El Govern trasllada a les institucions europees el seu posicionament sobre qüestions que considera prioritàries en el nou cicle polític europeu
Es tracta d'informes que l'Executiu compartirà amb actors influents de les institucions europees per incidir en les prioritats de la pròxima Comissió Europea L'oficialitat del català, les polítiques de migració i asil, la gestió de l'aigua, la política de competitivitat i reindustrialització, la governança econòmica, les polítiques d'igualtat de tracte i no-discriminació i els drets sexuals i reproductius són alguns dels temes sobre els quals el Govern fa arribar propostes a Brussel·les
El cicle polític iniciat amb les eleccions al Parlament Europeu implica una nova definició de les prioritats en l'agenda europea. En aquest context, el Govern ha elaborat informes en els quals exposa a les institucions europees els missatges clau sobre temàtiques que considera prioritàries. L'objectiu és fer arribar el posicionament del Govern a Brussel·les, amb la vista posada a les audicions que faran els comissaris europeus a partir del mes de setembre, després de l'elecció de la presidenta von der Leyen el mes de juliol.
Aquesta acció forma part de l'estratègia que el Govern ha dut a terme aquest mandat per rellançar la tasca d'incidència en els afers de la Unió Europea. Els informes enviats a Brussel·les s'han elaborat en coordinació amb tots els departaments del Govern i recullen les inquietuds d'actors socials i econòmics, així com les conclusions de la jornada 'Inversions de la Unió Europea en projectes estratègics: una visió des de Catalunya' que la Generalitat de Catalunya i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona van organitzar el mes de juny a la capital catalana.
Alguns dels temes sobre els quals el Govern ha volgut fer arribar missatges clau són l'oficialitat del català, les polítiques de migració i asil, la gestió de l'aigua, la política de competitivitat i reindustrialització, la governança econòmica, les polítiques d'igualtat de tracte i no-discriminació i els drets sexuals i reproductius. De cara a les audicions dels comissaris europeus el mes de setembre, els posicionaments del Govern s'aniran ampliant.
Aquesta acció d'influència segueix el que el Govern ja va fer després de les eleccions europees sobre l'agenda estratègica del Consell de la Unió Europea.
L'oficialitat del català, "clau" per acostar la UE a la ciutadania
El Govern fa arribar a la Comissió Europea algunes observacions sobre l'objectiu prioritari d'assolir l'oficialitat del català a les institucions europees, una proposta que ha d'adoptar de forma unànime els estats membres al Consell de la Unió Europea. En línia amb l'ofensiva diplomàtica duta a terme el darrer any, l'Executiu insisteix que és una mesura "clau" per "aproximar la Unió Europea a la seva ciutadania" i que, en aquests moments, s'estan "vulnerant els drets lingüístics" de 10 milions de persones.
En el darrer any, la defensa de l'oficialitat del català a les institucions europees ha marcat les relacions amb Brussel·les i amb tots els estats membres de la Unió, i l'Executiu es proposa que sigui un tema central en el cicle polític que comença.
Una política migratòria i d'asil respectuosa amb els drets humans
L'executiu català es mostra crític amb l'actual pacte europeu de migració i asil, i aposta per replantejar les polítiques migratòries cap a un "enfocament realment integral que vagi més enllà d'una perspectiva purament centrada en la seguretat", evitant caure en aquesta única narrativa, i desenvolupar polítiques que "mitiguin les causes" de la migració forçosa.
Entre moltes demandes, defensa que, en el repartiment dels fons del nou pressupost europeu pel període 2027-2034, es tinguin en compte els governs més pròxims a la ciutadania que tenen competències en l'acollida i les polítiques d'inclusió.
Una gestió de l'aigua integrada i la creació de la macroregió mediterrània
En el context d'emergència climàtica amb conseqüències com la sequera que pateix especialment la regió mediterrània, l'Executiu demana un "enfocament integrat" de la gestió de l'aigua en l'àmbit europeu, amb més inversió en recerca i innovació, que respongui a l'objectiu de respectar la diversitat d'ecosistemes i de biodiversitat i que reconegui la necessària governança multinivell.
Alhora, demana a la Comissió Europea que doni suport a la creació de l'Estratègia Macroregional per a la Mediterrània, un marc de cooperació de tots els actors de les conques mediterrànies per coordinar i maximitzar iniciatives per donar resposta a l'emergència climàtica a aquesta regió.
El Govern defensa la necessitat d'introduir la perspectiva euromediterrània en totes les polítiques europees, ja que si no es dona resposta als reptes compartits de la Mediterrània de forma conjunta, la Unió Europea també se'n ressentirà. En aquest sentit, l'Executiu valora positivament la proposta d'un comissari per la Mediterrània.
Competitivitat i reindustrialització: la millora de la governança dels fons europeus
Després de recollir les conclusions dels principals actors de la recerca i l'àmbit empresarial en la conferència 'Inversions de la Unió Europea en projectes estratègics: una visió des de Catalunya' organitzada per la Generalitat i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona el mes de juny, la Generalitat proposa una sèrie de mesures per maximitzar l'impacte transformador dels fons europeus a tot el continent.
Entre les principals propostes hi ha una demanda comuna feta per la societat catalana i que el Govern traslladarà a Brussel·les: harmonitzar, simplificar i flexibilitzar la normativa per accedir als fons europeus. A més, l'Executiu insisteix a modificar el sistema de governança per tal que els governs amb competències legislatives destacades, com el de Catalunya, intervinguin en el procés de definició i implementació dels fons europeus, i s'obtingui un major i millor impacte dels recursos comunitaris.
Governança econòmica: uns objectius fiscals "justos"
L'Executiu es mostra crític amb l'actual sistema de fixació del sostre de dèficit fiscal, ja que no té en compte les disparitats territorials a l'interior dels estats membres. Per això, demana que la Comissió Europea exigeixi una implementació "justa" dels objectius fiscals dins dels estats membres i que els territoris amb competències legislatives com les de Catalunya disposin de "l'espai fiscal necessari" per implementar les polítiques públiques fixades per llei.
Un pressupost de la UE "ambiciós"
El Govern també demana "ambició" en el pròxim pressupost de la Unió, que serà per al període 2028-2034. Per això, fa propostes per donar pes pressupostari a la transició ecològica i a la sostenibilitat; a la cohesió i la justícia social; a la cooperació al desenvolupament, especialment a la Mediterrània; a la reindustrialització, la innovació i la competitivitat; al foment i protecció dels drets i les llibertats; i a una política agrària i de desenvolupament rural "comuna, justa, sostenible i de gestió més simplificada".
Passos endavant amb la política d'igualtat de tracte i no-discriminació
En aquesta matèria, el Govern proposa l'aprovació d'una Directiva horitzontal d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació interseccional. També, expressa la seva preocupació pels retrocessos en igualtat de tracte en alguns estats membres de la Unió Europea per l'auge dels grups antidrets i demana a les institucions europees que incloguin les manifestacions d'odi i els delictes d'odi a la llista de crims europeus.
Universalitat dels drets sexuals i reproductius, també a la UE
La Generalitat fa arribar a les institucions europees el seu posicionament en matèria de drets sexuals i reproductius, i, entre altres demandes, hi ha la de fer constar aquests drets a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea per garantir-ne l'accés universal i "en totes les seves dimensions": des dels anticonceptius fins a l'educació sexual integral, passant per l'equitat menstrual i l'erradicació de la violència obstètrica.
