La Generalitat publica la llista de principals beneficiaris dels Next Generation a Catalunya

El Departament d'Economia i Hisenda ha fet un pas més per a la transparència de la gestió dels fons Next Generation i ha posat en marxa un visor interactiu amb informació de l'impacte real d'aquests fons a Catalunya, ja que permet consultar com s'han distribuït aquests recursos a Catalunya, en convocatòries, licitacions i concessions directes realitzades tant per la pròpia Generalitat com pel govern espanyol.

La nova eina, que s'actualitzarà periòdicament, mostra com un total de 5.389,5 milions d'euros dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) s'han distribuït entre 52.461 beneficiaris, fins al tancament de febrer del 2024. El visor permet veure qui són els perceptors d'aquests recursos, a excepció dels particulars. Com a part d'aquest exercici de transparència, la Generalitat publica en aquesta nota la llista dels principals perceptors de fons.

Concretament, 12.439 empreses han captat 2.748,4 milions (un 51% del total); 663 corporacions locals han rebut 1.087,5 milions (un 20%); 237 centres de recerca i/o formació han estat beneficiaris de 984,7 milions (un 18%); i 976 entitats sense ànim de lucre i del tercer sector han estat perceptors de 270,9 milions (un 5%). A més, 169,3 milions (un 3%) han anat a parar a 38.021 particulars i 123 milions (un 2%) s'han distribuït entre 125 altres entitats del sector públic.

Els principals resultats d'aquest visor, amb la llista dels principals receptors de fons Next Generation a Catalunya, es poden consultar en l'annex que acompanya aquesta nota de premsa.

El sector empresarial, receptor del 51% dels recursos compromesos fins ara

La visualització interactiva ofereix la possibilitat de personalitzar la consulta de les dades, d'acord amb els interessos i preferències de cada usuari, filtrant per tipologia d'instrument jurídic, àmbit territorial, nom, localització o categoria del beneficiari, entre d'altres. Així, veiem que, a 29 de febrer del 2024, les empreses han captat 2.748 milions, mitjançant convocatòries i licitacions, tant de l'Estat com de la Generalitat. Del total d'empreses beneficiàries, un 97% són pimes, que han rebut el 56% de l'import compromès.

Pel que fa a la destinació dels fons, destaquen els projectes relacionats amb el vehicle elèctric, com la creació d'una planta de producció d'elecfoil, component clau en les bateries dels cotxes elèctrics, de Lotte Energy Materials; la nova línia d'assemblatge de Seat a Martorell; el servei de subscripció de bateries i la xarxa d'estacions de recàrrega de l'empresa Scutum Logistic (coneguda per la seva marca, Silence), o la bateria de càrrega ultrarràpida per a mobilitat sostenible que fabricarà Bold Valuable Technology, entre altres.

Els fons també serviran per construir infraestructures per a processadors avançats i semiconductors, com els que farà Openchip & Software Technologies; per desenvolupar projectes d'hidrogen verd de la mà de Lhyfe Hidrogeno; o per finançar propostes vinculades al PERTE Agroalimentari, com l'enfortiment industrial i l'acceleració de la sostenibilitat i la competitivitat de la cadena de valor de la proteïna alternativa, que farà Bunge Ibèrica. O el reforç de la cadena agroalimentària mitjançant la innovació, la digitalització i millora de la sostenibilitat, que es durà a terme en el marc del programa FG2H-From Green to Healthy.

D'altra banda, Alier, La Farga YourCopperSolutions i Ametller Origen Obradors han rebut ajuts per al foment de l'economia circular.

Corporacions locals, centres de recerca i formació i tercer sector

Les corporacions locals han estat beneficiàries de 1.087,5 milions a través de convocatòries de subvencions i concessions directes. L'Ajuntament de Barcelona ha rebut més de 223 milions; seguit de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb més de 57 milions. L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat i la Diputació de Barcelona han absorbit més de 29 milions; seguits de l'Ajuntament de Lleida, amb més de 25 milions. Els ajuntaments de Terrassa, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet i Sabadell han captat imports al voltant dels 20 milions.

Els fons rebuts per les corporacions locals i per les entitats del sector públic revertiran a la societat en forma de licitacions per contractar serveis i executar projectes d'interès comunitari. Així doncs, aquesta inversió no només promourà la millora de les infraestructures locals i els serveis públics, sinó que també servirà per estimular l'activitat econòmica dels municipis.

Els centres de recerca i/o formació, incloses les universitats, han rebut un total de 985 milions d'euros, mitjançant convocatòries de subvencions i concessions directes. Destaca el Barcelona Supercomputing Center, amb més de 100 milions, i la Universitat de Barcelona, amb 77 milions; seguits de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 55 milions, i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb més de 40 milions. L'Institut de Recerca de la Vall d'Hebron o el de l'Energia de Catalunya han rebut 39 milions i 36 milions, respectivament.

El col·lectiu d'entitats sense ànim de lucre, que també inclou les entitats del tercer sector, ha estat perceptor de 268 milions. Destaquen la Fundació Jaume Bofill, amb més de 16 milions, i la Fundació Agropecuària de Guissona, amb més d'11 milions; seguides de la Fundació la Muntanyeta, amb 7 milions, i la Fundació Catalana de l'Esplai, amb més de 6 milions. L'Associació Dincat, el Clúster de Fotònica i Òptica (SECPHO), la Fundació Sociosanitària i Social Santa Tecla, i la Fundació Santa Teresa del Vendrell han rebut més de 5 milions cadascuna.

La Generalitat reclama al govern espanyol transparència i claredat amb les dades

El Govern fa un seguiment exhaustiu del desplegament dels Next Generation a Catalunya, i en especial dels que gestiona la pròpia Generalitat. Segons els seus registres, validats amb fonts externes com l'escola de negocis Esade o la consultora AFI, la Generalitat ha rebut 3.363 milions d'euros de Next Generation, dels quals ja n'ha mobilitzat el 86%. I, d'aquests, ja té compromesos el 56%.

La Generalitat qüestiona i rebat les dades d'execució dels Next Generation que ha publicat recentment el Ministeri d'Economia i demana públicament al ministeri que rectifiqui.

El responsable davant la Comissió Europea de fer el seguiment del desplegament dels Next Generation a l'Estat espanyol és el Ministeri d'Hisenda, a través del programa CoFFEE. Una plataforma que, a dia d'avui i després de tres anys de desplegament dels fons NGEU, encara no funciona al 100% i, per tant, encara no permet processar amb fiabilitat les dades vinculades a aquests fons.

Davant d'aquesta situació, el Ministeri d'Economia ha optat per crear la seva pròpia eina, anomenada ELISA, i publicar les seves estimacions amb dades que estan disperses en diferents plataformes. Aquest sistema, però, ha resultat del tot ineficient, ja que mostra resultats esbiaixats i que difereixen dels que ha comunicat el mateix govern espanyol. Per exemple, mentre el govern espanyol afirmava en el seu quart informe d'execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) que l'Administració General de l'Estat ha resolt convocatòries i licitacions valorades en més de 28.000 milions d'euros, ELISA les xifrava en només 19.864 milions.

Així, doncs, en comptes d'aportar transparència, la publicació d'ELISA només ha servit per generar confusió, perquè s'ha utilitzat una metodologia poc robusta que porta a errors pel que fa al desplegament de fons que està fent la Generalitat. Entre altres coses, només comptabilitzen les convocatòries publicades i no tenen en compte els altres dos instruments jurídics a través dels quals es canalitzen aquests fons cap els seus beneficiaris finals, com són les licitacions i les concessions directes.

Per aquest motiu, la consellera d'Economia, Natàlia Mas Guix, ha reclamat en dues cartes al ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, transparència i claredat i una rectificació immediata de les dades d'ELISA per tal que els ciutadans puguin avaluar correctament la feina que està fent cada administració en la gestió d'aquests recursos.