ACUERDO de la Mesa del Parlament por el que se aprueba la versión en occitano (aranés) de la Ley 2/2023, de 16 de marzo, de presupuestos de la Generalitat de Catalunya para 2023.

De conformidad con lo dispuesto por el artículo 6.5 del Estatuto de autonomía de Cataluña; el artículo 4 de la Ley 2/2007, de 5 de junio, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, y el artículo 7 de la Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en Arán, la Mesa del Parlament, en la sesión celebrada el día 23 de enero de 2024, ha aprobado la versión en occitano, en variedad aranesa, de la Ley 2/2023, de 16 de marzo, de presupuestos de la Generalitat de Catalunya para 2023 (200-00014/13), aprobada por el Pleno del Parlament en la sesión celebrada el día 10 de marzo de 2023 y publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 525, de 13 de marzo de 2023, y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 8877, de 17 de marzo de 2023, cuyo texto se reproduce a continuación, a los efectos de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya y de que se incluyan el número y la fecha de la ley publicada, así como la fórmula de promulgación.

Palacio del Parlament, 23 de enero de 2024

Ferran Pedret i Santos

Secretario primero

Anna Erra i Solà

Presidenta

"LEI 2/2023, deth 16 de març, de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2023.

Eth president dera Generalitat de Catalonha

Es articles 65 e 67 der Estatut preven qu'es leis de Catalonha son promulgades, en nòm deth rei, peth president o presidenta dera Generalitat. Cossent damb çò precedent promulgui era següenta

LEI

Indèx

Preambul

Títol I. Encastre d'aplicacion e aprobacion des pressupòsti e regim des modificacions pressupostàries

Capítol I. Encastre d'aplicacion e aprobacion des pressupòsti

Article 1. Encastre d'aplicacion des pressupòsti dera Generalitat

Article 2. Aprobacion des pressupòsti dera Generalitat

Article 3. Beneficis fiscaus

Capítol II. Credits de despenes deth pressupòst e modificacions d'aguesti credits

Article 4. Credits de despenes deth pressupòst

Article 5. Vinculacion des credits de despenes deth pressupòst

Article 6. Modificacion d'ingrèssi

Article 7. Principis generaus de modificacion de despenes

Article 8. Transferéncies de credit

Article 9. Generacion de credits

Article 10. Credits ampliables

Article 11. Incorporacion de restants de credit

Article 12. Competéncies especifiques en matèria de modificacions pressupostàries

Article 13. Retencions de saldos pressupostaris

Article 14. Transferéncies o aportacions a determinades entitats, compliment des objectius pressupostaris e gestion des restants de tresaureria

Article 15. Comptabilizacion des transferéncies intèrnes

Article 16. Fons de contingéncia

Article 17. Gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons React-EU

Títol II. Normes sus gestion pressupostària e despena publica

Article 18. Pressupòsti des universitats publiques

Article 19. Limitacion der augment dera despena

Article 20. Compromisi de despena d'exercicis anteriors

Article 21. Despenes damb cargue a pressupòsti futurs

Article 22. Identificacion e seguiment pressupostari des projèctes d'inversion

Article 23. Moduls economics des centres educatius privadi concertadi

Títol III. Despenes de personau

Article 24. Encastre d'aplicacion des normes sus despenes de personau

Article 25. Retribucions deth personau

Article 26. Retribucions deth personau en regim administratiu e estatutari

Article 27. Acreditacion de retribucions

Article 28. Retribucions deth personau laborau

Article 29. Retribucions des membres deth Govèrn e nauti cargues

Article 30. Retribucions deth personau laborau de nauta direccion

Article 31. Pensions

Article 32. Aufèrta d'aucupacion publica entath 2023

Article 33. Nomentaments e contractacions de personau temporau en exercici deth 2023

Article 34. Requisits entara determinacion o modificacion de retribucions deth personau laborau, directiu e laborau de nauta direccion

Article 35. Plantilha pressupostària

Article 36. Gratificacions per servicis extraordinaris e ores extraordinàries

Títol IV. Operacions financères e linhes d'actuacion deth credit public

Article 37. Operacions d'endeutament a long termini

Article 38. Operacions d'endeutament a cuert termini

Article 39. Avals dera Generalitat

Article 40. Garanties dera Generalitat

Article 41. Informacion sus endeutaments e avals

Títol V. Normes tributàries

Article 42. Canon dera aigua

Article 43. Actualizacion des taxes damb tipes de quantitat fixa

Títol VI. Participacion des entitats locaus enes ingrèssi der Estat e dera Generalitat e compensacions economiques en favor des ajuntaments entà que paguen retribucions a determinadi cargues elegidi locaus

Article 44. Participacion des entitats locaus enes ingrèssi dera Generalitat

Article 45. Participacion des entitats locaus enes ingrèssi der Estat

Article 46. Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Municipis

Article 47. Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Aran e comarques

Article 48. Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Entitats municipaus descentralizades

Article 49. Remetuda de documentacion

Article 50. Compensacions economiques en favor d'ajuntaments

Títol VII. Normes de gestion pressupostària deth Parlament e d'autes institucions e organismes

Article 51. Parlament de Catalonha

Article 52. Sindic de Grèuges, Conselh de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Compdes e Burèu Antifrauda de Catalonha

Article 53. Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha; Conselh der Audiovisuau de Catalonha, e Autoritat Catalana de Proteccion de Donades

Disposicions addicionaus

I. Mesures en matèria economica

Disposicion addicionau 1. Interès legau des sòs e interès moratòri

II. Mesures en matèria de personau

Disposicion addicionau 2. Regim d'aplicacion as entitats deth sector public de salut

Disposicion addicionau 3. Convèni collectiu de centres concertadi damb eth Servici Catalan dera Salut

Disposicion addicionau 4. Regim aplicable ara Institucion Catalana de Recèrca e Estudis Auançadi e as centres CERCA

Disposicion addicionau 5. Regim aplicable ar Institut Catalan de Finances

Disposicion addicionau 6. Regim aplicable a Camins de Hèr dera Generalitat

Disposicion addicionau 7. Regim aplicable ath Centre de Telecomunicacions e Tecnologies dera Informacion dera Generalitat de Catalonha e ara Agéncia de Ciberseguretat de Catalonha

Disposicion addicionau 8. Mesures deth Parlament de Catalonha, eth Conselh de Garanties Estatutàries, era Sindicatura de Compdes, eth Sindic de Grèuges e era Burèu Antifrauda de Catalonha

Disposicion addicionau 9. Plan Serra Húnter

Disposicion addicionau 10. Increment retributiu

Disposicion addicionau 11. Annèx de personau

III. Mesures en matèria culturau

Disposicion addicionau 12. Impòrt maximau de garantia entà òbres d'interès culturau relevant

IV. Mesures en matèria de salut

Disposicion addicionau 13. Ingrèssi pròpris en matèria de servicis sanitaris

Disposicion addicionau 14. Convènis der Institut Catalan dera Salut e deth Departament de Drets Sociaus

Disposicion addicionau 15. Servici de tresaureria der Institut Catalan dera Salut

V. Mesures en matèria de benèster sociau

Disposicion addicionau 16. Cartèra de servicis sociaus

Disposicion addicionau 17. Indicador de renda de sufisença

Disposicion addicionau 18. Quantitat dera prestacion entara mantenença des despenes deth larèr entà determinadi collectius

Disposicion addicionau 19. Promocion dera autonomia personau e atencion as persones en situacion de dependéncia

Disposicion addicionau 20. Prestacion per acuelhuda de menors d'edat tuteladi pera Generalitat

Disposicion addicionau 21. Prestacion entà menors d'edat en situacion de risc

Disposicion addicionau 22. Prorròga de compromisi economics damb entitats d'economia sociau o deth tresau sector

Disposicion addicionau 23. Quantitat des ajudes assistenciaus entara proteccion des consòrts suberviventi

VI. Mesures en matèria de politiques publiques

Disposicion addicionau 24. Fons Addicionau entath Melhorament de Politiques Publiques

Disposicions finaus

Disposicion finau 1. Adaptacions tecniques coma conseqüéncia de reorganizacions administratives

Disposicion finau 2. Imputacion de despenes autorizades damb cargue as credits deth pressupòst prorrogat

Disposicion finau 3. Modificacion des estructures pressupostàries

Disposicion finau 4. Entrada en vigor

Annèxe 1. Moduls economics des centres educatius privadi concertadi entar an 2023

Annèxe 2. Cartèra de servicis sociaus

Preambul

Es pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2023 son es dusaus pressupòsti dera catorzau legislatura. S'elabòren en un contèxte de melhora dera evolucion dera pandemia de covid, qu'a perdut viruléncia, causa qu'a permetut ua recuperacion mès intensa dera activitat economica. Era opcion deth Govèrn per ua politica de despena e inversion contraciclica a servit entà garantir era mantenença de rendes e lòcs de trabalh e entà incentivar ua rapida recuperacion economica. S'obsèrve ua melhora ena majoria des indicadors economics e sociaus. Eth nivèu deth producte interior brut eth tresau trimèstre deth 2022 se place sonque un 0,9% per jos deth producte interior brut deth quatau trimèstre deth 2019. Eth dinamisme deth sector servicis pera recuperacion deth torisme e es activitats restacades compense er afebliment mès recent des sectors industriaus e agraris, que s'an vist mès afectadi per encariment dera energia e d'auti factors clau. Aguesta evolucion, amassa damb accions d'emparament sociau enes moments mès durs dera crisi sanitària, a permetut de redusir es desigualtats. D'aguesta manèra, en octobre deth 2022, er indèx de Gini ei 0,02 punts per jos es valors de hereuèr deth 2020, e era taxa de desaucupacion pendent eth dusau e eth tresau trimèstres a artenhut es valors mès baishes des de dera crisi financèra, un 9,6% de mejana enquiath tresau trimèstre.

Entà çò qu'ei ar exercici deth 2023, er entorn d'elevada inflacion, er enduriment des condicions financères e er afebliment dera activitat economica obliguen a moderar es expectatives de creishement economic a nivèu globau. Era guèrra en Ucraïna a empenhut ara auça es prètzi des matèries prumères energetiques, a interromput es cadees mondiaus de subministrament de bères matèries prumères e a augmentat era incertitud en encastre europèu. Es pressions inflacionistes, excepcionaugment fòrtes, favorissen er enduriment dera politica monetària per part des bancs centraus, damb fòrtes pujades des tipes d'interès que compòrten un enduriment des condicions financères.

En aguest contèxte, es previsions dera economia catalana s'an revisat ara baisha, sustot entath 2023, en linha damb es principaus economies der entorn de Catalonha, e s'estime qu'eth creishement poderie èster der 1,7%, en tot mostrar signes d'alentiment doç. Era demanda intèrna liderarie eth creishement, frut dera solidesa deth mercat de trabalh e era moderacion a mejan termini dera inflacion. Es perspectives entara inversion tanben se modèren, mès eth desplegament deth programa Pròplèu Generacion UE serà ua pèça clau entà relançar-la. En çò que tanh ara aucupacion, se demore qu'auance a un ritme mès doç, mès era taxa de desocupacion pòt contunhar d'amendrir enquiath 9,4% deth 2023.

Per çò qu'ei des indicadors de benèster e progrès sociau, maugrat era reduccion des desigualtats e era praubesa, se detècte un biais d'edat, plan qu'es joeni mòstren pejors registres ena renda mejana e ua major taxa de risc de praubesa e de privacion materiau sevèra, en tant qu'es majors de seishanta quate ans an ua situacion mens desfavorabla.

Deth punt d'enguarda der encastre fiscau, eth 23 de mai de 2022, era Comission Europèa comuniquèc era estension dera clausula generau de sauvagarda deth Pacte d'estabilitat e creishement tanben entar an 2023, justificada per increment dera incertitud, es risqui de baishada des expectatives economiques, era pujada sense precedents des prètzi dera energia e es pertorbacions ena cadea de subministraments. En cas d'Espanha, açò se manifèste ena suspension des règles fiscaus que s'auien aprovat enquiath moment e er establiment d'ues taxes de referéncia de deficit entà cada nivèu d'administracion publica. Concrètament, entàs comunitats autonòmes era taxa de referéncia deth deficit entath 2023 ei deth 0,3% deth producte interior brut, causa que compòrte ua reduccion de 3 decimes entà çò qu'ei era aprovada entath 2022. Aguesta taxa limite er accès ath finançament e es compdes s'an d'elaborar damb aguesta restriccion.

Es pressupòsti entath 2023 contunhen d'incorporar es fons procedenti der estrument temporau Pròplèu Generacion UE, concebut coma eth plan entà hèr tèsta as efèctes mès immediats dera crisi dera covid e entà establir es bases dera recuperacion europèa, transformar era economia, crear oportunitats e trabalh e anar de cap a ua Euròpa mès digitau, mès verda e mès adaptada as rèptes actuaus e futurs. En pressupòst iniciau s'incorpòren totes es assignacions de fons coneishudes entà agilitar-ne era gestion e era execucion, mès cau tier en compde qu'en bèri casi era execucion se pòt esténer enquiath 2026.

Es pressupòsti entath 2023 permeteràn un nau impuls, damb un important creishement dera despena que permeterà d'activar un escut economic e sociau contra es risqui actuaus, entà hèr tèsta ara situacion economica, desplegar e accelerar era transicion verda e promòir era prosperitat compartida, qu'a de dinamizar era activitat economica en ua opcion pera indústria e era tecnologia auançada entà assegurar qu'eth modèl productiu s'oriente de cap tà un creishement sostenible.

Es pressupòsti entath 2023 contunharàn eth procès iniciat enes exercicis anteriors de refortilhar es visions transversaus, coma son es perspectives d'enfància, de genre e climatica e er alinhament damb es objectius de desvolopament sostenible dera Agenda 2030, e permeteràn de balhar un nau impuls ara avaloracion e as revisions de despena qu'an de garantir eth melhorament contunhat dera gestion des recorsi publics.

Era Lei de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2023 conten es previsions d'ingrèssi e era aprobacion des despenes que s'an d'executar pendent er exercici pressupostari deth 2023. Formaugment, eth tèxte articulat se dividís en sèt títols, vint-e-quate disposicions addicionaus e quate disposicions finaus.

Eth títol I qu'ei dedicat ara delimitacion der encastre e era aprobacion des pressupòsti, as vinculacions de credit, ath regim des modificacions pressupostàries e ara assignacion as diferenti organs des competéncies de gestion en aguesta matèria. Includís un article qu'amasse es normes relatives ara gestion pressupostària des credits finançadi pes fons deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e des fons React-EU der esturment de recuperacion Pròplèu Generacion UE, bères uns includidi en Decrèt lei 5/2021, deth 2 de hereuèr, peth quau s'apròven mesures urgentes entara implementacion e gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons React-EU entara Administracion dera Generalitat de Catalonha e eth sòn sector public, modificat peth Decrèt lei 11/2021, deth 27 d'abriu, de mesures de caractèr pressupostari, tributari, administratiu e financèr.

Eth títol II, relatiu as normes sus gestion pressupostària e despena publica, conten, coma element destacat, era articulacion des mecanismes de besonh entà evitar era adopcion d'acòrds e de resolucions qu'incomplisquen es normes generaus de limitacion dera despena.

Eth títol III, sus despenes de personau, qu'establís er encastre d'aplicacion des normes en aguesta matèria.

Eth títol IV, relatiu a operacions financères e linhes d'actuacion deth credit public, establís es autorizacions sus endeutament e avals entà diuèrsi sòrtes d'entitats e organismes, tant a cuert coma a long termini, e tanben sus er encastre entà gestionar es risqui de tipes d'interès e de cambi. Tanben fixe es actuacions des esturments deth credit public dera Generalitat.

Es normes tributàries, establides peth títol V, hèn referéncia ath canon dera aigua e ara actualizacion des taxes damb tipes de quantitat fixa.

Eth títol VI, dedicat ara participacion des entitats locaus enes ingrèssi der Estat e dera Generalitat, regule era distribucion deth Fons de Cooperacion Locau de Catalonha, d'acòrd damb critèris basadi enes especificitats dera organizacion territoriau e enes modificacions sus eth regim des competéncies locaus, que resulten dera legislacion de regim locau e des leis sectoriaus.

Eth darrèr títol, eth VII, conten es normes especifiques de gestion pressupostària deth Parlament e d'autes institucions e organismes (Sindic de Grèuges, Conselh de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Compdes; Burèu Antifrauda de Catalonha; Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha, Conselh der Audiovisuau de Catalonha e Autoritat Catalana de Proteccion de Donades).

Títol I. Encastre d'aplicacion e aprobacion des pressupòsti e regim des modificacions pressupostàries

Capítol I. Encastre d'aplicacion e aprobacion des pressupòsti

Article 1. Encastre d'aplicacion des pressupòsti dera Generalitat

1. Es pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2023 son formadi per:

a) Eth pressupòst dera Administracion dera Generalitat.

b) Es pressupòsti deth Servici Catalan dera Salut e des entitats autonòmes de caractèr administratiu.

c) Es pressupòsti des entitats autonòmes de caractèr comerciau.

d) Es pressupòsti des entitats de dret public sometudes ar ordenament juridic privat e es entitats assimilades a efèctes pressupostaris.

e) Es pressupòsti des societats e d'autes entitats de caractèr mercantil damb participacion totau o majoritària dera Generalitat.

f) Es pressupòsti des consòrcis damb participacion majoritària dera Generalitat e es des auti consòrcis adscriti ara Administracion dera Generalitat.

g) Es pressupòsti des fondacions damb participacion totau o majoritària dera Generalitat.

2. Ath delà des pressupòsti a qué hè referéncia er apartat 1, s'incorpòren en aguesta lei es pressupòsti de d'autes entitats participades pera Generalitat de forma non majoritària e que non formen part deth sector public dera Generalitat qu'an estat classificades laguens eth sector «Administracion publica dera Generalitat», d'acòrd damb era metodologia deth Sistèma Europèu de Compdes.

3. Toti es credits de despenes des pressupòsti a qué hè referéncia aguest article s'estructuren en foncion deth triple classament -organic, per programes e economic- enes estats de despenes corresponents qu'acompanhen ad aguesta lei. Es estats d'ingrèssi s'estructuren, laguens de cada entitat, segons eth classament economic.

Article 2. Aprobacion des pressupòsti dera Generalitat

1. S'apròven es pressupòsti dera Generalitat entar exercici deth 2023.

2. Era aprobacion des pressupòsti dera Generalitat se produsís en encastre deth principi d'estabilitat pressupostària e sostenibilitat financèra e damb era informacion de besonh entà dar compliment as principis de transparéncia.

3. Eth pressupòst dera Administracion dera Generalitat, a qué hè referéncia er article 1.a, qu'ei format per estat d'ingrèssi e pes estats de despenes des departaments deth Govèrn e es fons non departamentaus, e en quau s'intègren tanben es estats de despenes deth Parlament e des organismes estatutaris e consultatius que non an pas de pressupòst pròpri, s'apròve per un impòrt totau, enes estats d'ingrèssi e despenes, de 51.639.938.442,32 èuros, d'acòrd damb eth detalh de despenes per seccions que figure ena taula següenta:

4. Es pressupòsti deth Servici Catalan dera Salut e des entitats autonòmes de caractèr administratiu, a qué hè referéncia er article 1.b, s'apròven damb es impòrts detalhadi per entitats que figuren ena taula següenta:

5. Es pressupòsti des entitats autonòmes de caractèr comerciau, a qué hè referéncia er article 1.c, s'apròven damb es impòrts detalhadi per entitats que figuren ena taula següenta:

6. Es pressupòsti des entitats de dret public sometudes ar ordenament juridic privat e es entitats assimilades a efèctes pressupostaris, a qué hè referéncia er article 1.d, s'apròven damb es impòrts detalhadi per entitats que figuren ena taula següenta:

7. Es pressupòsti des societats e d'autes entitats de caractèr mercantil damb participacion totau o majoritària dera Generalitat, a qué hè referéncia er article 1.e, s'apròven damb es impòrts detalhadi per entitats que figuren ena taula següenta:

8. Es pressupòsti des consòrcis damb participacion majoritària dera Generalitat e es auti que li an estat adscriti, a qué hè referéncia er article 1.f, s'apròven damb es impòrts detalhadi per entitats que figuren ena taula següenta:

9. Es pressupòsti des fondacions damb participacion totau o majoritària dera Generalitat, a qué hè referéncia er article 1.g, s'apròven damb es impòrts detalhadi per entitats que figuren ena taula següenta:

10. Es credits de despenes des pressupòsti des entitats a qué hèn referéncia es apartats 3 e 4 an caractèr limitatiu, mentre qu'es credits de despenes des pressupòsti des entitats a qué hèn referéncia es apartats 5, 6, 7, 8 e 9 an caractèr estimatiu.

Article 3. Beneficis fiscaus

Es beneficis fiscaus qu'afècten as tributs dera Generalitat e as tributs estataus eth rendiment des quaus se cedís ara Generalitat s'estimen en 11.955,2 milions d'èuros.

Capítol II. Credits de despenes deth pressupòst e modificacions d'aguesti credits

Article 4. Credits de despenes deth pressupòst

Son credits pressupostaris de despena cadua des assignacions individualizades que figuren en pressupòst respectiu, damb eth nivèu de vinculacion que correspone, metudes a disposicion des centres gestors entà corbir es besonhs pes quaus an estat aprovades.

Article 5. Vinculacion des credits de despenes deth pressupòst

1. Es credits de despenes finançadi damb recorsi pròpris autorizadi enes pressupòsti entath 2023 dera Generalitat, deth Servici Catalan dera Salut e des entitats autonòmes administratives an es vinculacions següentes:

a) En çò que hè ath capítol 1, es credits autorizadi vinculen per servici e capítol, exceptat de:

- Es articles 15 i 17, que vinculen per servici e concèpte.

- Er article 16, que vincule per seccion o entitat e concèpte, exceptat ena seccion «Parlament de Catalonha», que vincule per servici e concèpte.

b) En çò que hè ath capítol 2, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol, exceptat de:

- Es concèptes 226, «Despenes diuèrses», e 251, «Prestacion de servicis damb mejans alièni», que vinculen per servici, programa e concèpte.

- Es aplicacions 200.0001, «Loguèrs e canons mejançant Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA»; 200.0003, «Loguèrs derivadi de d'auti drets de superfícia»; 203.0002, «Prestacions derivades de concessions administratives»; 226.0002, «Atencions protocollàries e representatives»; 227.0004, «Procèssi electoraus e consultes populares», e 227.0015, «Procèssi de participacion ciutadana», que vinculen per servici, programa e aplicacion.

- Es credits dera seccion «Deute», que vinculen per servici, programa e capítol damb independéncia dera origina deth credit.

c) En çò que hè ath capítol 3, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol, exceptat dera seccion «Deute», que manten aguesta vinculacion damb independéncia dera origina deth credit.

d) En çò que hè ath capítol 4, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol, exceptat des transferéncies nominatives; des aplicacions 464.0001,«Plan unic d'òbres e servicis de Catalonha», e 489.0001, «Farmàcia (recèptes medicaus)», e dera partida pressupostària PO01 D/470.0001/521, «A empreses privades», que vinculen per servici, programa e aplicacion, e deth concèpte 488, «Concèrts educatius», que vincule per servici, programa e concèpte.

e) En çò que hè ath capítol 5, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol.

f) En çò que hè ath capítol 6, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol, exceptat des aportacions nominatives per inversions e des aplicacions 600.0002, «Pensions de censi enfiteutics constituïdi sus terrens e bens naturaus», e 610.0003, «Pensions de censi enfiteutics constituïdi sus edificis e d'auti bastiments», que vinculen per servici, programa e aplicacion.

g) En çò que hè ath capítol 7, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol, exceptat des transferéncies nominatives, dera aplicacion 762.0001, «Plan unic d'òbres e servicis de Catalonha», e dera partida pressupostària PO 01 D/770.0001/521, «A empreses privades», que vinculen per servici, programa e aplicacion.

h) En çò que hè ath capítol 8, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e article, exceptat dera seccion «Deute», que manten aguesta vinculacion damb independéncia dera origina deth credit, e des aportacions de capitau nominatives, que vinculen per servici, programa e aplicacion.

i) En çò que hè ath capítol 9, es credits autorizadi vinculen per servici, programa e capítol, exceptat dera seccion «Deute», que manten aguesta vinculacion damb independéncia dera origina deth credit.

2. Es credits de despenes finançadi damb fons finalistes e afectadi autorizadi enes pressupòsti entath 2023 dera Generalitat, deth Servici Catalan dera Salut e des entitats autonòmes administratives vinculen per còdi de finançament, servici, programa e capítol, damb independéncia dera origina deth credit.

S'excèpten d'aguesta règla generau es apartats següents:

a) Es credits corresponenti as despenes de personau, que vinculen d'acòrd damb er apartat 1.a, damb independència deth còdi de finançament.

b) Es credits pressupostadi finançadi damb ingrèssi finalistes identificadi damb un còdi FXXX e es cofinançadi damb recorsi pròpris, identificadi damb un còdi GXXX, que vinculen en amàs e s'acorròpen ena madeisha borsa de vinculacion, per servici, programa e capítol.

c) Es credits provenenti de generacions sense ingrès condicionades, que vinculen en tot atier era origina deth credit (0062).

d) Es credits pressupostadi finançadi damb ingrèssi finalistes procedenti deth Fons Europèu Agricòla de Garantia Agrària (FEAGA) e deth Fons Europèu Agricòla de Desvolopament Rurau (Feader), e es credits finançadi damb ingrèssi afectadi deth Fons Climatic (AVEHIC-FC) e deth Fons de Patrimòni Naturau (AVEHIC-FNP), que vinculen per còdi de finançament e seccion.

3. Es credits dera despena TIC finançadi damb recorsi pròpris o finalistes des aplicacions 222.0002, «Solucions TIC CTTI-Connectivitat»; 228.0003, «Solucions TIC CTTI - Servicis recorrenti»; 228.0004, «Solucions TIC CTTI - Evolutius recorrenti»; 228.0005, «Solucions TIC CTTI - Projèctes jos demanda»; 440.0002, «Solucions TIC CTTI - Servicis recorrenti. Aportacion entara gestion»; 650.0003, «Inversions en processament de donades. CTTI»; 650.0004 «Inversions en telecomunicacions. CTTI», e 653.0002, «Inversions per contractes d'arrendament financèr en equipes de processament de donades e telecomunicacions. CTTI», vinculen en amàs e s'acorròpen ena madeisha borsa de vinculacion, per servici, programa e capítol, damb independéncia deth còdi de finançament, sense perjudici de çò qu'establís er article 17 damb relacion ara gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e des fons React-EU.

4. Es credits des aportacions a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, finançadi damb recorsi pròpris o finalistes des aplicacions 215.6390, «Aportacions a Infraestructures.cat entara gestion des servicis de conservacion, mantenença e/o modernizacion d'edificacions e/o infraestructures»; 216.6390, «Tarifes en Infraestructures.cat entara gestion des servicis de conservacion, mantenença e/o modernizacion d'edificacions e/o infraestructures»; 611.6390, «Aportacions a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA, per inversions en bastisses per compde dera Generalitat o des sues entitats»; 612.6390, «Aportacions a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA, per inversions en bastisses per compde dera Generalitat o des sues entitats»; 661.6390, «Aportacions a Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA, per inversions en infraestructures per compde dera Generalitat o des sues entitats», e 662.6390, «Tarifes en Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SA, per inversions en infraestructures per compde dera GC o des sues entitats», vinculen en amàs e s'acorròpen ena madeisha borsa de vinculacion, per servici, programa e article, damb independéncia deth còdi de finançament, sense perjudici de çò qu'establís er article 17 en çò que hè ara gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e des fons React-EU.

5. Es credits pressupostadi que s'identifiquen damb es còdis CLIMÀTIC e PATNATURAL vinculen per còdi de finançament e seccion.

6. Es credits autorizadi per ampliacion, per credit extraordinari e per suplement de credit e es credits finançadi damb transferéncies deth Fons de Contingéncia vinculen, per règla generau, damb eth nivèu de desagregacion damb qué se consignen enes estats de despenes, exceptat es credits ampliadi en concèpte de quòtes ara Seguretat Sociau, que vinculen per seccion o entitat e concèpte, d'acòrd damb çò qu'establís er apartat 1.a.

7. Es credits autorizadi per incorporacion de restant e per generacion vinculen, per règla generau, d'acòrd damb es critèris der apartat 1 o 2, segons se se tracte de credits corresponenti a recorsi generaus o de credits finalistes o afectadi, exceptat es credits generadi a partir d'ampliacions de credit autorizades de conformitat damb er article 10.1.d o damb er article 10.2.h, que vinculen damb independéncia dera origina deth credit.

8. Sense perjudici de çò qu'establissen es apartats 6 e 7, era Direccion Generau de Pressupòsti pòt establir, excepcionaugment, d'auti nivèus de vinculacion pes credits ampliadi, generadi, incorporadi o transferidi, per rasons motivades e justificades.

9. Independentament dera vinculacion des credits deth pressupòst, eth classament organic per servicis, eth classament foncionau per programes, eth classament economic per aplicacions e era origina deth credit s'an d'utilizar entath registre compdable des operacions de despena en moment dera execucion deth pressupòst e enes expedients de modificacions pressupostàries dera Generalitat, deth Servici Catalan dera Salut e des entitats autonòmes administratives.

Article 6. Modificacion d'ingrèssi

1. S'ei de besohn, se pòden autorizar variacions quantitatives des credits pressupostaris d'ingrèssi.

2. Tostemp que se tramite ua modificacion de despenes des pressupòsti des entitats a qué hè referéncia er article 7.1 que compòrte ua variacion der impòrt totau deth pressupòst, s'a de tramitar, amassa, era corresponenta modificacion des credits d'ingrèssi peth madeish impòrt.

Article 7. Principis generaus de modificacion de despenes

1. Es modificacions des credits pressupostaris de despenes autorizadi enes pressupòsti entath 2023 dera Generalitat, deth Servici Catalan dera Salut e des entitats autonòmes administratives s'an d'ajustar a çò que dispause aguesta lei e a çò qu'establís sus aguesta matèria eth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme, enes punts que non son modificadi pes articles 8, 9, 10 e 11 d'aguesta lei.

2. En toti es casi, ei obligatòria era fiscalizacion dera Intervencion Generau, d'acòrd damb çò qu'establís eth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, era quau a de verificar:

a) Eth compliment des requisits establidi entà cada cas.

b) Era justificacion deth besonh dera modificacion e era sufisença des credits que cau amendrir entà arténher es compromisi de despena previsti.

c) En cas qu'era modificacion de despenes compòrte ua variacion der impòrt totau deth pressupòst, era tramitacion dera corresponenta modificacion des credits d'ingrèssi peth madeish impòrt, tau coma establís er article 6.

d) Quinsevolh aute aspècte que determine era Intervencion Generau.

3. Es modificacions des credits pressupostaris de despenes a qué hè referéncia er apartat 1 qu'impliquen modificacions enes pressupòsti de d'auti departaments o enes d'entitats deth madeish encastre, s'an de tramitar preferentament de manèra conjunta e, en quinsevolh cas, laguens deth madeish exercici.

4. En cas qu'ua modificacion de credit pressupostari compòrte increment dera despena financèra, cau justificar era destinacion finau d'aguesta despena entà qu'era Direccion Generau de Pressupòsti avalore er impacte qu'aurà en calcul deth deficit.

Article 8. Transferéncies de credit

1. Se pòden autorizar transferéncies de credit laguens d'un madeish pressupòst entre es credits de despenes des entitats a qué hè referéncia er article 7, damb es limitacions següentes:

a) Non pòden amendrir credits extraordinaris ne suplements de credit concedidi a compdar dera entrada en vigor dera Lei de pressupòsti se implique modificar era fin entara quau sigueren concedidi.

b) Non pòden amendrir credits per transferéncies, o aportacions o subvencions nominatives, exceptat:

1èr. Es establides en favor d'entitats o empreses deth sector public dera Generalitat damb participacion totau o majoritària e adscrites o que, sense qu'era participacion sigue majoritària, siguen classificades laguens deth sector dera Administracion publica dera Generalitat, d'acòrd damb era metodologia deth Sistèma Europèu de Compdes. En aguest cas, s'era modificacion afècte a un contracte programa, un plan economic e financèr o un programa d'encomana d'actuacions aprovat peth Govèrn, s'a de tramitar simultanèament era modificacion d'aguest contracte o plan.

2au. Es establides en favor des universitats publiques o d'entitats que non hèn part deth sector public dera Generalitat mès qu'includissen un finançament condicionat ath compliment d'uns objectius, pera part des objectius non artenhuda.

3au. Es establides en favor d'entitats en qué era Generalitat participe de manèra dirècta o indirècta desparières des der apartat 1èr ena mesura que responen a acòrds des sòns organs o a convènis signadi.

4au. Es establides en favor d'entitats en qué era Generalitat non participe, a condicion que se justifique que per motius extraordinaris non s'amiarà a tèrme er objècte dera subvencion.

c) Non pòden amendrir es credits incorporadi coma conseqüéncia de restants d'exercicis anteriors, exceptat que se compensen damb augments en d'autes partides incorporades procedentes deth madeish exercici.

d) Non pòden amendrir credits ampliables qu'agen estat ampliadi prèviament.

e) Non pòden amendrir es credits finançadi damb ingrèssi finalistes o afectadi, exceptat que s'apliquen ara madeisha fin que motivèc aguesti ingrèssi.

2. En cas qu'ena execucion deth pressupòst sorgisquen besonhs que non i agen estat exprèssament amassadi, se pòden abilitar credits mejançant era creacion des partides pressupostàries que siguen pertinentes. Damb aguesta finalitat, s'an de realizar es transferéncies de credit de besonh entà compensar, per un impòrt parièr, era dotacion des naues partides, damb es limitacions qu'establís er apartat 1.

3. Es transferéncies en cap de cas non pòden crear credits destinadi a subvencions nominatives.

4. Es transferéncies de credit an d'indicar era seccion, eth servici o era entitat, e tanben es programes e es aplicacions que demoren afectadi pera transferéncia, independentament des nivèus de vinculacion establidi. Tanben s'a d'indicar er impacte dera transferéncia sus es objectius des programes afectadi.

Article 9. Generacion de credits

1. Pòden generar credit, laguens der estat de despenes des pressupòsti a qué hè referéncia er article 7, es ingrèssi non previsti o es superiors as que se tien en compde en pressupòst iniciau que se produsisquen en madeish exercici pressupostari e que deriven des operacions següentes:

a) Es operacions a qué hè referéncia er article 44 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha.

b) Es naui traspassi o es ampliacions de traspassi de servicis de d'autes administracions.

c) Es ingrèssi legaugment afectadi ara realizacion de determinades despenes.

d) Es ingrèssi per multes e sancions que, d'acòrd damb era legislacion aplicabla, siguen afectades a determinades despenes, enquiath limit der impòrt qu'excedisque es previsions contengudes en estat d'ingrèssi deth pressupòst.

e) Es ingrèssi per indemnizacions d'assegurances per sinistres cobèrts per polisses, enquiath limit maximau des despenes efectivament realizades en apraiament deth sinistre.

f) Es reïntegraments de pagaments pressupostaris que se hèsquen en exercici corrent corresponenti a obligacions reconeishudes en madeish exercici pressupostari o, excepcionaugment, en darrèr trimèstre der exercici anterior, a condicion que s'apliquen as madeishi credits pressupostaris.

g) Es credits corresponenti a revocacions des subvencions d'exercicis anteriors qu'agen estat gestionades damb ingrèssi finalistes provenenti dera Administracion der Estat e as quaus sigue aplicabla era règla siesau der article 86.2 dera Lei der Estat 47/2003, deth 26 de noveme, generau pressupostària.

h) Es ingrèssi non previsti en credit iniciau procedenti deth fons Feder que responen a remborsaments produsidi pera reprogramacion des recorsi de projèctes entath finançament des còsti sanitaris motivadi pera pandèmia de covid.

i) Ena seccion «Despenes de diuèrsi departaments»:

1èr. Es ingrèssi derivadi de compromisi contractuaus formalizadi en sistèma centrau d'aqueriments de bens e servicis dera Generalitat que gestione era Comission Centrau de Subministraments, a condicion que se destinen ar aqueriment d'equipaments entà melhorar es condicions de trabalh deth personau ath servici dera Administracion dera Generalitat e a projèctes tecnologics o sistèmes d'informacion d'artenhuda o interès corporatiu.

2au. Es ingrèssi derivadi dera alienacion e d'autes operacions de cession de drets sus immòbles de titularitat dera Generalitat enquiath limit der impòrt qu'excedisque es previsions contengudes en estat d'ingrèssi deth pressupòst, entà destinar-les a efectuar inversions en bastisses e d'auti bastiments.

3au. Es ingrèssi procedenti des operacions d'endeutament que se soscriuen d'acòrd damb era normativa estatau que regule es mecanismes addicionaus de finançament.

4au. Es ingrèssi procedenti d'indemnizacions enes procèssi judiciaus que recebe era Generalitat.

j) Ena seccion «Deute», es ingrèssi derivadi des acòrds prenudi peth Conselh de Politica Fiscau e Financèra, o per organisme estatau abilitat ad aguest efècte, entà finançar pagaments a provedidors que non s'agen pogut atier, d'acòrd damb çò qu'establís er article 37.6.

k) Er impòrt der endeutament assumit pera Generalitat, d'acòrd damb çò qu'establís er article 37.1.b, damb era finalitat de comptabilizar es aportacions de capitau o es prèsti concedidi as entitats publiques corresponentes entà afrontar era compensacion en formalizacion dera amortizacion totau o parciau des sòns passius financèrs traspassadi.

l) Ena aplicacion D/830.0007, «Execucion d'avals deth fons de garantia ar Institut Catalan de Finances», es ingrèssi procedenti dera aplicacion I/820.0002, «Devolucion o retorn des aportacions a fons de garantia per prèsti o avals».

m) Ena aplicacion D/840.0003, «Aportacions a fons de garantia per operacions de prèsti o avals gestionadi per ICF», es ingrèssi procedenti dera aplicacion I/812.0003, «Reïntegrament de prèsti per execucion d'avals de fons de garantia ar Institut Catalan de Finances».

2. Era generacion de credit sonque se pòt tramitar quan s'auràn requectat es ingrèssi corresponents que la justifiquen. Maugrat açò, se pòden generar credits finançadi damb ingrèssi procedenti de tresaus, comprenudi coma quinsevolh aportacion de persones fisiques o juridiques, privades o publiques, aportadi entà ua finalitat especifica, un viatge visti es convènis o d'auti documents que justifiquen que qui a de remanar es fons reconeish aguesta obligacion. En quinsevolh cas, eth pagament demore condicionat ara recepcion efectiva der ingrès.

3. Excepcionaugment, a condicion que s'acredite documentaument eth compromís de finançament de qui age d'aportar es fons, se pòden ordenar pagaments sense que s'age produsit efectivament er ingrès enes casi següents:

a) Se son de besonh entà atier es despenes de personau.

b) Se corresponen a subvencions periodiques qu'an per fin prestacions de caractèr personau o sociau.

c) Se corresponen a programes des quaus se recep eth finançament, per mejan d'un remborsament, damb era justificacion des despenes efectivament produsides.

d) D'auti casi degudament justificadi, qu'autorize eth Govèrn damb er repòrt prèvi deth departament competent en matèria de finances publiques.

4. Damb caractèr excepcionau, pòden generar credit enes pressupòsti der exercici corrent es ingrèssi finalistes, aportadi per tresaus entà ua finalitat especifica, derivadi des operacions a qué hè referéncia er apartat 1 qu'agen estat obtengudi pendent tot er exercici anterior, e tanben es ingrèssi afectadi a ua determinada finalitat qu'agen estat obtengudi pendent eth darrèr trimèstre der exercici anterior.

5. En cas que se produsisquen ingrèssi entà atier besonhs entàs quaus non i age ua partida avienta, se pòden abilitar credits damb era creacion des partides pressupostàries que siguen pertinentes mejançant er expedient de generacion de credits corresponent.

Article 10. Credits ampliables

1. Son credits ampliables enquia ua quantitat parièra as obligacions qu'ei preceptiu de reconéisher, damb eth compliment prèvi des normes legaus pertinentes, es credits següents de quinsevolh seccion pressupostària:

a) Es credits destinadi as quòtes dera Seguretat Sociau deth personau ath servici dera Administracion dera Generalitat, d'acòrd damb es precèptes en vigor, e tanben era aportacion dera Generalitat ath regim de prevision sociau des foncionaris dera Generalitat.

b) Es triènnis des foncionaris derivadi deth calcul de temps de servici reaugment prestat ara Administracion.

c) Es credits corresponenti a interèssi, amortizacions, amendriments e despenes deth deute en operacions de credit corresponentes a operacions financères autorizades. En cas qu'es ingrèssi pressupostadi entàs entitats desparières dera Generalitat as quaus hè referéncia er article 7 siguen insufisents entà atier es obligacions que produsisquen aguestes operacions, s'an d'ampliar es credits que siguen consignadi entad aguestes entitats enes seccions corresponentes deth pressupòst dera Generalitat. En cas que se formalizen es operacions de modificacion, refinançament e substitucion autorizades per article 37.1.d, eth departament competent en matèria de finances publiques a d'efectuar es modificacions pressupostàries que calgue.

d) Damb caractèr excepcionau, se pòt ampliar credit enes seccions e es capítols damb es quaus s'an d'afrontar es despenes comptabilizades eth 31 de deseme de 2022 enes compdes financèrs a on se registren es despenes pendentes d'aplicar ath pressupòst, mès qu'en tèrmes de comptabilitat nacionau se considèren despena produsida en exercici e computen entath calcul deth deficit des exercicis anteriors. Aguesti credits se pòden ampliar enquia un impòrt maximau conjunt equivalent ath saldo existent eth 31 de deseme de 2022 enes nomentadi compdes financèrs. S'era ampliacion correspon a ua entitat deth sector public administratiu, s'a d'ampliar eth credit dera partida deth pressupòst dera Generalitat de transferéncia ara entitat afectada e se pòt generar credit ara entitat de destinacion per un impòrt equivalent.

2. Son credits ampliables enquia ua quantitat parièra as obligacions qu'ei preceptiu de reconéisher, damb eth compliment prèvi des normes legaus pertinentes, es credits següents des seccions pressupostàries que s'especifiquen:

a) Ena seccion «Deute», eth credit dera partida pressupostària DT 01 D/340.0002/911, «Despenes financères en concèpte d'interèssi de demora», entà afrontar interèssi de demora, entà despenes degudament comptabilizades per departaments, entitats autonòmes de caractèr administratiu e d'auti entitats singulares coma eth Servici Catalan dera Salut, s'aguesta demora se produsís coma conseqüéncia der endarreriment generau de pagaments.

b) Ena seccion «Departament d'Interior», laguens des servicis IT 03 e IT 06, es despenes extraordinàries autorizades peth Govèrn entà afrontar situacions excepcionaus que compòrten era activacion de plans de proteccion civila en fasa d'emergéncia.

c) Ena seccion «Departament dera Presidéncia»:

1èr. Eth credit dera partida pressupostària PR 15 D/763.0001/713, entà afrontar es despenes extraordinàries, degudament aprovades peth Govèrn, derivades de damnatges catastrofics.

2au. Eth credit dera partida pressupostària PR 15 D/462.0001/711, entà finançar es competéncies deth Conselh Generau d'Aran.

3au. Eth credit dera partida pressupostària PR 19 D/227.0004/132, entà despenes de procèssi electoraus e consultes populares.

4au. Eth credit dera partida pressupostària PR 19 D/482.0010/132, entà subvencions as partits politics enes procèssi electoraus.

d) Ena seccion «Departament de Justícia, Drets e Memòria»:

1èr. Es credits des partides pressupostàries que correspone, en foncion deth còst que se produsisque enes torns d'ofici d'avocats e de procuradors. Aguest còst lo determinen es moduls fixadi pera Generalitat e eth nombre d'ahèrs atengudi.

2au. Eth credit dera partida pressupostària JU 01 D/480.0012/131, «Indemnizacions persones includides casi Lei 46/77, de concession d'amnistia».

e) Ena seccion «Departament de Drets Sociaus», enquiath limit des besonhs que se deriven des prestacions de dret subjectiu que se neurissen des credits següents:

1èr. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0001/313, «A familhes».

2au. Eth credit dera partida pressupostària BE 06 D/480.0010/318, «Prestacions entara acuelhuda de menors tuteladi pera Generalitat».

3au. Eth credit dera partida pressupostària BE 06 D/480.0011/317, «Prestacions entà joeni extuteladi».

4au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0013/317, «Ajudes assistenciaus ara proteccion des consòrts suberviuenti».

5au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0015/317, «Prestacions entara mantenença des despenes deth larèr entà determinadi collectius».

6au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0016/317, «Prestacions complementàries entà pensionistes dera modalitat non contributiva, per invaliditat o jubilacion».

7au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0017/317, «Prestacions entà atier besonhs basics».

8au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0029/317, «Prestacions complementàries d'ajudes, pensions e prestacions estataus».

9au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0002/315, «Prestacion economica constrenhuda ath servici (LAPAD)».

10au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0003/315, «Prestacion economica per cuedador non professionau (LAPAD)».

11au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0004/315, «Prestacion economica d'assisténcia personau (LAPAD)».

12au. Eth credit dera partida pressupostària BE 19 D/480.0028/317, «Renda garantida de ciutadania».

f) Ena seccion «Pensions», es credits des obligacions de classes passives.

g) Ena seccion «Despenes de diuèrsi departaments», eth credit dera partida pressupostària DD 01 D/226.0004/125, se mejançant ua senténcia judiciau fèrma se declaren responsabilitats pecuniàries dera Generalitat, e pes despenes juridiques realizades pera Direccion Generau deth Patrimòni dera Generalitat de Catalonha damb motiu deth compliment d'obligacions legaus derivades d'aqueriments ereditaris en favor dera Generalitat e, en generau, damb motiu dera gestion des immòbles.

h) En pressupòst deth Servici Catalan dera Salut, eth credit dera partida 5100 D/489.0001/411, «Farmàcia (recèptes medicaus)».

i) En pressupòst der Institut Catalan dera Acuelhuda e dera Adopcion, eth credit dera partida pressupostària 6160 D/480.0010/318, «Prestacions per acuelhuda de menors tuteladi pera Generalitat», enquiath limit des besonhs que se deriven d'aguesta prestacion de dret subjectiu.

3. S'a de dar compde en Parlament, damb ua periodicitat trimestrau, des ampliacions de credit a qué hèn referéncia es apartats 1 e 2.

4. Es credits ampliables que son amendridi pèrden era condicion d'ampliables.

5. Es ampliacions de credit a qué hè referéncia er apartat 2 s'an de tramitar coma transferéncies de credit e s'an de finançar preferentament damb cargue a baishes de d'auti credits deth pressupòst non financèr dera madeisha seccion o deth madeish organisme o entitat o, s'açò non ei possible, de d'autes seccions o deth Fons de Contingéncia, damb era autorizacion prèvia deth Govèrn.

Article 11. Incorporacion de restants de credit

1. Se pòden incorporar as estats de despenes des pressupòsti des entitats a qué hè referéncia er article 7 es restants de credits qu'enumère er article 37.2 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha.

2. Es restants de credit existenti eth 31 de deseme de 2022 finançadi a cargue de fons finalistes e afectadi efectivament ingressadi e qu'ena data nomentada non siguessen restacadi ath compliment d'obligacions ja reconeishudes, se pòden incorporar ath pressupòst deth 2023 entà èster aplicadi as finalitats que motivèren aguesti ingrèssi. Totun, non se pòt autorizar era incorporacion de restants de credit qu'agen ja estat incorporadi successivament enes dus darrèri exercicis, exceptat qu'eth periòde d'execucion establit entàs actuacions que cau finançar sigue superior.

3. Es incorporacions de restants de credit corresponenti a operacions non financères s'an de compensar damb retencions de credit o ben s'an de finançar damb cargue a ua minoracion de d'auti credits, en quinsevolh cas corresponenti a operacions non financères. Damb caractèr excepcionau e damb era autorizacion prèvia dera Intervencion Generau, tanben se pòden finançar damb cargue as restants de tresaureria der exercici anterior que non agen estat aplicadi ath pressupòst der exercici ne retengudi segons er article 14.

4. Eth besonh de compensacion o finançament a qué hè referéncia er apartat 3 non ei cap aplicable enes casi d'incorporacions de restants de credits finançadi a cargue de fons finalistes e afectadi efectivament entradi. En aguesti casi n'i a pro damb era acreditacion der ingrès.

5. Era direccion generau competenta en matèria de finances publiques pòt acordar, en foncion dera execucion pressupostària, compensar damb cargue ara seccion FO «Fons de Contingéncia» es incorporacions de restants de credits qu'establís er apartat 3.

Article 12. Competéncies especifiques en matèria de modificacions pressupostàries

1. Correspon ath Govèrn, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, autorizar, damb es soletes limitacions qu'establís er article 8.1, es modificacions de credit següentes:

a) Transferéncies de credit qu'afècten diuèrses agropacions departamentaus, d'un impòrt parièr o superior a 100.000 èuros, exceptat des qu'afectaràn es servicis pressupostaris DD 07 «Fons de Resèrva Laborau», DD 09 «D'autes despenes de personau» e DD 10 «Fons extraordinaris».

b) Transferéncies de credit qu'augmenten credits de despenes correntes damb cargue a diminucions de credits de despenes de capitau o financères d'un impòrt parièr o superior a 100.000 èuros.

c) Transferéncies de credit qu'augmenten credits de despenes non financères damb cargue a disminucions de credits de despenes financères.

d) Transferéncies de credit qu'afècten as credits destinadi a despenes de personau que compòrten increment dera plantilha o que se financen damb amendriments de credit de bèth aute capítol.

e) Transferéncies de credit que modifiquen credits per transferéncies o aportacions nominatives a entitats de dehòra deth sector public, exceptat des universitats publiques.

f) Generacions de credit, cada viatge que s'age d'ordenar eth pagament abans que s'age produsit efectivament er ingrès ena Tresoreria, d'acòrd damb çò qu'establís er article 9.3. Ne son exceptades es generacions de credit qu'afècten ath capítol 1 coma conseqüéncia deth traspàs de places pressupostades, a condicion que non compòrten cap d'increment des credits deth capítol 1 en amàs deth sector public administratiu dera Generalitat.

2. Correspon ath conselhèr competent en matèria de finances publiques autorizar es incorporacions de credit, es ampliacions de credit e, a condicion que non corresponen ath Govèrn, es generacions de credit e, damb es soletes limitacions qu'establís er article 8.1, es transferéncies de credit següentes:

a) Transferéncies de credit qu'afècten a diuèrses agropacions departamentaus, d'un impòrt inferior a 100.000 èuros, e es qu'afècten as servicis pressupostaris DD 07 «Fons de Resèrva Laborau», DD 09 «D'autes despenes de personau» e DD 10 «Fons extraordinaris», damb independència der impòrt.

b) Transferéncies de credit qu'augmenten credits de despenes correntes damb cargue a disminucions de credits de despenes de capitau, d'un impòrt inferior a 100.000 èuros.

c) Transferéncies de credit que modifiquen credits per transferéncies o aportacions nominatives entre es pressupòsti dera Generalitat e des entitats deth sòn sector public, laguens dera madeisha agropacion departamentau.

d) Transferéncies de credit que modifiquen credits per transferéncies o aportacions nominatives en favor des universitats publiques.

e) Transferéncies de credit entre diuèrses politiques laguens d'ua madeisha seccion o entitat.

f) Transferéncies qu'afècten a credits deth capítol 1.

g) Transferéncies de credit que modifiquen es credits qu'er article 5 nomente coma excepcions.

h) Transferéncies entre credits incorporadi coma conseqüéncia de restants d'exercicis anteriors e transferéncies entre credits finançadi damb ingrèssi finalistes o afectadi, enes tèrmes qu'establís er article 8.1.c e e.

3. Correspon as titulars des departaments e as presidents, directors o cargues assimiladi des entitats autonòmes e deth Servici Catalan dera Salut autorizar es transferéncies entre diuèrsi credits d'ua madeisha politica, damb es soletes limitacions qu'establís er article 8.1, a condicion que non corresponen ath Govèrn o ath conselhèr competent en matèria de finances publiques. Aguestes modificacions pressupostàries non pòden afectar as credits qu'er article 5 mencione coma excepcions, ne as credits destinadi a despenes de personau.

Article 13. Retencions de saldos pressupostaris

1. Eth Govèrn, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, e segons era execucion der estat d'ingrèssi o de despenes, pòt acordar era retencion de saldos pressupostaris corresponenti a credits de despenes non restacadi a ingrèssi finalistes e afectadi des entitats a qué hè referéncia er article 7, e tanben quinsevolh auta mesura que considère avienta entà complir er objectiu d'estabilitat pressupostària.

2. Eth departament competent en matèria de finances publiques pòt acordar era retencion de saldos pressupostaris corresponenti a credits de despenes finançades per fons finalistes e afectadi des entitats a qué hè referéncia er apartat 1 en cas que se produsisque ua desviacion o ua suspension dera prevision acreditada documentaugment per qui lo finance.

3. Eth departament competent en matèria de finances publiques pòt acordar era retenguda de saldos pressupostaris de manament legau corresponents a credits de despenes des entitats a qué hè referéncia er apartat 1 en cas que se produsisque ua desviacion dera despena totau prevista.

Article 14. Transferéncies o aportacions a determinades entitats, compliment des objectius pressupostaris e gestion des restants de tresaureria

1. Totes es entitats classificades coma Administracion publica dera Generalitat d'acòrd damb es normes deth Sistèma Europèu de Compdes an d'ajustar era execucion pressupostària as transferéncies e aportacions recebudes, en tot garantir en tot cas qu'era liquidacion deth pressupòst non financèr eth 31 de deseme de 2023 non encorre en un resultat inferior ath deth pressupòst aprovat, sense perjudici de çò qu'establís er apartat 10.

2. Es entitats classificades en sector de societats non financères e institucions financères publiques dera Generalitat d'acòrd damb es normes deth Sistèma Europèu de Compdes an d'arténher era posicion d'equilibri financèr, que correspon ath resultat deth compde de pèrtes e guanhs der exercici.

3. Es transferéncies correntes en favor des entitats en qué era Generalitat participe de forma majoritària, de manèra dirècta o indirècta, en sòn capitau o ena designacion dera majoria de representants damb dret a vòt des sòns organs de govèrn, des entitats adscrites o des entitats que, sense complir aguestes condicions, se classifiquen coma Administracion publica dera Generalitat d'acòrd damb es normes deth Sistèma Europèu de Compdes, an per objècte finançar es despenes d'espleita ena mesura de besonh entà equilibrar eth compde de pèrtes e guanhs, exceptat des dotacions per amortizacions, provisions, deterioraments, variacions d'existéncies e baishes der immobilizat.

4. Es aportacions de capitau en favor des entitats a qué hè referéncia er apartat 3 se pòden aplicar excepcionaugment ara compensacion de pèrtes d'exercicis anteriors, damb er acòrd prèvi deth Govèrn.

5. Eth departament competent en matèria de finances publiques, entà garantir eth compliment des objectius d'estabilitat pressupostària e sostenibilitat financèra, pòt acordar es mesures d'ajustament pressupostari de besonh entàs entitats a qué hè referéncia er apartat 1.

6. En cas qu'eth 31 de deseme de 2022 es entitats a qué hè referéncia er apartat 3, exceptat des universitats, agen un restant de tresaureria derivat d'un excès d'ingrèssi cedidi, transferéncies o aportacions dera Generalitat o des entitats deth sòn sector public non obtengudes en concorréncia, eth departament competent en matèria de finances publiques a d'efectuar ua retencion des aportacions e transferéncies qu'es departaments as quaus son adscrites es entitats afectades an previst autrejar en 2023, per impòrt que determine era Intervencion Generau, exceptat que per lei, contracte programa o per d'auti acòrds deth Govèrn s'age establit qu'an d'auer ua auta destinacion. Demore exceptat d'aguesta retencion eth 25% deth restant de tresaureria non afectat generat en data deth 31 de deseme de 2022 entà finançar naues despenes non recorrentes en exercici corrent. Era Intervencion Generau pòt, s'ei procedent, prepausar un plan d'artenhuda pluriennau de retencions de transferéncies entà redusir es restants de tresaureria, e prepausar tanben er ajustament des previsions pressupostàries futures as besonhs reaus de despena.

7. Se considère que se produsís er excès de finançament a qué hè referéncia er apartat 6 e se qualifique de restant de tresaureria non afectat quan non procedís d'ingrèssi finalistes, sigue de d'autes administracions publiques o dera madeisha Generalitat, ne d'ingrèssi pròpris dera Generalitat afectadi a ua despena per ua norma legau.

8. S'es entitats receben transferéncies e aportacions de diferenti departaments, sigue dirèctament o per mejan de d'autes entitats que ne depenen, era retencion a qué hè referéncia er apartat 6 s'a de distribuïr entre es departaments afectadi en proporcion ar impòrt des transferéncies e aportacions hètes en 2022. Atau madeish, s'es entitats receben transferéncies e aportacions non finalistes de d'autes entitats o administracions, entà determinar er impòrt deth restant non afectat ath quau s'aplique era retencion a qué hè referéncia er apartat 6, s'a de calcular en proporcion ar impòrt des transferéncies e aportacions efectuades en 2022 pera Generalitat e es entitats que ne depenen en çò que concernís ath totau de fons non finalistes recebudi en exercici deth 2022.

9. Quan s'efectue era retencion de credits a qué hè referéncia er apartat 6, s'a de modificar eth pressupòst dera entitat afectada, d'un costat, damb era reduccion des ingrèssi qu'an estat objècte de retencion e, der aute, damb era incorporacion deth restant de tresaureria, sense perjudici dera modificacion que calgue hèr en pressupòst de despenes.

10. Era incorporacion deth restant de tresaureria generat pes entitats a qué hè referéncia er apartat 1, exceptat des universitats, requerís era autorizacion prèvia dera Intervencion Generau, que n'a de fixar eth termini d'aplicacion.

11. Era incorporacion deth restant de tresaureria generat pes entitats a qué hè referéncia er apartat 2 requerís era comunicacion ara Intervencion Generau.

12. En cas des entitats en qué s'a establit enes pressupòsti qu'ua part dera despena se finance damb cargue ath restant de tresaureria previst eth 31 de deseme de 2022, abans de poder iniciar era execucion d'aguesta despena addicionau que les a estat autorizada cau que, en tot seguir eth procediment previst pera Intervencion Generau, aguesta verifique fehasentament qu'eth restant de tresaureria en barrament der exercici deth 2022 ei parièr o superior ar impòrt incorporat ath pressupòst deth 2023. Se resulte insufisenta, an de limitar era despena addicionau ar impòrt qu'establisque era Intervencion Generau.

13. Era Intervencion Generau pòt retier cautelarament credits des aportacions e transferéncies qu'es departaments as quaus son adscrites es entitats a qué hè referéncia er apartat 3 an previst d'autrejar eth 2023, damb era finalitat d'evitar eth hèt impossible de retier es excèssi de transferéncies d'acòrd damb er apartat 6.

Article 15. Comptabilizacion des transferéncies intèrnes

1. Es transferéncies e es aportacions de fons entre era Administracion dera Generalitat e es entitats deth sòn sector public, e tanben entre aguestes entitats, que non responen ath pagament de prètzi o tarifes per contraprestacions individualizables se comptabilizen, damb caractèr generau, per dotzaus parts deth sòn impòrt pressupostat non abans deth prumèr dia obrant de cada mes. Totun, en cas qu'eth calendari d'execucion reau des despenes finançades dera entitat requerisque ua periodificacion diferenta ara nomentada, se pòden comptabilizar d'acòrd damb aguest calendari, damb er repòrt favorable prèvi dera Intervencion Delegada.

2. En cas des transferéncies e d'autes aportacions de fons estataus entre era Administracion dera Generalitat e es entitats a qué hè referéncia er article 1.1.b, e tanben entre aguestes entitats, s'a de comptabilizar de manèra simultanèa era obligacion en pressupòst damb cargue ath quau se hè era despena e eth reconeishement deth dret en pressupòst que recep er ingrès.

Article 16. Fons de contingéncia

1. Eth Fons de Contingéncia s'a de destinar, s'ei procedent, a atier besonhs inajornables de caractèr non discrecionari que non s'agen previst en pressupòst aprovat iniciaugment e que poguen sorgir ath long der exercici.

2. Entà qu'era dotacion includida annaugment en Fons de Contingéncia se pogue aplicar, cau qu'ac apròve eth Govèrn, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques. Era aplicacion s'a de hèr per mejan de transferéncies de credit en favor dera seccion competenta per rason dera matèria.

3. Un viatge era transferéncia de credit a estat autorizada peth Govèrn, eth departament competent en matèria de finances publiques pòt autorizar naues distribucions deth credit, damb er objectiu d'ajustar-lo a naui besonhs, tostemp en tot mantier era finalitat que motivèc era transferéncia de credits autorizada peth Govèrn.

4. Eth restant de credit que i pogue auer ara fin de cada exercici annau en Fons de Contingéncia non se pòt incorporar a exercicis posteriors.

5. S'autorize eth departament competent en matèria de finances publiques entà que, a prepausa deth departament competent en matèria de salut e en encastre deth compliment der objectiu d'estabilitat pressupostària fixat entar exercici deth 2023, pogue destinar eth restant existent ara fin der exercici en Fons de Contingéncia a redusir eth saldo de prepauses de despena pendent d'imputacion pressupostària (PPI) enregistrades, mejançant es transferéncies corresponentes ath Departament de Salut e ath Servici Catalan dera Salut.

Article 17. Gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons React-EU

1. Es credits pressupostaris identificadi damb eth còdi de finançament corresponent ath Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e ath fons React-EU sonque se pòden executar entà finançar actuacions que siguen elegibles d'acòrd damb eth sòn encastre normatiu. Aguesti credits vinculen per seccion pressupostària e per còdi de finançament, e es credits de despenes de personau vinculen tanben per capítol. S'an cofinançament de recorsi pròpris, aguesti vinculen amassa e s'acorròpen ena madeisha borsa de vinculacion. Es departaments qu'ac solliciten pòden establir un nivèu mès restrictiu de vinculacion, damb era aprobacion dera Direccion Generau de Pressupòsti.

2. Correspon ath Govèrn, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, era competéncia especifica entà autorizar es transferéncies des credits pressupostaris identificadi damb eth còdi de finançament a qué hè referéncia er apartat 1, entre diferentes seccions pressupostàries. Correspon ath departament competent en matèria de finances publiques autorizar es transferéncies de credit entre diuèrsi capítols pressupostaris e eth capítol 1, laguens dera madeisha seccion e eth madeish còdi de finançament.

3. Se pòden aquerir compromisi de despena pluriennaus en cas d'expedients que se financen damb es fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth React-EU. En cas des expedients finançadi damb fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia eth termini non pòt pas finir mès tard der an 2026. Correspon ath departament competent en matèria de finances publiques era autorizacion e era modificacion de compromisi de despena damb cargue a pressupòsti d'exercicis futurs de projèctes programadi en encastre deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth React-EU, a condicion qu'er impòrt des annualitats futures non supère es 300.000 èuros.

4. Es restants de credit existents eth 31 de deseme de 2022 finançadi a cargue des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e es fons React-EU se pòden incorporar ar exercici següent, enquiar an 2026 e 2023 respectivament, e non se les aplique cap de compensacion.

5. Es restants de tresaureria existents ena Tresaureria Generau dera Administracion dera Generalitat eth 31 de deseme de cada an procedenti des fons deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e des fons React-EU se pòden destinar a finançar eth pressupòst de despena dera Administracion dera Generalitat damb era finalitat pera quau an estat previsti. Es entitats a qué hè referéncia er article 1.1.b, c, d, e, f e g pòden autorizar era incorporacion deth restant de tresaureria procedent des credits restacadi as fons deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e as fons React-EU sense besonh de repòrt prèvi dera Intervencion Generau. Quan se produsisque era autorizacion des organs competents dera entitat, s'a de comunicar ara Intervencion Generau, ara Direccion Generau de Pressupòsti e ath departament ath quau sigue adscrita.

6. Era Administracion dera Generalitat e es entitats deth sòn sector public, e tanben es universitats publiques e entitats que ne depenen, que receben fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e des fons React-EU, an de reméter periodicament informacion sus eth seguiment dera execucion des despenes e eth grad d'auançament des projèctes o iniciatives, d'acòrd damb çò qu'establís er article 4 deth Decrèt lei 5/2021, deth 2 de hereuèr, e d'acòrd damb es requisits e formats que determine eth departament competent en matèria de finances publiques.

Títol II. Normes sus gestion pressupostària e despena publica

Article 18. Pressupòsti des universitats publiques

1. Es universitats publiques an d'elaborar, aprovar e executar es sòns pressupòsti en ua situacion d'equilibri pressupostari, autant en amàs coma respècte des ingrèssi e es despenes non financèrs. Aguest precèpte tanben ei aplicable as entitats depenentes des universitats publiques qu'an estat classificades laguens deth sector dera Administracion publica dera Generalitat d'acòrd damb es critèris deth Sistèma Europèu de Compdes.

2. En cas qu'ua universitat publica liquide eth sòn pressupòst damb un restant de tresaureria generic negatiu, a d'elaborar un plan d'estabilizacion pressupostària que determine es politiques d'ingrèssi e despenes qu'aplicarà era universitat, damb era finalitat de corregir era situacion d'inacompliment d'equilibri pressupostari, en termini qu'establisque eth departament competent en matèria d'universitats. Aguest plan d'estabilizacion pressupostària a d'èster aprovat peth Conselh Sociau e s'a de presentar ath departament competent en matèria d'universitats en termini de dus mesi a compdar dera aprobacion dera liquidacion deth pressupòst en qué s'age produsit eth restant generic negatiu.

Article 19. Limitacion der augment dera despena

1. Pendent er exercici deth 2023, eth Govèrn e toti es titulars de centres de despena son obligadi a non préner cap d'iniciativa legislativa o administrativa que compòrte creishement dera despena publica pressupostada, se non prepausen, ath madeish temps, es recorsi addicionaus de besonh o es reduccions proporcionaus de despena damb era especificacion pressupostària corresponenta. Es resolucions e es acòrds que s'adòpten en inacompliment d'aguest precèpte son nulli de plen dret.

2. Era Intervencion Generau a de velhar peth compliment de çò que dispòse er apartat 1 en encastre dera activitat de contròl de qué ei competenta coma organ de contròl intèrne dera Generalitat. Era Intervencion pòt establir contròls transversaus sus eth compliment d'aguesta disposicion d'acòrd damb çò qu'establisque eth plan annau d'actuacions de contròl.

3. Independentament de çò qu'establís er apartat 2, s'en quinsevolh moment es organs de fiscalizacion, en exercici des sues competéncies, an coneishement dera adopcion d'iniciatives que non acomplissen çò qu'establís aguest article, ac an de comunicar ath departament competent en matèria de finances publiques, eth quau a de determinar es mesures corresponentes ar efècte de dar compliment ad aguesta disposicion.

4. Pendent er exercici deth 2023, eth Govèrn ei obligat a opausar-se a quinsevolh iniciativa legislativa que compòrte creishement dera despena publica pressupostada, se non se prepausen, ath madeish temps, es recorsi addicionaus de besonh.

Article 20. Compromisi de despena d'exercicis anteriors

1. Es obligacions en vigor eth 31 de deseme de 2022 corresponentes a despenes efectuades degudament pera Generalitat, pes entitats autonòmes administratives o peth Servici Catalan dera Salut -includides es despenes pendentes d'imputacion pressupostària (PPI) enregistrades- que non s'agen pogut reconéisher damb cargue as credits deth pressupòst entath 2022 se pòden aplicar as credits deth pressupòst en vigor, d'acòrd damb es critèris establidi per article 12 dera Orde ECO/235/2022, deth 26 d'octobre, sus operacions compdables de barrament der exercici pressupostari deth 2022.

2. Eth departament competent en matèria de finances publiques, a prepausa deth departament o dera entitat afectadi e damb eth repòrt prèvi dera Intervencion Delegada, a de determinar es credits damb cargue as quaus s'a d'imputar eth pagament des obligacions a qué hè referéncia er apartat 1, qu'an d'èster es avienti ara natura e era finalitat dera despena, d'acòrd damb era estructura pressupostària en vigor.

Article 21. Despenes damb cargue a pressupòsti futurs

1. Se pòden aquerir compromisi de despena damb cargue a exercicis futurs, en encastre des scenaris pressupostaris pluriennaus e d'acòrd damb es casi establidi pera normativa en vigor en matèria de finances publiques, entàs despenes que requerisquen un termini d'execucion superior ar exercici pressupostari per rason dera sua natura pluriennau o eficiéncia ena gestion.

2. Es compromisi de despena damb cargue a pressupòsti d'exercicis futurs dera Administracion generau dera Generalitat, es entitats autonòmes administratives e eth Servici Catalan dera Salut an d'èster autorizadi peth Govèrn, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques.

3. Correspon ath departament competent en matèria de finances publiques, excepcionalament, era autorizacion e era modificacion de compromisi de despena damb cargue a pressupòsti d'exercicis futurs, a condicion qu'er impòrt des annualitats futures non supère es 300.000 èuros, en encastre deth compliment des objectius de deficit e deute e dera règla dera despena.

4. Es departaments, es entitats autonòmes administratives e eth Servici Catalan dera Salut an d'acreditar era disponibilitat enes sòns pressupòsti futurs, calculada coma era diferéncia entre eth credit pressupostari previst entar exercici corrent incrementat d'acòrd damb era règla de despena e er scenari de despena tendenciau que ten en compde es compromisi pluriennaus, es despenes recorrentes e es previsions de compromisi derivadi de normes d'obligat compliment. Non se tramitaràn es sollicituds d'autorizacion de compromisi de despena damb cargue a exercicis futurs que non acrediten que s'ajusten ara disponibilitat de credit enes tèrmes establidi per aguest apartat, exceptat que se prepausen naues hònts de finançament, era revision des compromisi aqueridi o quinsevolh auta proposicion que compense eth nau compromís.

5. Es compromisi de despena damb cargue a pressupòsti d'exercicis futurs dera rèsta d'entitats deth sector public an d'èster autorizadi pes sòns respectius organs de govèrn. S'un compromís de despena futura d'ua entitat se finance damb recorsi especifics e addicionaus as ordinaris procedenti d'un departament, d'ua entitat autonòma administrativa o deth Servici Catalan dera Salut, cau qu'aguest sigue cobèrt per un compromís de despena futura deth departament o dera entitat que n'apòrte eth finançament, qu'age estat prèviament autorizat peth Govèrn. Aguestes entitats an de comunicar es sòns compromisi de despena damb cargue a exercicis futurs ath departament d'assignacion respectiu e ath departament competent en matèria de finances publiques, d'acòrd damb eth procediment e era periodicitat qu'aguest establisque.

6. Toti es compromisi de despena damb cargue a pressupòsti futurs demoren condicionadi as disponibilitats pressupostàries de cada exercici.

Article 22. Identificacion e seguiment pressupostari des projèctes d'inversion

1. Es projèctes de despena d'inversion dera Generalitat e de totes es entitats que formen eth sòn sector public s'identifiquen damb es còdis de projècte que figuren en Annèx d'inversions reaus.

2. Era programacion e era execucion ath long der exercici de naui projèctes non identificadi en Annèx d'inversions reaus requerís era assignacion prèvia deth còdi de projècte corresponent, d'acòrd damb es normes deth departament competent en matèria de finances publiques.

3. Eth seguiment dera execucion des projèctes se hè mejançant era identificacion des còdis de projècte ena comptabilizacion de despenes en sistèma corporatiu d'informacion economicofinancèra.

4. Es entitats que non utilizen eth sistèma corporatiu d'informacion economicofinancèra an d'efectuar un seguiment permanent dera execucion des sòns projèctes d'inversion e l'an de manar tath departament competent en matèria de finances publiques damb ua periodicitat trimestrau e d'acòrd damb es formats que determine era Intervencion Generau.

Article 23. Moduls economics des centres educatius privadi concertadi

1. D'acòrd damb çò qu'establissen er article 117 e era disposicion addicionau vint-e-setau dera Lei organica 2/2006, deth 3 de mai, d'educacion, e er article 205.8 dera Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d'educacion, s'apròven es moduls economics des centres privadi concertadi corresponenti as despenes de personau e es despenes de foncionament entar an 2023, damb es impòrts que cònsten en annèxe 1 dera presenta lei.

2. Se bèth un des impòrts der annèxe 1 a qué hè referéncia er apartat 1 ei inferior ath qu'establís era Lei de pressupòsti generaus der Estat entar an 2023, s'aplique eth modul fixat pera Lei de pressupòsti generaus der Estat, en tot considerar er amendriment qu'aguesta lei determine en modul de despenes de foncionament des unitats de cicles formatius de formacion professionau de grad superior e de bachelierat.

3. Es retribucions deth personau des centres privadi concertadi pagades mejançant eth pagament delegat se fixen annaugment d'acòrd damb eth principi d'analogia retributiva deth professorat qu'impartís ensenhaments concertadi damb eth personau foncionari d'ensenhament non universitari, arremassat enes acòrds signadi eth 4 de mai e eth 9 de junhsèga de 2001 damb es organizacions patronaus e sindicaus representatives deth sector.

4. Eth Departament d'Educacion a de pagar, per mejan deth sistèma de pagament delegat, exclusivament es concèptes retributius que cònsten en annèxe 1 d'aguesta lei. Demoren explicitament dehòra deth modul de concèrt eth prèmi de fidelitat o permanéncia e quinsevolh aute còst laborau deth professorat derivat de convènis collectius. En conseqüència, aguestes despenes non van a cargue deth pressupòst dera Generalitat.

5. Ath modul des despenes de foncionament des unitats concertades de formacion professionau que dispòsen d'autorizacion entà ua capacitat inferiora a trenta escolans per unitat se li aplique un coeficient reductor de 0,015 per cada escolan de mens autorizat.

Títol III. Despenes de personau

Article 24. Encastre d'aplicacion des normes sus despenes de personau

Es disposicions includides en títol III s'apliquen a tot eth personau ath servici de:

a) Era Administracion dera Generalitat.

b) Eth Servici Catalan dera Salut.

c) Eth Conselh de Trabalh, Economic e Sociau; era Autoritat Catalana de Proteccion de Donades; er Institut Catalan Internacionau pera Patz; era Autoritat Catalana dera Competéncia, e eth Conselh Audiovisuau de Catalonha.

d) Es entitats autonòmes de caractèr administratiu.

e) Es entitats autonòmes de caractèr comerciau.

f) Es entitats de dret public.

g) Es societats mercantiles damb participacion totau o majoritària dera Generalitat.

h) Es consòrcis damb participacion majoritària dera Generalitat e es que i es que son adscriti ad aguesta administracion.

i) Es fondacions deth sector public dera Administracion dera Generalitat e es que son adscrites ad aguesta administracion.

j) Es universitats publiques.

Article 25. Retribucions deth personau

1. Damb efèctes der 1 de gèr de 2023, es retribucions intègres deth personau includit en article 24 non pòden cap experimentar un increment globau superior ath 2,5% respècte des que son en vigor eth 31 de deseme de 2022, en tèrmes d'omogeneïtat entàs dus periòdes de comparason, autant en çò que concernís as efectius de personau coma ara sua antiquitat.

2. S'apliquen, s'ei procedent, es increments següents en çò que concernís as retribucions en vigor eth 31 de deseme de 2022, damb efèctes en ambdús casi des der 1 de gèr de 2023:

a) Increment restacat ara evolucion der indèx de prètzi ath consum armonizat. S'era soma der indèx de prètzi ath consum armonizat deth 2022 e der indèx de prètzi ath consum armonizat auançat de seteme deth 2023 ei superior ath 6%, s'a d'aplicar un increment retributiu addicionau maximau deth 0,5%.

b) Increment restacat ara evolucion deth producte interior brut nominau deth 2023. S'er increment deth producte interior brut nominau iguale o supère er estimat peth Govèrn der Estat en quadre macroeconomic qu'acompanhe era elaboracion des pressupòsti generaus der Estat entath 2023, s'a d'aplicar un increment retributiu complementari deth 0,5%.

3. Çò qu'establissen es apartats 1 e 2 se compren sense perjudici des adequacions retributives de caractèr singular e excepcionau que resulten imprescindibles peth contengut des lòcs de trabalh, pera variacion deth nombre d'efectius assignadi a cada programa o peth grad d'assolidatge des objectius que s'i fixen, damb eth compliment estricte dera normativa en vigor.

4. Es acòrds, convènis o pactes que compòrten creishements retributius superiors as fixadi per aguest article an d'experimentar era adequacion pertinenta, e son inaplicables es clausules que s'i opausen.

5. Es retribucions qu'an caractèr d'absorbibles, era indemnizacion per residéncia e es indemnizacions per rason de servicis se regissen pera sua normativa especifica e per çò que dispòse aguesta lei, e non experimenten cap d'increment respècte as fixades entath 2022.

6. Se pòden hèr aportacions a plans de pensions o contractes d'assegurances collectives, a condicion que non se supère er increment globau dera massa salariau establit per aguesta lei.

7. En exercici deth 2023 non s'autregen as emplegadi ajudes en concèpte de fons d'accion sociau, ne tanpòc d'autes ajudes qu'agen era madeisha natura e era madeisha fin, sense perjudici dera contractacion de polisses d'assegurances entà corbir contingéncies per accidents des emplegadi. Ad aguest efècte, es beneficis economics non salariaus deth personau des universitats publiques se considèren integrants deth fons d'accion sociau dera universitat, enes modalitats d'ajudes qu'abans dera entrada en vigor d'aguesta lei siguen equivalentes ath fons d'accion sociau aplicable ath personau ath servici dera Administracion dera Generalitat. Se compren per ajuda en concèpte d'accion sociau quinsevolh benefici, complement o melhora, en sòs o en espècia, damb exclusion de prèsti e avances, qu'age per objècte satisfèr besonhs assistenciaus deth personau que se genèren pera concorréncia de contingéncies personaus e non an caractèr de contraprestacion peth trabalh amiat a tèrme.

8. En exercici deth 2023 non se pòden reconéisher percepcions derivades des sistèmes d'ajudes entath minjar deth personau.

9. D'acòrd damb es articles 32 e 38.10 deth tèxte rehonut dera Lei der Estatut basic deth trabalhador public, aprovat peth Reiau decrèt legislatiu 5/2015, deth 30 d'octobre, demoren suspenudi parciaugment toti es acòrds e pactes sindicaus signadi en encastre deth personau foncionari e estatutari, e tanben es convènis collectius e es acòrds signadi en encastre de personau laborau includit laguens er encastre d'aplicacion der article 24 que contradiguen çò que dispòse aguesta lei.

Article 26. Retribucions deth personau en regim administratiu e estatutari

1. Es retribucions qu'a de percéber eth personau foncionari eth 2023, sense perjudici deth que se pogue derivar dera aplicacion der article 25.2, d'acòrd damb eth sistèma retributiu qu'establís eth tèxte rehonut aprovat peth Decrèt legislatiu 1/1997, deth 31 d'octobre, qu'amasse precèptes de determinadi tèxtes legaus en vigor en Catalonha en matèria de foncion publica, son es següentes:

a) Eth sòu e es triènnis, segons eth grop o subgrop en qué se classifiquen es còssi e es escales a qué apertien es foncionaris, d'acòrd damb es equivaléncies establides peth tèxte rehonut dera Lei der Estatut basic der emplegat public, aprovat peth Reiau decrèt legislatiu 5/2015, deth 30 d'octobre, pes impòrts següents, concernenti a dotze mensualitats:

b) Es pagues extraordinàries, que son dues ar an e se meriten es mesi de junh e deseme. Cada paga extraordinària includís er impòrt d'ua mensualitat deth complement de destinacion que se percebe, mès es quantitats següentes en concèpte de sòu e triènnis:

c) Eth complement de destinacion, corresponent a cadun des nivèus des lòcs de trabalh, qu'a es impòrts següents, concernenti a dotze mensualitats:

d) Eth complement especific assignat ath lòc de trabalh que se desvolòpe, que s'incremente d'acòrd damb eth percentatge qu'establís er article 25 respècte der impòrt mensuau en vigor eth 31 de deseme de 2022, sense perjudici de çò qu'establís er article 25.3. Aguest complement se percep en dotze mensualitats ordinàries e dues d'addicionaus es mesi de junh e deseme.

e) Eth complement de productivitat, que retribuís es concèptes establidi per article 103.1.c deth tèxte rehonut aprovat peth Decrèt legislatiu 1/1997 e que pendent er exercici deth 2023 se percep enes tèrmes qu'autorize eth Govèrn.

f) Es gratificacions per servicis extraordinaris, qu'a de concedir cada departament o entitat, laguens des credits assignadi ad aguesta fin. Aguestes gratificacions an caractèr excepcionau, d'acòrd damb çò qu'establís er article 36. Sonque pòden èster reconeishudes per servicis extraordinaris prestadi dehòra dera jornada normau de trabalh e non pòden auer, en cap de cas, ua quantitat fixa ne èster de guanh periodic.

g) Es complements personaus transitòris, que pendent er an 2023 s'absorbissen d'acòrd damb es normes següentes:

1èra. Der increment generau de retribucions qu'establís er article 25, sonque se pòt absorbir eth 50% corresponent as retribucions complementàries.

2au. Eth complement personau transitòri absorbís eth 100% de quinsevolha auta melhora retributiva, includides es melhores derivades de cambis de lòcs de trabalh.

3au. En cas qu'eth cambi de lòc de trabalh determine ua disminucion des retribucions, se manten eth complement personau transitòri, ath quau s'a d'imputar quinsevolha melhora retributiva.

4au. Es triènnis, es gratificacions per servicis extraordinaris e eth complement de productivitat non compden pas ar efècte dera absorcion deth complement personau transitòri.

2. Es foncionaris interins includidi en encastre d'aplicacion deth tèxte rehonut aprovat peth Decrèt legislatiu 1/1997 perceben es retribucions basiques correspondentes ath grop o subgrop de classificacion deth còs o escala en qué agen estat nomentadi e es retribucions complementàries que corresponen ath lòc de trabalh qu'aucupen.

3. Eth personau estatutari des servicis de salut includit en encastre d'aplicacion dera Lei 55/2003, deth 16 de deseme, der estatut marc deth personau estatutari des servicis de salut, percep es retribucions segons çò qu'establís er apartat 1, ath delà des complements de carrèra e d'atencion contunhada, es quantitats des quaus experimenten er increment qu'establís er article 25 respècte as retribucions en vigor eth 31 de deseme de 2022. Eth personau estatutari der Institut Catalan dera Salut percep es retribucions fixades en II Acòrd dera Mèsa Sectoriau de Negociacion de Sanitat sus es condicions de trabalh deth personau estatutari der Institut Catalan dera Salut, en concèpte de complement de productivitat variable concernent ath compliment des objectius fixadi entar an 2022, que s'incremente d'acòrd damb er article 25.

4. Ath personau de contingent e zòna integrat enes servicis jerarquizats der Institut Catalan dera Salut en condicions non omologades se li a d'aplicar eth regim retributiu deth personau estatutari des servicis de salut, d'acòrd damb eth regim establit pera disposicion addicionau trenta setau dera Lei 2/2015, der 11 de març, de pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entath 2015.

5. Eth personau foncionari e interin des còssi dera Administracion de Justícia ath servici dera Generalitat a de percéber es retribucions que determine era Lei de pressupòsti generaus der Estat. Es complements retributius establidi pera Generalitat en exercici des sues competéncies entad aguest personau experimenten entath 2023 er increment establit per article 25 respècte as quantitats en vigor eth 31 de deseme de 2022.

6. Damb efèctes der 1 de gèr de 2023, es retribucions deth personau eventuau ath quau hè referéncia er article 12 deth tèxte rehonut aprovat peth Decrèt legislatiu 1/1997 s'incrementen d'acòrd damb çò qu'establís er article 25 respècte as quantitats en vigor eth 31 de deseme de 2022.

7. Es retribucions dera rèsta de personau foncionari e estatutari ath quau non son aplicables es regims retributius establidi per aguest article experimenten er increment qu'establís er article 25 respècte as que son en vigor eth 31 de deseme de 2022.

8. Es acòrds e pactes en encastre deth personau foncionari e estatutari damb impacte economic ena despena de personau requerissen era autorizacion prèvia, en inici des negociacions, dera Comission de Retribucions e Despenes de Personau, e era aprobacion ulteriora per acòrd de Govèrn.

Article 27. Acreditacion de retribucions

1. Ath personau foncionari e estatutari ath servici dera Administracion dera Generalitat includit en encastre d'aplicacion deth tèxte rehonut aprovat peth Decrèt legislatiu 1/1997 li son aplicables es normes en matèria retributiva següentes:

a) Es retribucions basiques e complementàries que s'acrediten damb caractèr fixe e periodicitat mensuau s'an de hèr efectives per mensualitats complètes, e d'acòrd damb era situacion des foncionaris concernenta ath prumèr dia abil deth mes que correspone. Sonque s'an de liquidar per dies enes casi següents:

1èr. En mes dera prenuda de possession dera prumèra destinacion en un còs o escala, en reingrés ath servici actiu e en eth d'incorporacion per acabament de licéncia sense dret a retribucion.

2au. En mes d'inici de licéncies sense dret a retribucion.

3au. En mes en qué se produsisque un cambi de lòc de trabalh que compòrte ua assignacion a ua administracion publica diferenta dera Administracion dera Generalitat, encara que non implique cap de cambi de situacion administrativa.

4au. En mes de cessament en servici actiu, includit eth derivat d'un cambi de còs o d'escala. Totun, s'eth motiu deth cessament ei era mòrt, era jubilacion o era retirada deth foncionari includit en regim de classes passives der Estat o quinsevolh aute regim de pensions publiques que s'acrediten per mensualitats complètes des deth prumèr dia deth mes següent dera neishença deth dret, era liquidacion des retribucions non s'a de hèr pes dies de servici actiu, mès en tot compdar eth mes complèt en qué s'a produsit eth hèt causant deth cessament.

b) Es pagues extraordinàries s'an d'acreditar es mesi de junh e deseme e, d'acòrd damb era situacion e es drets deth foncionari, es dies 1 de junh e 1 de deseme, a excepcion des casi següents:

1èr. S'eth temps de servicis prestadi ei inferior a tot eth periòde corresponent a ua paga extraordinària, aguesta paga s'a de pagar proporcionaugment ath temps de servicis efectivament prestadi. Se s'a hèt jornada de trabalh redusida pendent es sies mesi immediatament anteriors as mesi de junh o deseme, er impòrt dera paga extraordinària a d'auer era reduccion corresponenta.

2au. En cas de foncionaris en servici actiu damb licéncia sense dret a retribucion, era paga extraordinària s'a d'acreditar es mesi de junh e deseme, mès damb era quantitat proporcionau ath temps de servicis prestadi en periòde corresponent a cadua des pagues.

3au. Se se produsís un cambi de lòc de trabalh que compòrte ua assignacion a ua administracion publica diferenta dera Administracion dera Generalitat, encara que non implique un cambi de situacion administrativa, era paga extraordinària s'a d'acreditar eth mes en qué se hè eth cambi.

4au. Se se produsís cessament en servici actiu, includit eth derivat d'un cambi de còs o d'escala, era paga extraordinària s'a d'acreditar eth dia deth cessament damb referéncia ara situacion e es drets deth foncionari en aquera data, mès proporcionaugment ath temps de servicis prestadi.

5au. Se se produsís cessament deth servici actiu per jubilacion, per mòrt o per retirada e se complissen es circonstàncies deth punt 4au dera letra a, en çò que concernís ara paga extraordinària non s'an de compdar es dies de servici actiu, mès eth mes complèt.

c) Eth periòde corresponent a cadua des pagues extraordinàries compren es sies mesi immediatament anteriors as mesi de junh e deseme. S'eth temps de servicis efectivament prestadi ei inferior a sies mesi, es periòdes, ar efècte de liquidacion, demoren establidi dera manèra següenta:

1èr. Paga extraordinària de junh: periòde der 1 de deseme enquiath 31 de mai immediatament anterior.

2au. Paga extraordinària de deseme: periòde der 1 de junh enquiath 30 de noveme immediatament anterior.

d) Es foncionaris de carrèra que càmbien de lòc de trabalh laguens deth madeish còs o escala an dret, pendent eth termini de prenuda de possession, a totes es retribucions de caractèr fixe o mensuau. Aguestes retribucions s'an de hèr efectives per mensualitats complètes, d'acòrd damb era situacion des foncionaris, eth prumèr dia deth mes que correspone, e s'an de seguir es directritzes següentes:

1èra. S'eth termini entara prenuda de possession venç laguens deth madeish mes deth cessament, era dependéncia en qué eth foncionari cesse s'a de hèr cargue de tota era mensualitat. A compdar deth prumèr dia deth mes següent, era dependéncia a qué age estat destinat s'a de hèr cargue dera retribucion, d'acòrd damb era situacion e es drets qu'a eth foncionari eth prumèr dia deth mes que correspone.

2au. S'eth termini entara prenuda de possession compren dates de dus mesi diferenti, era dependéncia en qué eth foncionari cesse s'a de hèr cargue des retribucions enquiara fin deth mes deth cessament. Era dependéncia a qué ei destinat s'a de hèr cargue dera retribucion a compdar deth dia 1 deth mes següent, independentament qu'eth foncionari age agotat o non eth termini de prenuda de possession, mès d'acòrd damb era situacion e es drets qu'a eth prumèr dia deth mes que correspone.

2. Eth calcul des retribucions que s'agen de liquidar normativament per dies s'a de hèr en tot tier en compde eth nombre de dies naturaus deth mes corresponent.

3. Es referéncies d'aguesta lei relatives a retribucions se comprenen hètes a retribucions intègres.

4. Es retribucions basiques e complementàries deth personau que, d'acòrd damb es directritzes deth Govèrn, sollicite ua reduccion dera jornada de trabalh s'an de redusir ena madeisha proporcion qu'eth temps de jornada.

5. Es retribucions complementàries qu'a de percéber eth personau foncionari e estatutari son exclusivament es corresponentes ath lòc de trabalh qu'aucupe de manèra efectiva en vertut des procediments de provision qu'establís era normativa en vigor, sense perjudici des casi en qué normativament se reconeishe era percepcion de d'auti impòrts.

Article 28. Retribucions deth personau laborau

1. Entar exercici deth 2023, era massa salariau deth personau laborau, excludit eth personau ath quau hè referéncia er article 30, se pòt incrementar enquiath limit establert per article 25 respècte ara corresponenta deth 2022, en tèrmes anualizadi e d'omogeneïtat entàs dus periòdes objècte de comparason, tant en çò que concernís a efectius de personau e antiquitat coma ath regim de trabalh, jornada, ores extraordinàries e d'autes condicions laboraus, e damb exclusion des despenes d'accion sociau que non pòden auer cap d'increment.

2. Ar efècte de çò qu'establís er apartat 1, era massa salariau deth personau laborau ei integrada per amàs des retribucions salariaus e extrasalariaus meritades per aguest personau en an 2022. Se n'exceptuen:

a) Es prestacions e indemnizacions dera Seguretat Sociau.

b) Es cotizacions ara Seguretat Sociau a cargue dera empresa.

c) Es indemnizacions per traslats, suspensions e comiats.

d) Es indemnizacions per despenes realizades peth trabalhador.

3. Pendent er exercici deth 2023 eth personau laborau pòt percéber es retribucions restacades ara productivitat o a concèptes analògs qu'age estipulades per convèni collectiu o en contracte laborau.

4. En cas qu'es acòrds o convènis collectius reconeishen complements personaus transitòris, s'i a d'aplicar aumens ua absorcion deth 50% des increments retributius damb caractèr generau e eth 100% de quinsevolha auta melhora retributiva, exceptat deth complement d'antiquitat e deth complement de productivitat o similar. S'an de respectar es condicions d'absorcion pactades abans dera entrada en vigor d'aguesta lei.

Article 29. Retribucions des membres deth Govèrn e nauti cargues

1. Entar exercici deth 2023 es retribucions des organs superiors dera Administracion dera Generalitat que determine er article 5.1 dera Lei 13/1989, deth 14 de deseme, d'organizacion, procediment e regim juridic dera Administracion dera Generalitat de Catalonha, e assimiladi experimenten er increment que determine er article 25 respècte as quantitats en vigor eth 31 de deseme de 2022.

2. Es retribucions des nauti cargues dera Administracion dera Generalitat, establidi per article 5.3 dera Lei 13/1989 e assimiladi experimenten er increment que determine er article 25, que non pòt dar lòc a ues retribucions superiores as fixades entàs conselhèrs.

3. Es nauti cargues e assimiladi an de percéber era retribucion per antiquitat qu'agen reconeishuda pera sua vinculacion prèvia coma foncionaris o personau laborau fixe dera Administracion publica.

4. Entath 2023, es retribucions annaus intègres des organs superiors e nauti cargues dera Administracion dera Generalitat de Catalonha, sense perjudici dera retribucion per antiquitat que les correspone d'acòrd damb era normativa en vigor, son es següentes:

Article 30. Retribucions deth personau laborau de nauta direccion

1. Entar exercici deth 2023, en encastre dera Administracion dera Generalitat e des entitats a qué hè referéncia er article 24, es retribucions fixes en vigor eth 31 de deseme de 2022 deth personau directiu regulat pera disposicion addicionau vint-e-unau dera Lei 2/2014, deth 27 de gèr, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public, e tanben era rèsta de personau laborau damb contracte de nauta direccion, experimenten er increment establit per article 25, en tot respectar eth limit retributiu que determine era nomentada disposicion addicionau.

2. Pendent er exercici deth 2023, se pòt reconéisher ath personau directiu a qué hè referéncia er apartat 1 eth pagament des retribucions variables qu'agen reconeishudes en contracte en foncion deth compliment d'objectius definidi entar exercici deth 2023.

3. Ar efècte de çò que determine er apartat 2, er establiment en contracte de retribucions variables en foncion deth compliment d'objectius, era concrecion annau des objectius e era sua avaloracion e acreditacion an d'èster aprovadi pes departaments as quaus siguen adscrites es entitats afectades, e s'an d'ajustar as critèris e ath procediment de contròl fixadi peth Govèrn. Era quantitat d'aguestes retribucions variables pòt experimentar, coma maxim, er increment establit per article 25 respècte ara qu'ei en vigor eth 2022.

Article 31. Pensions

1. Era quantitat entath 2023 des pensions reconeishudes pera Lei 18/1984, deth 20 de març, sus eth personau eventuau, contractat e interin ath servici dera Generalitat en periòde anterior ath 1939, s'incremente en percentatge que s'establisque entàs pensions deth sistèma dera Seguretat Sociau entar an 2023. Era assignacion iniciau e era percepcion d'aguestes pensions son subjèctes as limitacions establides pera concorréncia de pensions publiques fixada pera legislacion estatau.

2. Es pensions autrejades ara empara dera Lei 6/2003, deth 22 d'abriu, der Estatut des expresidents dera Generalitat, e dera Lei 2/1988, deth 26 de hereuèr, sus assignacions temporaus e pensions as presidents deth Parlament, en cessar, e as sòns familhars, se regissen pera sua normativa, sense perjudici des drets assolidadi.

3. Er impòrt dera assignacion temporau que se reconeishe as conselhèrs dera Generalitat en cessar experimente er increment que determine er article 25, en çò que concernís as impòrts en vigor eth 31 de deseme de 2022. Aguesta assignacion passiva se fixe entath 2023 en un impòrt de 2.282,20 èuros mensuaus sense dret a pagues extraordinàries e a ua durada maxima de dètz-e-ueit mesi des deth moment deth cessament deth cargue.

4. Es pensions a qué hèn referéncia es apartats 2 e 3 son incompatibles damb quinsevolh retribucion o pension damb cargue a fons publics e damb quinsevolha retribucion procedenta d'ua activitat privada, enes tèrmes establidi per article 1 deth Reiau decrèt lei 20/2012, deth 13 de junhsèga, de mesures entà garantir era estabilitat pressupostària e de foment dera competitivitat, damb caractèr de legislacion basica entà totes es administracions publiques.

Article 32. Aufèrta d'aucupacion publica entath 2023

1. En exercici deth 2023, es aufèrtes d'aucupacion publica e es esturments de gestion similars s'an d'aprovar en foncion des disponibilitats pressupostàries e de conformitat damb es previsions de caractèr basic que s'establisquen.

2. Correspon ath Govèrn autorizar era acumulacion dera taxa de reposicion entre sectors e collectius, e era cession entre es entitats deth sector public, d'acòrd damb era normativa basica aplicabla.

Article 33. Nomentaments e contractacions de personau temporau en exercici deth 2023

1. Es besonhs de personau s'an d'atier prioritàriament damb personau foncionari de carrèra, estatutari e laborau fixe existent, en tot utilizar es sistèmes generaus e extraordinaris de provision establidi pera normativa en vigor e, s'ei eth cas, es convènis collectius aplicables.

2. En exercici deth 2023 non se pòden pas nomentar foncionaris interins ne personau estatutari temporau, ne se pòt contractar personau laborau temporau, exceptat es casi excepcionaus entà corbir besonhs urgents e inajornables.

3. Es organs competents en matèria de personau an de velhar per evitar actuacions irregulares enes contractacions temporaus de personau e eth departament competent en matèria de foncion publica a de promòir critèris d'actuacion orientadi ad aguesta fin.

4. Er inacompliment des obligacions qu'establís era normativa laborau sus contractacion temporau dera quau se pogue derivar era condicion d'indefinit non fixe e eth hèt d'assignar ath personau contractat foncions desparières des consignades enes contractes pòden dar lòc ara exigéncia de responsabilitats d'acòrd damb era normativa en vigor.

5. S'abilite eth Govèrn entà que fixe es limitacions e es contròls ath nomentament de foncionaris interins e de personau estatutari temporau, ara contractacion de personau laborau temporau damb excepcion des contractacions resultantes de programes de foment competitius en cas d'universitats e recèrca, e as contractacions temporaus finançades integraugment mejançant recorsi extèrns finalistes alièni ath pressupòst dera Generalitat, e tanben as contractacions de personau temporau finançades integraugment damb fons Pròplèu Generacion UE.

6. Correspon as organs competents de cada departament er autrejament as consòrcis adscriti des autorizacions de besonh entara contractacion de personau non procedent des administracions consorciades, d'acòrd damb era normativa basica aplicabla.

Article 34. Requisits entara determinacion o modificacion de retribucions deth personau laborau, directiu e laborau de nauta direccion

1. Era determinacion o modificacion des retribucions e des autes condicions de trabalh deth personau laborau des entitats a què hè referéncia er article 24, exceptat eth personau d'universitats publiques e deth personau directiu regulat pera disposicion addicionau vint-e-unau dera Lei 2/2014, deth 27 de gèr, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public, s'a de tramitar d'acòrd damb es critèris e eth procediment que regule aguest article.

2. Er inici dera negociacion collectiva entà determinar o modificar retribucions e es autes condicions de trabalh requerís era autorizacion prèvia dera Comission de Retribucions e Despenes de Personau. Era sollicitud d'autorizacion a d'includir ua memòria explicativa deth departament d'assignacion sus es condicions laboraus e retributives objècte de negociacion, era sua artenhuda e era sua incidéncia economica, d'acòrd damb es limitacions qu'establís er article 28.1 e 2, sense perjudici de çò que dispòse er article 25.3.

3. Era negociacion collectiva deth personau laborau des entitats a qué hè referéncia er apartat 1 a de préner coma referéncia es condicions laboraus deth personau laborau includit en encastre d'aplicacion deth convèni unic, e es sues retribucions non pòden superar es des lòcs equivalenti der encastre dera Administracion dera Generalitat.

4. Entà determinar o modificar es retribucions e es autes condicions de trabalh deth personau laborau a qué hè referéncia er apartat 1, cau eth repòrt favorable conjunt deth departament competent en matèria de foncion publica e deth departament competent en matèria de finances publiques, damb caractèr prèvi ara adopcion der acòrd o ara determinacion o modificacion per mejan d'un contracte individuau.

5. Eth repòrt a qué hè referéncia er apartat 4 s'a d'eméter d'acòrd damb es suposicions següentes:

a) Era signatura de convènis collectius e des sues modificacions.

b) Es acòrds d'adesion a convènis collectius o es sollicituds d'estenduda de convènis collectius.

c) Era adopcion de pactes que modifiquen es condicions de trabalh.

d) Era determinacion o modificacion per mejan d'un contracte individuau de retribucions corresponentes a categories professionaus non previstes en convèni collectiu dera entitat o era creacion o modificacion de complements de lòc assignadi a categories previstes en convèni dera entitat.

Non se considèren pas modificacions des condicions retributives era aplicacion der increment retributiu fixat damb caractèr generau ne eth restabliment deth complement de productivitat e es retribucions variables en foncion d'objectius reguladi per aguesta lei entath 2023.

6. Es departaments d'assignacion an de remanar era prepausa de convèni o acòrd o era prepausa individuau, abans de signar-les, acompanhada d'ua memòria economica damb era avaloracion de toti es aspèctes economics e era sua incidéncia en exercicis futurs, d'un repòrt sus era omogeneïtat retributiva en çò que concernís as lòcs equivalenti en encastre dera Administracion dera Generalitat, d'acòrd damb çò qu'establís er apartat 3, e d'ua memòria justificativa sus es condicions de trabalh e retributives prepausades.

7. Eth repòrt conjunt s'a d'elaborar en termini de trenta dies a compdar dera recepcion complèta dera documentacion a qué hè referéncia er apartat 6.

8. Son nulli de plen dret es acòrds adoptadi o es contractes de trabalh soscriti en matèria de retribucions e condicions de trabalh sense un repòrt favorable o en contra d'un repòrt desfavorable. Era omission deth tramit de repòrt non compòrte pas era nullitat der acòrd, a condicion qu'aguest s'age sollicitat damb posterioritat e sigue favorable, sense perjudici des responsabilitats que siguen convenentes.

9. Son inaplicables es clausules d'acòrds, convènis o pactes qu'impliquen creishements retributius superiors as que fixe er article 25.

10. Era determinacion iniciau e era modificacion des retribucions deth personau directiu a qué hè referéncia era disposicion addicionau vint-e-unau dera Lei 2/2014 e dera rèsta de personau laborau de nauta direccion an d'èster autorizades pera Comission de Retribucions e Despenes de Personau enquia que non s'amie a tèrme eth desplegament reglamentari que determine era nomentada disposicion addicionau. En cas qu'es retribucions supèren es fixades entath cargue de secretari generau, s'an d'autorizar per acòrd deth Govèrn.

11. Non requerissen pas naua autorizacion deth Govèrn o dera Comission de Retribucions e Despenes de Personau es modificacions de retribucions deth personau directiu qu'impliquen un amendriment retributiu, ne es que consistissen exclusivament ena aplicacion der increment legaugment autorizat, ne, en cas de relèu, era assignacion de retribucions que, en tèrmes annaus, siguen inferiores o parières as der anterior ocupant deth madeish cargue.

12. Era adopcion d'acòrds o era soscripcion de contractes de trabalh que compòrten un incompliment de çò qu'establís aguest article da lòc ara exigéncia des responsabilitats que corresponen, especiaument de caractèr disciplinari e compdable.

13. Es maximaus organs executius des entitats a qué hè referéncia er article 24, exceptat es universitats publiques, an de comunicar ara Secretaria d'Administracion e Foncion Publica es retribucions en vigor deth personau damb reng de naut cargue, personau laborau de nauta direccion e personau laborau ordinari damb retribucions superiores as deth cargue de director generau.

Article 35. Plantilha pressupostària

1. Era plantilha pressupostària ei formada pes places estructuraus que dispòsen de dotacion pressupostària e que figuren en annèxe de personau.

2. Era creacion o modificacion de places estructuraus pressupostades, se compòrte un major còst en tèrmes annaus, requerís era compensacion damb era supression o modificacion de d'autes places pressupostades, de manèra qu'en tèrmes annaus non represente cap d'increment deth còst dera plantilha pressupostària.

3. Maugrat çò qu'establís er apartat 2, eth Govèrn pòt autorizar era ampliacion dera plantilha pressupostària, damb caractèr excepcionau, enes casi següents:

a) Entara creacion de naues places derivades dera efectiva realizacion de traspassi de competéncies.

b) Entara creacion o ampliacion de servicis publics, en tot includir-i era consolidacion de lòcs de caractèr estructurau.

c) Entara assompcion dera gestion dirècta de servicis externalizadi o subcontractadi.

d) En cas que se derive deth compliment d'ua senténcia fèrma.

4. En toti es casi a qué hè referéncia er apartat 3, cau que se dispòse deth finançament avient e d'un repòrt favorable prèvi des departaments competents en matèria de foncion publica e de pressupòsti. S'a d'incorporar ara propòsta era justificacion dera impossibilitat d'atier es naui besonhs damb era redistribucion d'efectius, o era supression o modificacion de d'autes places pressupostades, o damb d'autes mesures de racionalizacion e organizacion de recorsi umans.

5. Es apartats 1 a 4 son aplicables a tot eth sector public, includides es entitats damb autonomia de gestion.

6. Era plantilha pressupostària des universitats publiques demore determinada pes places consignades en acòrd de govèrn d'autorizacion dera despena de personau, d'acòrd damb er article 163.3 dera Lei 1/2003, deth 19 de hereuèr, d'universitats de Catalonha.

Article 36. Gratificacions per servicis extraordinaris e ores extraordinàries

1. Pendent er exercici deth 2023, es servicis extraordinaris e es ores extraordinàries deth personau includit laguens der encastre d'aplicacion der article 24 s'an de compensar damb ores liures de servici, d'acòrd damb es equivaléncies en vigor.

2. Es servicis extraordinaris e es ores extraordinàries se pòden compensar economicament, damb caractèr excepcionau, e tostemp que se dispòse de credit pressupostari avient e sufisent, enes suposicions exprèssament autorizades peth secretari generau deth departament o peth maximau organ de govèrn dera entitat o ens d'a on se presten es servicis.

Títol IV. Operacions financères e linhes d'actuacion deth credit public

Article 37. Operacions d'endeutament a long termini

1. Entà çò que concernís as operacions d'endeutament dera Generalitat:

a) S'autorize eth Govèrn entà que, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, emete o contracte deute public o hèsque usatge der endeutament damb terminis de remborsament superiors a un an en quinsevolha modalitat, autant en operacions en interior coma en exterior, damb era limitacion qu'eth saldo de deute viu eth 31 de deseme de 2023 non supère eth saldo corresponent autorizat eth 31 de deseme de 2022 en mès de 2.267.790.127,54 èuros.

b) Er endeutament dera Generalitat autorizat pera letra a se pòt augmentar damb era fin d'amortizar er endeutament des entitats publiques que se classifiquen en sector d'administracions publiques, d'acòrd damb es normes deth Sistèma Europèu de Compdes, peth madeish impòrt que s'amortize, entà optimizar era carga financèra globau.

c) Er endeutament dera Generalitat autorizat pera letra a tanben se pòt augmentar damb era fin de refinançar o substituïr es operacions d'endeutament damb un termini de remborsament parièr o inferior a un an. Er impòrt maximau que se pòt refinançar o substituïr non pòt èster superior ath deute viu existent ena modalitat de remborsament parièr o inferior a un an eth 31 de deseme de 2022.

d) S'autorize ath Govèrn entà que, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, modifique, refinance o substituïsque es operacions d'endeutament dera Generalitat entà obtier un còst menor dera carga financèra, entà previer es possibles efèctes negatius derivadi de fluctuacions enes condicions de mercat o entà dotar eth deute en circulacion de mès liquiditat o d'ua estructura melhora.

e) S'autorize ath Govèrn entà que, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, pogue incrementar er endeutament dera Generalitat autorizat pera letra a enes impòrts que deriven des assompcions des passius financèrs d'entitats deth sector public o d'associacions publicoprivades qu'assoliden eth sòn deute damb eth dera Generalitat coma conseqüéncia des procèssi de racionalizacion deth sector public o d'optimizacion dera despena.

2. Entà çò que concernís as operacions d'endeutament des entitats deth sector public:

a) S'autorize ar Institut Catalan de Finances a hèr usatge, pendent eth 2023, der endeutament damb termini de remborsament superior a un an, en quinsevolha modalitat, entà finançar es sues operacions de capitau, damb era limitacion qu'eth saldo de deute viu en termini de remborsament superior a un an eth 31 de deseme de 2023 non supère eth limit de 4.000.000.000 d'èuros.

b) S'autorize ara Entitat de Provediment d'Aigua Ter-Llobregat (ATL) a hèr usatge, pendent eth 2023, der endeutament damb termini de remborsament superior a un an per impòrt que se derive dera assompcion des passius financèrs dera Generalitat subrogadi en 2012 dera extingida Aigües Ter Llobregat publica, enquia un maximau de 310.784.769,00 èuros.

c) Es entitats que, d'acòrd damb es normes deth Sistèma Europèu de Compdes, agen estat classificades en sector dera Administracion publica dera Generalitat non pòden formalizar operacions que compòrten un increment d'endeutament respècte ath qu'auien autorizat eth 31 de deseme de 2022, exceptat:

- Eth Consòrci Espitalari de Vic, que pòt augmentar eth sòn deute per impòrt que se derive dera cession d'actius e passius restacadi ara branca d'activitat assistenciau dera Fondacion Espitau Sant Jaume de Manlleu en favor deth Consòrci, enquia un maximau de 4.080.159,27 èuros.

- Era entitat Instruments Financers per a Empreses Innovadores, que pòt augmentar eth sòn deute per impòrt que se derive deth traspàs intragrop de linhes Feder e Covid, enquia un maximau de 437.100.000,00 èuros.

d) S'autorize as entitats e empreses publiques entà que, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, modifiquen, refinancen e substituïsquen es operacions d'endeutament des entitats e empreses publiques, entà obtier un còst menor e entà garantir-ne era solvéncia e optimizar còsti associadi ara gestion d'operacions de refinançament de deute.

e) S'autorize as entitats e empreses publiques a incrementar, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, er endeutament autorizat pes letres b e c, enes impòrts que deriven des assompcions des passius financèrs d'entitats deth sector public o d'associacions publicoprivades qu'assoliden eth sòn deute damb eth dera Generalitat, coma conseqüéncia des procèssi de racionalizacion deth sector public o d'optimizacion dera despena.

3. Era efectivitat dera autorizacion d'endeutament des entitats a qué hè referéncia er apartat 2.b, c, d e e demore condicionada ara aprobacion deth corresponent acòrd deth Govèrn, eth quau a de fixar es caracteristiques des operacions d'endeutament, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques. En tot cas, es entitats afectades non pòden pas contractar obligacions de despena damb cargue ad aguestes operacions sense era aprobacion deth nomentat acòrd deth Govèrn.

4. Abans qu'eth Govèrn fixe es caracteristiques des operacions d'endeutament enes tèrmes der apartat 3, era Direccion Generau de Politica Financèra, Assegurances e Tresaur a d'establir es negociacions des diuèrses operacions financères autorizades en favor des entitats deth sector public, exceptat es de caractèr financèr e es sues entitats participades. Ad aguest efècte, era Direccion Generau de Politica Financèra, Assegurances e Tresaur a de dictar es instruccions pertinentes. Sense perjudici de çò que determine aguest apartat, era direccion generau nomentada pòt encomanar aguestes foncions, enes tèrmes qu'establisque, as entitats publiques dera Generalitat que siguen entèsta d'un grop, respècte as sues empreses participades.

5. Eth Govèrn, a prepausa deth conselhèr competent en matèria de finances publiques, pòt establir es actuacions que s'an d'amiar a tèrme, en cors der exercici deth 2023, encaminades a corbir eth tipe d'interès e eth tipe de cambi des operacions d'endeutament existentes abans o concertades a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, mejançant era utilizacion des diuèrsi esturments financèrs de cobertura de risc que i a enes mercats o d'esturments similars o accessòris que permeten minimizar eth risc de contrapartida, includides es accions que compòrten era formacion de contragaranties recipròques. Era contractacion des operacions concrètes, laguens d'aguest marc, correspon ath conselhèr competent en matèria de finances publiques, que pòt delegar aguesta facultat ena Direccion Generau de Politica Financèra, Assegurances e Tresaur.

6. Es limits qu'establís aguest article demoren revisadi e augmentadi pes impòrts que deriven de modificacions en tractament en comptabilitat nacionau d'operacions de deute comerciau, des programes en vigor o es que s'aprovaràn en aplicacion dera normativa d'estabilitat pressupostària, e tanben pes impòrts que se poguen concertar en vertut des mecanismes de liquiditat qu'instrumente era Administracion generau der Estat.

7. Entà calcular es limits establidi per aguest article, non s'an d'includir pas es operacions finançades damb prèsti e avances remborsables provenenti d'administracions publiques, ne es arrendaments financèrs concertadi damb provedidors d'equipaments.

Article 38. Operacions d'endeutament a cuert termini

1. Eth limit maximau d'endeutament viu dera Generalitat entà operacions d'endeutament damb termini de remborsament parièr o inferior a un an ei eth 25% sus er estat de despenes deth pressupòst.

2. Eth conselhèr competent en matèria de finances publiques a de fixar es caracteristiques des operacions d'endeutament a qué hè referéncia er apartat 1.

3. Eth limit maximau d'endeutament viu des entitats a qué hèn referéncia er article 1.1.b, c, d, e, f e g, excludit eth Servici Catalan dera Salut, e er article 1.2 per operacions d'endeutament damb tèrme de remborsament parièr o inferior a un an ei deth 25% sus er estat de despenes deth sòn pressupòst. Entà formalizar aguestes operacions, es entitats nomentades an de seguir eth procediment establit per article 37.4 e les ei aplicable çò qu'establís er article 37.2.c, en çò que concernís ara limitacion dera formalizacion d'operacions a cuert termini per part des entitats classificades coma sector dera Administracion publica dera Generalitat, e er article 37.2.d e e.

4. S'autorize ar Institut Catalan deth Sòu a formalizar operacions d'endeutament damb termini de remborsament parièr o inferior a un an per un impòrt equivalent ath 10% deth totau des depausi liquids des fiances qu'administre, en compliment dera Lei 13/1996, deth 29 de junhsèga, deth Registre e eth depaus de fiances des contractes de loguèr de finques urbanes e de modificacion dera Lei 24/1991, der abitatge.

Article 39. Avals dera Generalitat

1. S'autorize ath Govèrn a concedir er aval dera Generalitat enes operacions de credit formalizades ar emparament dera autorizacion concedida per article 37 pes entitats de dret public e es societats mercantiles participades totaugment pera Generalitat.

2. Es avals a qué hè referéncia er apartat 1 an d'èster autorizadi peth Govèrn, a prepausa conjunta deth conselhèr competent en matèria de finances publiques e deth conselhèr deth departament interessat per rason dera matèria, e les a de signar eth conselhèr competent en matèria de finances publiques o era autoritat en qui delègue exprèssament.

3. S'autorize ath Govèrn a concedir er aval dera Generalitat en substitucion des avals concedidi per Institut Catalan de Finances a operacions de credit e cobertura de risc de tipe d'interès d'Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, SAU, o híger ath sòn aval en superposicion de garantia des que conferic en sòn dia er Institut Catalan de Finances, sigue de forma globau o operacion per operacion.

4. S'autorize ath Govèrn a prestar er aval, pendent er exercici deth 2023, as operacions de prèst o avances remborsables concedides pera Administracion generau der Estat ath Parc Scientific de Barcelona en vertut des convocacions dirigides a parcs scientifics e tecnologics hètes des der an 2000, e tanben a refinançar-les o contraavalar-les deuant es entitats que presten era garantia deuant es organs dera Administracion generau der Estat. Er impòrt maximau d'aguest aval ei de 73.000.000,00 d'èuros.

5. S'autorize ath Govèrn a prestar er aval, pendent er exercici deth 2023, as operacions de prèst o avances remborsables concedides pera Administracion generau der Estat ath Consòrci Parc de Recèrca Biomedica de Barcelona en vertut des convocacions dirigides a parcs scientifics e tecnologics hètes des der an 2000, e tanben a refinançar-les o contraavalar-les deuant es entitats que presten era garantia deuant es organs dera Administracion generau der Estat. Er impòrt maximau d'aguest aval ei de 21.000.000,00 d'èuros.

6. S'autorize ath Govèrn a prestar avals enquia ua quantitat maximau globau, en 2023, de 25.000.000,00 d'èuros, en garantia des operacions financères que soscriuen es cooperatives damb seccion de credit inscrites en Registre Generau de Cooperatives. Aguestes operacions financères an d'auer coma objècte eth retorn as sòns titulars des fons depausadi enes seccions de credit, a condicion qu'es sòcis agen acordat era baisha dera seccion de credit corresponenta abans de formalizar er aval. Aguest aval corbís coma maximau eth 75% dera operacion de finançament, e es membres deth conselh rector dera cooperativa n'an de garantir en tot moment eth percentatge complementari, en tot ampliar aguestes garanties as sòcis dera cooperativa e ara cooperativa madeisha s'atau ac determine era entitat qu'autrege eth finançament en foncion deth risc de cada operacion.

7. S'autorize ath Govèrn a prestar er aval en favor des entitats deth sector public dera Generalitat que hèn part der encastre d'aplicacion d'aguesta lei deuant quinsevolha instància, o contraaval deuant dera entitat financèra garanta, en encastre des accions de verificacion e inspeccion der impòst sus era valor hijuda qu'amie a tèrme era Agéncia Estatau dera Administracion Tributària. Er impòrt maximau d'aguest aval non pòt pas superar es 50.000.000,00 d'èuros.

8. S'autorize ath Govèrn a prestar er aval deuant es organs dera Administracion tributària estatau, enquia un maximau de 12.000.000,00 d'èuros, entà garantir es fraccionaments, ajornaments o suspension des actes de gestion tributària en çò que concernís ara constitucion de drets de superfícia e drets d'arrendament que i son associadi.

9. En cas de modificacion, refinançament o substitucion d'operacions d'entitats de dret public e societats mercantiles totaugment participades pera Generalitat, damb aval dera Generalitat o sense, s'autorize ath Govèrn a autrejar er aval dera Generalitat as operacions que se produsisquen resultantes des modificacions, eth refinançament o era substitucion.

10. S'autorize ara Agéncia de Gestion d'Ajudes Universitàries e de Recèrca a prestar er aval, pendent er exercici deth 2023, en favor des entitats financères qu'agen signat eth convèni de collaboracion corresponent e en garantia deth risc des prèsti formalizadi per estudiants universitaris entà finançar er impòrt dera matricula universitària. Er impòrt maximau d'aguest aval non pòt superar es 4.000.000,00 d'èuros.

Article 40. Garanties dera Generalitat

1. S'autorize ath Govèrn a prestar garantia, pendent er exercici deth 2023, enquia ua quantitat maximau globau de 14.144.143,00 èuros, en favor der Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà autrejar prèsti as empreses dera economia sociau de Catalonha. Ad aguest efècte, eth Departament d'Empresa e Trabalh a d'auer formalizat un convèni damb er Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà constituïr un fons de garantia damb cargue as pressupòsti deth Departament d'Empresa e Trabalh.

2. S'autorize ath Govèrn a prestar garantia, pendent er exercici deth 2023, enquia ua quantitat maximau globau de 30.000.000,00 d'èuros, en favor der Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà autrejar prèsti as empreses deth sector industriau e de servicis ara produccion de Catalonha. Ad aguest efècte, eth Departament d'Empresa e Trabalh a d'auer formalizat un convèni damb er Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà constituïr un fons de garantia damb cargue as pressupòsti deth Departament d'Empresa e Trabalh.

3. S'autorize ath Govèrn a prestar garantia, pendent er exercici deth 2023, enquia ua quantitat maximau globau de 7.748.934,19 èuros en favor d'Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU, entara formalizacion d'operacions de finançament entà empreses frut dera recèrca. Eth Departament de Recèrca e Universitats a d'auer signat un convèni entà dar continuitat ara utilizacion deth fons de garantia ja existent, gestionat per Institut Catalan de Finances mejançant Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SLU.

4. S'autorize ath Govèrn a prestar garantia, pendent er exercici deth 2023, enquia ua quantitat maximau globau de 8.406.913,62 èuros, en favor der Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà autrejar prèsti entath finançament de projèctes culturaus. Ad aguest efècte, eth Departament de Cultura a d'auer formalizat un convèni damb er Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà constituïr un fons de garantia damb cargue as pressupòsti deth Departament de Cultura.

5. S'autorize ath Conselh Catalan der Espòrt a prestar garantia, pendent er exercici deth 2023, enquia ua quantitat maximau globau de 40.000.000,00 d'èuros, en favor der Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà autrejar prèsti entà facilitar era liquiditat des entitats esportives inscrites en Registre d'entitats esportives. Ad aguest efècte, eth Conselh Catalan der Espòrt a d'auer formalizat un convèni damb er Institut Catalan de Finances e/o d'autes entitats financères entà constituïr un fons de garantia damb cargue as pressupòsti deth Conselh Catalan der Espòrt.

Article 41. Informacion sus endeutaments e avals

Eth departament competent en matèria de finances publiques a d'informar era Comission d'Economia e Isènda sus era concession d'avals e prèsti hèti per Institut Catalan de Finances, d'acòrd damb çò qu'establís er article 19.4 deth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2022, deth 26 de junhsèga.

Títol V. Normes tributàries

Article 42. Canon dera aigua

1. Pendent er an 2023, es valors de basa per volum entà usatges domestics e industriaus e assimilables e era valor de cada unitat de paramètre de contaminacion deth canon dera aigua, entà determinar eth tipe de gravamen especific d'ua manèra individualizada, en tot tier compde que non includissen er impòst sus era valor hijuda, son es següents:

2. Pendent er an 2023, es valors entà determinar era quòta deth canon d'aigua corresponent as establiments ramadèrs, en tot tier compde que non includissen er impòst sus era valor hijuda, son es següents:

3. Era sòrta de gravamen especifica entà usatges ramadèrs s'afècte d'un coeficient 0, exceptat que i age contaminacion de caractèr especiau en natura o en quantitat, verificada pes servicis d'inspeccion dera administracion competenta.

4. Pendent er an 2023, es valors entara determinacion objectiva dera quòta corresponenta a usatges industriaus d'aigua entara produccion d'energia electrica, hèti per centraus idroelectriques, en tot tier compde que non includissen er impòst sus era valor hijuda, son es següents:

S'eth titular hè en auti establiments activitats de produccion damb poténcia superiora a 50 MW, se considère grop 1.

Article 43. Actualizacion des taxes damb tipes de quantitat fixa

1. Es tipes de quantitat fixa des taxes en vigor dera Generalitat s'elèven, entar an 2023, enquiara quantitat que resulte dera aplicacion deth coeficient 1,03 ara quantitat der an 2022. Son tipes de quantitat fixa es que non se determinen per un percentatge sus era basa.

2. S'includissen en encastre dera actualizacion es quòtes fixes maximaus e minimaus que s'establissen enes taxes.

3. Era chifra que resulte dera aplicacion der increment a qué hè referéncia er apartat 1 s'arredonís dera manèra següenta:

a) Era chifra des unitats de centim d'èuro comprenudes entre er 1 e eth 5 s'arredonissen ath 5.

b) Era chifra des unitats de centim d'èuro comprenudes entre eth 6 e eth 9 s'arredonissen ath 0 damb er augment d'ua unitat ena chifra des desenes de centim d'èuro.

c) En cas des taxes requectades mejançant efèctes timbrats, er impòrt resultant dera aplicacion der increment s'arredonís, ara auça o ara baisha, ara chifra multipla de 25 centims d'èuro mès propèra.

4. S'excèpten der augment fixat per apartat 1:

a) Era taxa fiscau sus es jòcs de sòrt, envit o azard.

b) Es taxes es quòtes des quaus siguen objècte de modificacion pera Lei de mesures fiscaus, administratives e financères qu'acompanhe aguesta lei de pressupòsti.

c) Era taxa peth servici de sauvament de veïculs deth Patronat dera Montanha de Montserrat.

Títol VI. Participacion des entitats locaus enes ingrèssi der Estat e dera Generalitat e compensacions economiques en favor des ajuntaments entà que paguen retribucions a determinadi cargues elegidi locaus

Article 44. Participacion des entitats locaus enes ingrèssi dera Generalitat

1. Era participacion des entitats locaus enes ingrèssi dera Generalitat ei d'un maximau de 145.549.981,68 èuros, damb era distribucion següenta:

a) 98.551.621,29 èuros, consignadi ena partida PR 15 D/460.0003/711, «Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Ajuntaments», s'an de distribuïr entre es municipis.

b) 44.590.286,61 èuros, consignadi ena partida PR 15 D/460.0002/711, «Fons de Coperacion Locau de Catalonha. Conselhs Comarcaus», s'an de distribuïr entre Aran e es comarques, exceptat El Barcelonès.

c) 2.009.832,08 èuros, consignadi ena partida PR 15 D/460.0002/711, «Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Conselhs Comarcaus», s'an de destinar ar Airau Metropolitan de Barcelona, d'acòrd damb era prepausa dera comission mixta de distribucion des competéncies, es activitats e es servicis deth Conselh Comarcau d'El Barcelonès, pr'amor dera supression deth Conselh Comarcau d'El Barcelonès.

d) 398.241,70 èuros, consignadi ena partida PR 15 D/460.0004/711, «Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Entitats Municipaus Descentralizades», s'an de distribuïr entre es entitats municipaus descentralizades.

2. Eth reconeishement des obligacions derivades dera participacion des entitats locaus enes ingrèssi dera Generalitat s'a de hèr, en foncion des disponibilitats pressupostàries, damb er orde de prioritat següent:

a) Aran e comarques.

b) Municipis damb un nombre d'abitants entre 1 e 1.000.

c) Municipis damb un nombre d'abitants entre 1.001 e 5.000.

d) Municipis damb un nombre d'abitants entre 5.001 e 20.000.

e) Municipis damb un nombre d'abitants entre 20.001 e 50.000.

f) Municipis damb un nombre d'abitants peth dessús de 50.000.

3. Eth Fons de Cooperacion Locau de Catalonha der an 2023 e d'annualitats anteriores non genère pas interèssi de demora.

Article 45. Participacion des entitats locaus enes ingrèssi der Estat

1. Es participacions des entitats locaus enes ingrèssi der Estat s'an de distribuïr d'acòrd damb çò qu'establís era normativa aplicabla.

2. Es credits consignadi ena seccion «Participacion des entitats locaus de Catalonha enes ingrèssi der Estat» s'an d'ajustar, en çò que concernís ara quantitat definitiva, ath resultat dera distribucion que se'n hèsque, d'acòrd damb es critèris tengudi ena normativa aplicabla. Era Tresaureria dera Generalitat a d'amiar a tèrme era gestion dera despena d'aguesta seccion.

Article 46. Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Municipis

1. Era partida PR 15 D/460.0003/711 deth pressupòst deth Departament dera Presidéncia, en concèpte de participacion des municipis enes ingrèssi dera Generalitat, finance era participacion de liura disposicion, damb un impòrt de 98.551.621,29 èuros, e se distribuís dera manèra següenta:

a) Ath municipi de Barcelona, 3.394.873,62 èuros.

b) Ara rèsta de municipis de Catalonha, 95.156.747,67 èuros, que s'an de distribuïr d'acòrd damb es critèris següents:

1èr. En tot atier era poblacion coma indicador de despena, ua quantitat entà cada municipi, calculada d'acòrd damb era formula següenta:

P = 33.280,00 + (H1 x 27,34) + (H2 x 10,76) + (H3 x 8,80) + (H4 x 5,23) + (H5 x 1,86)

Ena quau:

P = participacion deth municipi

H1 = nombre d'abitants, quan eth municipi n'a entre 1 e 1.000

H2 = nombre d'abitants, quan eth municipi n'a entre 1.001 i 5.000.

H3 = nombre d'abitants, quan eth municipi n'a entre 5.001 e 20.000.

H4 = nombre d'abitants, quan eth municipi n'a entre 20.001 e 50.000.

H5 = nombre d'abitants, quan eth municipi n'a mès de 50.000.

2au. En tot atier era major despena associada ara plurinuclearitat, 5.533.780,00 èuros distribuïdi entre es municipis de mens de 50.000 abitants damb nuclèus de poblacion diferenciadi dehòra dera entitat caplòc de municipi, e dera manèra següenta: en proporcion ath nombre de nuclèus de poblacion abitadi, a excepcion des existenti ena entitat caplòc de municipi, 2.766.890,00 èuros, e en proporcion ara poblacion en nuclèus dehòra dera entitat caplòc de municipi, damb un maximau de 1.000 abitants per nuclèu, 2.766.890,00 èuros.

3au. En tot atier era major despena associada ara capitalitat comarcau, ua quantitat fixa d'1.669.689,00 èuros, des quaus 9.481,00 èuros son entà cada caplòc e 1.280.968,00 èuros se distribuïssen en proporcion ara poblacion comarcau dehòra deth caplòc. Terrassa e Sabadell se distribuïssen es quantitats corresponentes en foncion dera poblacion qu'an.

4au. En tot atier era despena pera gestion deth territòri, 2.044.211,00 èuros repartidi proporcionaugment ara superfícia de cada municipi.

2. Es donades dera poblacion e era estructura de nuclèus son es corresponentes ath padron d'abitants der an 2021.

Article 47. Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Aran e comarques

1. Era partida PR 15 D/460.0002/711 deth pressupòst deth Departament dera Presidéncia finance:

a) Era participacion generau entà Aran e es comarques, a excepcion d'El Barcelonès, damb un impòrt de 44.590.286,61 èuros.

b) Era participacion destinada ar Airau Metropolitan de Barcelona, d'acòrd damb era proposicion dera comission mixta de distribucion des competéncies, es activitats e es servicis deth Conselh Comarcau d'El Barcelonès, pr'amor dera supression deth Conselh Comarcau d'El Barcelonès, damb un impòrt de 2.009.832,08 èuros.

2. D'acòrd damb çò que dispòse er article 89.3 dera Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth regim especiau d'Aran, s'establís un percentatge de participacion generau en favor d'Aran d'un 1,86%. Er aute 98,14% d'aguesta participacion se distribuís entre es comarques, exceptat El Barcelonès, en tot tier compde qu'es donades de poblacion son es referentes ath padron d'abitants der an 2021, d'acòrd damb es critèris següents:

a) En tot atier ath nombre d'abitants dera comarca:

1èr. En foncion dera poblacion, acorropada per intervaus, 897.379,00 èuros entàs comarques damb poblacion superiora a 75.000 abitants o ua densitat de poblacion superiora a 100 abitants per quilomètre carrat, e 868.618,00 èuros enes auti casi.

2au. En foncion dera poblacion comarcau, 2.809.667,00 èuros.

3au. En foncion dera poblacion comarcau ponderada pera invèrsa dera renda comarcau, 2.809.667,00 èuros.

b) En tot atier ath principi de solidaritat interterritoriau, 1.922.612,48 èuros distribuïdi en proporcion dirècta ara superfícia de cada comarca e 899.020,80 èuros distribuïdi en foncion deth nombre de municipis de cada comarca, e en tot ponderar damb eth factor 2 es municipis qu'an enquia 500 abitants, damb eth factor 1,5 es qu'an entre 501 e 2.000 abitants e damb eth factor 1, era rèsta.

Article 48. Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Entitats municipaus descentralizades

Era partida PR 15 D/460.0004/711, «Fons de Cooperacion Locau de Catalonha. Entitats Municipaus Descentralizades», dotada damb 398.241,70 èuros, se distribuís entre es entitats municipaus descentralizades de Catalonha existentes en moment dera entrada en vigor d'aguesta lei, dera manèra següenta:

a) Ua quantitat fixa, d'acòrd damb es trams de poblacion següents, e en tot tier compde qu'es donades de poblacion son es corresponentes ath padron d'abitants der an 2021:

1èr. 3.339,17 èuros entà cada entitat municipau descentralizada damb ua poblacion de 100 abitants o mens.

2au. 5.473,30 èuros entà cada entitat municipau descentralizada damb ua poblacion d'entre 101 e 500 abitants.

3au. 8.606,86 èuros entà cada entitat municipau descentralizada damb ua poblacion d'entre 501 e 1.000 abitants.

4au. 11.891,06 èuros entà cada entitat municipau descentralizada damb ua poblacion de mès de 1.000 abitants.

b) Era quantitat que rèste se distribuís en proporcion ath nombre d'abitants de cada entitat municipau descentralizada.

Article 49. Remanament de documentacion

1. Eth liurament des participacions en Fons de Cooperacion Locau de Catalonha demore condicionat ath hèt qu'es entitats locaus destinatàries complisquen avientament era obligacion de remanar es pressupòsti, es liquidacions pressupostàries annaus e es qüestionaris estadistics omogeneïzadi d'aguestes donades ath Departament dera Presidéncia, e es compdes annaus ara Sindicatura de Compdes, d'acòrd damb çò qu'establís era legislacion sectoriau. Aguesta documentacion a de hèr referéncia ara annualitat deth 2021.

2. Es entitats locaus qu'eth 30 d'octobre de 2023 non agen complit çò qu'establís er apartat 1 pèrden eth dret a recéber eth Fons de Cooperacion Locau der an 2023.

Article 50. Compensacions economiques en favor d'ajuntaments

1. Se pòden atribuïr fons as ajuntaments que complisquen es requisits que determine eth Decrèt 69/2008, der 1 d'abriu, de regulacion d'un sistèma de compensacions economiques en favor des ajuntaments entà que paguen retribucions a determinadi cargues elegidi locaus.

2. Eth liurament des compensacions economiques demore condicionat ath compliment, per part des entitats beneficiàries, dera obligacion legau de remanar es pressupòsti, es liquidacions pressupostàries annaus e es qüestionaris estadistics omogeneïzadi d'aguestes donades ath Departament dera Presidéncia, e es compdes annaus ara Sindicatura de Compdes, d'acòrd damb çò qu'establís era legislacion sectoriau. Aguesti enviaments s'an de referir ara annualitat deth 2021.

Títol VII. Normes de gestion pressupostària deth Parlament e d'autes institucions e organismes

Article 51. Parlament de Catalonha

1. Es restants resultants dera liquidacion deth pressupòst deth Parlament son recorsi financèrs pròpris d'aguesta institucion, era aplicacion des quaus, entà atier besonhs deth Parlament, correspon ara Mesa.

2. Era Tresaureria dera Generalitat a de liurar es dotacions pressupostàries dera seccion PA, servici pressupostari PA 01, trimesadèrament, de manèra anticipada e en fèrm, e a nòm deth Parlament.

3. Era Mesa deth Parlament pòt acordar modificacions de credit dera seccion PA, servici pressupostari PA 01, sense limitacions, çò qu'a de comunicar ath departament competent en matèria de finances publiques, e pòt acordar critèris de vinculacion des credits diferenti des establidi per aguesta lei.

Article 52. Sindic de Grèuges, Conselh de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Compdes e Burèu Antifrauda de Catalonha

1. Es dotacions pressupostàries des organismes Sindic de Grèuges, Conselh de Garanties Estatutàries, Sindicatura de Compdes e Burèu Antifrauda de Catalonha s'an de liurar en fèrm e periodicament a nòm de cadun e ena mesura qu'aguesti organismes les solliciten.

2. Es restants de credit deth pressupòst der exercici anterior des organismes a qué hè referéncia er apartat 1 s'incorpòren enes madeishi capítols deth pressupòst der exercici en cors.

3. Es organismes a qué hè referéncia er apartat 1 pòden autorizar de hèr es transferéncies de credit e es generacions qu'afècten as sòns pressupòsti, laguens des seccions e es servicis pressupostaris respectius. Aguestes transferéncies non son cap afectades pes limitacions a qué hè referéncia er article 8.1 e s'an de comunicar ath departament competent en matèria de finances publiques.

4. Cadun des organismes a qué hè referéncia er apartat 1 ei er ordenador des sòns pagaments.

5. Es entitats a qué hè referéncia er apartat 1 an de presentar ath departament competent en matèria de finances publiques era informacion economicofinancèra de besonh sonque ar efècte de facilitar eth procès de consolidacion dera execucion pressupostària de tot eth sector public dera Generalitat.

Article 53. Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha; Conselh der Audiovisuau de Catalonha, e Autoritat Catalana de Proteccion de Donades

1. Es transferéncies e aportacions deth pressupòst dera Generalitat ath pressupòst deth Conselh de Trabalh, Economic e Sociau de Catalonha; deth Conselh der Audiovisuau de Catalonha, e dera Autoritat Catalana de Proteccion de Donades s'an de liurar en fèrm, per quataus parts, a nòm der organisme corresponent.

2. Es entitats a qué hè referéncia er apartat 1 son obligades a presentar ath departament competent en matèria de finances publiques era informacion economicofinancèra establida per article 71 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme.

Disposicions addicionaus

I. Mesures en matèria economica

Disposicion addicionau 1. Interès legau des sòs e interès moratòri

1. Enquiath 31 de deseme de 2023, er interès legau des sòs ei eth que fixe era lei de pressupòsti generaus der Estat en vigor en cada moment.

2. Enquiath 31 de deseme de 2023, er interès moratòri aplicable as quantitats degudes as finances dera Generalitat ei eth que fixe era lei de pressupòsti generaus der Estat en vigor en cada moment.

II. Mesures en matèria de personau

Disposicion addicionau 2. Regim d'aplicacion as entitats deth sector public de salut

As entitats deth sector public de salut damb regim d'autonomia de gestion qu'an establidi concèrts, convènis o contractes damb era Generalitat, a qué hè referéncia er article 68 dera Lei 7/2011, deth 27 de junhsèga, de mesures fiscaus e financères, les son aplicables er article 25.1 a 8, er article 28.1 e 2, er article 32, er article 33.1 e 2, er article 34.13 e er article 35.

Disposicion addicionau 3. Convèni collectiu de centres concertadi damb eth Servici Catalan dera Salut

En çò que concernís ath tresau convèni collectiu des espitaus d'aguts, centres d'atencion primària, centres sociosanitaris e centres de salut mentau, concertadi damb eth Servici Catalan dera Salut, en aplicar eth que dispòse eth títol III d'aguesta lei, s'a de tier en compde çò qu'establís er article 25.3.

Disposicion addicionau 4. Regim d'aplicacion ara Institucion Catalana de Recèrca e Estudis Auançadi e as centres CERCA

1. Ara fondacion privada Institucion Catalana de Recèrca e Estudis Auançadi (ICREA) e as centres Cerca, les son aplicables er article 25.1 a 6, er article 28.1 e 2, er article 32, e er article 33.1 e 2.

2. Es limitacions qu'establís er article 25.7 e 8 non son pas aplicables as centres Cerca ne ara Institucion Catalana de Recèrca e Estudis Auançadi quan ac acòrde eth sòn organ collegiat de govèrn, e tostemp en foncion des sues disponibilitats pressupostàries.

Disposicion addicionau 5. Regim aplicable ar Institut Catalan de Finances

1. Ar Institut Catalan de Finances, sense perjudici de çò qu'establís eth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances, aprovat peth Decrèt legislatiu 4/2002, deth 24 de deseme, li son aplicables er article 25.1 a 6, er article 28.1 e 2, er article 32, er article 33.1 e 2, er article 34.13 e er article 35.

2. Es limitacions qu'establís er article 25.7 e 8 non son pas aplicables ar Institut Catalan de Finances quan ac acòrde eth sòn organ collegiat de govèrn, e tostemp en foncion des sues disponibilitats pressupostàries.

Disposicion addicionau 6. Regim d'aplicacion a Camins de Hèr dera Generalitat

1. A Camins de Hèr dera Generalitat, sense perjudici de çò qu'establís era Lei 21/2015, deth 29 de junhsèga, de finançament deth sistèma de transpòrt ferroviari de Catalonha, li son aplicables er article 25.1 a 6, er article 28.1 e 2, er article 32, er article 33.1 e 2, er article 34.13 e er article 35.

2. Es limitacions qu'establís er article 25.7 e 8 non son pas aplicables a Camins de Hèr dera Generalitat quan ac acòrde eth sòn organ collegiat de govèrn, e tostemp en foncion des sues disponibilitats pressupostàries.

Disposicion addicionau 7. Regim aplicable ath Centre de Telecomunicacions e Tecnologies dera Informacion dera Generalitat de Catalonha e ara Agéncia de Ciberseguretat de Catalonha

Ath Centre de Telecomunicacions e Tecnologies dera Informacion dera Generalitat de Catalonha e ara Agéncia de Ciberseguretat de Catalonha les son aplicables er article 25.1 a 8, er article 28.1 e 2, er article 32, er article 33.1 e 2, er article 34.13 e er article 35.

Disposicion addicionau 8. Mesures deth Parlament de Catalonha, eth Conselh de Garanties Estatutàries, era Sindicatura de Compdes, eth Sindic de Grèuges e eth Burèu Antifrauda de Catalonha

Eth Parlament de Catalonha, eth Conselh de Garanties Estatutàries, era Sindicatura de Compdes, eth Sindic de Grèuges e eth Burèu Antifrauda de Catalonha, laguens der encastre dera sua respectiva autonomia, an d'aplicar mesures en matèria de despenes de personau damb un impacte economic equivalent as mesures establides peth títol III entath personau ath servici dera Administracion dera Generalitat e eth sòn sector public.

Disposicion addicionau 9. Plan Serra Húnter

1. D'acòrd damb es competéncies dera Generalitat en matèria d'universitats, establides per article 172 der Estatut d'autonomia, e entà garantir es politiques pròpries relatives ath personau d'ensenhament e investigador des universitats publiques de Catalonha, era reposicion d'efectius entar an 2023 s'a de hèr majoritàriament en encastre dera contractacion de personau academic d'excelléncia deth Plan Serra Húnter, en quau participen totes es universitats publiques.

2. Era autorizacion des convocacions correspon ath departament competent en matèria d'universitats, a peticion dera universitat, e damb era acreditacion prèvia qu'era aufèrta des contractes non afècte pas ath compliment des objectius d'estabilitat pressupostària establidi entara universitat corresponenta, ne d'auti limits fixadi pera Lei organica 2/2012, deth 27 d'abriu, d'estabilitat pressupostària e sostenibilitat financèra, o d'auta normativa basica estatau. Era convocacion de contractes s'a de hèr en tot respectar eth limit percentuau dera taxa de reposicion aplicabla en an 2023 as universitats publiques.

Disposicion addicionau 10. Increment retributiu

Es increments retributius qu'establís eth títol III demoren condicionadi per çò qu'establisque era normativa basica entà totes es administracions publiques.

Disposicion addicionau 11. Annèx de personau

Es places conjunturaus consignades en annèx de personau entath 2023 qu'agen vengut estructuraus en vertut des acòrds deth Govèrn deth 24 de mai e deth 22 de noveme de 2022, pes quaus s'autorize er increment de plantilha pressupostària de diuèrses entitats deth sector public dera Administracion dera Generalitat, s'an de reclassificar coma places estructuraus, as efèctes legaugment establidi.

III. Mesures en matèria culturau

Disposicion addicionau 12. Impòrt maximau de garantia entà òbres d'interès culturau relevant

Er impòrt maximau de garantia qu'era Generalitat pòt autrejar entà òbres d'interès culturau considerable, d'acòrd damb era disposicion addicionau dusau deth Decrèt 75/2009, deth 12 de mai, ei de 600.000.000,00 d'èuros en çò que concernís ath limit acumulat simultanèu de compromís annau.

IV. Mesures en matèria de salut

Disposicion addicionau 13. Ingrèssi pròpris en matèria de servicis sanitaris

1. Es ingrèssi entara prestacion de servicis sanitaris a qué hè referéncia er article 7.1 deth Decrèt 167/1992, deth 20 de junhsèga, de traspàs de servicis, mejans e recorsi des deputacions de Girona, Lhèida e Tarragona ara Administracion dera Generalitat en matèria sanitària, son ingrèssi pròpris des empreses publiques adscrites ath Servici Catalan dera Salut que gestionen es servicis traspassadi d'acòrd damb eth decrèt nomentat.

2. En cas qu'es servicis traspassadi a qué hè referéncia er apartat 1 siguen gestionadi peth Servici Catalan dera Salut, es ingrèssi son pròpris deth Servici Catalan dera Salut.

Disposicion addicionau 14. Convènis der Institut Catalan dera Salut e deth Departament de Drets Sociaus

S'autorize ar Institut Catalan dera Salut e ath Departament de Drets Sociaus a escambiar prestacions restacades ar encastre sanitari e ath de servicis sociaus, mejançant er establiment de convènis damb era rèsta de provedidors deth Servici Catalan dera Salut e deth Departament de Drets Sociaus, en encastre des regions sanitàries creades pera Lei 15/1990, deth 9 de junhsèga, d'ordenacion sanitària de Catalonha, e deth tèxte rehonut aprovat peth Decrèt legislatiu 17/1994.

Disposicion addicionau 15. Servici de tresaureria der Institut Catalan dera Salut

Eth Govèrn, a prepausa deth conselhèr de Salut e deth conselhèr d'Economia e Isenda, en compliment der article 27 dera Lei 8/2007, deth 30 de junhsèga, der Institut Catalan dera Salut, en çò que concernís ara prestacion deth servici de tresaureria, a de promòir es cambis reglamentaris que calgue entà qu'er Institut Catalan dera Salut dispause des disponibilitats de tresaureria derivades des ingrèssi de tresaus provenenti de prestacions assistenciaus non corbides peth Servici Catalan dera Salut e de d'auti ingrèssi de caractèr non assistenciau e les gestione.

V. Mesures en matèria de benèster sociau

Disposicion addicionau 16. Cartèra de servicis sociaus

1. Es sòrtes de prestacions garantides pera Cartèra de servicis sociaus entath 2023 e era poblacion que n'ei destinatària son determinades pes programes pressupostaris deth Departament de Drets Sociaus e des entitats publiques que i son adscrites o restacades.

2. Se prorrògue era Cartèra de servicis sociaus aprovada peth Decrèt 142/2010, der 11 d'octobre, damb es modificacions introdusides per encastre legau en vigor, e se n'amplie era vigéncia enquiath 31 de deseme de 2023. Enquia que non s'apròven es disposicions reglamentàries corresponentes, aguesta prorròga s'aplique damb era actualizacion deth còst de referéncia, modul sociau e copagament que figure en annèx 2 d'aguesta lei, e es critèris foncionaus dera cartèra en vigor damb totes es actualizacions corresponentes.

3. Enquia que non s'apròve era naua cartèra, es critèris foncionaus des prestacions de servicis actuaugment en vigor pòden èster determinadi peth departament competent en matèria de servicis sociaus, per mejan d'ua disposicion reglamentària.

Disposicion addicionau 17. Indicador de renda de sufisença

1. Entar exercici deth 2023, er indicador de renda de sufisença de Catalonha, establit per article 15.2 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic, se fixe en 614,65 èuros mensuaus e 8.605,15 èuros annaus.

2. Era Generalitat a d'utilizar coma indèx o referéncia de renda er indicador de renda de sufisença fixat per apartat 1, d'acòrd damb er article 2.4 deth Reiau decrèt lei 3/2004, deth 25 de junh, entara racionalizacion dera regulacion deth salari minim interprofessionau e entàr increment dera sua quantitat.

3. S'autorize ath Govèrn a aplicar, en madeish percentatge, er increment addicionau der indicador de renda de sufisença de Catalonha, en cas qu'era Administracion generau der Estat modifique er indicador public de renda d'efèctes multiples acordat entath 2023.

4. Eth percentatge der indicador de renda de sufisença de Catalonha aplicable ath lindau dera pension d'aliments entara consideracion de familha monoparentau qu'establís er article 4.2.c deth Decrèt 151/2009, deth 29 de seteme, de desplegament parciau dera Lei 18/2003, deth 4 de junhsèga, de supòrt as familhes, se manten en 61,25%.

5. Eth percentatge aplicable ara consideracion d'independéncia economica des hilhs en çò que concernís as sòns progenitors entara reconeishença e mantenença dera condicion de familha monoparentau qu'establís er article 4.3.c deth Decrèt 151/2009, deth 29 de seteme, de desplegament parciau dera Lei 18/2003, deth 4 de junhsèga, de supòrt as familhes, se manten en 122,5%.

Disposicion addicionau 18. Quantitat dera prestacion entara mantenença des despenes deth larèr entà determinadi collectius

1. Es beneficiaris dera prestacion entara mantenença des despenes deth larèr entà determinadi collectius non pòden pas superar uns ingrèssi totaus annaus, entar an 2023, parièrs ara soma deth 106% der indicador de renda de sufisença mès er impòrt annau dera prestacion, fixat en 540 èuros.

2. Er impòrt mensuau entàs mesi sancers der an 2023, damb efècte deth mes de gèr, se fixe en 45 èuros entàs beneficiaris que non perceben ingrèssi de cap sòrta qu'excedisquen er impòrt deth 106% der indicador de renda de sufisença. Entàs persones que perceben ingrèssi, en calcul annau, superiors ath 106% der indicador de renda de sufisença, e enquiara valor limit fixada per apartat 1, aguest impòrt de 45 èuros demore redusit en proporcion damb er impòrt des ingrèssi, sense que, en cap de cas, pogue èster inferior a 6 èuros mensuaus.

3. Entar exercici deth 2023 se manten eth madeish impòrt dera prestacion entàs beneficiaris que pendent er an 2022 tanben ne sigueren perceptors, tostemp qu'es sues condicions d'accès non agen variat e que non supèren uns ingrèssi totaus annaus, entar an 2023, parièrs a 15.000 èuros damb era prestacion includida.

Disposicion addicionau 19. Promocion dera autonomia personau e atencion as persones en situacion de dependéncia

1. Entà atier es obligacions economiques derivades dera aplicacion dera Lei der Estat 39/2006, deth 14 de deseme, de promocion dera autonomia personau e atencion as persones en situacion de dependéncia, enes partides corresponentes dera seccion «Departament de Drets Sociaus» se pòden generar es credits provenenti des transferéncies addicionaus de fons qu'efectue er Estat en encastre deth convèni que se signe entre era Administracion generau der Estat e era Generalitat de Catalonha, d'acòrd damb çò qu'establís er article 10 dera dita lei.

2. Ath delà de çò qu'establís er apartat 1, entà finançar era aportacion que pogue correspóner ara Generalitat se pòden augmentar es credits nomentadi enes tèrmes establidi per article 10.2.

Disposicion addicionau 20. Prestacion per acuelhuda de menors d'edat tuteladi pera Generalitat

Entar exercici deth 2023, es quantitats des prestacions pera acuelhuda de menors d'edat tuteladi pera Generalitat, d'acòrd damb çò qu'establissen er article 22.3 e era disposicion transitòria siesau dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic, non pòden èster inferiores as impòrts mensuaus següents:

a) 496 èuros entàs menors d'edat de zèro a nau ans.

b) 532 èuros entàs menors d'edat de dètz a catorze ans.

c) 563 èuros entàs menors d'edat de quinze ans o mès, enquia que hèsquen dètz-e-ueit ans.

Disposicion addicionau 21. Prestacion entà menors d'edat en situacion de risc

Entar exercici deth 2023, es impòrts mensuaus dera prestacion destinada as menor d'edat en situacion de risc dera unitat familhau, d'acòrd damb er article 22 bis.3 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic, son es següents:

a) 326 èuros entàs menors d'edat de zèro a nau ans.

b) 362 èuros entàs menors d'edat de dètz a catorze ans.

c) 393 èuros entàs menors d'edat de quinze ans o mès, enquia que hèsquen dètz-e-ueit ans.

Disposicion addicionau 22. Prorròga de compromisi economics damb entitats d'economia sociau o deth tresau sector

S'autorize ath Departament de Drets Sociaus a prorrogar, pendent er exercici deth 2023 e enquia que se dicte era resolucion de concession corresponenta o se concèrte era prestacion deth servici, es obligacions mensuaus entara mantenença de programes de servicis sociaus as entitats que n'an estat beneficiàries ar emparament des ordes TSF/127/2019, deth 27 de junh, e TSF/59/2021, der 11 de març, e es resolucions TSF/1962/2019, deth 16 de junhsèga, TSF/812/2021, deth 22 de març, e DSO/919/2022, deth 30 de març, tostemp que contunhen de complir es condicions que ne causèren era concession.

Disposicion addicionau 23. Quantitat des ajudes assistenciaus entara proteccion des consòrts suberviventi

Entar exercici deth 2023, es persones beneficiàries dera ajuda assistenciau entara proteccion des consòrts suberviventi contunhen de percéber era quantitat pera ajuda que receben enquiara entrada en vigor d'aguesta lei, a condicion qu'es sòns ingrèssi non supèren eth limit qu'era disposicion addicionau 18 establís entàs perceptors dera prestacion entara mantenença des despenes deth larèr.

VI. Mesures en matèria de politiques publiques

Disposicion addicionau 24. Fons Addicionau entath Melhorament de Politiques Publiques

1. Se cree eth Fons Addicionau entath Melhorament de Politiques Publiques laguens era seccion pressupostària «Despenes diuèrsi departaments», dotat damb 135.500.000 èuros.

2. Es recorsi a qué hè referéncia er apartat 1 s'an de destinar preferentament as politiques publiques següentes, per impòrt maximau que se detalhe:

a) A politiques en matèria d'indústria, entara descarbonizacion, enquia 5.000.000 d'èuros.

b) A politiques en matèria de transpòrt public, enquia 25.000.000 d'èuros.

c) A politiques en matèria de proteccion sociau, enquia 50.000.000 d'èuros.

d) A politiques en matèria de recèrca, desvolopament e innovacion, enquia 22.000.000 d'èuros.

e) A politiques en matèria d'educacion non universitària, enquia 20.000.000 d'èuros.

f) A politiques en matèria d'educacion universitària, enquia 9.000.000 d'èuros.

g) A politiques en matèria de cooperacion ath desvolopament, enquia 4.500.000 èuros.

3. S'autorize ath departament competent en matèria de finances publiques entà qu'apròve es modificacions pressupostàries avientes entàs departaments responsables dera gestion d'aguestes politiques. Er impòrt transferit s'a d'identificar damb eth còdi de finançament MPP23.

Disposicions finaus

Disposicion finau 1. Adaptacions tecniques coma conseqüéncia de reorganizacions administratives

1. S'autorize ath departament competent en matèria de finances publiques a hèr es adaptacions tecniques que calgue, coma conseqüéncia de reorganizacions administratives, entà crear es seccions, es servicis e es concèptes pressupostaris de besonh e entà autorizar es modificacions de credits corresponentes, tant enes seccions deth pressupòst de despenes dera Administracion dera Generalitat, mencionades per article 1.1.a, coma enes pressupòsti des entitats que mencione er article 1.1.b. Aguestes operacions en cap de cas non pòden dar lòc a un increment de credit laguens deth pressupòst.

2. Maugrat çò qu'establís er apartat 1 e a critèri deth departament competent en matèria de finances publiques, es reestructuracions administratives que pogue aprovar eth Govèrn ath long der exercici pòden non comportar cap de modificacion pressupostària dera estructura organica en vigor. En aguest cas, era gestion e era liquidacion deth pressupòst s'a de hèr damb era estructura organica includida en pressupòst aprovat peth Parlament de Catalonha, e s'an de formalizar es autorizacions e es modificacions pressupostàries de besonh entà qu'es naui organs poguen gestionar era despena, dera quau son competenti per rason dera matèria, enquiar acabament der exercici.

Disposicion finau 2. Imputacion de despenes autorizades damb cargue as credits deth pressupòst prorrogat

1. Es despenes autorizades damb cargue as credits deth pressupòst prorrogat s'an d'imputar as credits autorizadi per aguesta lei.

2. S'en pressupòst prorrogat non figure eth madeish concèpte qu'en aguesta lei, o s'es credits consignadi en pressupòst entath 2023 son inferiors as deth pressupòst prorrogat, eth departament competent en matèria de finances publiques a de determinar eth concèpte pressupostari a qué s'a d'imputar era despena autorizada.

3. Es modificacions de credit autorizades sus eth pressupòst prorrogat que, d'acòrd damb eth departament afectat, s'an de mantier en vigor entath 2023, s'an d'aplicar as credits autorizadi per aguesta lei.

Disposicion finau 3. Modificacion des estructures pressupostàries

1. S'autorize ath departament competent en matèria de finances publiques a includir naues aplicacions pressupostàries e naui programes, respectivament, as classaments economics d'ingrèssi e de despenes e ath classament per programes establidi pera Orde ECO/135/2022, deth 8 de junh, pera quau se dicten es normes entà elaborar es pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entar an 2023, d'acòrd damb es besonhs que sorgisquen pendent er exercici.

2. Era dotacion des aplicacions o programes a qué hè referéncia er apartat 1 ei subjècta ath regim des modificacions pressupostàries establit per aguesta lei.

Disposicion finau 4. Entrada en vigor

Aguesta lei entre en vigor londeman d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 16 de març de 2023

Pere Aragonès i Garcia

President dera Generalitat de Catalonha

Per suplencia (Decrèt 38/2023, de 7 de març, DOGC núm. 8872, de 10.03.2023).

Laura Vilagrà Pons

Conselhèra dera Presidéncia

Natàlia Mas i Guix

Conselhèra d'Economia e Isenda"

Annèxe 1. Moduls economics des centres educatius privadi concertadi entar an 2023

Ara seguida se relacionen es impòrts des moduls des concèrts educatius entar an 2023, d'acòrd damb çò qu'establís er article 23. Es moduls corresponenti a despenes de personau an caractèr mensuau e non includissen pas es cargues sociaus corresponentes ara quòta empresariau. Es moduls corresponenti a despenes de foncionament son annaus e se distribuïssen en dotze parts parières.

Educacion infantila dusau cicle

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,68 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Despenes de foncionament

Modul per unitat: 9.371,70 èuros.

Educacion primària

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,68 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Instructor d'educacion fisica

Sòu: 1.337,61 èuros.

Triènni: 33,52 èuros.

Cargues directius

Centres d'estructura ciclica

Director: 377,31 èuros.

Cap d'estudis: 257,52 èuros.

Centres damb 1 o 2 linhes

Director: 540,56 èuros.

Sosdirector: 383,74 èuros.

Cap d'estudis: 383,74 èuros.

Centres damb 3 o 4 linhes

Director: 744,18 èuros.

Sosdirector: 466,56 èuros.

Cap d'estudis: 466,56 èuros.

Centres damb 5 o mès linhes

Director: 787,80 èuros.

Sosdirector: 492,07 èuros.

Cap d'estudis: 492,07 èuros.

Despenes de foncionament

Modul per unitat: 9.371,70 èuros.

Educacion especiau

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,68 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Tecnician de grad superior.

Sòu: 2.031,63 èuros.

Triènni: 46,33 èuros.

Plus d'analogia: 398,00 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Tecnician de grad mejan contractat anteriorament ath 31.8.1998.

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,68 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Tecnician de grad mejan contractat posteriorament ath 31.8.1998.

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Logopèda

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,68 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Fisioterapèuta

Sòu: 1.733,16 èuros.

Triènni: 50,10 èuros.

Plus d'analogia: 162,08 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Educador

Sòu: 1.345,15 èuros.

Triènni: 44,98 èuros.

Plus d'analogia: 288,74 èuros.

Cargues directius

Director: 540,56 èuros.

Sosdirector: 383,74 èuros.

Cap d'estudis: 383,74 èuros.

Despenes de foncionament

Modul per unitat ordinària: 11.186,81 èuros.

Substitucions de personau

Modul per unitat ordinària: 730,03 èuros.

Programes d'educacion especiau

Despenes de personau

Mèstre tutor

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,67 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Mèstre de talhèr

Sòu: 1.722,13 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 429,67 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Educador

Sòu: 1.345,15 èuros.

Triènni: 44,98 èuros.

Plus d'analogia: 288,74 èuros.

Despenes de foncionament

Modul per unitat: 11.186,81 èuros.

Substitucions de personau

Modul per unitat: 730,03

Educacion segondària obligatòria

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 2.031,63 èuros.

Triènni: 45,06 èuros.

Plus d'analogia: 398,00 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Cargues directius

Centres damb 1 o 2 linhes

Director: 727,48 èuros.

Cap d'estudis: 552,42 èuros.

Cap de departament: 83,55 èuros.

Centres damb 3 o 4 linhes

Director: 786,89 èuros.

Sosdirector: 599,79 èuros.

Cap d'estudis: 599,79 èuros.

Coordinador pedagogic: 599,79 èuros.

Cap de departament: 83,55 èuros.

Despenes de foncionament

1èr e 2au cors

Modul per unitat: 12.183,29 èuros.

3au e 4au cors

Modul per unitat: 13.447,21 èuros.

Bachelierat

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 2.031,63 èuros.

Triènni: 45,06 èuros.

Plus d'analogia: 398,00 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Cargues directius

Director: 727,48 èuros.

Cap d'estudis: 552,42 èuros.

Coordinador: 552,42 èuros.

Cap de departament: 83,55 èuros.

Despenes de foncionament

Modul per unitat: 6.740,61 èuros.

Cicles formatius de grad mejan

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 2.031,63 èuros.

Triènni: 45,06 èuros.

Plus d'analogia: 398,00 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Professor ajudant

Sòu: 1.840,29 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 448,06 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Despenes de foncionament

Suenhs auxiliars d'infirmeria (CFPM 1601)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 16.480,87 èuros.

Guida en miei naturau e temps de léser (CFPM AE10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 14.831,59 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 16.455,36 èuros.

Preimpression digitau (CFPM AF10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 17.156,03 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 18.396,40 èuros.

Gestion administrativa (CFPM AG10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Gestion administrativa (encastre juridic) (CFPM AG11)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Gestion administrativa (encastre sanitari) (CFPM AG12)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Produccion agropecuària (CFPM AR10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 12.609,96 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 14.393,79 èuros.

Profitament e conservacion der ambient naturau (CFPM AR30)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Jardineria e floristeria (CFPM AR50)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Activitats comerciaus (CFPM CM10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Installacions electriques e automatiques (CFPM EE10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 12.609,96 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 14.393,79 èuros.

Installacions de telecomunicacions (CFPM EE30)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 12.609,96 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 14.393,79 èuros.

Mecanizacion (CFPM FM20)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 17.156,03 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 18.396,40 èuros.

Codina e gastronomia (CFPM HT10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 12.609,96 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 14.393,79 èuros.

Servicis en restauracion (CFPM HT30)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Sistèmes microinformatics e hilats (CFPM IC10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 12.609,96 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 14.393,79 èuros.

Mantenença electromecanica (CFPM IM10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 17.156,03 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 18.396,40 èuros.

Installacions frigorifiques e de climatizacion (CFPM IM30)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 14.831,59 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 16.455,36 èuros.

Perruqueria e cosmetica capillara (CFPM IP10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Estetica e beresa (CFPM IP20)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Video, discjòquei e son (CFPM IS10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 14.831,59 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 16.455,36 èuros.

Farmàcia e parafarmàcia (CFPM SA20)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Emergéncies sanitàries (CFPM SA30)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Atencion a persones en situacion de dependéncia (CFPM SC10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 10.238,40 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.368,08 èuros.

Electromecanica de veïculs automobils (CFPM TM10)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 14.831,59 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 16.455,36 èuros.

Carrossaria (CFPM TM20)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 14.831,59 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 16.455,36 èuros.

Cicles formatius de grad superior

Despenes de personau

Professor titular

Sòu: 2.031,63 èuros.

Triènni: 45,06 èuros.

Plus d'analogia: 398,00 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Professor ajudant

Sòu: 1.840,29 èuros.

Triènni: 37,38 èuros.

Plus d'analogia: 448,06 èuros.

Complement especific: 35,95 èuros.

Cargues directius

Director: 727,48 èuros.

Cap d'estudis: 552,42 èuros.

Coordinador: 552,42 èuros.

Cap de departament: 83,55 èuros.

Despenes de foncionament

Dietetica (CFPS 1651)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Ensenhament e animacion socioesportiva (CFPS AEA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Condicionament fisic (CFPS AEB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Dessenh e edicion de publicacions estampades e multimèdia (CFPS AFA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Assisténcia ara direccion (CFPS AGA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Administracion e finances (CFPS AGB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Gestion forestau e der ambient naturau (CFPS ARA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Ramaderia e assisténcia en sanitat animau (CFPS ARC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Gestion de vendes e espacis comerciaus (CFPS CMA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Comèrç internacionau (CFPS CMB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Transpòrt e logistica (CFPS CMC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Marqueting e publicitat (CFPS CMD0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Energies renovelables (CFPS EAC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 9.003,88 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 10.787,71 èuros.

Sistèmes electrotecnics e automatizats (CFPS EEA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 9.003,88 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 10.787,71 èuros.

Automatizacion e robotica industriau (CFPS EEB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 9.003,88 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 10.787,71 èuros.

Sistèmes de telecomunicacions e informatics (CFPS EED0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Programacion dera produccion en fabricacion mecanica (CFPS FMB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Dessenh en fabricacion mecanica (CFPS FMC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Agéncies de viatges e gestion d'eveniments (CFPS HTA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Gestion de lotjaments toristics (CFPS HTB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Direccion de codina (CFPS HTD0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Guida, informacion e assisténcia toristiques (CFPS HTF0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Administracion de sistèmes informatics en hilat (CFPS ICA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Administracion de sistèmes informatics en hilat (ciberseguretat) (CFPS ICA1)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Desvolopament d'aplicacions multiplataforma (CFPS ICB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Desvolopament d'aplicacions multiplataforma (videojòcs e léser digitau) (CFPS ICB2)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Desvolopament d'aplicacions web (CFPS ICC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Mantenença d'installacions termiques e de fluïds (CFPS IMA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Mecatronica industriau (CFPS IMC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 13.549,95 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 14.790,32 èuros.

Assessoria d'imatge personau e corporativa (CFPS IPA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Estetica integrau e benèster (CFPS IPB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Realizacion de projèctes d'audiovisuaus e espectacles (CFPS ISA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Illuminacion, captacion e tractament d'imatge (CFPS ISB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Son entà audiovisuaus e espectacles (CFPS ISC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Produccion d'audiovisuaus e espectacles (CFPS ISD0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Animacions en 3D, jòcs e entorns interactius (CFPS ISE0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Laboratòri d'analisi e contròl de qualitat (CFPS QUD0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Protesis dentaus (CFPS SAA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 9.003,88 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 10.787,71 èuros.

Anatomia patologica e citodiagnostic (CFPS SAC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Documentacion e administracion sanitària (CFPS SAD0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Laboratòri clinic e biomedic (CFPS SAE0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Audiologia protetica (CFPS SAG0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Igièna bucodentau (CFPS SAH0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Imatge entath diagnostic e medecina nucleara (CFPS SAI0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Animacion socioculturau e toristica (CFPS SCA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Educacion infantila (CFPS SCB0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Integracion sociau (CFPS SCC0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Promocion dera igualtat de genre (CFPS SCD0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Mediacion comunicativa (CFPS SCE0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 6.632,32 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 8.762,00 èuros.

Automocion (CFPS TMA0)

Modul annau per unitat de prumèr cors: 11.225,51 èuros.

Modul annau per unitat de dusau cors: 12.849,28 èuros.

Estadis

Prumèr estadi: 115,04 èuros.

Dusau estadi: 120,99 èuros.

Tresau estadi: 137,16 èuros.

Quatau estadi: 148,53 èuros.

Cincau estadi: 130,02 èuros.

Complement de tutoria

Tutors d'ESO: 83,55 èuros.

Rèsta de personau includit en encastre d'aplicacion der Acòrd GOV/122/2017, deth 29 d'agost: 59,39 èuros.

Velhaire: 450,00 èuros per ora setmanau e cors escolar.

Modul d'igualtat d'oportunitats: 988,10 èuros per cada escolan damb besonhs educatius especifics derivadi de situacions socioeconomiques o socioculturaus desfavorides, e entà un cors escolar. S'aplique a compdar de seteme deth 2023.

Annèxe 2. Cartèra de servicis sociaus

Estats d'ingrèssi e de despenes

(Guardatz era imatge ara fin deth document)