Conseller Campuzano: "Els Next Generation són una oportunitat única per afrontar els reptes socials del país"
El titular de Drets Socials ha encapçalat l'acte de presentació de les actuacions impulsades pel Departament a les comarques de Lleida amb una partida de 25,9 M€ del fons Next Generation EUEl Govern finança prop d'una setantena de projectes a la vegueria per equiparar Catalunya amb els països europeus més avançats pel que fa a protecció social
"És la inversió en infraestructures socials més rellevant que s'ha fet mai en la història del país". Així s'ha referit el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, als prop de 400 milions d'euros del fons Next Generation EU que Drets Socials destina a infraestructures i projectes socials arreu del país. En el marc d'aquest fons europeu, el Departament finançarà, fins el 2026, 765 iniciatives orientades a accelerar una transformació en l'àmbit de l'atenció a les persones que equipari Catalunya amb els països europeus més avançats pel que fa a protecció social.
Aquest matí a l'Orfeó Lleidatà, el conseller de Drets Socials ha participat a la presentació de la inversió social del Govern amb fons Next Generation EU a les comarques de Ponent. 25,9 M€ és la partida pressupostària destinada a finançar 67 projectes socials a la vegueria.
"Vivim en un país en què serem més vells i més diversos. Aquesta realitat demogràfica fa aparèixer noves demandes. Per donar-hi resposta necessitem inversió en infraestructures, necessitem modernitzar el nostre estat del benestar, que sigui del segle XXI", ha destacat Campuzano en el decurs de la seva intervenció a l'acte, i ha afegit que els fons europeus "són una oportunitat única per afrontar els reptes socials del país".
El fons Next Generation EU assignat a Drets Socials es destina a un ampli ventall de ciutadans, com ara gent gran, infants i joves, persones amb discapacitat o amb malaltia mental i persones sense llar. Reben finançament tant projectes propis del Govern com iniciatives impulsades pel món local o per entitats del tercer sector, centres de recerca i d'altres agents socials implicats en l'atenció social.
Els projectes que seran una realitat en els propers anys s'emmarquen en sis línies d'actuació:
- Nous equipaments d'atenció social i remodelació dels existents
- Les noves tecnologies al servei de l'atenció de les persones
- La tecnologia com a element transformador dels serveis socials
- Innovació en serveis socials
- Modernització d'infraestructures, digitalització i millora d'espais residencials d'atenció a la infància o destinats al lleure educatiu
- Catalunya, país accessible
Injecció en infraestructures socials: 3 equipaments nous i 9 ampliacions o remodelacions per a millorar l'atenció a les persones
El gruix de la inversió social es destina a la construcció, ampliació i remodelació d'infraestructures socials. En l'àmbit de les cures, es tracta d'actuacions de millora o de nova construcció de centres residencials i diürns destinats a la gent gran, persones amb discapacitat o amb malaltia mental. També inclou les inversions en centres per a la protecció de persones sense llar o amb necessitats d'allotjament temporal.
Entre altres qüestions, els espais nous o remodelats adopten solucions tecnològiques per facilitar l'autonomia personal i la vida independent, així com les cures i l'assistència personal i responen al model de l'atenció centrada en la persona que promou el Departament.
En total es construiran 3 equipaments nous a la vegueria de Lleida i se'n remodelaran i ampliaran 9 més. Els centres de nova construcció són la residència per a gent gran "BonÀrea" a Guissona, amb una capacitat de 242 places; el centre de dia Zona Alta a Lleida, i el Centre d'atenció diürna de Puigverd d'Agramunt.
Pel que fa als edificis remodelats o reformats, la Fundació Alba ha rebut més de 900.000 euros del fons Next Generation per a enllestir les obres de l'Espai La Bassa, a Sant Martí de Riucorb. Segons ha explicat en el decurs de l'acte Marina Minguell i Solanes, representant de l'entitat, les instal·lacions comptaran amb 24 places de llar-residència per a persones amb discapacitat intel·lectual, 20 places de Servei d'Atenció Integral per a persones grans en l'Àmbit Rural, 15 places més de Serveis d'Atenció Domiciliària en zones rurals, 12 places de Centre d'Atenció Especialitzada, 5 places de Servei d'Acompanyament i Suport a la Vida Independent, Servei Promoció de l'autonomia personal i accessibilitat universal, sales multisensorials i jardins inclusius.
11 projectes tecnològics per atendre les persones
Per tal de fomentar l'autonomia personal i endarrerir la institucionalització el màxim de temps possible, és indispensable implementar innovacions i solucions tecnològiques que impliquin la modernització de l'atenció domiciliària i facilitin la vida independent de les persones en situació de dependència, discapacitat o malaltia mental, com ara elements de domòtica, telemedicina, teleassistència avançada, etc.
En aquesta línia, el Govern, mitjançant el fons Next Generation EU, finança a les comarques de Lleida 11 iniciatives tecnològiques que comporten un impacte directe en la qualitat de vida de les persones. Un dels ens beneficiaris d'aquesta línia ha estat l'Ajuntament d'Aitona, que ha rebut 168.000 euros per impulsar un pla integral d'assistència sociosanitària domiciliària al municipi.
Un altre dels projectes destacats en aquest àmbit, en aquest cas, d'abast nacional, és el desplegament de l'assistent robòtic ARI. El Govern, en el marc d'un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona, ha invertit 5,43 milions d'euros en l'adquisició de 1.000 unitats d'aquesta plataforma. Aquest estoc permetrà ampliar el projecte a la capital catalana i se n'iniciarà també el desplegament a la resta del país. Amb aquesta finalitat, l'Ajuntament cedirà 200 assistents robòtics intel·ligents al Departament de Drets Socials per començar el pilotatge en altres punts del territori.
1 iniciativa tecnològica per millorar els serveis socials i 10 projectes d'innovació social
Situar els serveis socials al segle XXI és una altra de les fites que es fixa el Govern amb el fons Next Generation EU. Per afrontar la revisió dels models d'atenció, agilitzar la resposta a la ciutadania o simplificar els processos administratius, cal apostar per sistemes que millorin la gestió de la intervenció social i que permetin disposar d'informació per planificar o establir patrons capaços d'avançar les necessitats socials.
La innovació és clau en qualsevol camp. En el sector social esdevé imprescindible per avançar i millorar en l'atenció a col·lectius vulnerables. Per això, el Govern dedica part del fons Next Generation a la vegueria de Lleida a l'impuls de 10 projectes pilot en l'àmbit dels serveis socials.
En el decurs de l'acte, la Paeria de Lleida ha presentat el projecte pilot per a un nou model d'atenció a centres sèniors, pel qual rep més d'un milió d'euros dels Next Generation EU.
6 actuacions en equipaments que atenen infants i joves
En total, el programa destinat a equipaments que atenen infants i joves a la vegueria de Lleida suma 6 actuacions que engloben, entre d'altres, millores i digitalització de centres del sistema de protecció a la infància, actuacions de millora ecològica en cases de colònies o reformes en albergs. En aquest sentit, destaca una inversió de més d'1,2 milions d'euros per a la construcció de la Barnahus a Lleida per atendre infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals. També es destinen 745.000 euros a l'Alberg de Joventut de Lleida per millorar els sistemes de climatització i fer-los més sostenibles.
27 intervencions per fer de Catalunya un país accessible
La millora de l'accessibilitat, tant física com sensorial, és la darrera línia inclosa als fons Next Generation que s'ha presentat a l'acte d'aquest matí. En aquest àmbit i de la mà del món local, 17 ajuntaments rebran subvencions per valor de 657.000 euros per a dur a terme projectes de millora de l'accessibilitat als espais d'atenció ciutadana, tant físics com telemàtics. També es faran intervencions en altres edificis i espais com ara la biblioteca de Les Borges Blanques o en l'Arxiu Històric, biblioteques i serveis territorials del Departament de Cultura i a l'edifici judicial de Lleida.
La cap de l'Àrea de Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres de Drets Socials, Gemma Pifarré i Mata, ha recordat durant la seva intervenció en l'acte que el Govern ha aprovat recentment el codi d'accessibilitat. Pifarré ha explicat que el codi desenvolupa la llei d'accessibilitat i té la funció de regular les mesures que s'han de prendre en tots els aspectes de la vida pública per fer accessibles tot tipus de serveis. Des d'accessibilitat física, que ja compta amb regulació prèvia important, a innovacions pel que fa a l'accessibilitat sensorial i cognitiva. Es tracta d'una normativa que situarà Catalunya com un dels països més accessibles.
