legislació aplicable i en relació amb els serveis que presta i els béns del Consorci, subscriure convenis de col·laboració amb institucions o entitats públiques i privades, existents o de nova creació, i, en general, dur a terme tot el que sigui necessari per assolir, d'acord amb la legislació vigent, els objectius que estableixen aquests estatuts. Igualment, es manifesta, dins el marc normatiu d'aplicació, la capacitat de l'Institut Metròpoli de participar en relacions de dret privat i prestar serveis en l'àmbit mercantil. En tot cas, amb caràcter general, el Consorci pot utilitzar qualsevol de les formes de gestió del servei que estableix la legislació de règim local, però no exerceix cap tipus de potestat administrativa.

El Consorci es constitueix com un instrument de descentralització funcional per a la prestació dels serveis públics municipals i metropolitans vinculats a les matèries que formen part del seu objecte social, com una forma de gestió directa i en atenció a la potestat d'autoorganització de les entitats que el constitueixen.

Sens perjudici de tot el que s'ha esmentat fins ara, l'Institut Metròpoli té la consideració de mitjà propi i de servei tècnic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, d'acord amb el règim que preveu la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per realitzar les activitats que es corresponguin amb el seu objectei que li encomanin les administracions públiques, les universitats o les entitats esmentades, com a membres del Consorci, sempre que es mantinguin les condicions que preveu l'article 32.4 de la norma legal esmentada. Aquests encàrrecs constitueixen relacions de caràcter intern i no tenen naturalesa contractual.

L'Institut Metròpoli no pot participar en les licitacions que convoquen els ens consorciats, sens perjudici que, quan no hi concorri cap licitador, se li pugui encarregar l'execució de les prestacions objecte d'aquestes licitacions.

Les relacions del Consorci amb les entitats de les quals és mitjà propi instrumental es fonamenten en els principis d'assistència i col·laboració mútua, transparència informativa i lleialtat institucional.

Article 3. Competències i funcions

1. Les competències de l'Institut Metròpoli són les següents:

a) Recerca. Generar coneixement —sistemes d'informació, anàlisis i propostes— en les dimensions social, econòmica, ecològica, territorial i de governança, orientat tant a la diagnosi de les dinàmiques i els teixits metropolitans com a l'elaboració i la gestió de plans i polítiques públiques, així com al conjunt d'interaccions amb la regió metropolitana, Catalunya i Europa.

b) Innovació metodològica. Aprofundir i generar un ventall d'instruments i mètodes, en els camps quantitatiu i qualitatiu, d'obtenció i de tractament de dades a múltiples escales territorials (incloent-hi àrees petites), amb processos de coproducció amb la ciutadania i amb dades massives (big data) en entorns digitals avançats.

c ) Difusió i transferència. Potenciar la difusió i la transferència social del coneixement generat per dotar-lo de sentit ciutadà i estratègic, per mitjà de múltiples formats de transmissió i col·laboració (publicacions estables, espais de debat, fòrums, xarxes socials...).

d ) Formació. Desenvolupar un marc de formació avançada de postgrau, orientada a la comprensió, l'anàlisi i la gestió de les dinàmiques i les polítiques metropolitanes i municipals, així com altres programes de formació destinats a actors del territori.

e ) Cooperació, xarxes i intercanvi. Participar i impulsar xarxes europees i internacionals de recerca metropolitana col·laborativa, amb l'objectiu de situar la metròpolis de Barcelona en els espais més avançats de producció i intercanvi de coneixement global.

2. Les funcions de l'Institut Metròpoli són les següents:

a) Generar, mantenir i actualitzar sistemes estadístics i cartogràfics d'informació metropolitana en el terreny de les condicions de vida, la cohesió urbana, l'habitatge, la seguretat, la convivència i les relacions veïnals, l'ús social dels espais, els equipaments, l'activitat i la innovació econòmica, la mobilitat, el medi ambient i la governança.

b) Desenvolupar projectes d'estudi —diagnosi, anàlisi i proposta— en tots els camps que s'esmenten en el punt anterior, en el marc d'un programa de recerca aplicada i del compromís de suport, millora i innovació de les polítiques de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la resta d'agents institucionals del territori metropolità.

c) Desplegar un conjunt d'iniciatives orientades a potenciar la innovació metodològica: noves fonts d'informació, noves tècniques d'anàlisi, així com nous espais d'accessibilitat.

d) Enfortir la dimensió formativa vinculada a les necessitats de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i de la resta d'agents institucionals, de la societat i de la comunitat científica.

e) Desplegar un conjunt d'iniciatives orientades a potenciar la transferència social de resultats: en interacció amb l'administració metropolitana i els ajuntaments; la comunitat académica i universitària; el teixit associatiu i comunitari, i les xarxes europees i internacionals.

Article 4. Domicili

L'Institut Metròpoli té la seu central al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la plaça del Coneixement, edifici MRA, 2a planta, 08193 Cerdanyola del Vallés. Això no obstant, el domicili pot variar per acord del Consell de Govern.

CAPÍTOL SEGON. ÒRGANS DE L'INSTITUT METRÓPOLI

Article 5. Òrgans de govern

Els òrgans de govern, administració i gestió de l'Institut Metròpoli són:

a) Consell de Govern

b) Comissió Executiva

c) Presidència i vicepresidències

d) Direcció

e) Gerència

Article 6. Consell de Govern: càrrecs, delegacions i atribucions

1. El Consell de Govern és l'òrgan superior de govern de l'Institut Metròpoli, i està format pel president o presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona; pel rector o rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona; pel representant nomenat per l'Ajuntament de Barcelona; pel president o presidenta de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona; pel rector o rectora de la Universitat de Barcelona; pel rector o rectora de la Universitat Politècnica de Catalunya; per un vicepresident o vicepresidenta o conseller o consellera de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i per dos vocals en representació de cadascuna de les entitats consorciades amb aportació institucional ordinària, d'acord amb el que estableix l'article 1.2 d'aquests estatuts. Els càrrecs que formen part del Consell de Govern poden delegar les seves funcions en un altre membre de la mateixa entitat. Cadascuna de les institucions consorciades designen llurs vocals d'acord amb les normatives respectives.

2. La renovació dels membres del Consell de Govern s'ha de fer d'acord amb la periodicitat pròpia de la institució a la qual representen.

3. Les atribucions del Consell de Govern són:

a) Establir les directrius generals d'actuació i fer seguiment del programa global d'activitats.

b) Aprovar el pressupost, les seves bases d'execució i la relació de llocs de treball.

c) Aprovar els comptes anuals i la memòria econòmica.

d) Admetre nous membres.

e) Modificar els estatuts.

f) Dissoldre i liquidar el Consorci.

g) Efectuar els actes de disposició i gravamen del patrimoni del Consorci.

h) Aprovar els contractes i els crèdits i préstecs l'import dels quals superi el 10 % del pressupost.

i) Nomenar els titulars de la Direcció i la Gerència.

j) Exercir les accions judicials i administratives i la defensa del Consorci en
matèries de la seva competència.

Les atribucions que s'assenyalen a les lletres a, b, c, d, e, f, h, i i j no es poden delegar.

4. El Consell de Govern s'ha de reunir amb caràcter ordinari dos cops l'any, un per fer seguiment del programa global d'activitats i de la liquidació del pressupost de l'exercici anterior, i un altre per aprovar el pressupost, les bases d'execució i la relació de llocs de treball, així com els comptes anuals i la memòria econòmica de l'exercici anterior.

Article 7. Comissió Executiva: càrrecs, delegacions i funcions

1. La Comissió Executiva està integrada pel president o presidenta i els vicepresidents o vicepresidentes i per un representant de cadascuna de les altres entitats del Consorci que siguin membres del Consell de Govern. Cadascuna de les institucions consorciades designen llurs vocals d'acord amb les normatives respectives.

El vot es pondera en relació amb la seva representació en el Consell de Govern. Els càrrecs que formen part de la Comissió Executiva poden delegar les seves funcions en un altre membre de la mateixa entitat que formi part del Consell de Govern. Les delegacions atorgades ho són per un temps indefinit, fins que no es revoquin.

2. La Comissió Executiva s'ha de reunir amb caràcter ordinari dos cops l'any. Té com a funcions pròpies el seguiment de l'administració ordinària i l'impuls de les actuacions del Consorci. Igualment, li corresponen totes les funcions que no estiguin expressament atribuïdes a cap altre òrgan del Consorci, i les que pugui rebre per delegació del Consell de Govern o de la Presidència.

3. Actua com a president o presidenta de la Comissió Executiva la persona titular de la Presidència del Consorci o el membre de la Comissió qui designi, segons el que estableix el paràgraf primer.

4. En cas d'absència, vacant, malaltia o qualsevol altra causa justificada, substitueixen el president o presidenta, en primera instància, els vicepresidents o vicepresidentes, segons l'ordre que estableix l'article 8.1, i, si escau, el vocal de més antiguitat o, si més d'un tenen la mateixa antiguitat, el de més edat.

Article 8. Presidència i vicepresidències: càrrecs i funcions

1. És president o presidenta del Consorci la persona que ho sigui de l'Àrea Metropolitana de Barcelona o el conseller o consellera metropolità que ell o ella designi. Ocupen les vicepresidències el rector o rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, el representant nomenat per l'Ajuntament de Barcelona i el vicepresident o vicepresidenta o conseller o consellera de l'Àrea Metropolitana de Barcelona que tingui la representació d'aquesta entitat.

2. Correspon al president o presidenta del Consorci:

a) Representar legalment l'Institut Metròpoli, tant judicialment com extrajudicialment, i conferir manaments i apoderaments per a l'exercici de la representació esmentada.

b) Fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell de Govern i de la Comissió Executiva, així com convocar, presidir, suspendre o aixecar les sessions, dirigir-ne les deliberacions i dirimir els empats amb el seu vot per tal d'adoptar acords.

c) Aprovar la liquidació del pressupost.

d) Exercir les accions judicials i administratives i la defensa del Consorci en matèries de la seva competència, i, en cas d'urgència, l'exercici d'accions administratives i judicials competència del Consell de Govern, donant-ne compte en la primera sessió que es celebri per a la seva ratificació.

e) Coordinar les actuacions per tal de garantir el seguiment de les directrius, els programes i els objectius fixats.

f) Aprovar els convenis de col·laboració.

3. En cas d'absència, vacant, malaltia o qualsevol altra causa justificada, substitueixen el president o presidenta, en primera instància, els vicepresidents o vicepresidentes, segons l'ordre que expressa l'apartat 1 anterior, i, si escau, el vocal de més antiguitat o, si més d'un tenen la mateixa antiguitat, el de més edat.

Article 9. Direcció i Gerència: nomenaments i funcions

1. El Consell de Govern nomena el director o directora, per majoria absoluta, a proposta conjunta del president o presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i el rector o rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

2. El director o directora ha de tenir un perfil acadèmic i és responsable de les activitats acadèmiques i de recerca de l'Institut Metròpoli i del funcionament general i, en aquest àmbit, li corresponen les funcions següents:

a) Dirigir, organitzar, coordinar i supervisar els serveis i les activitats acadèmiques i de recerca de l'Institut Metròpoli.

b) Formular i desplegar el pla d'activitats i donar compte al Consell de Govern.

c) Donar el vistiplau al projecte de pressupost, al compte general, a la memòria i a l'inventari formulats pel gerent, a fi que sigui el Consell de Govern qui els aprovi.

d) Supervisar i gestionar la captació de recursos econòmics per finançar projectes acadèmics, de recerca i de treball dins l'àmbit competencial de l'Institut Metròpoli.

e) Supervisar i gestionar la formalització de convenis de col·laboració amb entitats públiques i privades per a la consecució dels objectius de l'Institut Metròpoli.

f) Realitzar les tasques i funcions que li deleguin els òrgans de govern.

3. El director o directora té la condició de personal directiu.

4. El Consell de Govern nomena el gerent o la gerent, per majoria absoluta, a proposta conjunta del president o presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i del director o directora. Jeràrquicament i funcionalment, qui sigui gerent depèn del director o directora i és responsable de l'administració i la gestió de l'Institut Metròpoli en tots els àmbits o aspectes que no corresponen a la Direcció.

5. Les funcions de gerent són:

a) Executar i fer complir els acords dels òrgans de govern i administrar i gestionar el funcionament ordinari de l'Institut Metròpoli.

b) Dirigir, organitzar i supervisar els serveis d'administració, econòmics i de gestió de l'Institut Metròpoli.

c) Gestionar i executar el pressupost i administrar el patrimoni.

d) Preparar els projectes de pressupost, comptes generals, memòria i inventari.

e) Formalitzar i signar tota mena de contractes i documents públics i privats, així com els convenis, quan la seva signatura no l'assumeixi el president o presidenta.

f) Sol·licitar, formalitzar i signar crèdits i préstecs amb ens del sector públic i de fora d'aquest, sempre que l'import d'aquests no superi el 10 % del pressupost.

g) Realitzar les tasques i funcions que li deleguin els òrgans de govern.

6. El gerent o la gerent té la condició de personal directiu.

Article 10. Consell Acadèmic: composició i funcions

1. El Consell Acadèmic és un òrgan de consulta i assessorament de l'Institut Metròpoli i depèn funcionalment de la Comissió Executiva. El primer objectiu que té és vetllar per la qualitat, el reconeixement i la defensa dels treballs de recerca que es desenvolupin en el si de l'Institut Metròpoli. Està constituït per un representant nomenat per cadascuna de les universitats que formen part del Consorci i pel director o directora de l'Institut Metròpoli, que n'exerceix la Presidència. El Consell Acadèmic s'ha de reunir, com a mínim, tres cops l'any i hi poden participar totes les persones a les quals es consideri convenient convidar.

2. Les funcions del Consell Acadèmic són:

a) Informar del pla global d'activitats i proposar noves activitats.

b) Assessorar els òrgans de l'Institut Metròpoli en tot el que té a veure amb la recerca, l'estudi, la formació i la difusió de coneixement.

c) Vetllar pel desenvolupament de les activitats acadèmiques.

d) Formular les propostes de concessió d'ajuts i de premis per a la formació i la recerca.

3. Per desenvolupar la seva tasca, el Consell Acadèmic es pot organitzar en grups de treball amb finalitats específiques.

Article 11. Secretaria i Tresoreria: designació i funcions

1. Les funcions comprensives de la fe pública i l'assessorament legal preceptiu seran exercides per funcionari/ària idoni de les entitats consorciades, designats per la Presidència del Consorci i seran ratificats pel Consell de Govern.

2. Les funcions de tresoreria i recaptació seran exercides per funcionari/ària idoni de les entitats consorciades, designats per la Presidència del Consorci, i seran ratificats pel Consell de Govern.

3. La substitució dels funcionaris/ies a que es refereixen els números anteriors, en els supòsits d'absència, vacant o malaltia, correspondrà a personal de titulació superior idònia del propi Consorci, si n'hi hagués, i, si no n'hi ha, la Presidència del Consorci procedirà a la designació dels/de les substituts/tes entre funcionaris/àries aptes de les entitats consorciades, donant compte al Consell de Govern.

4. Aquests llocs de treball hauran de proveir-se d'acord amb la normativa aplicable.

CAPÍTOL TERCER. FUNCIONAMENT DELS ÒRGANS COL·LEGIATS

Article 12. Règim de convocatòries

1. La convocatòria de les reunions ordinàries s'ha de fer per escrit, preferentment per mitjans electrònics, i ha de contenir el dia, l'hora i el lloc de la reunió, l'ordre del dia i la documentació que escaigui. El secretari o secretària, per ordre del president o presidenta de l'òrgan, l'ha de remetre a cadascun dels seus membres amb una antelació mínima de dos (2) dies. Les reunions extraordinàries es poden convocar amb vint-i-quatre (24) hores d'antelació.

2. El president o presidenta ha de convocar una reunió si ho demana una tercera part dels membres integrants de l'òrgan col·legiat.

3. El Consell de Govern es pot constituir i/o pot celebrar les seves sessions, adoptar acords i remetre actes tant de manera presencial com a distància.

A les sessions que faci a distància, els seus membres poden estar en llocs diferents sempre que se n'asseguri, per mitjans electrònics, la identitat, el contingut de les seves manifestacions, el moment en què aquestes es produeixen, així com la interactivitat i la intercomunicació entre ells en temps real i la disponibilitat dels mitjans durant la sessió.

4. S'estableix la possibilitat que els membres formalitzin la delegació de la seva representació per escrit en un altre membre de l'òrgan.

5. Les sessions queden constituïdes vàlidament en primera convocatòria amb l'assistència d'un mínim d'un terç del nombre legal de membres presents o representats. En tot cas, es requereix la presència del president o presidenta del Consell i del secretari o secretària o de la persona en qui delegui. Si en primera convocatòria no hi ha el quòrum necessari, s'entén convocada una segona convocatòria automàticament mitja hora després de la que s'estableix per a la primera. Si el quòrum establert tampoc es pot aconseguir en segona convocatòria, el president o presidenta deixa sense efecte la convocatòria i proposa els assumptes inclosos a l'ordre del dia per a la primera sessió que se celebri posteriorment.

Article 13. Adopció d'acords i modificació d'estatuts

1. Els acords s'han d'adoptar per majoria de la meitat més un dels membres que hi siguin presents en el moment de la votació, llevat de les excepcions que preveuen aquests estatuts, i, en cas d'empat, el president o presidenta decideix amb el vot de qualitat.

2. Cal el vot favorable de la meitat més un del nombre legal de membres per validar els acords que s'adoptin sobre les matèries següents:

a) Proposta de modificació dels estatuts.

b) Proposta d'integració o de separació d'entitats del Consorci.

c) Proposta de dissolució i liquidació del Consorci.

d) Nomenament dels òrgans de govern, administració i gestió unipersonals.

3. Per modificar els estatuts cal la ratificació dels membres que integren el Consorci.

4. Els acords que impliquin aportació o responsabilitat econòmica requereixen la ratificació de les institucions respectives quan aquesta sigui necessària, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas.

Article 14. Règim pressupostari, comptable, de control intern i patrimonial

1. El Consorci està sotmès al règim pressupostari, comptable i de control de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

2. El pressupost del Consorci ha de formar part del pressupost general de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i, a aquests efectes, s'ha de trametre degudament aprovat a l'Àrea Metropolitana de Barcelona en el termini legalment establert.

3. Els comptes anuals del Consorci s'han incloure en el compte general de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i, a aquests efectes, s'han de trametre degudament aprovats a l'Àrea Metropolitana de Barcelona en el termini legalment establert.

4. El Consorci esta subjecte al règim de control intern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En aquest sentit, li és d'aplicació el Règim de control intern dels consorcis adscrits en el marc general del Model de control intern de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, vigent en cada moment.

Les funcions de control intern corresponen a la Intervenció general de l'Àrea Metropolitana de Barcelona o al personal funcionari que actuï per delegació d'aquesta.

5. El Consorci es regeix per les nomes patrimonials de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

Article 15. Règim del personal

El Consorci ha de disposar del personal necessari per a l'adequat compliment de les seves finalitats. El personal serà adscrit de les administracions consorciades, i, en aquest cas, el seu règim jurídic serà el de l'administració d'adscripció, o bé propi, d'acord amb allò establert a l'article 121 de la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic.

Article 16. Patrimoni i recursos econòmics

1. Els béns que constitueixen el patrimoni del Consorci són els béns que li són adscrits en ús per les entitats consorciades i els béns i drets que adquireixi per qualsevol títol legítim. Els béns adscrits per les entitats consorciades conserven la qualificació jurídica i la titularitat originària. Les facultats de disposició que es puguin reconèixer a favor del Consorci són les que consten als acords de cessió corresponents i en el marc de les finalitats estatutàries d'aquest. Els béns i drets adquirits pel Consorci es regeixen per les normes reguladores del patrimoni corresponents a l'entitat d'adscripció i dels ens locals catalans i per la legislació específica que s'apliqui.

2. Per poder dur a terme la seva finalitat, l'Institut Metròpoli disposa dels recursos següents:

a) El rendiment dels serveis que presti o les activitats que desenvolupi.

b) Les aportacions institucionals ordinàries dels membres consorciats.

c) Altres aportacions dels membres consorciats.

d) El rendiment del seu patrimoni.

e) El producte de subvencions, ajuts i donacions.

f) Els recursos obtinguts mitjançant crèdits o préstecs financers, prèvia autorització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

g) Qualsevol altre que li pugui correspondre.

Article 17. Separació

Procedeix la separació de les institucions consorciades sempre que ho hagi acordat el seu òrgan de govern competent, amb indicació de la causa de la decisió, quan no es perjudiquin els interessos públics generals que el Consorci representa i la institució sol·licitant estigui al corrent dels seus compromisos anteriors i garanteixi el pagament de les aportacions compromeses i la liquidació de les obligacions pendents.

Article 18. Dissolució

1. L'Institut Metròpoli es dissoldrà pels motius següents:

a) Acord unànime de totes les institucions que l'integren.

b) Acord majoritari dels seus membres, quan sigui inviable la continuïtat amb els membres que vulguin continuar.

c) Impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats.

d) Transformació de l'Institut Metròpoli en una altra entitat per acord de la majoria absoluta dels seus membres.

2. L'acord de dissolució ha de determinar la manera com s'han de liquidar els béns que pertanyen al Consorci i també, si escau, com s'han d'assumir responsabilitats en relació amb els possibles deutes i la forma de revertir les obres i instal·lacions existents.