La Generalitat atén 670 situacions de LGBTI-fòbia el 2023 a Catalunya

El 2023 es van atendre des de la Generalitat de Catalunya 670 situacions de LGBTI-fòbia, segons recull la Radiografia de l'LGBTI-fòbia a Catalunya (2023) que han donat a conèixer avui la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, i el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa Cantons. De les 670 situacions, 351 són incidències gestionades pel Departament d'Igualtat i Feminismes, és a dir, situacions que poden ser discriminatòries però que no són denunciables, o bé la persona afectada no vol denunciar, sinó que vol evitar que la situació que ha viscut es torni a repetir. Des del Departament se les acompanya i assessora de manera personalitzada, i se'ls ofereix assessorament jurídic i psicològic gratuït.

A més, dins del total de situacions es comptabilitzen 37 denúncies administratives rebudes per l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació (OITND) vinculada a Igualtat i Feminismes, així com 282 fets motivats per l'LGBTI-fòbia recollits per la Policia de la Generalitat- Mossos d'Esquadra (ME).

L'any 2022 van ser 456 les situacions ateses, corresponents a 175 incidències gestionades per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, 27 denúncies administratives via l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, i 258 fets recollits per Mossos d'Esquadra. "L'increment en les xifres no ens ha de fer por, perquè més incidències i més denúncies vol dir més persones ateses i més situacions que surten a la llum", ha compartit Verge. "Vol dir que estem aixecant catifes, vol dir que estem trencant estigmes, i això és essencial per reparar les persones que pateixen aquestes violències i per avançar en l'erradicació de l'LGBTI-fòbia".

L'increment més significatiu és el de les incidències gestionades directament per la Direcció General de Polítiques Públiques LGBTI+, que s'han duplicat respecte al 2022 i han augmentat el 823% pel que fa al 2016. El creixement s'explica pel reforç dels serveis LGBTI+ a tot Catalunya i pel major coneixement per part de la ciutadania dels mecanismes per reportar fets discriminatoris. Alguns exemples d'incidència són una persona trans* a qui es nega poder fer servir el seu nom sentit (en un espai laboral, en un centre educatiu, etc.); donar per suposat que una persona és heterosexual, per exemple, en l'àmbit sanitari; o dificultar l'accés a un espai a una parella LGBTI+ per aquest motiu.

"És comprensible que quan veiem que les xifres augmenten ens sorprengui i es generi certa alarma, però precisament perquè tenim més serveis especialitzats i més a prop de les persones, i tenim més mecanismes per denunciar qualsevol vulneració de drets que patim, afloren més situacions de discriminació i violència que abans quedaven invisibilitzades i, per tant, impunes", ha explicat la consellera Verge.

La majoria de les incidències han succeït a la demarcació de Barcelona, tot i que cal destacar que han augmentat a la resta de territoris. L'increment és fruit del desplegament i el reforç dels 115 punts de la Xarxa SAI per tot Catalunya, que han apropat a la ciutadania un espai de referència on denunciar de manera acompanyada fets discriminatoris.

Verge ha destacat que "és evident que durant els darrers anys hem fet passes endavant per construir una societat més justa i lliure de discriminacions, però també és cert que la LGBTI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat catalana i atempta contra els drets de les persones LGBTI, especialment els de les persones trans*". En aquest context, la consellera d'Igualtat i Feminismes ha deixat clar que "cal fer-hi front i posar-hi xifres i noms per erradicar-la, perquè el dret a ser qui som és el dret més fonamental de tots, i tenim dret a ser-ho obertament, sense por a patir cap tipus de discriminació o violència".

Més de la meitat de les persones afectades per les incidències són trans*

Del total de persones afectades per incidències el 2023, el 56% són persones trans*, amb prevalença de les dones trans*. D'aquest 56%, que correspon a 196 situacions ateses, 56 són dones trans*, 30 homes trans* i 110 es refereixen a persones trans* en general. Les segueixen les persones gais amb el 20,2% de les incidències, el col·lectiu LGBTI+ de manera global (10,5%), i les dones lesbianes (6,6%). La majoria de les persones afectades són majors d'edat (66,1%), i el 26,7% tenen menys de 18 anys. També hi ha 25 situacions en què no és possible assignar una edat, que representen el 7,1% del total, ja sigui perquè són persones jurídiques com perquè la situació afecta a tot el col·lectiu LGBTI+.

El 90% de les 351 incidències ateses el 2023 ja s'han resolt. A més, 135 (el 63%), s'han respost amb una atenció i assessorament personalitzat, és a dir, s'ha ofert des de la DGPPLGBTI+ un suport individual a les demandes rebudes. En 90 situacions s'ha ofert atenció psicològica gratuïta i en 17 s'ha facilitat assessorament jurídic gratuït, un servei especialitzat per a víctimes de delictes d'LGBTI-fòbia que es va presentar just fa un any. 81 incidències s'han gestionat conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, sobretot amb els d'Educació i de Salut, i en 24 casos s'han gestionat a través d'un dels 115 SAI LGBTI+ de la xarxa d'atenció.

Els àmbits on s'han produït més incidències són el social (28%), el sanitari (20%), l'educatiu (14,5%) i el registre civil (5%). Altres incidències han tingut lloc en l'àmbit laboral, l'oci o l'espai públic.

Més de la meitat de les incidències (55%) arriben a través de la Xarxa SAI LGBTI+, dada que confirma els punts SAI com a referents de la ciutadania a l'hora de denunciar fets discriminatoris. A banda, el 28,2% de les incidències han arribat via altres administracions, com ajuntaments i consells comarcals. En menor mesura, també les persones afectades i altres persones de l'entorn han obert incidències, així com les entitats LGBTI+.

"Atenem més persones que mai des de la Xarxa SAI, però la Xarxa també s'encarrega de desplegar les polítiques públiques LGBTI+ a tot Catalunya, amb formacions i assessorament a tots els ens locals del país", ha compartit el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa. "Per això els ajuntaments i els consells comarcals ens fan arribar moltes més situacions vinculades a l'LGBTI-fòbia, perquè la reconeixen i saben com actuar", ha continuat Florensa, que ha afirmat que "acabar amb la discriminació del col·lectiu LGBTI+ només és possible si tota la societat s'implica".

LGBTI-fòbia, el tercer motiu que acumula més denúncies a l'OITND

L'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació ha gestionat 37 denúncies per LGBTI-fòbia el 2023, amb un increment del 61% en relació amb el 2022, en què n'hi va haver 23. Des de la seva creació el març de 2022, l'Oficina ha registrat 76 denúncies per LGBTI-fòbia, que és el tercer motiu que acumula més denúncies (el 15% del total) per darrera del racisme i la xenofòbia i les discriminacions per motiu de sexe i gènere.

La gran majoria dels fets discriminatoris denunciats s'han produït a Barcelona (27). La resta de demarcacions en tenen menys: Tarragona 4, Girona 3, Terres de l'Ebre 1 i Lleida cap. En relació amb el motiu de la denúncia, el 73% de les denúncies gestionades per l'OITND el 2023 són per l'orientació sexual de la persona (27), seguides de la identitat o expressió de gènere (9). La meitat de les denúncies les han presentat persones físiques (19), seguides per les denúncies derivades de Mossos (9), i les que han arribat via entitats (6). La resta han arribat pels jutjats (2) i des d'altres departaments de la Generalitat (2).

282 denúncies per LGBTI-fòbia a Mossos el 2023

Els Mossos han registrat 282 denúncies per LGBTI-fòbia el 2023. En relació amb l'any anterior, hi ha hagut un augment del 9,3%, que s'eleva fins el 31% si es compara amb el 2021.

Del total de fets denunciats, 155 van ser per homofòbia, 72 per transfòbia, 38 per lesbofòbia i 17 s'han considerat com a LGBTI-fòbics. La majoria de les denúncies es van registrar a la demarcació de Barcelona (225), seguida per la de Tarragona (25), Girona (18) i a major distància Lleida (8) i Terres de l'Ebre (5).

Les consultes sobre els drets LGBTI+ creixen un 152%

El Departament d'Igualtat i Feminismes ha rebut 489 consultes el 2023, un 152% més que l'any anterior. Aquestes consultes les han plantejades tant persones com institucions que s'adrecen a la DGPPLGBTI+ per obtenir informació sobre temes diversos. Per exemple, en matèria sanitària s'han dut a terme consultes sobre el canvi al nom sentit en les targetes sanitàries, o en l'àmbit jurídic s'ha demanat informació sobre la Llei 11/2014 i el seu abast.

Ja s'han resolt el 97% de les 489 consultes. El 81% han rebut atenció i assessorament personalitzat, el 14,3% el suport de la Xarxa SAI LGBTI+, i el 2,4% acompanyament al departament de la Generalitat competent, com ara al d'Educació o el de Salut. Més de la meitat de les consultes s'han donat entre els àmbits sanitari (95), el Registre Civil (93) i l'educatiu (59). També s'han donat consultes en menor nombre en àmbits com el laboral, l'esport, l'oci, l'espai públic o els àmbits institucional i penal.

292 consultes les han realitzat persones trans*, seguides de 140 del col·lectiu LGBTI. 14 les han presentat persones gais i 7 dones lesbianes. Més del 50% de les persones que realitzen consultes són majors d'edat, i el 16,6% tenen menys de 18 anys. A la resta de consultes no se'ls pots assignar una edat, atès que són persones jurídiques o el col·lectiu LGBTI en el seu conjunt.

La majoria de consultes s'han produït a Barcelona (el 76% dels casos), seguida de Lleida (8,2%), Girona (7,5%), Tarragona (5,5%) i Terres de l'Ebre (1,8%). Gran part han arribat a través de la Xarxa SAI LGBTI+ (40%), mostra que els SAI són punts de referència per la ciutadania que s'hi acosta, cada vegada més, per rebre atenció i informació. Altres administracions, com ajuntaments o consells comarcals, han fet arribar el 31% de les consultes.