La investigació genètica del pi pinyer i el freixe contribueix a combatre noves plagues propiciades pel canvi climàtic

El Departament d'Acció Climàtica, a través de Forestal Catalana, participa en un assaig per determinar la tolerància del pi pinyer català al paràsit invasor caparreta tortuga i investiga per aconseguir que el freixe pugui ser resistent al fong Hymenoscyphus fraxineus (xalara)

L'objectiu és preservar aquestes dues espècies autòctones de gran valor ecosistèmic i social front unes plagues que estan causant grans mortaldats en les zones afectades i evitar que arribin a Catalunya

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través dels Centres de Recursos Genètics Forestals (CRGF) de Forestal Catalana, treballa en diferents línies d'investigació científica aplicada per adaptar pins pinyers i freixes a episodis de sequera com el que ha patit Catalunya que els fa més vulnerables a plagues i malures. L'objectiu és que s'adaptin millor a l'escenari de canvi climàtic i que al mateix temps en el cas del pi pinyer puguin produir més pinyons.

L'objectiu és preservar aquestes dues espècies autòctones de gran valor ecosistèmic i social enfront d'unes plagues i malures que estan causant grans mortaldats en les zones afectades, i que és qüestió de temps que arribin a Catalunya. El pi pinyer ocupa a Catalunya unes 36.000 hectàrees i se l'associa a la producció de pinyons, mentre que el freixe és l'espècie d'arbres de ribera més abundant a Catalunya.

Esforços per evitar l'entrada de noves plagues als boscos

Forestal Catalana participa en un assaig liderat per investigadors italians de la Universitat de Tuscia per testar la tolerància de diferents procedències de pi pinyer (Pinus pinea) al paràsit caparreta tortuga, també anomenat Toumeyella parvicornis. En concret, aquests centres han aportat pinyons procedents d'arbres representatius de tot el litoral català.

La caparreta tortuga és un paràsit invasor procedent d'Amèrica del Nord l'expansió del qual s'està veient afavorida pel canvi climàtic. El resultat són milers d'exemplars morts en els països europeus on ja ha arribat la plaga, inclosa la ciutat de Roma, que té en el pi un dels seus símbols més identitaris. Els tècnics del Servei de Sanitat Forestal i dels Centres de Recursos Genètics Forestals afirmen que és una mera qüestió de temps que aquesta plaga arribi a Catalunya. D'aquí la necessitat d'investigar per trobar quines en són les varietats més tolerants.

També està causant grans mortaldats el fong Hymenoscyphus fraxineus (xalara), que ja ha estat detectat a Espanya i també podria acabar arribant als boscos catalans. Els Centres de Recursos Genètics Forestals de Sant Feliu de Buixalleu i de Tremp investiguen per trobar freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia Vahl.) i freixes de fulla ampla (Fraxinus excelsior L.) que puguin ser resistents a la nova plaga.

Aquestes dues espècies de freixe autòctones són molt abundants en els boscos de ribera i són especialment valorades per les seves funcions ecosistèmiques. No obstant això, l'ocupació de l'espai fluvial, la regulació de cabals, la construcció de canalitzacions i la proliferació d'espècies exòtiques o ensalvatgides han empitjorat l'estat de conservació dels boscos de ribera. Altres factors perjudicials són la hibridació amb espècies clonals i la manca de variabilitat genètica per la reducció de poblacions i el tipus de propagació majoritàriament vegetativa.

En aquest context de degradació, la preservació del freixe pren especial importància, ja que els boscos de ribera afavoreixen condicions microclimàtiques beneficioses, influeixen en el funcionament ecològic dels rius, estabilitzen marges, promouen la biodiversitat, serveixen de connectors biològics i tenen una gran importància paisatgística i social.

Referents en pi pinyer

L'Àrea de Recursos Genètics Forestals de Forestal Catalana ha esdevingut un referent internacional en el camp del pi pinyer empeltat per a la producció de pinya. La recerca duta a terme ha permès passar d'aprofitaments forestals naturals o de repoblacions naturalitzades a plantacions intensives o semiintensives de pi pinyer amb produccions fins a deu vegades superiors. A més, la utilització de planta empeltada permet obtenir pinyes en només tres o quatre anys, propagar clons superiors en producció de pinya i pinyó i generar arbres amb capçades més baixes i obertes. L'objectiu últim és obtenir individus de pi pinyer més atractius i rendibles per als propietaris forestals.

A Catalunya, la recol·lecció de pinya de pi pinyer està regulada i cal posseir una llicència, a més de comptar amb el permís de la propietat del terreny, majoritàriament privada. Es pot recollir entre l'1 de novembre i el 15 de maig. El procediment de recol·lecció pot ser accedint a les capçades mitjançant escales, perxes o cistelles elevadores, o bé per vibració mecànica.

El Centres de Recursos Genètics Forestals

Els antics planters de Forestal Catalana han estat reconvertits en Centres de Recursos Genètics Forestals especialitzats en la recerca aplicada i en l'obtenció de planta més atractiva i rendible per al sector forestal. L'àrea està integrada per cinc centres: el central de Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), el de Tremp (Pallars Jussà), el de la Pobla de Lillet (Berguedà), el de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) i el de Constantí (Tarragonès). Tots ocupen una superfície de més de 25 hectàrees. Els CRGF de Forestal Catalana han estat un dels dos centres de tot Espanya escollits per formar part del projecte europeu OptForest (https://www.optforests.eu), que té com a objectiu incrementar el coneixement sobre els planters forestals a Europa.