Un nou carnet de pelador de suro contribuirà a professionalitzar un sector que mou 215 milions d'euros anuals
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està elaborant un Pla del sector surer amb horitzó 2050 que implica incrementar la producció de suro català i assegurar la conservació de la biodiversitat
El projecte SUROCAT vol professionalitzar l'ofici de pelador de suro, millorar la capacitació i formació dels treballadors actuals i garantir que hi hagi relleu generacional
El curs de lleva de suro de les alzines sureres (Quercus suber) que s'està fent aquests dies a Cassà de la Selva (Gironès) permetrà preparar la primera fornada d'alumnat per superar l'examen i obtenir les primeres certificacions oficials de pelador. Aquesta nova certificació, la primera que s'obtindrà en l'àmbit europeu, forma part del projecte SUROCAT, promogut des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i busca assimilar-se al carnet europeu de motoserrista per posar en valor l'ofici, professionalitzar-lo, assegurar el relleu generacional i augmentar-ne la productivitat per mitjà de la inclusió de factors, com ara la gestió del bosc o la mecanització de la lleva.
Avui la directora general de Boscos i Gestió del Medi, Anna Sanitjas i Olea, i el president de la Fundació Institut Català del Suro, Joan Puig, han fet seguiment i conversat amb l'alumnat en pràctiques que per primera vegada fa aquest curs de lleva de suro i que els permetrà obtenir un carnet oficial. Han aprofitat per explicar la situació del sector surer català i els objectius plantejats de manera conjunta.
Maximitzar el consum de suro català
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha iniciat l'elaboració del Pla estratègic del suro amb horitzó 2050. El Pla que es fa de manera consensuada pretén dinamitzar socioeconòmicament el sector surer català, per tal de millorar-ne la competitivitat i assegurar la seva viabilitat forestal i industrial a llarg termini. Les fites són assolir un 75% de superfície gestionada de la sureda catalana per l'any 2030 i fer que també el 75% de compra del global de suro català es faci a empreses catalanes. Ara mateix, la demanda de suro per part de la indústria catalana s'estima en unes 9.500 tones/any, per tant pràcticament la totalitat de l'oferta de suro catalana podria ser absorbida per la indústria surera local. En relació amb la gestió actual, aproximadament menys de la meitat de la superfície de sureda no es troba gestionada i, per tant, té baixos nivells d'explotació.
Adquirir competències per fer més eficient i sostenible l'activitat
La superfície total en presència de suro a Catalunya es troba al voltant de 124.000 hectàrees. A la baixa productivitat de les suredes se li sumen danys durant la pela per manca de professionalització i els elevats costos d'explotació minven la productivitat econòmica de l'activitat forestal. Els treballs de pela, si no es fan bé, poden originar pèrdues per als pròxims 50 anys i, per això, és bàsica la mà d'obra i contractació de persones qualificades.
En aquesta edició pilot del curs de lleva, hi participen deu alumnes, alguns de novells i d'altres amb experiència prèvia dins del sector. Els professors i examinadors del curs són professionals en actiu de l'àmbit surer. L'objectiu és comprovar l'eficàcia del manual de pela del suro, dels estàndards de la certificació o dels fulls d'examinació que s'han elaborat i validat segons el criteri de la taula d'experts del projecte. La finalitat d'aquesta documentació és que la persona candidata aprengui i demostri que ha adquirit les competències suficients per mantenir les eines i la maquinària, preparar l'arbre per a la lleva i extreure'n una quantitat adequada de suro de manera eficient i segura.
Els resultats d'aquest curs es presentaran dijous en una jornada tècnica que tindrà lloc a l'Escola Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners, on també s'exposaran els resultats d'un altre projecte demostratiu liderat per la Fundació Institut Català del Suro en el marc de la mateixa convocatòria: "Difusió de les noves tècniques de gestió de la sureda per a la millora de la seva productivitat i resiliència". Es tracta de la continuació d'un projecte iniciat el 2014 i coordinat pel Consorci Forestal de Catalunya, en què es va aplicar diferents tractaments silvícoles en rodals demostratius per millorar-ne la vitalitat, prevenir incendis i restaurar suredes degradades. Els resultats d'aquesta nova avaluació han permès analitzar els serveis ecosistèmics que ofereixen i la seva influència en la producció de suro.
Aquest curs s'emmarca en projecte SUROCAT finançat pel Departament d'Acció Climàtica, està liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i compta amb la participació de l'Escola Agrària i Forestal de Santa Coloma de Farners, el Consorci Forestal de Catalunya (CFC), el Consorci de les Gavarres i de la Fundació Institut Català del Suro.
El valor ecosistèmic de la indústria surera catalana triplica el socioeconòmic
Aquest és un ofici indispensable per al bon funcionament de la indústria suro-tapera, atès que l'ús de taps i de productes de suro contribueix positivament al nostre entorn oferint beneficis com la preservació de la biodiversitat de la sureda, la fixació de diòxid de carboni a l'atmosfera, la reducció del risc d'incendis o el foment de la bioeconomia. De fet, s'estima que el valor ecosistèmic de la indústria surera catalana, de fins a 660.000.000 d'euros, triplica el seu valor socioeconòmic, d'uns 215.000.000 d'euros.
