Els resultats d'un estudi sobre la vulnerabilitat de ports i passejos al canvi climàtic permetran encarar amb garanties el futur d'aquestes infraestructures

1. El Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha presentat un treball sobre l'adaptació al canvi climàtic de 45 ports i 31 passejos marítims representatius del litoral català
2. Els passejos marítims amb més risc de soscavament o d'ultrapassament es troben al Maresme i en alguns trams del Garraf, el Tarragonès i el Baix Ebre, mentre que els ports de la meitat nord del litoral estan més exposats a la pèrdua d'operativitat i a la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar

La secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas i López, ha participat aquest dijous al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en la presentació d'un estudi realitzat pel Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) en col·laboració amb el Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC, el Servei Meteorològic de Catalunya, Ports de la Generalitat i l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, sobre l'adaptació al canvi climàtic dels 45 ports adscrits a la Generalitat de Catalunya i de 31 passejos marítims representatius del litoral català, des de Llançà fins a Alcanar. A la presentació de l'estudi també han participat el secretari de Territori, Urbanisme i Agenda Urbana, i president del CIIRC, Francesc Sutrias Grau, i el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Marc Sanglas i Alcantarilla.

Ports amb risc d'inundació

Dels treballs sobre els 45 ports -tots els ports marítims catalans, excepte els de Barcelona i Tarragona, que pertanyen als Ports Autònoms de l'Estat-, es desprèn que el risc més gran que tenen és la pèrdua d'operativitat i, eventualment, la inundació dels molls i embarcadors per la pujada del nivell del mar. En el cas dels pantalans, l'impacte és una mica menor, atès que en alguns ports existeixen pantalans flotants que es poden adaptar amb relativa facilitat a aquesta pujada de nivell. Els ports de la meitat nord del litoral català estan més exposats que els de la meitat sud ja que, en general, l'onatge és més energètic en aquesta zona.

Els ports analitzats estan, en general, força ben preparats per afrontar la inoperativitat deguda el canvi climàtic en l'horitzó 2050: el 75% dels ports tenen risc zero, molt baix o baix. Per contra, l'any 2100, el 91% presentaran un risc alt o molt alt d'inoperativitat als seus molls, associada a un francbord escàs. Un altre risc detectat és l'agitació. Entre un 16% i un 25% es troben davant un risc alt o molt alt d'agitació excessiva, depenent de l'escenari considerat. Això és especialment rellevant a la zona portuària nord, on es presenten riscos elevats d'ultrapassament significatiu dels dics de recer per l'onatge. En el conjunt de ports del litoral català el risc és d'entre un 23% i un 34%. Pel que fa a l'estabilitat d'aquests dics, entre el 41% i el 54% dels ports tenen un risc alt o molt alt d'inestabilitat en algun dic, depenent de l'escenari i l'horitzó.

Solucions a l'abast

L'estudi detalla les mesures d'adaptació que caldrien, en funció dels nivells de risc detectats, per a cada port i instal·lació portuària i per a cada escenari i horitzó. Per a cada cas i cada port, caldria un projecte específic d'enginyeria que, a més, abordés el preceptiu estudi d'impacte ambiental. Els mitjans tècnics necessaris per dur a terme les mesures d'adaptació ja existeixen, ja que totes entren dins la pràctica comuna de l'enginyeria de costes o l'enginyeria portuària. No calen mesures excepcionals, ja que els riscos detectats ja es presenten actualment en moltes instal·lacions portuàries d'arreu del món.

Tant la diagnosi dels ports com les mesures han estat integrades en l'instrument de planificació sectorial corresponent, el Pla de Ports de Catalunya. El Departament de Territori treballa per a fer aquest procés d'adaptació als Ports de la Generalitat i, per això, dels 30 MEUR previstos al Pla d'inversions de Ports per al període 2024-2027, un 54% es destinarà a la lluita contra l'emergència climàtica mitjançant l'adaptació de les infraestructures i la protecció dels ports, així com a mesures de mitigació de la petjada ecològica.

Reforços i canvis en passejos

L'estudi classifica els 31 passejos avaluats en 3 grups, segons els seus factors de risc, principalment de soscavament o d'ultrapassament. Un primer grup de 10 passeigs marítims presenten riscos mitjans a llarg termini; un segon grup, també de 10 passeigs marítims, presenten riscos alts a llarg termini El tercer grup, de més risc, està constituït per un total d'11 passeigs marítims que presenten riscos alts a mitjà termini i molt alts a llarg termini. Per ordre de prioritat d'actuació hi figuren Vilassar de Mar, Premià de Mar, El Masnou, Montgat, Sitges (Platja de la Bassa Rodona), Pineda de Mar (Platja de la Riera), L'Escala (Passeig Dr. Jesús M. Isern, La Punta), Llançà (Platja del Port), L'Ampolla (Platja de l'Arenal), Salou (Passeig de Jaume I, Platja de Llevant) i Sitges (Platja de la Riera Xica). Les actuacions recomanades són múltiples i diverses, d'emergència a curt termini, i estructurals a mitjà i llarg termini, amb reforç d'estructures, creació de noves, o canvis de paviment i drenatges, entre d'altres.

Fiscalitat verda

Els treballs presentats aquest dijous els ha finançat íntegrament el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb 408.600 euros provinents del Fons Climàtic, un fons que es nodreix en bona part de l'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles de tracció mecànica, un tribut emmarcat en l'agenda 2030 aprovada pel Govern i en línia amb les recomanacions de l'FMI, l'OCDE o la Comissió Europea d'apostar per la fiscalitat verda com una eina imprescindible davant la crisi ambiental i d'emergència climàtica. El Fons Climàtic es destina al desplegament de polítiques de mitigació -reducció de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH)- i d'adaptació al canvi climàtic -reducció de la vulnerabilitat-.

Fa poc més d'un any que el Govern va aprovar l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic, horitzó 2030 (ESCACC30). L'ESCACC30 és el marc estratègic de referència establert a la Llei 16/2017, de l'1 d'agost, del canvi climàtic, que recull l'avaluació dels impactes del canvi climàtic d'acord amb l'estat de coneixement, la identificació dels sistemes naturals, dels territoris i dels sectors socioeconòmics més vulnerables, i les mesures d'adaptació necessàries per tal de reduir la vulnerabilitat a aquests impactes. Un dels territoris avaluats a l'ESCACC30 és, precisament, el litoral català. El nou estudi aprofundeix sobre l'estat de coneixement de les vulnerabilitats i els riscos que ha d'afrontar el nostre litoral, en concret, en ports, platges i passejos marítims.

Més eines per afrontar l'emergència

Per avaluar la vulnerabilitat de la franja litoral als impactes del canvi climàtic, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, del Departament de Territori, lidera el projecte del Sistema d'Informació Dinàmica del Litoral (SIDL), a desplegar entre els anys 2021-2025, també finançat pel Fons Climàtic amb 9,1 milions d'euros (MEUR). El projecte SIDL busca recollir, elaborar i posar a disposició de les administracions, ciutadania i empreses la informació geolocalitzada i tot el coneixement sobre la costa catalana, tenint en compte la present situació d'emergència climàtica.

Serà un sistema únic que reunirà sota una mateixa interfície de visor de mapes, tant dades d'observació de la costa com projeccions climàtiques i anàlisi del risc, i que permetrà l'anàlisi temporal i predictiu de les dades. El SIDL esdevindrà una eina de coneixement per fer els estudis imprescindibles per afrontar el present i el futur escenari d'emergència climàtica. El projecte conté quatre paquets de treball, alguns dels quals ja estan a disposició de la ciutadania, com el visor d'inundació permanent de les àrees inundables de la costa catalana, en base a les projeccions globals de pujada de nivell del mar. El visor també permet realitzar diverses simulacions per a escenaris més extrems de pujada de nivell de mar, de fins a 5 metres.