Departamento de Cultura - Otras disposiciones (DOGC nº 2023-9034)
RESOLUCIÓN CLT/3688/2023, de 31 de octubre, por la que se publican términos normalizados por el Consejo Supervisor del TERMCAT.
El uso del catalán en los ámbitos socioeconómico, técnico y científico requiere la elaboración y la difusión de los recursos terminológicos que permiten designar y definir los nuevos conceptos que se ponen en circulación en nuestra sociedad.
El artículo 12.3 del Decreto 108/2006, de 25 de abril, por el que se aprueba la modificación de los Estatutos del Consorcio del Centro de Terminología TERMCAT, establece que el TERMCAT debe difundir periódicamente los términos procedentes de los trabajos de normalización formal que hayan sido aprobados por el Consejo Supervisor, que tienen carácter subsidiario con respecto a la normativa establecida por la Sección Filológica de l'Institut d'Estudis Catalans.
El artículo 28.1.m) del Decreto 110/2022, de 7 de junio, de reestructuración del Departamento de Cultura, establece que corresponde a la Secretaría de Política Lingüística impulsar y coordinar, a través del Centro de Terminología TERMCAT, las actividades terminológicas relacionadas con la lengua catalana y velar por la difusión y la aplicación de la terminología que elabora este centro.
El artículo 2.3 del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, por el que se regula el uso de las lenguas oficiales por parte de la Administración de la Generalitat de Catalunya, establece que en el uso del catalán la Administración de la Generalitat debe emplear los términos normalizados por el Centro de Terminología TERMCAT para designar en esta lengua los conceptos a los que se refieren.
De acuerdo con los mencionados preceptos,
Resuelvo:
—1 Dar publicidad a los términos catalanes que ha aprobado el Consejo Supervisor del TERMCAT entre enero y abril de 2023, que aparecen en el anexo de la presente Resolución, que se acompañan de definiciones y de equivalencias en otras lenguas.
—2 En virtud del Decreto 107/1987, de 13 de marzo, la Administración de la Generalitat debe emplear los términos del anexo para designar en catalán los conceptos a los que se refieren en su documentación técnica y administrativa.
Barcelona, 31 de octubre de 2023
Francesc Xavier Vila Moreno
Secretario de Política Lingüística
ANEXO
Términos catalanes aprobados por el Consejo Supervisor del TERMCAT en el período indicado en el apartado 1.
Cualquier comentario sobre los términos de este anexo, puede dirigirse a TERMCAT (Mallorca, 272, 1a, Barcelona).
Ciències de la salut
al·lergènic -a adj
sin. compl. al·lergogènic -a adj
es alergénico -ca adj; alergogénico -ca adj
fr allergène adj; allergénique adj
en allergenic adj
Al·lergologia. Relatiu als al·lèrgens o a un al·lergen.
al·lergenicitat n f
sin. compl. al·lergogenitat n f
es alergenicidad n f; alergicidad n f
fr allergénicité n f
en allergenicity n
de Allergenität n f
Al·lergologia. Capacitat d'una substància de provocar una reacció al·lèrgica.
anisakidosi n f
es anisakidosis n f; anisaquidosis n f
fr anisakidose n f
en anisakidosis n
Malalties infeccioses i parasitàries. Malaltia parasitària causada per larves d'anisàquids, especialment dels gèneres Anisakis, Pseudoterranova i, en menor mesura, Contracaeum, que pot provocar dolor gastrointestinal, vòmits, nàusees i reaccions al·lèrgiques, fruit, generalment, de la ingesta de peix d'aigua salada cru o poc cuit infestat i d'alguns cefalòpodes marins.
Nota: Sovint s'utilitzen també amb aquests significat les formes anisakiosi i anisakiasi. D'acord amb alguns especialistes i amb algunes fonts especialitzades, però, aquestes denominacions designen estrictament només la malaltia provocada per larves del gènere Anisakis.
anisakiosi n f
sin. compl. anisakiasi n f
es anisakiasis n f; anisakiosis n f; anisaquiasis n f; anisaquiosis n f
fr anisakiase n f
en anisakiasis n
Malalties infeccioses i parasitàries. Anisakidosi causada per larves del gènere Anisakis.
Nota: 1. L'anisakiosi és l'anisakidosi més corrent.
2. Per extensió, les formes anisakiosi i anisakiasi (i les denominacions anàlogues en altres llengües) s'utilitzen sovint com a sinònimes de anisakidosi, és a dir, referides a la malaltia provocada per larves de nematodes de la família dels anisàquids en general (del gènere Anisakis, però també Pseudoterranova o Contracaeum).
ascariosi n f
sin. compl. ascariasi n f
es ascariasis n f; ascaridiasis n f; ascaridiosis n f; ascariosis n f; ascarosis n f
fr ascaridiase n f; ascaridiose n f; ascariose n f
en ascariasis n; ascaridiasis n; ascaridiosis n; ascaridosis n; ascariosis n
Malalties infeccioses i parasitàries. Malaltia parasitària causada per la presència del nematode Ascaris lumbricoides al budell prim o en altres òrgans, que pot provocar alteracions gastrointestinals i respiratòries, fruit del consum d'aigua o d'aliments contaminats amb ous d'aquest nematode, especialment fruites i verdures crues.
brucel·losi n f
sin. compl. febre de Malta n f
es brucelosis n f; fiebre de Malta n f
fr brucellose n f; fièvre de Malte n f; fièvre méditerranéenne n f; fièvre ondulante n f
en brucellosis n; Malta fever n; Mediterranian fever n; undulant fever n
Malalties infeccioses i parasitàries. Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Brucella que afecta els animals de granja i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per una simptomatologia diversa amb quadres febrils inespecífics que poden derivar en complicacions.
Nota: La denominació febre de Malta s'utilitza especialment per a fer referència a la brucel·losi provocada per l'espècie Brucella melitensis, que afecta sobretot les cabres i les ovelles i és la primera que es va aïllar en persones que patien la malaltia.
campilobacteriosi n f
es campilobacteriosis n f
fr campylobactériose n f
en campylobacteriosis n
Malalties infeccioses i parasitàries. Malaltia infecciosa causada per bacteris del gènere Campylobacter que afecta els animals i es pot transmetre a les persones, caracteritzada per dolor abdominal, febre i diarrea aquosa o disentèrica amb sang i moc.
Nota: En l'ésser humà la campilobacteriosi es contrau principalment per la manipulació i el consum d'aliments contaminats, especialment de carn d'aviram crua o poc cuinada o, menys freqüentment, per contacte amb excrements d'animals i pel consum d'aigua contaminada o de llet crua.
ciguatera n f
es ciguatera n f; ciguatoxicosis n f; ciguatoxismo n m
fr ciguatera n f
en ciguatera n; siguatera n
Intoxicacions. Intoxicació causada per la ingestió de ciguatoxines presents en la carn de determinats peixos o mol·luscos d'origen tropical, caracteritzada per símptomes gastrointestinals i neurològics, especialment diarrea, vòmits, miàlgies, parestèsies o cefalàlgia.
criptosporidiosi n f
sin. compl. criptosporidiasi n f
es criptosporidiasis n f; criptosporidiosis n f
fr cryptosporidiose n f
en cryptosporidiosis n
Malalties infeccioses i parasitàries. Malaltia parasitària, generalment zoonòtica, causada per protozous del gènere Cryptosporidium, que pot provocar alteracions gastrointestinals i esdevenir greu en persones immunodeprimides, fruit, generalment, del consum d'aigua contaminada o d'aliments que han estat en contacte amb aigua contaminada, sobretot fruites, verdures, productes lactis, mol·luscos bivalves o carn.
escalp n m
es avulsión del cuero cabelludo n f; escalpe n f; scalp n
fr lésion du cuir chevelu n f; plaie du cuir chevelu n f; scalp n m
it scalpo n m
pt escalpação n f; escalpamento n m
en avulsion of the scalp n; scalp n
de Skalpierung n f
Traumatologia. Lesió traumàtica produïda per l'arrencament total o parcial del cuir cabellut.
tricuriosi n f
sin. compl. tricocefalosi n f; tricuriasi n f
es tricocefalosis n f; tricuriasis n f; tricuriosis n f; tricurosis n f
fr trichiurose n f; trichocéphalose n f
en trichuriasis n; whipworm infection n
Malalties infeccioses i parasitàries. Malaltia parasitària causada pel nematode Trichuris trichiura, que pot ser asimptomàtica o lleu però que en casos greus pot provocar dolor abdominal i distensió, diarrea mucosa o sanguinolenta, tenesme rectal, pèrdua de pes i fins i tot prolapse rectal, fruit generalment del consum d'aigua o verdures crues contaminades amb els ous d'aquest nematode.
Ciències de la vida
amina biogènica n f
sin. compl. amina biògena n f
es amina biógena n f; amina biogénica n f
fr amine biogène n f
it amina biogena n f
en biogenic amine n
de biogenes Amin n n
Bioquímica. Compost nitrogenat que es forma per la transformació de determinats aminoàcids presents en els aliments per l'acció d'enzims específics generats per microorganismes.
Nota: Alguns aliments, especialment si han estat sotmesos a fermentació o exposats a contaminació microbiana durant l'emmagatzematge, poden presentar una alta concentració d'amines biogèniques. També es generen de manera natural en l'organisme i tenen un paper important en determinades funcions fisiològiques, però poden resultar tòxiques si se n'ingereixen quantitats elevades.
anisakis n m
es anisakis n m; anisaquis n m
fr anisakis n m
en anisakis n
Invertebrats no artròpodes. Nematode paràsit del gènere Anisakis, de la família dels anisàkids, que es troba habitualment a la cavitat abdominal de peixos i cefalòpodes, causant d'anisakiosi.
Nota: L'anisakis es pot transmetre accidentalment als humans amb el consum de peixos o cefalòpodes infestats crus o poc cuits.
ascàride humana n f
es áscaris lumbricoide n f; lombriz intestinal n f
fr ascaride lombrical n m; ascaride lombricoïde n m; grand ver des intestins mâle n m
nc Ascaris lumbricoides
Invertebrats no artròpodes. Nematode paràsit de la família dels ascarídids que es troba a l'intestí prim de l'ésser humà, causant d'ascariosi.
Nota: L'ascàride humana es pot transmetre amb el consum d'aigua o aliments contaminats, especialment fruites i verdures crues.
bacil piociànic n m
es bacilo piociánico n m
fr bacille pyocyanique n m
en Pseudomonas aeruginosa n
nc Pseudomonas aeruginosa
Microbiologia. Bacteri de la família de les pseudomonadàcies, gramnegatiu, facultativament anaerobi, mòbil i en forma de bacil, que pot causar gastroenteritis, pneumònia, nefritis i sèpsia i infectar ferides.
Nota: El bacil piociànic es localitza habitualment en l'aigua, el sòl, productes vegetals i superfícies de treball. Ocasionalment, també es localitza a la pell i a les mucoses respiratòries de persones i animals sans.
És poc freqüent que es transmeti per via alimentària i s'associa, principalment, al consum d'aliments contaminats, sobretot verdures crues, aliments congelats, sucs de fruita i menjar preparat.
biocida n m
es biocida n m
fr biocide n m
en biocide n
Química agrícola. Producte compost per una o més substàncies actives o per organismes biològics que s'utilitza per a eliminar o controlar plagues, algues, fongs, bacteris o altres microorganismes que poden tenir un efecte perjudicial sobre el medi ambient i la salut humana.
Nota: Els biocides tenen moltes aplicacions en els àmbits industrial i domèstic. S'utilitzen, per exemple, en operacions de desinfecció i desinsectació, com a conservants de líquids industrials i com a productes per a controlar les poblacions de rates i altres rosegadors.
biotoxina marina n f
sin. toxina marina n f
sin. compl. ficotoxina n f
es biotoxina marina n f; ficotoxina n f; toxina marina n f
fr biotoxine marine n f; phycotoxine n f; toxine marine n f
en marine biotoxin n; marine toxin n; phycotoxin n; shellfish toxin n
Bioquímica. Toxina produïda per diverses espècies de microalgues, principalment dels grups de les diatomees i les dinoflagel·lades, que s'acumula en peixos i mol·luscos filtradors i, a través de l'alimentació, pot passar als humans, en els quals causa quadres d'intoxicació alimentària aguda.
Nota: Les biotoxines marines s'associen, principalment, al consum de peixos i mol·luscos filtradors contaminats en origen (per exemple, cloïsses, musclos, petxines de pelegrí i ostres).
bisfenol A n m
sigla BPA n m
es bisfenol A n m; BPA n m
fr bisphénol A n m; BPA n m
en bisphenol A n; BPA n
Química orgànica. Alcohol aromàtic format per dos 4-hidroxifenils units a un propilè, que es presenta en forma de cristalls blancs i és molt soluble en etanol i insoluble en aigua.
Nota: 1. El bisfenol A s'utilitza per a fabricar plàstics i resines destinats a recipients alimentaris (ampolles, llaunes, estris de cuina, etc.). Presenta risc per a la salut per la seva capacitat d'actuar sobre el sistema hormonal com a disruptor endocrí.
2. La sigla BPA correspon a l'equivalent anglès bisphenol A ('bisfenol A').
brucel·la n f
es brucela n f
fr brucella n f
en brucella n
Microbiologia. Bacteri del gènere Brucella, de la família de les brucel·làcies, gramnegatiu, aerobi, immòbil i en forma de coccobacil, que es troba en ovelles, cabres, vaques i cavalls, causant de brucel·losi en l'ésser humà i els animals.
Nota: La brucel·la es pot transmetre als humans, principalment, amb el consum de llet crua i productes lactis provinents d'animals malalts, especialment en països on no s'adopten mesures de sanejament ramader.
campilobàcter n m
es campilobácter n m; campilobacteria n f
fr campylobacter n m; campylobactérie n f
en Campylobacter n
Microbiologia. Bacteri del gènere Campylobacter, de la família de les campilobacteràcies, gramnegatiu, microaeròfil, mòbil i en forma d'espiral, que es troba al tub digestiu de determinats mamífers i ocells, causant de campilobacteriosi.
Nota: El campilobàcter es pot transmetre als humans amb la manipulació i el consum de carn contaminada, especialment pollastre, i amb el consum d'aliments contaminats com ara aigua, llet crua i derivats i, menys habitualment, peix o aliments envasats en atmosfera modificada.
ciguatoxina n f
es ciguatoxina n f
fr ciguatoxine n f
en ciguatoxin n; ciguatoxin-group toxin n
Bioquímica. Biotoxina marina produïda per determinades microalgues del gènere Gambierdiscus, especialment Gambierdiscus toxicus, que s'acumula en peixos i mol·luscos d'aigües tropicals i, a través de l'alimentació, pot passar als humans, en els quals causa ciguatera.
Nota: Els aliments amb més risc de contaminació per ciguatoxines són les espècies de peix grans, com ara el peix espasa, el moll, l'abadejo i el sorell.
Les ciguatoxines no es destrueixen ni amb la cocció ni amb la congelació i són incolores, inodores i insípides, fet que dificulta que es puguin detectar en els aliments.
criptosporidi n m
es criptosporidio n m
fr cryptosporidium n m
en Cryptosporidium n
Microbiologia. Protozou paràsit del gènere Cryptosporidium, de la família dels criptosporídids, intracel·lular i de cicle directe, que es troba al tub digestiu d'ocells i mamífers, causant de criptosporidiosi.
Nota: El criptosporidi es pot transmetre als humans principalment amb el consum d'aigua contaminada o pel contacte d'aigua contaminada amb els aliments, sobretot fruites, verdures, productes lactis, mol·luscos bivalves i carn.
estanol n m
es estanol n m
fr stanol n m
en stanol n; stanol ester n
Bioquímica. Compost hidrogenat saturat derivat d'un esterol.
Nota: Els estanols poden ser d'origen vegetal, animal o fúngic.
estanol vegetal n m
sin. compl. fitostanol n m
es estanol vegetal n m; fitostanol n m
fr phytostanol n m; stanol végétal n m
en phytostanol n
Bioquímica. Estanol derivat d'un esterol vegetal amb una estructura molecular similar a la del colesterol, que s'afegeix a alguns aliments per a prevenir o reduir el colesterol.
fumonisines n f pl
es fumonisinas n f pl
fr fumonisines n f pl
en fumonisins n pl
Bioquímica. Família de micotoxines produïdes per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium, principalment Fusarium verticillioides i Fusarium proliferatum, que es creu que pot tenir efectes negatius sobre la salut.
Nota: L'exposició a les fumonisines per via alimentària s'associa, principalment, al consum de blat de moro i aliments derivats. S'ha relacionat amb el càncer d'esòfag i de fetge i amb defectes del tub neural, si bé encara no hi ha estudis concloents que aportin evidència d'aquests efectes sobre la salut.
genotòxic -a adj
es genotóxico -ca adj
fr génotoxique adj
en genotoxic adj
Biologia cel·lular. Dit de l'agent físic, químic o biològic que pot danyar el material genètic d'una cèl·lula.
genotoxicitat n f
es genotoxicidad n f
fr génotoxicité n f
en genotoxicity n
Biologia cel·lular. Capacitat d'un agent físic, químic o biològic de danyar el material genètic d'una cèl·lula.
glicòsid cianogènic n m
sin. compl. glicòsid cianogen n m
es glicósido cianogenético n m; glicósido cianogénico n m; glicósido cianógeno n m; glucósido cianogenético n m; glucósido cianogénico n m; glucósido cianógeno n m
fr glucoside cyanogénique n m; glycoside cyanogène n m; glycoside cyanogénétique n m; glycoside cyanogénique n m
en cyanogen glucoside n; cyanogen glycoside n; cyanogenic glucoside n; cyanogenic glycoside n
Bioquímica. Toxina constituïda per una aglicona, un sucre i una molècula d'àcid cianhídric, produïda com a metabòlit secundari per determinades plantes com a mecanisme de defensa davant de fongs, insectes i altres animals.
Nota: Algunes plantes que produeixen glicòsids cianogènics, com ara la iuca, són aptes per al consum humà, però han de ser processades adequadament, ja que, en ingerir-les, els glicòsids cianogènics s'hidrolitzen i s'allibera àcid cianhídric, que és un dels tòxics coneguts d'acció més ràpida i potent.
neurotoxicitat n f
es neurotoxicidad n f
fr neurotoxicité n f
en neurotoxicity n
Bioquímica. Propietat d'algunes substàncies o molècules d'alterar de manera nociva el funcionament o la integritat estructural del sistema nerviós.
ocratoxines n f pl
es ocratoxinas n f pl
fr ochratoxines n f pl
en ochratoxins n pl
Bioquímica. Família de micotoxines produïdes per determinades espècies de fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium.
Nota: Les ocratoxines es poden formar en els cultius i en l'emmagatzematge de cereals i llegums.
patulina n f
sigla PAT n f
es patulina n f; PAT n f
fr patuline n f; PAT n f
en patulin n; PAT n
for C7H6O4
Bioquímica. Micotoxina produïda principalment pel fong Penicillium expansum, i també per determinades espècies de fongs dels gèneres Penicillium, Aspergillus, Paecylomyces i Byssochlamys, que pot provocar efectes gastrointestinals aguts i dany renal.
Nota: La patulina s'associa, principalment, al consum de poma i els seus derivats (sucs, compotes, conserves, etc.). Tot i que no és bioacumulable en l'organisme, l'exposició a llarg termini pot produir també trastorns immunitaris, neurotòxics i gastrointestinals molt greus.
pseudomònada n f
sin. compl. pseudomones n f
es pseudomona n f; pseudomónada n f
fr pseudomonas n m
en pseudomonad n
en pseudomonas n
Microbiologia. Bacil del gènere Pseudomonas, de la família de les pseudomonadàcies, que no forma espores, gramnegatiu, aerobi, oxidatiu, mineralitzant i molt resistent als antibiòtics, causant d'infeccions en l'ésser humà.
reacció de Maillard n f
es reacción de Maillard n f
fr réaction de Maillard n f
en Maillard reaction n
Bioquímica. Conjunt de reaccions químiques produïdes entre determinats aminoàcids i sucres presents de manera natural en els aliments rics en midó quan se sotmeten a coccions a alta temperatura i humitat baixa.
Nota: 1. La reacció de Maillard en els aliments dona lloc a un color torrat i un gust característic que els fan organolèpticament apetibles. En són exemples el color daurat de les galetes, el color i la duresa de la crosta del pa, el gust i l'aspecte de la carn rostida, etc.
2. La reacció de Maillard és el procés químic que causa l'aparició d'acrilamida en els aliments.
saxitoxina n f
es saxitoxina n f
fr saxitoxine n f
en saxitoxin n
for C10H17N7O4
Bioquímica. Toxina paralitzant del marisc produïda per l'espècie de microalgues Gonyaulax catenella, que pot provocar paràlisi de les extremitats i, en cas greu, una paràlisi respiratòria completa.
Nota: La saxitoxina és la toxina paralitzant del marisc més tòxica.
saxitoxines n f pl
es saxitoxinas n f pl
fr saxitoxines n f pl
en saxitoxin-group toxins n pl; saxitoxins n pl
Bioquímica. Conjunt de toxines anàlogues a la saxitoxina.
toxina paralitzant del marisc n f
sin. toxina PSP n f
es PST n f; toxina paralítica n f; toxina paralizante de los moluscos n f; toxina paralizante de molusco n f; toxina PSP n f
fr PST n f; toxine paralysante n f; toxine paralysante des mollusques n f
en paralytic shellfish poisoning toxin n; paralytic shellfish toxin n; PSP toxin n; PST n
Bioquímica. Biotoxina marina produïda per determinades espècies d'algues dels gèneres Alexandrium, Gymnodinium, Gonyaulax i Pyrodinium, que té un efecte paralitzant sobre el sistema nerviós.
Nota: 1. La toxina paralitzant del marisc més tòxica és la saxitoxina.
2. La denominació toxina PSP conté una sigla, PSP, que correspon al nom en anglès de la intoxicació alimentària provocada per aquesta toxina, paralytic shellfish poisoning ('intoxicació paralitzant per marisc').
tricocèfal n m
es tricocéfalo n m; tricuris n m; tricuro n m
fr trichocéphale n m
en human whipworm n; whipworm n
nc Trichuris trichiura
Invertebrats no artròpodes. Nematode paràsit de la família dels tricúrids que es troba a l'intestí gros de l'ésser humà, causant de tricuriosi.
Nota: El tricocèfal es pot transmetre als humans principalment amb el consum d'aigua o aliments contaminats, sobretot verdures crues.
tricotecens n m pl
es tricotecenos n m pl
fr trichothécènes n m pl
en trichothecenes n pl
Bioquímica. Família de micotoxines produïdes principalment per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium.
Nota: Els tricotecens es poden formar en cultius de cereals. L'exposició a aquestes micotoxines per via alimentària s'associa, principalment, al consum dels cereals mateixos i d'aliments derivats, com ara el pa, la brioixeria, la pasta, els cereals d'esmorzar i els preparats infantils a base de cereals.
zearalenona n f
sigla ZEA n f; ZEN n f
es zearalenona n f; ZEA n f; ZEN n f
fr zéaralénone n f; ZEA n f; ZEN n f
en zearalenone n; ZEA n; ZEN n
for C18H22O5
Bioquímica. Micotoxina produïda per determinades espècies de fongs del gènere Fusarium, especialment Fusarium graminerarum i Fusarium culmorum, que té efectes negatius sobre la salut dels animals.
Nota: La zearalenona es forma principalment en els cereals després de la collita. Si bé s'ha observat que té efectes perjudicials en animals (és cancerígena i genotòxica i pot provocar problemes al sistema immunitari, endocrí i reproductor), actualment es desconeixen encara els efectes tòxics d'aquesta toxina sobre les persones.
Comunicació. Audiovisuals
televisió a la carta n f
sin. compl. televisió a demanda n f
es televisión a demanda n f; televisión a la carta n f; televisión bajo demanda n f
fr télé à la demande n f; télévision à la demande n f
it televisione a richiesta n f; televisione on demand n f; televisione su richiesta n f; TV on demand n f
en on demand television n; on demand TV n; television on demand n; TV on demand n
de Fernsehen-on-Demand n n; TV-on-Demand n n; Fernsehen-on-demand n n; TV-on-demand n n
Televisió que ofereix els seus continguts a través del servei de vídeo a la carta.
vídeo a la carta n m
sin. compl. vídeo a demanda n m
sigla VOD n f
es vídeo a demanda n m; vídeo a la carta n m; vídeo bajo demanda n m; VOD n m
fr vidéo à la carte n f; vidéo à la demande n f; vidéo sur demande n f; VAD n f; VOD n f; VsD n f
it video a richiesta n m; video on demand n m; video su richiesta n m; VOD n m
pt vídeo a pedido n m; vídeo on demand n m; vídeo sob demanda n m; VOD n m
en video on demand n; video-on-demand n; VOD n; VoD n
de Video-on-Demand n n; Video-on-demand n n
Servei de difusió en línia que permet la selecció i la reproducció en continu de continguts audiovisuals en qualsevol moment des d'un dispositiu electrònic que tingui accés a internet.
Nota: 1. El vídeo a la carta pot ser de pagament o bé gratuït. En el vídeo a la carta de pagament l'usuari accedeix als continguts mitjançant una modalitat d'abonament (vídeo a la carta per subscripció) o bé paga per cada contingut que sol·licita (vídeo a la carta per transacció). Quan és gratuït sol contenir publicitat (vídeo a la carta amb publicitat).
2. La sigla VOD correspon a l'equivalent anglès video on demand ('vídeo a demanda').
vídeo a la carta amb publicitat n m
sin. compl. vídeo a demanda amb publicitat n m
sigla AVOD n m
es vídeo a demanda con publicidad n m; vídeo a la carta con publicidad n m; vídeo bajo demanda con publicidad n m; AVOD n m
fr vidéo à la demande avec publicité n f; vidéo à la demande basée sur la publicité n f; AVOD n f
it video on demand con pubblicità n m; AVOD n m
en ad-based video on demand n; add-supported video on demand n; advertising video on demand n; AVOD n
Modalitat de vídeo a la carta que inclou anuncis durant la visualització dels continguts.
Nota: 1. El vídeo a la carta amb publicitat permet oferir el servei de manera gratuïta o a un preu més baix del que tindria sense la inclusió d'anuncis.
2. La sigla AVOD correspon a l'equivalent anglès ad-supported video on demand o advertising video on demand ('vídeo a demanda amb publicitat').
vídeo a la carta per subscripció n m
sin. compl. vídeo a demanda per subscripció n m
sigla SVOD n m
es vídeo a demanda con suscripción n m; vídeo a demanda por suscripción n m; vídeo a la carta con suscripción n m; vídeo a la carta por suscripción n m; vídeo bajo demanda con suscripción n m; vídeo bajo demanda por suscripción n m; SVOD n m
fr vidéo à la démande par abonnement n f; vidéo à la demande par souscription n f; SVOD n f; VADA n f
it video on demand in abbonamento n m; video on demand su abbonamento n m; SVOD n m
en subscription video on demand n; SVOD n
Modalitat de vídeo a la carta en què l'usuari paga periòdicament una quota a canvi de l'accés als continguts.
Nota: La sigla SVOD correspon a l'equivalent anglès subscription video on demand ('vídeo a demanda per subscripció').
vídeo a la carta per transacció n m
sin. compl. vídeo a demanda per transacció n m
sigla TVOD n m
es vídeo a demanda transaccional n m; vídeo a la carta transaccional n m; vídeo bajo demanda por transacción n m; vídeo bajo demanda transaccional n m; TVOD n m
fr TVOD n f; vidéo à la demanda transactionnelle n f; vidéo à la demande par transaction n f
en transactional video on demand n; TVOD n
Modalitat de vídeo a la carta en què l'usuari paga per cada contingut que sol·licita.
Nota: 1. El sistema de vídeo a la carta per transacció més habitual és el de pagament per visió. També inclou, però, la compra de continguts.
2. La sigla TVOD correspon a l'equivalent anglès transactional video on demand ('vídeo a demanda per transacció').
vídeo quasi a la carta n m
sin. compl. vídeo quasi a demanda n m
sigla NVOD n m
es vídeo casi a demanda n m; vídeo casi a la carta n m; vídeo casi bajo demanda n m; NVOD n m
fr quasi-vidéo à la demande n f; quasi-vidéo sur demande n f; vidéo quasi à la demande n f; vidéo quasi sur demande n f
it near video on demand n m; video quasi a richiesta n m; NVOD n m
en near video on demand n; near video-on-demand n; near-video-on-demand n; NVOD n; NVoD· n
Servei de difusió de pagament per visió en què el proveïdor emet els continguts en determinades hores i l'usuari tria quan el vol mirar.
Nota: La sigla NVOD correspon a l'equivalent anglès near video on demand ('vídeo quasi a demanda').
Dret penal
anàlisi forense n f
es análisis forense n f
fr analyse criminalistique n f; analyse judiciaire n f
en forensic analysis n
Examen de les dades i les mostres relacionades amb un fet delictiu aplicant-hi els mètodes i les tècniques de les ciències forenses, amb l'objectiu d'obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial.
Nota: 1. Perquè una anàlisi forense pugui ser objecte de verificació en un judici oral, cal haver conservat tots els suports sobre els quals s'ha practicat o, com a mínim, una mostra significativa.
2. La denominació anàlisi forense també s'utilitza amb un sentit més restringit, per a referir-se específicament a les anàlisis pròpies de la medicina forense.
ciències forenses n f pl
es ciencias forenses n f pl
fr sciences forensiques n f pl; sciences judiciaires n f pl
it scienze forensi n f pl
en forensic sciences n pl
Conjunt de disciplines a què recorre la criminalística per valorar les proves i els indicis relacionats amb un fet delictiu.
Nota: 1. Les ciències forenses no es limiten a l'àmbit penal. En jurisdicció civil té molta importància, per exemple, la genètica forense (per a determinar filiacions) o la grafologia forense. També són cada cop més rellevants en matèria laboral i contenciosa.
2. Es recomana evitar l'ús de la forma *ciència forense, d'origen anglosaxó, amb el significat de criminalística.
criminalística n f
es ciencia forense n f; criminalística n f
fr criminalistique n f; forensique n f; science forensique n f; science judiciaire n f; science légale n f
it criminalìstica n f; scienza forense n f
pt criminalística n f
en crime detection science n; criminalistics n; forensic science n; forensics n
de Kriminalistik n f
Disciplina que estudia les proves i els indicis d'un fet delictiu per mitjà de tècniques extretes d'altres disciplines, a fi d'establir totes les dades possibles relatives a l'autor, a les circumstàncies en què s'ha produït i a la víctima.
Nota: 1. La criminalística es basa en la prospecció de l'escena del crim i la recollida de proves i indicis (criminalística de camp), i en la valoració d'aquestes proves i indicis (criminalística de laboratori), per a la interpretació dels quals recorre a diverses especialitats d'altres disciplines, com ara la medicina, la química, la toxicologia, la física, la biologia, l'entomologia, l'odontologia, la lingüística o la informàtica. El conjunt d'aquestes especialitats aplicades a la criminalística es coneix genèricament amb la forma ciències forenses.
2. Cal no confondre la criminalística, que és una disciplina aplicada, amb la criminologia, que és una disciplina científica que estudia el crim com a fenomen social.
3. Es recomana evitar la forma *ciència forense, d'origen anglosaxó, com a sinònim de criminalística, denominació d'origen alemany tradicional a l'Europa continental. La forma plural ciències forenses, en canvi, és adequada i designa el conjunt de disciplines a què recorre la criminalística per valorar les proves i els indicis relacionats amb el delicte.
criminalística de camp n f
es criminalística de campo n f
fr criminalistique sur le terrain n f; criminalistique de terrain n f; criminalistique sur place n f
en field criminalistics n; field forensics n
Especialitat de la criminalística que es basa en la prospecció de l'escena del crim i la recollida de proves i indicis.
criminalística de laboratori n f
es criminalística de laboratorio n f
fr criminalistique au laboratoire n f; criminalistique de laboratorie n f
en laboratory criminalistics n; laboratory forensics n
Especialitat de la criminalística que es basa en l'anàlisi i la valoració de les proves i els indicis recollits a l'escena del crim.
criminalística financera n f
es criminalística financiera n f
fr criminalistique financière n f
en accountancy forensics n; accounting forensics n; financial forensics n
Especialitat de la criminalística que s'ocupa dels delictes financers.
criminalística informàtica n f
es criminalística digital n f; criminalística informática n f
fr criminalistique informatique n f; criminalistique numérique n f
en computer forensic science n; computer forensics n; cyberforensics n; digital forensics n
Especialitat de la criminalística que s'ocupa dels ciberdelictes.
Nota: La criminalística informàtica es distingeix de la informàtica forense, que és l'especialitat de la informàtica que s'ocupa de les dades emmagatzemades electrònicament que poden servir com a proves en un procés judicial.
forense adj
es forense adj
fr forensique adj
pt forense adj
en forensic adj
Que aplica tècniques i mètodes científics a la investigació de delictes per a obtenir proves vàlides en un procés judicial.
informe forense n m
es forensic n m; informe forense n m; informe forensic n m
fr rapport forensique n m
en forensic report n
Informe que recull els resultats d'una anàlisi forense.
perit forense | perita forense n m, f
sin. perit judicial | perita judicial n m, f
var. ling. pèrit forense | pèrita forense n m, f; pèrit judicial | pèrita judicial n m, f
es perito forense | perita forense n m, f; perito judicial | perita judicial n m, f
fr expert judiciaire | experte judiciaire n m, f
it esperto giudiziario | esperta giudiziaria n m, f
en authorised expert n; court expert n; court-appointed expert n; expert witness n
de gerichtlicher Sachverständiger | gerichtliche Sachverständigerin n m, f; Gerichtsexperte | Gerichtsexpertin n m, f
Persona que, pels seus coneixements científics i tècnics, és cridada per un tribunal de justícia per a dictaminar sobre fets que requereixen, segons l'apreciació del tribunal, aquests coneixements.
peritatge forense n m
sin. peritatge judicial n m
es peritaje forense n m; peritaje judicial n m
fr expertise judiciaire n f
en forensic examination n; forensic expertise n
de gerichtliche Expertise n f
Tasca del perit forense, que comprèn des de l'obtenció d'indicis fins a la intervenció davant d'un tribunal, passant per l'anàlisi forense dels indicis i la redacció de l'informe forense.
Nota: Les formes peritatge forense i peritatge judicial també s'utilitzen de vegades per a referir-se a l'informe forense i al dictamen que aquest informe conté a tall de conclusió.
Empresa
auditor forense | auditora forense n m, f
es auditor forense | auditora forense n m, f; auditor investigador | auditora investigadora n m, f; contable forense n m, f; contador forense | contadora forense n m, f; perito forense contable | perita forense contable n m, f
fr auditeur juricomptable | auditrice juricomptalbe n m, f; comptable judiciaire n m, f; juricomptable n m, f; vérificateur juiciaire | vérificatrice juiciaire n m, f
en forensic account n; forensic accountant n; forensic auditor n; investigative and forensic accountant n
Auditoria. Especialista en comptabilitat que practica auditories forenses a fi de detectar irregularitats i obtenir proves vàlides per a un procediment judicial.
Nota: La forma comptable forense, que també s'utilitza de vegades per a designar aquesta figura, no es considera del tot adequada, tenint en compte que l'atribució habitual d'un comptable és portar la comptabilitat d'un lloc. L'anàlisi i la revisió de la comptabilitat la fan específicament, en canvi, els auditors.
auditoria forense n f
es análisis forense financiero n m; análisis forensic n m; auditoría financiera forense n f; auditoria forense n f; auditoria forensic n f
fr audit judiciaire n m; audit juricomptable n m; expertise comptable judiciaire n f; vérification juricomptable n f
en financial forensics n; forensic accounting analysis n; forensic audit n; forensic financial analysis n
Auditoria. Anàlisi basada en la comptabilitat forense que es duu a terme per a determinar si la gestió d'una entitat s'ajusta a la normativa vigent i per a preparar, si escau, proves vàlides davant d'un tribunal.
Nota: 1. Una auditoria forense es fa, generalment, a petició d'un tercer (autoritat judicial, reguladors, inversors o compradors potencials, etc.), però també pot obeir a una iniciativa preventiva de la mateixa entitat. És habitual que s'encarregui a una agència externa especialitzada, que sovint ofereix als seus clients serveis legals relacionats.
2. Una auditoria forense en què es detecten irregularitats no necessàriament acaba en judici. Segons el cas, es pot optar només per prendre mesures disciplinàries contra l'infractor (sanció econòmica, degradació, destitució, etc.).
comptabilitat forense n f
es contabilidad forense n f; contaduría forense n f
fr comptabilité judiciaire n f; juricomptabilité n f
en financial forensics n; forensic accountancy n; forensic accounting n; investigative and forensic accounting n
Comptabilitat. Especialitat de la comptabilitat dedicada a aplegar i presentar informació comptable, financera, legal, administrativa i tributària que pugui servir com a prova en un procés judicial.
estratègia omnicanal n f
sin. compl. omnicanalitat n f
es estrategia omnicanal n f; omnicanalidad n f
fr omnicanal n m; omnicanalité n f; stratégie omnicanal n f
en omnicanality n; omnichannel strategy n
de Omnichannel-Strategie n f
Màrqueting. Comercialització. Estratègia de comercialització que integra tots els canals de venda d'un producte o un servei entre una empresa i un client amb la finalitat que el client tingui una experiència de compra uniforme i transparent.
Indústria alimentària
aroma n f
sin. aromatitzant n m
es aroma n m; aromatizante n m
fr agent aromatisant n m; aromatisant n m; arôme n m
it aroma n m; aromatizzante n m
pt aroma n m; aromatizante n m
en flavoring n; flavoring agent n; flavouring n; flavouring agent n
de Aroma n m
Substància natural o sintètica sense poder nutritiu que s'afegeix a un aliment per a donar-hi olor o sabor o bé modificar-ne els que ja té.
contaminant de procés n m
es contaminante de proceso n m
fr contaminant du processus n m
en process contaminant n
Compost químic que es genera d'una manera natural durant el procés d'elaboració d'un aliment o una matèria primera, especialment quan és sotmès a altes temperatures.
Nota: Els contaminants de procés més importants en seguretat alimentària són l'acrilamida, el 3-cloropropan-1,2-diol, els cloropropanols, els èsters d'àcids grassos de MCPD, els èsters glicidílics, el furan i el glicidol.
cos estrany n m
es cuerpo extraño n m
fr contaminant dense n m; corps étranger n m
en foreign body n
Objecte contaminant, generalment dur o tallant, present en un aliment de manera accidental, que es pot percebre a través del tacte o de la vista i pot comprometre la qualitat i la innocuïtat de l'aliment i provocar una lesió al consumidor.
migració n f
es migración n f; migración de materiales n f
fr migration n f
en migration n; migration from food contact materials n
Alliberament de compostos químics que formen part d'un envàs als aliments que hi estan en contacte.
zona de perill n f
sin. compl. zona de temperatura de perill n f
es zona de peligro n f; zona de peligro de temperatura n f; zona de temperatura peligrosa n f
fr zone dangereuse n f; zone de danger n f; zone de température dangereuse n f
en danger zone n; food danger zone n; temperature danger zone n
Interval de temperatures comprès entre 4°C i 65°C en què els microorganismes es multipliquen ràpidament.
Informàtica
anàlisi informàtica forense n f
es análisis digital forense n m; análisis forense digital n m; análisis forense informático n m; análisis informático forense n m
fr analyse informatique judiciaire n f; analyse judiciaire informatique n f
en computer forensic analysis n; computer forensics n; cyber forensics n; cyberforensics n; digital forensics n
Anàlisi de dades emmagatzemades en format electrònic pròpia de la informàtica forense, que es duu a terme durant la investigació d'un fet delictiu a fi d'obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial.
Nota: En una anàlisi informàtica forense s'apliquen les tècniques de la informàtica forense.
informàtica forense n f
es computación forense n f; cómputo forense n m; informática forense n f
fr informatique forensique n f; informatique judiciaire n f; informatique légale n f
it informatica forense n f
pt computação forense n f
en computer forensics n; forensic computing n
de IT-Forensik n
Especialitat de la informàtica que s'ocupa d'identificar, processar, analitzar i comunicar les dades emmagatzemades en format electrònic que poden servir com a proves en un procés judicial.
Nota: 1. La informàtica forense intervé en la investigació de qualsevol delicte que hagi deixat indicis en un sistema informàtic. Les proves electròniques es poden extreure de fonts diverses, segons el cas: ordinadors, telèfons intel·ligents, emmagatzematge remot, càmeres de seguretat, equips a bord d'un vaixell, caixes negres, tacògrafs, etc.
2. La informàtica forense es distingeix de la criminalística forense, que és l'especialitat de la criminalística que s'ocupa dels ciberdelictes.
plataforma n f
es plataforma n f
fr plateforme n f; plate-forme n f
it piattaforma n f
pt plataforma n f
en computing platform n; digital platform n; platform n
de Plattform n f
Entorn informàtic constituït per diversos components de maquinari i programari compatibles entre si que permet l'execució de programari.
plataforma n f
es plataforma n f
fr plateforme n f
fr plate-forme n f
it piattaforma n f
pt plataforma n f
en platform n
de Plattform n f
Conjunt d'aplicacions en línia que proporcionen un entorn per a la realització d'activitats diverses, especialment de comunicació entre usuaris, de difusió de continguts o de venda.
Lingüística
anàlisi lingüística forense n f
es análisis forense lingüístico n m; análisis lingüístico forense n m
en forensic linguistic analysis n; linguistic forensic analysis n
Anàlisi lingüística de textos orals, escrits o signats pròpia de la lingüística forense, que es duu a terme durant la investigació d'un fet delictiu a fi d'obtenir proves que puguin resultar útils durant el procés judicial.
Nota: En una anàlisi lingüística forense s'apliquen les tècniques de la lingüística forense. L'anàlisi pot centrar-se, segons el cas, en la determinació del nivell de llengua del text, la identificació de la veu, la detecció de plagis, etc.
jurilingüista n m, f
es jurilingüista n m, f; lingüística jurídico | lingüista jurídica n m, f
fr jurilinguiste n m, f; linguiste juridique n m, f
en jurilinguist n
de Rechtslinguist | Rechtslinguistin n m, f
Especialista en jurilingüística.
jurilingüística n f
sin. lingüística jurídica n f
sin. compl. lingüística del dret n f
es jurilingüística n f; lingüística del derecho n f; lingüística jurídica n f
fr jurilinguistique n f; linguistique juridique n f
en forensic linguistics n; jurilinguistics n; legal linguistics n
de Rechtslinguistik n f
Especialitat de la lingüística aplicada que es dedica a l'estudi del llenguatge jurídic, amb l'objectiu de millorar-ne la qualitat i de facilitar la interpretació, la comprensió i la traducció dels textos jurídics, i, en general, a analitzar la interacció entre llengua i dret.
Nota: 1. Són àmbits d'interès de la jurilingüística la terminologia jurídica, la interpretació judicial, l'estudi de corpus jurídics (textos normatius, legislatius, dels fonaments del dret, etc.), la mediació intercultural o el dret comparat per a la traducció, entre d'altres.
2. La jurilingüística es distingeix de la lingüística forense, que és la branca de la jurilingüística que s'ocupa d'analitzar textos amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial. La forma anglesa forensic linguistics s'utilitza referida a tots dos conceptes.
3. La forma francesa linguistique juridique s'utilitza de vegades amb un significat més ampli, referida a l'estudi del llenguatge jurídic i del dret lingüístic.
lingüística forense n f
es lingüística forense n f
fr linguistique judiciaire n f; linguistique légale n f
en forensic linguistics n
de forensische Linguistik n f; forensische Sprachwissenschaft n f
Branca de la jurilingüística dedicada a analitzar textos orals, escrits o signats amb la finalitat d'obtenir dades rellevants que puguin servir com a proves en un procés judicial.
Nota: Entre les actuacions habituals de la lingüística forense destaquen la identificació de parlants, l'establiment de l'autoria d'escrits anònims o la determinació de plagis.
Lleure. Turisme
allotjament d'hospitalitat n m
sin. compl. sofà de franc n m
es red de hospitalidad n f; servicio de hospitalidad n m
fr canapé d'hôte n m; échange d'hospitalité n m; service loge-trotteurs n m
it couchsurfing n m
en couchsurfing n; home stay network n; hospitality exchange n
de Couchsurfing n n; Gastfreundschaftsnetzwerk n n; Gastgeberdienst n m
Allotjament gratuït gestionat a través d'internet en què particulars ofereixen temporalment un espai de casa seva a persones que busquen on hostatjar-se, generalment durant un viatge.
Nota: 1. El contacte entre els usuaris de l'allotjament d'hospitalitat s'estableix a través d'una plataforma web. És especialment coneguda la plataforma anomenada CouchSurfing, que ha donat nom a aquesta modalitat d'allotjament.
2. L'allotjament d'hospitalitat es basa en l'altruisme i busca potenciar l'intercanvi cultural i la socialització entre els usuaris. De vegades, els amfitrions també ofereixen allotjament a canvi de la col·laboració dels convidats en alguna feina o tasca.
cap de sala n m, f
sin. compl. maître [fr] n m, f
es jefe de comedor | jefa de comedor n m, f; maestresala n m, f; maître n m, f
fr maître d'hôtel | maître d'hôtel, maîtresse d'hôtel n m, f
en headwaiter [m] | headwaitress [f] n; maître d'hôtel n
de Chefober | Chefoberin n m, f; Oberkellner | Oberkellnerin n m, f
Persona que s'encarrega de planificar i organitzar un servei de restaurant, de supervisar i controlar les operacions que hi tenen lloc i d'assegurar la correcta atenció als clients.
[Aquest terme és una actualització d'una decisió anterior.]
glàmping n m
es camping con glamour n m; camping de lujo n m; glamping n m
fr camping de luxe n m; glamping n m; prêt-à-camper de luxe n m
en glam camping n; glamorous camping n; glamping n
de Glamping n n
Càmping que disposa d'albergs mòbils o de bungalous equipats completament de manera confortable, luxosa i amb bon gust.
implant n m
es agencia de viajes implant n f; agencia de viajes in-plant n f; implant n f; inplant n f
fr implant n m
en implant n; implant agency n; implant travel agency n; in-plant n; in-plant travel agency n
de Implant Reisebüro n n; Inplant Reisebüro n n
Agència de viatges situada físicament en les instal·lacions d'una altra empresa, a la qual presta els seus serveis com a proveïdora externa.
lloguer amb tripulació n m
es arrendamiento con tripulación n m; arrendamiento de aeronaves con tripulación n m
fr location avec équipage n f; location d'avion avec équipage n f
en wet lease n
de Anmieten mit Besatzung n n; Vermieten mit Besatzung n n
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials amb pilot i personal de cabina.
Nota: L'alemany diferencia entre Anmieten (presa en lloguer) i Vermieten (posada en lloguer).
lloguer sense tripulació n m
es arrendamiento de aeronaves sin tripulación n m; arrendamiento sin tripulación n m
fr location coque nue n f; location sans équipage n f
en dry lease n
de Anmieten ohne Besatzung n n; Vermieten ohne Besatzung n n
Modalitat d'arrendament d'aeronaus comercials sense pilot ni personal de cabina.
Nota: L'alemany diferencia entre Anmieten (presa en lloguer) i Vermieten (posada en lloguer).
necroturisme n m
sin. turisme de cementiris n m
es necroturismo n m; turismo de cementerios n m
fr nécrotourisme n m
en cemetery tourism n; necrotourism n; tombstone tourism n
Turisme consistent a visitar cementiris, pel seu valor artístic, espiritual o perquè hi ha alguna persona cèlebre enterrada.
paquet dinàmic n m
es paquete dinámico n m
fr package dynamique n m
en dynamic packaging n
de Dynamic Packaging n n; dynamische Paketierung n f
Paquet turístic personalitzat en què els diferents elements del viatge es poden combinar d'una manera flexible.
reserva oberta n f
es reserva abierta n f
fr réservation ouverte n f
en free booking n
de offene Buchung n f; offene Reservierung n f
Reserva no finalitzada d'un servei turístic, pendent de formalització del client o pendent d'especificació del proveïdor per a la posterior aprovació del client.
spa n m
es espá n m; spa n m
fr spa n m
en spa n
de Spa n n; Spa n m
Establiment que ofereix tractaments, activitats, teràpies o sistemes de relaxació que tenen com a base principal l'aigua.
Nota: Els spas solen oferir, per exemple, massatges o sauna.
turisme de reunions i congressos n m
sin. turisme MICE n m
es turismo de reuniones y congresos n m; turismo MICE n m
fr tourisme de réunions et de congrès n m; tourisme MICE n m
en MICE tourism n
de MICE-Tourismus n m
Turisme que inclou activitats relacionades amb reunions professionals, viatges d'incentiu, convencions i fires.
Nota: La sigla MICE correspon als mots anglesos meetings ('reunions'), incentives ('incentius'), conferences ('convencions, congressos') i exhibitions ('fires, exposicions').
turisme negre n m
es turismo negro n m; turismo oscuro n m
fr tourisme macabre n m; tourisme noir n m; tourisme sombre n m
en black tourism n; dark tourism n; grief tourism n
de schwarzer Tourismus n m
Turisme consistent a visitar indrets relacionats amb la mort o la tragèdia.
Nota: Els indrets visitats poden ser, per exemple, cementiris, camps de concentració o llocs on s'han esdevingut catàstrofes.
turistització n f
es turistificación n f; turistización n f
fr touristification n f; touristisation n f
it turisticizzazione n f
en touristification n; touristization n
de Touristifizierung n f
Procés de fer esdevenir d'interès turístic una zona geogràfica, comercial o històrica, un fet social o cultural o un producte.
Nota: El terme turistització s'utilitza, de vegades, amb una connotació negativa per a referir-se a la presència massiva de turistes en un lloc.
vacances a casa n f pl
es quedaciones n f pl; vacaciones en casa n f pl
fr vacances chez soi n f pl
en staycation n
de Urlaub im eigenen Land n m; Urlaub zu Hause n m
Vacances que es passen a casa o en destinacions properes per qüestions econòmiques o de prevenció de riscos diversos.
venda millorada n f
es upselling n m; venta adicional n f; venta sugerida n f
fr montée en gamme n f; vente incitative n f; vente poussée n f
en upsell n; upselling n
de Upselling n n
Tècnica de venda que consisteix a oferir a un client un servei de qualitat i preu superiors als del servei que ha sol·licitat.
visita guiada gratuïta n f
es free tour n m; tour de libre pago n m; tour gratuito n m; visita guiada gratuita n f
fr free tour n m; visite guidée gratuite n f
en free tour n
de kostenlose Führung n f; kostenlose Tour n f
Visita turística feta amb un guia per la qual els visitants no paguen cap quantitat establerta sinó, generalment, una quantitat decidida lliurement per ells mateixos.
Medi ambient
contaminació genètica n f
es contaminación genética n f
fr contamination génétique n f; pollution génétique n f
en genetic contamination n; genetic pollution n
Introducció no controlada de gens d'un organisme modificat genèticament en un altre organisme de la mateixa espècie o d'una altra de diferent, especialment per pol·linització creuada, en el cas de les plantes, i per aparellament, en el cas dels animals.
contaminació radioactiva n f
es contaminación radiactiva n f
fr contamination radioactive n f
en radioactive contamination n; radioactive pollution n
Presència indesitjable d'elements radioactius, en una proporció significativa, a la superfície o a l'interior d'un medi determinat.
Nota: La contaminació radioactiva pot afectar l'aire, les aigües, els aliments, etc.
contaminant orgànic persistent n m
sigla COP n m
es contaminante orgánico persistente n m; COP n m
fr polluant organique persistant n m; POP n m
en persistent organic pollutant n; POP n
Contaminant ambiental molt tòxic per a la salut humana consistent en una substància química resistent a la degradació que sovint és transportada a una distància considerable del punt d'emissió, roman llargament al medi i s'acumula en els teixits i òrgans dels éssers vius.
ecotòxic -a adj
es ecotóxico -ca adj
fr dangereux -euse pour l'environnement adj; écotoxique adj
en ecotoxic adj; environmentally hazardous adj
Dit d'un agent químic, físic o biològic que produeix efectes adversos sobre el medi ambient i els organismes que hi viuen.
ecotoxicitat n f
es ecotoxicidad n f
fr écotoxicité n f
en ecotoxicity n
Capacitat d'un agent químic, físic o biològic de produir efectes adversos sobre el medi ambient i els organismes que hi viuen.
immissió n f
es inmisión n f
fr immission n f
en immission n
de Immission n f
Introducció, en quantitat significativa, d'un o més contaminants procedents de diversos focus d'emissió en un medi determinat.
Nota: La immissió es pot analitzar en termes de concentració de substàncies contaminants en un punt i en un moment concrets.
microplàstic n m
es microplástico n m
fr microplastique n m
en microplastic n
Partícula de plàstic de diàmetre entre 0,1 micròmetres i 5 mil·límetres.
Nota: Els microplàstics, com els nanoplàstics, poden romandre en el medi durant dècades, ateses la facilitat amb què es dispersen i la seva resistència a la degradació, especialment en el medi aquàtic. Actualment, se sap que s'han incorporat a la cadena tròfica a través d'animals marins que n'havien ingerit, de manera que poden ser presents, per exemple, en el peix, el marisc o els mol·luscos. En menor mesura, s'han detectat també en altres aliments, com ara la mel, el sucre, la cervesa, la sal comuna i l'aigua. També poden ser presents en els aliments per deposició en la seva superfície procedents del medi ambient.
nanomaterial n m
es nanomaterial n m
fr nanomatériau n m
en nanomaterial n
Material natural o fabricat que conté partícules que mesuren entre 1 i 100 nanòmetres.
nanoplàstic n m
es nanoplástico n m
fr nanoplastique n m
en nanoplastic n
Partícula de plàstic de diàmetre igual o inferior a 0,1 micròmetres.
Nota: Els nanoplàstics, com els microplàstics, poden romandre en el medi durant dècades, ateses la facilitat amb què es dispersen i la seva resistència a la degradació, especialment en el medi aquàtic. Actualment, se sap que s'han incorporat a la cadena tròfica a través d'animals marins que n'havien ingerit, de manera que poden ser presents, per exemple, en el peix, el marisc o els mol·luscos. En menor mesura, s'han detectat també en altres aliments, com ara la mel, el sucre, la cervesa, la sal comuna i l'aigua. També poden ser presents en els aliments per deposició en la seva superfície procedents del medi ambient.
toxicitat ambiental n f
es toxicidad ambiental n f
fr toxicité pour l'environnement n f
en environmental toxicity n
Capacitat d'un agent químic, físic o biològic present en el medi ambient de produir un efecte advers sobre els éssers vius.
Nota: La toxicitat ambiental pot provocar la presència de tòxics a l'aigua i als aliments.
Llista d'abreviacions utilitzades
Categories lèxiques n nom n pl nom plural n m nom masculí n m pl nom masculí plural n f nom femení n f pl nom femení plural n m, f nom masculí i femení n n nom neutre adj adjectiu
Llengües es castellà fr francès it italià pt portuguès en anglès de alemany
Remissions sin. sinònim absolut sin. compl. sinònim complementari var. ling. variant lingüística
Altres for fórmula nc nom científic |
