President Aragonès: "Davant qualsevol passa enrere que es faci des d'alguns governs, nosaltres farem un pas endavant en defensa de la llengua, la cultura i la memòria històrica"
Aragonès ha assegurat que la Diada de Sant Joan "ajuda a cohesionar el conjunt dels Països Catalans"El cap de l'Executiu, acompanyat de la vicepresidenta, Laura Vilagrà i Pons, junt a altres membres del Govern, ha presidit l'acte institucional de la Diada de Sant Joan i el Premi Guillem Agulló i Salvador
El president en funcions de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha aprofitat l'acte institucional de la Diada de Sant Joan i el Premi Guillem Agulló i Salvador per "reivindicar tot el que som i volem continuar sent", i ha llançat un missatge en què assegura que "davant qualsevol passa enrere que es faci des dels governs del País Valencià i les Illes Balears, nosaltres farem un pas endavant en defensa de la llengua, la cultura i la memòria històrica".
L'acte institucional amb motiu de la Diada de Sant Joan i el Premi Guillem Agulló que, per primer cop, concedeix la Generalitat de Catalunya, ha reconegut l'entitat Xarxa d'Estructures Populars i Comunitàries de Manresa (XEPC) la seva lluita contra el racisme, la voluntat de crear col·lectivitat i d'empoderar a les persones en situació d'exclusió i/o discriminació.
El cap de l'Executiu també ha destacat que la Diada de Sant Joan és "una diada d'arrel popular amb un indefugible substrat cultural, social, cívic i lingüístic", que ajuda a "cohesionar el conjunt dels Països Catalans"."La Diada de Sant Joan serveix per reivindicar i posar en valor una visió més oberta, més inclusiva i més compromesa", ha dit.
Aragonès ha afirmat que aquesta Diada de Sant Joan serveix per "mantenir ben viva la memòria de Guillem Agulló i Salvador", ha dit "per tot el que simbolitza la seva figura en termes de lluita antifeixista, per la justícia social i la llibertat nacional". També ha aprofitat per agrair la presència de Guillem Agulló i Carme Salvador, pares de Guillem Agulló i Salvador, i per la seva "perseverança i el seu exemple de lluita", que "gràcies a sembrar llavors de llibertat, ens inspiren i ens fan avançar".
El president Aragonès ha conclòs l'acte desitjant una bona revetlla de Sant Joan i agraint a la família de Pere Català-Pic, autor de la fotografia 'Aixafem el feixisme', per "haver-nos cedit l'oportunitat que la seva fotografia sigui el símbol del Premi Guillem Agulló i Salvador".
Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, ha reivindicat el llegat de Guillem Agulló i Salvador i el premi que porta el seu nom. "Si la dreta o l'extrema dreta el vol suprimir, som molts els que mantindrem la lluita". "Davant del feixisme", ha dit, "més llaços que mai, més compromís amb la llengua i la llibertat que mai".
Per part del Govern, també hi han estat presents les conselleres d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, d'Educació, Anna Simó i Castelló, de Territori, Ester Capella i Farré, i els consellers d'Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i d'Interior, Joan Ignasi Elena.
Premi Guillem Agulló i Salvador
El Govern va assumir aquest reconeixement públic i institucional a persones i col·lectius que han destacat en la lluita antiracista després que la Generalitat Valenciana en va suspendre l'entrega el mes de març passat. La mesura es va prendre d'acord amb la família Agulló i els impulsors del premi i, a l'abril, la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà Pons, es va reunir amb els pares d'Agulló per consensuar amb ells la proposta del Govern per custodiar i organitzar el guardó que porta el seu nom.
El premi honora el jove valencià Guillem Agulló i Salvador, un jove activista antiracista que va morir assassinat per un grup de feixistes l'11 d'abril del 1993 a Montanejos (Alt Millars). El guardó té per objectiu distingir, posar en valor i donar a conèixer persones físiques i jurídiques, així com òrgans o col·lectius de persones dels territoris de parla catalana que hagin contribuït destacadament en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els discursos d'odi.
Xarxa d'Estructures Populars i Comunitàries de Manresa (XEPC)
La XEPC Manresa sorgeix a partir del moviment pel dret a l'habitatge i s'amplia progressivament amb nous projectes sectorials però interconnectats. Actualment formen part de la xarxa la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC), l'Assemblea d'Afectades pel Masclisme i el Patriarcat (AAMAS), l'Espai Alqua d'acompanyament a joves migrades des d'una perspectiva antiracista, l'Escola Soror d'acompanyament i trobada entre dones, l' Escola Popular per a infants i joves, el Sindicat de treballadores al Bages i l'Escola Popular de Formació Política.
S'ha valorat també el paper actiu i determinant de les dones en tots aquests projectes i la vinculació amb projectes semblants de diversos municipis del País Valencià.
