Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural - Anuncios (DOGC nº 2023-8988)

—1 Antecedents

En data 5 de desembre de 2019, es va emetre informe d'impacte ambiental pel qual es determinava que el Projecte d'auscultació per al monitoratge al vessant de Blancafort, a l'embassament de Canelles, riu Noguera Ribagorçana, promogut per Endesa Generación, SA, i tramitat per l'Ajuntament d'Os de Balaguer, al terme municipal d'Os de Balaguer, s'havia de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que l'actuació prevista comportava efectes significatius sobre el medi ambient.

En data 17 de desembre de 2021, es va completar la documentació justificativa del tràmit d'informació pública i consultes de l'estudi d'impacte ambiental del Projecte esmentat.

—2 Marc normatiu

L'article 7, punt 1.b), de la Llei 21/2013, d'11 de desembre, d'avaluació ambiental, modificada per la Llei 9/2018, estableix que són objecte d'avaluació d'impacte ambiental ordinària els supòsits compresos a l'apartat 2 quan ho decideixi l'òrgan ambiental.

—3 Descripció del Projecte i del document ambiental

El Projecte consisteix bàsicament en la implementació de l'auscultació i col·locació de nous inclinòmetres al vessant de Blancafort de la presa de Canelles, per tal de millorar la seva caracterització i el seu monitoratge, a causa de l'existència d'una escletxa contínua en el vessant esquerre de l'embassament, que es va detectar l'estiu de 2006.

El Projecte preveu executar les actuacions següents:

   1. Implantació d'obra:

      a. Transport i implantació dels materials, maquinària, equips, instal·lacions auxiliars, eines i estris necessaris per a l'execució correcta de les obres.

      b. Concreció de zones d'abassegament de materials.

      c. Localització de punts nets per al dipòsit dels residus generats durant l'obra que no siguin transportats directament als abocadors autoritzats.

      d. Establir zones per a l'abassegament dels materials, eines i estris necessaris durant l'execució de les obres, degudament senyalitzades i tancades.

   2. Desbrossament, tala d'arbres i obertura de pistes d'accés als sondejos i punts d'instal·lació dels inclinòmetres, sempre en zones no inundables.

      a. Accés al sondeig A i A': s'obrirà una nova pista des del camí de Blancafort.

      b. Accés al sondeig C: es durà a terme l'obertura d'una pista d'accés forestal i l'explanació per a l'aparcament de la maquinària de perforació.

      c. Accés al sondeig D: s'ubicarà al final del traçat d'una pista ja oberta, mitjançant desbrossada i neteja de la pista per recuperar i facilitar-ne el trànsit.

      d. Accés al sondeig E: s'obrirà una nova pista d'accés forestal i l'explanació de les zones per a la disposició de la maquinària de perforació.

      e. Obertura d'accés que interconnecta el sondeig C i el sondeig E.

   3. Sondejos i instal·lació d'inclinòmetres; treballs de perforació de sondejos i caracterització de testificació contínua per extreure mostres sense alterar per a l'anàlisi en laboratori.

   4. Implementació topogràfica de la zona del col·lapse local (vessant de Blancafort): cal instal·lar nous punts de control i la construcció d'un pilar d'observació relacionat amb els objectius del control del desplaçament del vessant de Blancafort.

   5. Implementació itinerària de control topogràfic del vessant de Blancafort: execució d'un itinerari sobre els punts de control incloent-hi nous punts entre ells per a mantenir una visual correcta i fer campanyes mensuals o quinzenals, segons la cota de l'embassament.

   6. Els transports es faran a través de les pistes d'accés existents en la zona i de noves pistes d'accés des de la pista principal (camí de Blancafort).

Per a les perforacions corresponents als inclinòmetres A, A', C i E, cal executar prèviament treballs d'adequació i obertura de pistes per tal d'accedir a cadascuna de les ubicacions.

L'EIA detalla les principals característiques del Projecte, les alternatives estudiades, i es valoren els impactes potencials de les diferents actuacions per tal de poder incorporar al Projecte les mesures de minimització, correcció i compensació.

—4 Resum del procés d'avaluació

4.1. Fase d'actuacions prèvies: consultes i elaboració del document de l'abast de l'estudi d'impacte ambiental

A la taula adjunta es detallen les administracions públiques, entitats i persones interessades consultades en aquesta fase. Es marquen amb una "X" les que han emès informe en relació amb el document ambiental:

A partir de les aportacions rebudes i de l'anàlisi tècnica efectuada en fase d'avaluació ambiental simplificada es va concloure que s'havia d'aplicar el tràmit d'avaluació d'impacte ambiental ordinària, atès que l'actuació podia tenir efectes significatius sobre el medi ambient. Amb aquesta anàlisi es feia una referència especial sobre l'afecció tant a espècies i hàbitats com als processos involucrats en la seva preservació, com la connectivitat ecològica i l'estabilitat geomorfològica dels vessants. Es destacava també la necessitat de fer una zonificació acurada de les àrees més sensibles pel que fa a les potencials afeccions sobre la vegetació i la selecció de les àrees auxiliars d'obra i els espais preferents de restauració.

L'informe d'impacte ambiental emès sobre el Projecte incorporava també l'amplitud i el grau de detall de l'estudi d'impacte ambiental (EIA) centrant-se en els aspectes següents:

   - Concreció de les zones afectades per tal de poder estimar els moviments de terres necessaris i minimitzar els impactes sobre el relleu i sobre la fauna i flora de més interès.

   - Identificació i valoració de les zones de treball i d'exclusió combinant els treballs de restauració del relleu (nous trams de camins oberts i àrees auxiliars de treball, així com dels punts de sondeig, abassegaments de terres i restes forestals, restauració de fonts i drenatges, etc.) amb les de regeneració edàfica i millora de l'ecosistema forestal existent.

   - Preveure les mesures necessàries per evitar degradar el medi aquàtic i pertorbar la funcionalitat del règim hídric, així com alterar les comunitats de ribera, seguint les condicions i recomanacions establertes per l'Agència Catalana de l'Aigua (elaboració del pla de gestió de residus, evitar l'afecció a l'àmbit freàtic, tractament dels llots generats, etc.).

   - Incloure mesures ambientals de caràcter corrector i compensatori, segons la tipologia d'impacte, els hàbitats i les espècies per tal preservar o fins i tot millorar la biodiversitat i la connectivitat ecològica de la zona.

4.2 Fase d'informació pública i consultes sobre l'estudi d'impacte ambiental

Durant la fase d'informació pública, l'Ajuntament d'Os de Balaguer, com a òrgan substantiu va consultar les administracions públiques afectades i persones interessades següents:

   - Consell Comarcal de la Noguera

   - Confederació Hidrogràfica de l'Ebre

   - Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural (Secció de Biodiversitat i Medi Natural dels SSTT a Lleida)

   - IPCENA

   - EGRELL (Institució per a l'Estudi, la Gestió i Recuperació dels Ecosistemes Lleidatans).

També es va aportar un certificat d'informació pública i un resum de les consultes i al·legacions en què es destaca la resposta del Consell Comarcal de la Noguera, es dona suport al Projecte i s'indica la necessitat d'emprendre mesures preventives i compensatòries i en especial sobre aspectes relacionats amb la restauració vegetal dels vessants afectats.

No s'han presentat al·legacions per part de cap entitat ambientalista.

5. Fase d'anàlisi tècnica de l'expedient: avaluació dels efectes ambientals del Projecte

5.1 Anàlisi ambiental de les alternatives

De la fase prèvia d'avaluació es conclou que els impactes potencials del Projecte poden tenir un impacte elevat sobre l'ecosistema forestal en concentrar-se els treballs en una zona d'alta vulnerabilitat geomorfològica i ecològica.

L'estudi d'impacte ambiental incorpora al Projecte una nova alternativa consistent en la substitució d'un dels camins d'enllaç entre els sondejos per fer la instal·lació dels inclinòmetres per dues esplanades de només 40 m², que possibilita un tractament ambiental més eficient i en coherència amb les indicacions suggerides en el document d'abast. Per a la seva valoració s'ha fet servir una metodologia Batalle-Colombus, que consisteix en una aproximació quantitativa dels efectes amb un potencial sobre el medi, extret prèviament d'una anàlisi qualitativa detallada del medi afectat i de les característiques dels impactes que permet introduir a la valoració un factor de ponderació.

Aquesta eficiència en el tractament ambiental de la solució adoptada es basa en la minimització de les afeccions següents:

   - Superfície d'afecció al relleu i medi geomorfològic.

   - Superfície de desbrossada i estassada de vegetació forestal (alternativa 1: 1.640 m²; alternativa 2: 80 m²).

   - Producció de restes d'origen vegetal i per tant, del seu tractament o transport.

   - Temps d'execució i l'àmbit de treball que es tradueix en la reducció de l'afecció directament o indirectament sobre la fauna de l'indret.

La verificació del compliment d'aquests objectius s'aborda mitjançant l'ús d'indicadors referents a la superfície d'ocupació, d'una banda, i d'altra, a la diversitat i composició específica de les comunitats afectades.

La diferència d'ocupació entre l'alternativa 1 i la 2 és significativa, ja que gairebé s'ocupen 1.050 m² més de superfície a l'alternativa 1, que ha estat descartada. Pel que fa a l'afecció qualitativa, l'alternativa escollida comporta també un guany ambiental notable, perquè no hi ha afecció de vegetació de ribera ni de cap barranc, com passa amb l'alternativa 1.

Pel que fa a l'afecció de la fauna, l'estudi d'impacte ambiental aporta una detallada relació d'espècies més afectades per les accions del Projecte, sobre les quals extreu els períodes de més sensibilitat, per acotar millor la duració i l'època d'execució de les obres.

El valor preventiu de l'alternativa 2 sobre els impactes té a veure tant amb el medi físic com el biològic, juntament amb l'anàlisi dels elements considerats objectius de conservació de l'espai de xarxa Natura 2000. Aquesta anàlisi es basa en una revisió bibliogràfica i de normativa afectada i un treball de camp que permet unes actuacions més ajustades a les característiques del relleu i evitar l'afecció de flora i fauna d'interès.

Precisament, el treball de camp fet permet il·lustrar gràficament les zones de bosc amb incidència dels treballs de tala i desbrossament i comprovar l'afectació dels peus arboris en què s'ha d'actuar, el seu valor com a hàbitats refugi i de nidificació de les diferents espècies de la zona i, d'aquesta manera, prioritzar i limitar les zones d'ocupació i les tales que siguin necessàries i amb menys valor.

5.2 Valoració dels impactes ambientals

Espais protegits: El Projecte afecta l'espai protegit "Vessants de la Noguera" (Codi ES 5130032: ZEC i ZEPA), espai que té un notori interès ecològic i biogeogràfic, ja que constitueix un àmbit on es barregen hàbitats i espècies centreeuropees i típicament mediterrànies, i fins i tot, amb la inclusió d'algun component estèpic provinent de la depressió de l'Ebre. Es pot dir que constitueix un espai que concentra en un lloc molt determinat un gran nombre d'atributs relacionats amb els processos de dispersió, migració de fauna i flora silvestre, així com un reservori d'espècies de gran importància en el moment actual de canvi climàtic induït antròpicament.

Vegetació: L'àmbit d'actuació presenta diversos hàbitats d'interès comunitari (HIC):

   - HIC 5110. Boixedes xerotermòfiles permanents, dels vessants rocosos. No prioritari.

   - HIC 9240. Rouredes ibèriques de roure valencià (Quercus faginea) i roure africà (Quercus canariensis). No prioritari.

A la zona afectada no hi ha presència de flora amenaçada, segons el Decret 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya, i Resolució AAM/732/2015.

El Projecte afecta, per tant, un indret altament vulnerable a les actuacions de caràcter antròpic, tot i que, en el seu dia, la construcció de l'embassament ja va comportar impactes irreversibles, amb l'ocupació de molts ecosistemes de fons de vall.

Tanmateix, l'estudi de camp i els ajustos de traçat de camins i localització de les esplanades de treball on dur a terme els sondejos i instal·lar els inclinòmetres permeten minimitzar l'impacte sobre aquests hàbitats que, a més, ja estan alterats per una repoblació de pi negre (Pinus nigra salzmannii).

Fauna: Tot l'àmbit està dins el Pla de recuperació del trencalòs (Gypaetus barbatus) i el riu Noguera Ribagorçana i l'embassament de Canelles, dins el Pla de conservació de la llúdriga (Lutra lutra). També és una zona molt pròxima a àrees d'interès faunístic i florístic (AIFF) per presència d'àliga cuabarrada (Aquila fasciata), aufrany (Neophron percnopterus), i voltor (Gyps fulvus). Altres espècies presents a l'àmbit, ocells com l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), cabussó emplomallat (Podiceps cristatus); mamífers com el gat fer (Felis silvestris), el ratpenat o muricec de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros), ratpenat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), ratpenat de peus grans (Myotis capaccini); rèptils, com la tortuga d'estany (Emys orbicularis); amfibis, com el gripau corredor (Epidalea calamita), gripau d'esperons (Pelobates cultripes) i el tòtil (Alytes obstetricans); peixos, la madrilla (Parachondrostoma miegii); i potencialment, els invertebrats, escanyapolls (Lucanus cervus) i barranyiquer del roure (Cerambyx cerdo), entre moltes altres espècies. Totes elles, espècies incloses al Llistat d'espècies silvestres en règim de protecció especial de conformitat amb el Reial decret 139/2011 (Catàleg espanyol d'espècies amenaçades). El trencalòs i el ratpenat de peus grans, com en perill d'extinció; i l'àliga cuabarrada, l'aufrany, els ratpenats mediterranis de ferradura, i el gran de ferradura, com a vulnerables.

Hidrologia: La nova alternativa proposada a l'estudi d'impacte ambiental fa que les actuacions amb més moviment de terres i riscos hidrològics es duguin a terme sense afecció de cap barranc i zones inundables. Per tant, tampoc es produirà afecció a comunitats de ribera o hàbitats associats amb l'embassament, tot i que a causa de les fluctuacions del nivell de la làmina d'aigua tampoc tenen una gran rellevància ecològica.

Patrimoni cultural: Patrimonialment, entre els llocs d'interès cultural més emblemàtics, l'EIA indica que s'hi troben les ruïnes del poble de Tragó, que va ser enderrocat amb la construcció de l'embassament de Santa Anna, que es troba aigües avall de Canelles, on arribava una via pecuària que s'ha adaptat també com a sender de caminants.

També es poden considerar diferents elements arquitectònics de l'edat mitjana com l'església de Santa Maria de Vallverd, de la qual només es conserva la capçalera i que formava part d'un antic convent cistercenc femení conegut com el convent del Pla o convent de les Bernardes. No es coneix, però, l'existència de jaciments arqueològics ni de components del patrimoni historicocultural que es puguin veure afectats pel Projecte.

Per tant, es considera que l'estudi d'impacte ambiental fet s'ajusta a les consideracions emeses durant la fase prèvia d'avaluació ambiental. En aquest sentit, el resum de mesures adoptades que aporta (taules 17 i 18) té el detall d'aquestes mesures i permet comprovar la seva correspondència amb les assenyalades en la Resolució emesa.

D'altra banda, la incorporació de l'aplicació de les mesures preventives, correctores i compensatòries proposades a l'estudi d'impacte ambiental fa que es pugui considerar que el Projecte comportarà un impacte global de caràcter compatible. Així mateix, els tractaments de restauració, la cronologia de les obres i les mesures correctores adoptades permeten reduir l'impacte residual del Projecte.

Finalment, pot destacar-se que, en la mesura que l'actuació permet una monitorització del vessant amb més problemes d'estabilitat i on s'han concentrat els episodis de col·lapse, comportarà impactes clarament positius, atesa la possibilitat d'executar una millor gestió i prevenció d'aquests riscos estructurals dels vessants que, al seu torn, tenen també incidència directa sobre l'ecosistema forestal de la zona.

—6 Resolució

Vist l'estudi d'impacte ambiental, en el qual no es preveuen efectes sobre cap factor ambiental sensible per a l'alternativa seleccionada que comportin un impacte crític ni sever, i atesa la capacitat del medi per acollir el Projecte, la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural formula la proposta de declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable per a l'alternativa seleccionada, atès que no es preveuen efectes sobre cap factor ambiental sensible que comportin un impacte crític ni sever, si s'implementen les mesures previstes a l'estudi d'impacte ambiental.

6.1 Condicions sobre l'alternativa escollida

Prèviament a l'inici de les obres de tala, desbrossada, i moviment de terres, cal prospectar la zona d'actuació per detectar possibles exemplars d'espècies protegides i evitar-ne l'afecció. En cas de detectar alguna espècie protegida que es pogués veure afectada per les actuacions, cal notificar-ho als agents rurals o a la Secció de Biodiversitat i Medi Natural del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de Lleida per tal de preveure l'adopció de mesures adients.

6.2 Programa de vigilància ambiental

El promotor del Projecte es responsabilitzarà de l'execució del Programa de vigilància ambiental i dels seus costos. Aquest disposarà d'una direcció ambiental d'obra que tindrà com a funció bàsica fer complir el que disposen l'estudi d'impacte ambiental i aquesta declaració d'impacte ambiental mitjançant el seguiment acurat de les obres. Les incidències ambientals s'han de reflectir en informes tècnics que s'elaboraran mensualment i el seu detall s'haurà de lliurar a l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental de Lleida.

6.3 Mesures sobre el seguiment ambiental

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural exercirà, mitjançant l'Oficina Territorial d'Acció i Avaluació Ambiental de Lleida, les funcions de comprovació, interpretació, seguiment i vigilància ambiental d'aquesta declaració d'impacte i de les condicions imposades.

Qualsevol modificació en el Projecte avaluat requerirà l'informe previ de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural a l'efecte de valorar la incidència en el medi i, si s'escau, l'aplicació del procediment d'avaluació ambiental que correspongui.

Aquesta declaració d'impacte ambiental s'incorporarà als tràmits administratius i resolutoris que autoritzin totalment o parcialment aquest Projecte.

D'acord amb el que estableix l'article 41 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental, aquesta Declaració d'Impacte Ambiental s'ha de fer pública mitjançant la seva publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a la seu electrònica del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Barcelona, 5 d'abril de 2022

Marc Vilahur i Chiaraviglio

Director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural