La primavera climàtica ha estat plujosa al nord i seca al sud
La primavera de 2024 ha estat càlida en general, però sense una anomalia estacional marcada. Els successius episodis de calor i de fred han donat com a resultat un balanç de temperatura lleugerament superior a la mitjanaLa precipitació recollida ha estat contrastada: mentre que a la major part de la meitat nord ha resultat una primavera plujosa, al terç sud l'estació ha estat seca. En alguns sectors no s'ha arribat al 50% de la mitjana del període 1991-2020
La temperatura mitjana de la primavera ha estat superior a la mitjana del període de referència 1991-2020 a gairebé tot el territori, però a la major part ha estat una anomalia discreta, inferior a +1,0 °C. A les Terres de l'Ebre, el Priorat, sectors de l'Urgell, Conca de Barberà, Alt Camp, punts de la Catalunya Central, del Pirineu oriental i àrees del prelitoral i litoral s'ha assolit una anomalia superior a +1,0 °C. Per contra, a bona part del Pirineu i Prepirineu occidental, punts de Ponent, del Prepirineu oriental i de la costa, l'anomalia ha estat inferior a +0,5 °C, de manera que la primavera d'enguany es pot qualificar de normal.
Mapes de la primavera del 2024 de diferència de la temperatura mitjana i del percentatge de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Alternança de períodes càlids i freds
La successió d'episodis de temperatura de caire diferent, amb predomini de les calorades durant la primera meitat de l'estació i dels intervals relativament freds durant la segona, ha comportat un balanç final de temperatura lleugerament càlid, proper a la mitjana (Figura 2). A grans trets, els mesos de març i abril d'enguany es poden qualificar de càlids, i el maig, de normal, amb lleugeres anomalies negatives al nord de Catalunya i positives a l'extrem sud (Figura 3).
El març va començar amb una circulació zonal molt intensa del nord-oest, que va afavorir el pas de pertorbacions, però després, durant tota la part central del mes, van dominar les altes pressions, amb una temperatura anormalment alta per l'època de l'any. El pic de temperatura va tenir lloc els dies 21 i 22 de març. A partir del dia 25, una DANA i posteriorment una profunda depressió a Europa van portar descens tèrmic.
L'inici del mes d'abril va ser anticiclònic i una massa d'aire càlida va mantenir la temperatura molt alta, especialment del 12 al 14 d'abril, quan els valors diürns van ser més propis de la segona meitat de juny.La retirada de l'anticicló cap a l'Atlàntic i la seva disposició nord-sud va afavorir el pas de diversos fronts. La temperatura va ser especialment baixa al voltant del dia 23, globalment la més baixa de, com a mínim, els darrers 20 anys en les mateixes dates.
Durant el maig va predominar una circulació zonal (corrent de l'oest a les capes mitjanes de la troposfera) molt pertorbada amb contínues ondulacions, que van afavorir els pas de sistemes frontals molt marcats i acompanyats d'aire fred en altura (aproximadament a 5.500 metres). Aquests van afectar la part septentrional del país, de manera que es va observar un clar contrast entre la temperatura del nord i del sud.
Figura 1: Gràfic d'evolució de la temperatura a 850 hPa al radiosondatge de Barcelona durant la primavera 2024.
Figura 2: Mapes de temperatura mitjana de la primavera del 2024 i de diferència d'aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA), gestionada per l'SMC. No inclouen els valors de temperatura d'una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d'aquesta estació.
Figura 3: Mapes de l'anomalia de temperatura mitjana dels mesos de la primavera del 2024(març, abril i maig) respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Plujós al nord i sec a l'extrem sud
La primavera ha resultat plujosa a bona part del Pirineu, Prepirineu, quadrant nord-est i litoral i prelitoral Central. Al Pirineu occidental i a l'Alt Empordà, localment s'ha arribat a enregistrar el doble de la precipitació mitjana.
En general, el mes de març és el que va presentar un superàvit més marcat respecte de la mitjana climàtica, mentre que l'abril i el maig van tenir una distribució molt irregular de la precipitació.
En valors absoluts, les quantitats acumulades estacionals més abundants han superat els 600 mm a cims del Pirineu occidental. La major part del quadrant nord-est ha recollit valors per sobre dels 200 mm i supera la mitjana climàtica de la primavera.
A l'altre extrem, les quantitats més escasses han estat entre els 50 mm i els 75 mm a les comarques de la Ribera d'Ebre, Terra Alta, Baix Ebre i Montsià, així com puntualment al Segrià. Aquesta precipitació representa menys d'un 70% o fins i tot menys del 50% respecte de la mitjana.
Episodis de precipitació de la primavera
Els dies 2 i 3 de març es va produir un episodi de precipitació amb acumulacions superiors a 40 mm al vessant sud del Pirineu i al golf de Roses. Hi va haver neu per sobre dels 600 m al Pirineu i Prepirineu, al Montseny, la serra de Prades i del Port.
Episodi de precipitació extensa el 8 i 9 de març, amb més de 50 mm a les àrees de muntanya del nord del país, així com en alguns sectors de la Catalunya Central i l'extrem nord-est.
Del dia 25 al 31 de març, episodi de pluja i neu a cotes altes i temporal marítim de garbí dur a tota la costa catalana.
Episodi de precipitació el 21 i 22 d'abril, en relació amb una baixa retrògrada que va creuar el Principat i que va deixar quantitats per sobre dels 30 mm a punts del litoral i prelitoral Central.
Del dia 26 al 30 d'abril, episodi de precipitació general. Va ser en forma de neu abundant a l'alta muntanya, amb més de mig metre de neu nova. D'altra banda, la precipitació va superar els 100 mm a gran part de la serralada, amb màxims de més de 150 mm a cotes altes.
Episodi de precipitació els dies 1 i 2 de maig, causat pel pas d'un front amb aire molt fred al seu centre. Va provocar precipitació al terç nord i extrem sud del país, i va afectar especialment el Baix Empordà i la Garrotxa, on puntualment es van superar els 50 mm.
Els dies 7 i 8 de maig, neu al Pirineu. Es van acumular entre 2 i 20 cm de neu nova, especialment al Pirineu occidental.
Episodis de tempestes del dia 14 al 16, del 20 al 21 i del 30 al 31 de maig, amb una intensitat de precipitació elevada i localment acompanyades de pedra. El primer va deixar quantitats per sobre dels 30 mm, localment superiors a 40 mm, al quadrant nord-est, prelitoral Central i va arribar a tocar la línia de la costa de Barcelona i Tarragona. Cal assenyalar la formació d'un tornado el dia 16 de maig entre les localitats de Cabanes i Masarac (Alt Empordà), d'intensitat estimada IF1,5 en l'escala internacional de Fujita (180 km/h ± 20%), segons el treball de camp que el Servei Meteorològic de Catalunya va dur a terme l'endemà de l'episodi.El segon episodi va quedar concentrat al quadrant nord-est del país i molt especialment a l'Alt Empordà, on es van superar els 40 mm. Finalment, el tercer episodi va descarregar amb força al Prepirineu oriental, especialment al Berguedà, el Lluçanès, Osona i el Ripollès, amb valors localment superiors a 50 mm.
Figura 4: Mapes de precipitació acumulada durant la primavera del 2024i de percentatge d'aquesta respecte de la mitjana climàtica 1991-2020.
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d'Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d'una estació concreta si no es disposa de les dades d'un episodi significatiu d'aquesta estació.
Figura 5: Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1991-2020 dels mesos de la primavera del 2024 (març, abril i maig)
Irradiació solar al voltant a la mitjana
La irradiació solar global ha estat, a grans trets, poc per sobre o per sota de la mitjana (Figura 6). A punts del Pirineu, Prepirineu occidental i costa de Girona els valors han estat més baixos, mentre que a sectors de la Noguera i l'extrem sud ha estat superior. El desglossament mensual mostra un mes de març amb valors més baixos en general, mentre que a l'abril van predominar els valors per sobre de la mitjana, exceptuant el litoral Nord i Central. Finalment, el maig va presentar una distribució de valors més baixos al nord.
Figura 6: Mapa d'anomalia d'irradiació solar global de la primavera del 2024 respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Mapes d'anomalia d'irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA. Les mitjanes contra les quals es comparen les dades s'han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2014-2023).
Figura 7: Mapes d'anomalia d'irradiació solar global dels mesos de la primavera 2024 (març, abril i maig) respecte de la mitjana dels últims 10 anys
Aquesta informació s'ampliarà a través de la publicació del butlletí estacional definitiu a partir del mes de juliol. Totes aquestes informacions es publicaran a www.meteo.cat.
