President Aragonès: "Les Barnahus contribueixen i contribuiran a la detecció d'abusos sexuals arreu del territori"
El cap de l'Executiu ha visitat aquest matí les instal·lacions de la nova Barnahus de Vilanova i la Geltrú, un servei que atendrà infants i adolescents víctimes de violència sexual de la vegueria del PenedèsEs tracta d'un dels 12 centres que el Govern ha previst activar per exportar arreu del país el model d'èxit que es va iniciar de forma pilot a Tarragona el 2020
El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia, ha visitat aquest matí les instal·lacions d'una nova Barnahus a Vilanova i la Geltrú, elservei que atendrà infants i adolescents de la vegueria del Penedès que hagin patit violència sexual i també les seves famílies.
"No és que en els llocs on ara hi hagi Barnahus es produeixin més abusos sexuals, sinó que les Barnahus contribueixen a la detecció i, posteriorment, a l'acompanyament, tant des del punt de vista de la protecció judicial com de la reparació de la pròpia víctima", ha assenyalat. En aquest sentit, el cap de l'Executiu ha destacat que el centre de Tarragona, el primer que va posar-se en marxa, "va multiplicar per tres la detecció d'abusos sexuals", i que, "probablement, aquest serà el mateix patró que trobarem arreu del territori".
Aragonès també ha destacat que aquests serveisestan concebuts per "situar la víctima al centre" i, a través d'un "espai amable", afavorir que aquesta "es pugui recuperar i tenir una vida plena".
El centre de Vilanova i la Geltrú és el setè d'aquestes característiques que el Govern ha posat en marxa enguany, després que l'any 2020 n'iniciés el pilotatge a Tarragona i ja s'hagin activat les Barnahus de Terrassa, Granollers, la Seu d'Urgell, Lleida i Girona. El president ha assegurat que, "dels 13 centres previstos arreu de territori, 12 ja estan en marxa", i que tots ells estaran en funcionament abans de l'estiu, tal i com estava planejat inicialment.
La Barnahus de Vilanova i la Geltrú
El president ha visitat la nova Barnahus de Vilanova i la Geltrú en el marc de la jornada de portes obertes organitzada per l'Associació Benestar i Desenvolupament, entitat gestora del servei. Ho ha fet acompanyat de conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, i del conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena i Garcia, entre d'altres autoritats.
La Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes, és un model d'atenció integral a les víctimes on tots els departaments que intervenen en un cas es coordinen i treballen sota el mateix sostre, en unes dependències, lluny de comissaries i hospitals, que permeten crear un entorn amigable per als nens. Disposa, a més, d'un circuit tancat de televisió per gravar el testimoni de l'infant o l'adolescent que permet crear una prova preconstituïda. Així, s'evita que la víctima hagi de declarar una mitjana de quatre vegades en diversos llocs i davant diferents persones.
En el decurs de la visita, el president ha fet un recorregut per les instal·lacions i n'ha conegut l'equip psicosocial que hi treballa a temps complet, format per una coordinadora, dues treballadores socials, dues psicòlogues i una administrativa. També ha pogut conèixer alguns dels professionals que es desplacen o es connecten telemàticament a la Barnahus, com són personal de l'equip tècnic penal, metge forense, professionals d'atenció a la víctima del Departament de Justícia; així com pediatres, psicòloga i psiquiatra del Departament de Salut, entre d'altres. A més, el Departament de Drets Socials ha contractat per aquest recurs dues tècniques que seran la porta d'entrada dels casos i en faran el seguiment, la derivació i l'avaluació inicial.
Seguint amb el model de Tarragona, la nova Barnahus compta amb dues sales d'espera separades equipades amb mobles, joguines, revistes, llibres, etc., adients a l'edat i a les necessitats dels infants i adolescents. També té un espai de treball per als professionals; cinc sales per a entrevistes i per atendre les famílies, infants i adolescents; una sala d'exploració forense per a la prova preconstituïda; una sala d'observació per visualitzar les entrevistes d'exploració; una sala d'exploració mèdica amb bany; un espai per a Mossos d'Esquadra, i una petita cuina, entre d'altres.
Què és la Barnahus?
Barnahus, la casa dels xiquets i les xiquetes és un projecte del Govern de la Generalitat que implica diverses conselleries. El principal impulsor n'és el Departament de Drets Socials, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.
El centre té l'aspecte d'una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Els objectius principals són dos. D'una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —habitualment format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s'encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d'acompanyar a les seves famílies en aquest procés. De l'altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir les millors condicions per si l'equip d'assessorament tècnic penal rep l'encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial. Per últim, l'equip professional col·labora també amb accions de prevenció i detecció d'aquesta xacra.
Desplegament territorial
Drets Socials va iniciar la prova pilot amb la Barnahus de Tarragona l'any 2020. Fins el 31 de desembre de 2023, aquest recurs ha atès 803 infants i adolescents víctimes de violència sexual i ha aconseguit multiplicar per 4 la detecció de casos respecte d'altres territoris. El bon funcionament de l'experiència tarragonina ha empès el Govern a estendre'n el model amb la projecció d'unitats arreu del país i amb l'aprovació de l'Estratègia Barnahus per a l'abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l'adolescència a Catalunya. Així, a banda dels serveis que ja s'han posat en marxa, està previst que en les properes setmanes entrin en funcionament Barnahus a Tortosa, el Prat de Llobregat, Barcelona, Badalona, Mataró i Manresa.
Per a la gestió i coordinació d'aquests recursos s'han constituït comissions territorials amb representació de Drets Socials, Justícia, Mossos d'Esquadra, Salut, Educació i Igualtat i Feminismes. Les comissions són l'eina principal de consulta, informació i debat, i poden proposar activitats i analitzar les necessitats socials de cada territori. Tenen la funció d'actualitzar i establir els protocols de comunicació i intervenció entre els departaments de la Generalitat, així com elaborar i perfeccionar els circuits necessaris per garantir una atenció especialitzada d'acompanyament a les víctimes en el procés de cura, recuperació i reparació.
