L'ACCO presenta un estudi sobre la situació de les renovables a Catalunya des d'una perspectiva de competència

L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) presenta un estudi, encarregat a l'Energy Research Group de la Barcelona School of Economics (BSE), que analitza la situació de l'energia renovable a Catalunya. El president de l'ACCO, Roger Loppacher, fa la introducció de la jornada en què Mar Reguant (investigadora ICREA a l'Institut d'Anàlisi Econòmica al CSIC i professora a la Universitat de Northwestern), que lidera l'equip de la BSE, presenta l'estudi "Les renovables a Catalunya: Estudi de situació". Posteriorment, la investigadora s'uneix a una taula rodona moderada per Susanna Grau (directora general de l'ACCO), en què es debat sobre aspectes de les energies renovables, amb Assumpta Farran (directora general d'Energia del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural) i Xavier Farriols (director general de Negoci Elèctric de Factor Energia).

D'acord amb les dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), a Catalunya durant el 2022 es va produir el 84,4% de l'energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables. En aquest sentit, per assolir els objectius de descarbonització de l'economia, la producció d'energia elèctrica de fonts lliures de carboni hauria de ser més elevada. En aquest context, l'ACCO va incloure al Programa d'actuacions de promoció de la competència 2023-2024 l'anàlisi dels mercats de generació d'electricitat a partir de fonts renovables a Catalunya, tant pel que fa a les instal·lacions solars fotovoltaiques i eòliques, com als mòduls d'autoconsum en edificis.

Energies renovables a gran escala (eòlica i solar)

En aquest estudi es destaca que la situació de les energies renovables a gran escala a Catalunya es troba allunyada de la que seria desitjable, ja que el grau de penetració d'aquestes és molt inferior a la d'altres territoris del nostre entorn. Es pot considerar que la darrera dècada ha estat una oportunitat perduda per transitar cap a un model de país més sostenible i just, perquè des de l'any 2016 la inversió en plantes de producció elèctrica renovable a gran escala ha estat pràcticament nul·la, si bé en els últims anys s'ha trencat aquesta tendència.

D'acord amb la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050, s'hauran d'haver instal·lat 12.000 MW d'energies renovables el 2030 (5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica) i 62.000 MW l'any 2050. En canvi, a l'any 2022 s'havien instal·lat 1.300 MW d'energia eòlica i 736 MW de solar (465 MW dels quals corresponien a instal·lacions d'autoconsum).

Els factors de política pública i regulació han sigut unes de les causes de la baixa inversió en aquests tipus d'infraestructura a Catalunya, ja que la normativa reguladora d'aquesta activitat no sempre ha aconseguit els efectes desitjats. De fet, els autors de l'estudi assenyalen com a possibles causes la manca de planificació, els problemes derivats de la regulació d'aquesta activitat i els complexos tràmits burocràtics.

Energia renovable a petita escala (solar)

En els darrers anys, Catalunya ha incrementat significativament la instal·lació d'energia fotovoltaica d'autoconsum, cosa que ha contribuït a l'equiparació amb els nivells del conjunt de l'Estat. Entre els factors que expliquen aquest augment, els investigadors assenyalen la pujada del preu de l'electricitat, la dràstica reducció en els costos de les plaques solars, la instauració de subsidis o els canvis en la regulació, que han implementat un marc molt més favorable a l'autoconsum.

Per als investigadors, el desenvolupament de les comunitats energètiques presenta una gran oportunitat per estendre els beneficis mediambientals, econòmics i socials derivats del desplegament de les renovables. Ara bé, consideren que per promoure que les comunitats energètiques s'estenguin al territori, resulta necessari dotar-les d'un marc regulador complet i estructurat que proporcioni seguretat jurídica.

Anàlisi de competència

L'estudi mostra que en el segment de generació del mercat ibèric s'observa una tendència a la baixa de la concentració, atès que la quota de mercat conjunta de les cinc principals empreses (Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Repsol) ha disminuït considerablement, de més del 60% al 50%, entre 2017 i 2022. També ha augmentat la quota de mercat de les energies renovables (eòlica, solar i mini-hidràulica) entre els productors tradicionals i, sobretot, entre els nous entrants.

Els preus s'han vist reduïts substancialment gràcies al creixement de les energies renovables en el mercat ibèric, que ha tingut un impacte positiu per a la competència en el mercat majorista, en afectar la seva estructura i reduir el poder de mercat de les grans elèctriques tradicionals.

Tot i això, el sistema de formació de preus de l'electricitat necessita una reforma per acomodar les noves característiques de les renovables. De no ser així, es pot arribar a una situació en què no s'asseguri una rendibilitat suficient als productors de renovables i en què els beneficis de produir amb una energia de cost zero no arribin als consumidors, cosa que dificultaria l'acceptació social i la transició energètica.

Pel que fa a la comercialització al sector residencial, els investigadors subratllen que des de la liberalització del sector de la comercialització l'any 2009, Iberdrola, Endesa, Naturgy, EDP i Repsol han dominat el mercat. En el cas de Catalunya, Endesa Energía i Energía XXI (la branca regulada d'Endesa) abasten una quota de mercat conjunta del 68% dels consumidors residencials.

Amb tot aquest context, entre altres mesures, seria molt recomanable que les administracions públiques poguessin crear un marc legal estable per promoure les inversions en les renovables de gran escala i que fomentessin la transparència en les tarifes i els serveis oferts, per crear un mercat més competitiu. Per promoure una major competència en el mercat minorista, també caldria incentivar l'entrada de noves empreses més petites i independents. Pel que fa a l'autoconsum, caldria facilitar la implementació i tramitació de les comunitats energètiques, així com garantir i facilitar el procés de connexió a la xarxa. Aquestes mesures serien de gran ajuda per tal d'aconseguir més ràpid aquest procés de descarbonització de l'economia de Catalunya.