Produir 1 kg de raïm té un cost estimat entre 0,45 i 0,50 €/kg per al viticultor

En el marc de la 12a Taula del Cava que ha tingut lloc avui a Vilafranca del Penedès, el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha presentat el tercer estudi de costos de producció de raïm i d'elaboració de vi base cavaEn l'estudi de 2024, destaca la inclusió de la mà d'obra familiar i l'increment de la mostra d'explotacions vitícolesEl cost estimat de producció 2024 ha previst un increment del rendiment per hectàrea del voltant del 25%

El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha presidit la 12a Taula del Cava on s'ha presentat, per tercer any consecutiu, l'estudi sobre els costos de producció de raïm i d'elaboració del vi base cava de l'any 2024. Aquest estudi, encarregat per l'INCAVI al Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA), s'ha treballat de manera conjunta amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i l'Associació d'Elaboradors i Empresaris del Cava (AECAVA) i determina una forquilla de costos de producció de les tres varietats majoritàries en l'elaboració del vi base cava (xarel·lo, parellada i macabeu).

Les dades estimades per l'estudi serveixen d'orientació per determinar uns costos de referència aproximats tenint en compte la producció de cada explotació i les despeses inherents a les característiques de cada campanya vitícola. Enguany, com a novetat, l'estudi ha tingut en compte el cost de la mà d'obra familiar, cosa que ha donat resposta, així, a una petició del sector.

El conseller Mascort ha destacat: "Continuem construint eines imprescindibles per fer front al futur del sector del cava. Avui consolidem l'estructura de l'Observatori de Costos amb la presentació per tercer any consecutiu de l'estudi de costos mitjans de producció. Avancem en el nostre objectiu, aconseguir uns preus justos per a tot el sector."

La mà d'obra familiar s'inclou a l'estimació de costos 2024

A partir del cost mitjà anual per hectàrea del període 2018-2022 per a cada indicador de cost en € base 2020, s'actualitza amb els índexs de preus i salaris pagats disponibles per a l'any 2024. Enguany hi ha un increment del voltant del 25%. Com a conseqüència, el cost de producció per a la varietat macabeu és de 0,45 €/kg, per a la xarel·lo 0,46 €/kg i per a la parellada 0,50 €/kg, amb la mà d'obra familiar inclosa que se situa entre 0,10 i el 0,13 €/kg.

80 explotacions vitícoles aporten dades a la XCAC

La mostra de l'estudi de costos parteix de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC). Aquesta mostra ha augmentat el nombre d'explotacions inscrites fins a arribar al topall que es va plantejar en demanar la participació en l'estudi. Actualment, hi ha una vuitantena d'explotacions vitícoles que proporcionen dades comptables anualment.

Prop de 9 milions d'euros de suport al sector

En el marc de la Taula, el director general d'Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia, ha actualitzat les dades de les diferents línies d'ajuts i els resultats de les inspeccions de fraus.

El Departament d'Acció Climàtica ha concedit, per a aquest 2024, ajuts per a la utilització del most concentrat rectificat (MCR) en l'elaboració de vins escumosos de qualitat per un import de 321.162 euros que corresponen a 150.000 kg de most sol·licitat, i que han beneficiat 24 cellers.

La nova convocatòria inclourà l'excepcionalitat provocada per la sequera que ja es va introduir l'any passat, i, per tant, s'acceptarà de manera puntual el most obtingut de segona premsada.

A més, Acció Climàtica també ha concedit 6 milions d'euros en ajuts a la promoció de vi en tercers països corresponents a la campanya 2024-2025 amb l'objectiu de millorar la competitivitat dels vins catalans, cosa que inclou obrir i diversificar mercats vitivinícoles. Enguany, aquests ajuts beneficiaran 69 cellers i suposen un inversió total de 12 milions d'euros.

Pel que fa als ajuts a la millora de la producció o comercialització de productes vitivinícoles, aquest any 2024 es preveu que es concedeixin 2,4 milions d'euros a 24 sol·licitants, cosa que suposarà un inversió total de 6,05 milions d'euros.

Primer any de la unitat específica per combatre el frau en el sector del vi

Sobre els controls efectuats per la unitat d'inspectors focalitzats en el compliment de la normativa del sector vitivinícola, el director general d'Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia, ha repassat els controls efectuats l'any 2023 i els incompliments detectats. L'any 2023, es van realitzar inspeccions a 12 cellers que van suposar 98 controls, dels quals 40 van resultar no conformes. D'aquests controls, 17 van ser relatius a l'etiquetatge i se'n van detectar 8 de no conformes. De les 6 mostres que es van prendre en el marc d'aquestes inspeccions, totes van resultar ser conformes amb la normativa. Les infraccions detectades corresponen a l'àmbit del balanç de productes, on s'ha detectat l'existència fictícia de productes o la manca de justificació de moviments. També hi ha infraccions detectades per manca de documentació i irregularitat en els registres, en l'etiquetatge o en el procés de producció.

L'any 2024, hi ha previstes 14 inspeccions a cellers d'un total de 115 inspeccions programades en l'àmbit de la lluita contra el frau agroalimentari. Així, el sector vitivinícola serà el que rebrà més inspeccions enguany. Aquestes inspeccions es complementen amb nombrosos controls exploratoris dels quals el vi també és el protagonista.

Totes aquestes inspeccions han representat 85.000 euros de sancions directes i 400.000 euros d'indirectes.

Ampliació del període de replantació

Catalunya ha acompanyat la reivindicació dels viticultors de demanar una pròrroga a la Comissió Europea de les autoritzacions de vinya amb caducitat durant els anys 2024 i 2025 per la greu situació de sequera que estàvem patint. A diferència d'altres anys, que es van autoritzar pròrrogues per COVID i per sequera (sempre publicant la Comissió un reglament europeu), es va demanar una pròrroga per dos anys consecutius, ja que es triga molt a tenir resposta a les sol·licituds de pròrroga per part del Ministeri d'Agricultura, cosa que afecta les planificacions dels viticultors en el moment de realitzar les plantacions que tenen lloc agronòmicament durant els primers mesos de l'any. La Comissió Europea ha votat favorablement i hi haurà una pròrroga de 12 mesos que s'aplicarà de manera retroactiva. Ara bé, com que només serà d'aplicació a les regions que han tingut sequera, primer el Ministeri d'Agricultura haurà de treure un reial decret.

Pla de recerca i innovació 2030 de l'INCAVI

En el marc de la 12a Taula del Cava, la directora general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi, Alba Balcells, ha volgut explicar l'aposta de l'INCAVI LAB per la recerca en el camp dels escumosos a fi de poder mitigar els efectes del canvi climàtic.

Per exemple, dins d'una de les 5 grans àrees que dona cobertura el Pla, hi ha l'àmbit de l'enologia i la biotecnologia. El Pla desenvoluparà eines microbiològiques com la cerca de llevats per incrementar l'acidesa, disminuir el pH i reduir el grau alcohòlic dels escumosos a fi de mantenir les característiques organolèptiques dels nostres vins, entre d'altres aspectes.

La 12a Taula de Cogestió del Cava ha comptat amb la participació, a banda del conseller David Mascort, del secretari d'Alimentació, Carmel Mòdol; la directora general de l'INCAVI, Alba Balcells; el director general d'Empreses Agroalimentàries, Joan Gòdia; la directora dels Serveis Territorials d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Tarragona, Glòria Tibau; les organitzacions agràries Unió de Pagesos i JARC; l'Associació de Viticultors del Penedès; la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya; el Consell Regulador del Cava; representants de la patronal AECAVA, i elaboradors. Avui, la Taula també ha comptat amb la presència de l'àmbit cientificotècnic amb el CREDA i el Gabinet Tècnic del Departament.