Detectats 1.023 casos de càncer per any durant el període 2015-2017 a les Terres de l'Ebre

El Registre de Càncer reflecteix que a la regió sanitària hi ha un augment de la taxa de supervivènciaLes estimacions apunten que 432 persones moriran per la malaltia durant el 2024, amb especial prevalença entre els homes i els majors de 65 anysS'estima que enguany es diagnosticaran uns 1.106 nous càncers

Durant el trienni 2015-2017, la Regió Sanitària Terres de l'Ebre va registrar 1.023 càncers anuals (sense incloure els càncers de pell no melanomes), 595 en homes i 428 en dones. D'aquests, només un 0,5% dels tumors són diagnosticats en edat pediàtrica (0-14 anys), un 3,8% entre els 15 i els 39 anys i un 65,5% en persones de 65 o més anys d'edat. La taxa bruta d'incidència va ser de 657 càncers per 100.000 homes-any i de 482 per 100.000 dones-any. Dos de cada 5 homes i una de cada 3 dones desenvolupen un càncer entre que neixen i els 74 anys.

En el conjunt de la població de les Terres de l'Ebre, el càncer colorectal és el més freqüent (172 casos anuals), seguit dels càncers de mama (126), de pulmó (113), de bufeta urinària (84) i de pròstata (83). Aquests cinc càncers representen el 56,5% de tota la incidència de càncer de la Regió Sanitària Terres de l'Ebre. En els homes, els quatre tipus més freqüents són el càncer colorectal (101), i els de pulmó (89), pròstata (83) i bufeta urinària (70). En les dones, ho són el càncer de mama (124), el colorectal (71), el de pulmó (24), el de coll d'úter (20) i el de l'encèfal (20).

Tant en els homes com en les dones, les taxes d'incidència de càncer entre els anys 2008-2017 es van mantenir estables.

Mortalitat i projeccions

Durant el trienni 2015-2017, a la Regió Sanitària Terres de l'Ebre van morir per càncer una mitjana anual de 457 persones. Una mortalitat que és més freqüent entre els homes (60% de les morts) que entre les dones (40%), i que està fortament relacionada amb l'edat: un 78% de les defuncions per càncer a les Terres de l'Ebre són de persones de més de 65 anys. El risc de morir per càncer al llarg de la vida fou entre 2015 i 2017 d'un de cada 4 homes i una de cada 6 dones. En els homes, els càncers que provoquen més defuncions són els de pulmó, còlon i recte, pròstata, bufeta urinària i pàncrees. En les dones, els tipus que provoquen més defuncions són el colorectal, i els de mama, pulmó i pàncrees.

S'estima que al llarg de l'any 2024 moriran per càncer unes 432 persones (270 homes i 162 dones) a la Regió Sanitària Terres de l'Ebre.

Major supervivència

En tota la demarcació, és a dir, al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, la supervivència relativa a cinc anys del conjunt de pacients, sense incloure els càncers de pell no melanoma, va ser del 59,3% (53,8% en homes i 67,3% en dones). Els tipus amb supervivències majors són els de testicle, tiroides, mama, pròstata, limfoma hodgkinià, melanoma de pell, cos uterí, i bufeta urinària.

La supervivència relativa a cinc anys ha variat al llarg dels últims quinquennis passant de 54,7% en les persones diagnosticades durant el 2000-2004 a 59,3% a les diagnosticades el trienni 2015-2017. La supervivència fou sempre superior en les dones. A finals d'any, a la demarcació hi haurà 38.523 persones vives que en algun moment de la seva vida hauran patit la malaltia.

En els càncers més freqüents entre els homes, els tipus en els quals s'ha observat un increment més intens de supervivència són el mieloma, els càncers d'encèfal i sistema nerviós central, fetge, recte, ronyó, estómac, pròstata i còlon. Entre les dones són el mieloma, els càncers de recte, encèfal i sistema nerviós central, ovari, tiroides, còlon, limfoma no hodgkinià, mama i el melanoma de pell.

Origen de les dades

El Registre de Càncer de Tarragona gestiona de forma exhaustiva i continuada els nous casos diagnosticats entre els habitants residents a la demarcació, independentment del lloc on s'hagin diagnosticat. Els seus principals resultats són la incidència, la mortalitat, la supervivència i la prevalença del càncer, la seva distribució segons múltiples variables, així com la seva evolució en el temps i l'estimació futura dels indicadors.

Aquesta informació contribueix a la planificació de serveis sanitaris, l'avaluació de les intervencions assistencials i preventives i a la col·laboració en estudis. També crea estadístiques útils per a la planificació de serveis sanitaris i l'avaluació de les intervencions preventives i assistencials. Seguint les normes internacionals de funcionament de registres de base poblacional, garanteix la fiabilitat de les dades i la comparabilitat amb els resultats dels diferents registres de càncer mundials.