El Govern treballa per a ajustar el règim sancionador del Decret Llei de mesures extraordinàries i urgents per a fer front a la sequera de la mà dels municipis del país
El conseller d'Acció Climàtica anuncia, en el Ple del Parlament, que es tindrà en compte "qui està fent els deures i qui no"Mascort xifra en el 75% el desplegament de la Llei del canvi climàtic, en un 56% l'execució de les mesures de l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic 2030 (ESCACC30), aprovada fa un any, i anuncia que presentarà el Pla Integrat d'Energia i Clima (PINECAT) aquest mateix trimestre
El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, ha explicat aquest dimarts, durant el debat sobre el canvi climàtic i sobre les mesures extraordinàries i urgents per afrontar la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya en el Ple del Parlament, que l'estratègia del Govern davant de la sequera més greu mai viscuda a Catalunya per la seva durada, la seva intensitat, i la superfície afectada, "no ha estat mai esperar que plogui". De fet, ha puntualitzat, "hem treballat, de manera planificada i de manera quirúrgica, amb l'objectiu de garantir l'abastiment d'aigua a la ciutadania, i amb l'objectiu també de preparar el país per al futur que estarà marcat, segur, per més sequeres".
"Ens hem avançat de tal manera que vam activar el Pla especial de Sequera (PES) el setembre del 2021, i vam convocar una Cimera de l'aigua el març del 2023", ha exposat. "Una cimera que, amb tots els punts acordats", ha recordat, "va caure per la intransigència del PSC amb el règim sancionador als ajuntaments". "Un règim sancionador" del Decret Llei 1/2023, de 28 de febrer,"que, per cert, estem treballant amb l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per a flexibilitzar i tenir en compte qui està fent els deures i qui no", ha avançat Mascort.
Garantir l'abastiment
El Govern ha activat mesures a curt, mig, i llarg termini per a fer front a la sequera. Actualment està executant el Pla de gestió de l'aigua de les conques internes de Catalunya, un pla amb una inversió superior als 2.400 MEUR en matèria de cicle de l'aigua entre els anys 2022 i 2027, per tal de resoldre el dèficit hídric de les conques internes, situat al voltant dels 60 hm3/any. Entre les inversions més importants que contempla el pla destaca la construcció de dues noves dessalinitzadores (Tordera II i Foix), que arribaran a aportar 90hm3 d'aigua per al consum humà.
També s'està impulsant equipaments per a la regeneració. Mentre que l'any 2018 es van regenerar 30 hm3 d'aigua a Catalunya, "aquest 2023 hem arribat als 80 hm3", ha dit el conseller, detallant que "gràcies al Pla de reutilització de l'aigua regenerada (407 MEUR fins al 2040) assolirem els 120 hm3 el 2027". Mascort ha mencionat una altra de les actuacions en termes de generació d'aigua com és la recuperació i la construcció de pous per sequera, per a la qual existeix una línia oberta d'ajuts de 10 MEUR.
"Amb l'ajuda d'aquestes accions i inversions" ha afirmat el conseller, "garantirem l'abastament d'aigua que no prové de la pluja per a la regió metropolitana de Barcelona abans del 2030". De fet, el consum anual d'aquesta regió és de 400 hm3/any, 200 dels quals actualment ja no provenen dels embassaments, sinó que es generen a través de diferents infraestructures de tractament. La previsió és que, abans del 2030, es generi 200 hm3 més, quan es posi en marxa l'estació de tractament d'aigua potable del Besòs, a Barcelona, i l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat, el 2024; les potabilitzadores del Besòs, a Montcada i al Bon Pastor, el 2025; la dessaladora de la Tordera II, al 2028, i la dessaladora del Foix, al 2029.
75% d'execució de la Llei
Aquesta sequera històrica que pateix el país és, sens dubte, una de les conseqüències del canvi climàtic, especialment preocupant a les zones amb clima mediterrani on, segons totes les projeccions dels models, evoluciona més ràpidament que a nivell mundial. Tots els escenaris apunten a un augment de les temperatures extremes, les onades de calor i les nits tropicals, les nits i els dies càlids, la durada de les ratxes seques, i l'augment de la torrencialitat i de la freqüència dels dies amb pluges molt intenses. "És cert que Catalunya té grans reptes en matèria climàtica", ha dit Mascort, puntualitzant que "són grans reptes de país i reptes com a societat, davant dels quals aquest govern actua i n'assumeix la responsabilitat", amb l'objectiu d'una Catalunya neutra en carboni l'any 2050.
És per això que el Govern està accelerant el desplegament de la Llei 16/2017, de Canvi Climàtic, que va aprovar el Parlament, sobre la qual el titular d'Acció Climàtica ha estimat que "estem en un 75% de desplegament, mentre que al juny de 2021, quan n'assumim les competències, es trobava en un 42%". Segons Mascort, "queden sobre la taula elements com l'aprovació de la Llei de l'impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells, que espero que, tot i que han presentat esmena a la totalitat, siguin conseqüents amb el que van votar en el seu moment", en referència al que preveu la disposició addicional segona de la Llei sobre la creació del nou impost i l'esmena que han presentat tres grups parlamentaris que van votar a favor del text, "i els pressupostos de carboni, que el Comitè d'Experts presentarà al Govern properament i, tot seguit, els enviarà al Parlament".
Estratègies d'adaptació i mitigació
Pel que fa a l'adaptació, en aquesta legislatura s'ha aprovat el full de ruta en aquesta matèria: l'Estratègia Catalana d'adaptació al canvi climàtic 2030 (ESCACC30), que integra la planificació i programació sectorial de tota la Generalitat, i proposa 312 mesures per facilitar l'adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris ambientals. "Des del gener del 2023 fins ara, pràcticament en un any, ja n'hem executat el 56%", ha afirmat el conseller, detallant que "hi ha 174 mesures que ja estan integrades en la planificació sectorial dels departaments i empreses públiques de la Generalitat i unes 49 en previsió d'integrar". Tot i que l'estratègia comprèn tot el país i tots els àmbits, s'ha començat a desplegar especialment a les zones deltaiques. Al Delta de l'Ebre, per exemple, a través de l'Estratègia Delta s'hi està executant les obres de la guarda de protecció de la badia dels Alfacs i, "abans d'acabar l'any", ha assegurat Mascort, "començarem les de les guardes a les basses de l'hemidelta dret i esquerre".
L'altra cara de la moneda en l'àmbit del canvi climàtic és el conjunt d'accions destinades a mitigar la intensitat del fenomen. En l´àmbit de la mitigació, el conseller ha anunciat que presentarà el Pla Integrat d'Energia i Clima (PINECAT) aquest mateix trimestre, després de "dos anys que hem estat treballat amb tots els departaments i ja tenim enllestida la proposta per portar a debat amb tots els sectors".
Per al desplegament d'accions, tant per a la mitigació com per a l'adaptació, el Govern s'ha dotat de diferents eines. En primer lloc, la línia d'ajuts per als ens locals, que va néixer amb un pressupost de 40 MEUR, a la que s'ha doblat la dotació, arribant als 80 MEUR, que es destinaran prioritàriament a projectes per a una gestió més eficient de l'aigua.
El Fons i els crèdits climàtics
Una segona eina és el Fons climàtic, creat l'any 2020 amb l'aprovació de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, congelat des del 2021 degut a la situació econòmica post-Covid, la previsió d'ingressos del qual el Govern està mantenint amb l'aportació de fons propis. Actualment s'hi destina 80 milions cada any, 22 dels quals provinents de l'impost i 58 del pressupost del Govern.
El conseller també ha posat en valor el mercat de crèdits climàtics, una eina que el Govern va aprovar el passat mes de desembre per a compensar emissions de Gasos amb Efecte d'Hivernacle (GEH) de manera local per a aportar beneficis a les àrees rurals del país i impulsar els sectors forestal, agrari, i pesquer. Aquests crèdits són unitats d'intercanvi pensades per a facilitar inversions en solucions basades en la natura (SbN) i les poden adquirir empreses i altres organitzacions que volen compensar les seves emissions participant en el finançament de projectes arreu del país.
Avançant en la transició energètica
Mascort s'ha referit a altres eines per al desplegament de la Llei del canvi climàtic, com ara els pressupostos de carboni, la nova fiscalitat verda -amb el desplegament ja realitzat de l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, el relatiu a les emissions portuàries dels grans vaixells, i un darrer sobre les emissions de GEH de determinades activitats econòmiques, "sobre el que hi estem treballant"-, o la transició energètica i el model energètic català. "Un model", ha dit, en relació a les renovables, "que ja està donant els seus fruits perquè quan assumim les competències en energia, el juny de 2021, hi havia 9 MW en servei, ara, entre posats en servei i ja autoritzats, en tenim més de 1.700 MW" o les "més de 102.000 instal·lacions d'autoconsum o els 120 MW que posem en servei trimestralment", ha reblat.
El conseller ha considerat també la futura Agència de la Natura (ANACAT), la protecció dels espais naturals, l'educació i sensibilització ambiental, les mesures de gestió forestal, i el nou Pla de qualitat de l'aire de Catalunya com a eines per a lluitar contra el canvi climàtic.
Canvi climàtic, espais naturals i biodiversitat
Respecte de l'ANACAT, Mascort ha manifestat que "el nostre compromís és posar-la en marxa a principis de 2025", després que s'hagi realitzat un procés participatiu previ on han participat més de 300 persones que han efectuat 254 aportacions. El passat 28 de gener va finalitzar la participació de la primera versió dels estatuts de l'Agència, i ara s'està analitzant les propostes.
"És evident que el canvi climàtic afecta molt especialment les zones més vulnerables del país, aquells espais naturals d'especial protecció", i per això, segons Mascort, "ja n'hi ha prou de tenir espais naturals declarats sense cap mena de planificació i ordenació", "acabar d'una vegada per totes amb la mala praxi dels darrers 20 anys de fer polítiques de preservació dels espais merament declaratives". És per això que s'ha compromès a començar enguany els plans de protecció dels 13 parcs naturals del país, especificant que "iniciarem aquest trimestre les participacions públiques prèvies del Pla de Protecció de Delta de l'Ebre i dels Aiguamolls de l'Empordà". A més, la declaració del Parc Natural de les Muntanyes de Prades està ja en fase de participació, per la qual cosa "esperem la seva aprovació final a finals d'any", conjuntament amb el seu Pla de protecció del medi natural i paisatge.
Reduir la vulnerabilitat
El conseller d'Acció Climàtica s'ha mostrat convençut que, per a una correcta preservació dels espais naturals, a més d'una bona gestió, control, i ordenació, cal una correcta assignació de recursos econòmics. Com a exemple, ha anunciat un reguitzell d'actuacions, encapçalades per la compra de finques de reserves integrals, com la Reserva Natural Parcial de l'Aufacada, al Delta de l'Ebre, l'estany de Vilaüt, i el 50% de la Reserva Nacional Integral dels Aiguamolls de l'Empordà, a més de la nova seu del Parc Natural de l'Alt Pirineu, per a les que s'invertiran 10 MEUR. 10 milions més es destinaran a la restauració d'infraestructura verda, com "al punt negre d'accidentalitat d'avifauna de la C-65, a Santa Cristina d'Aro, o la restauració de les conegudíssimes Filipines i d'altres finques de l'Espai Natural Protegit del Delta del Llobregat", ha especificat.
Justament en aquest delta, una àrea especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic, s'està treballant per a publicar en breu la delimitació de la nova Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA),després d'haver analitzat les al·legacions, "pensant en el futur", posant com a referència "l'Estratègia Delta, de l'Ebre, que mobilitzarà 117 MEUR fins al 2032 per a donar resposta a la necessitat d'adaptació i mitigació d'aquesta zona".
