La primera exhumació de la Guerra Civil i el franquisme al Berguedà recupera les restes òssies de quatre soldats republicans
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
Segons testimonis orals, els van executar les tropes franquistes, el gener de 1939 Diverses generacions de la família propietària dels terrenys han vetllat el punt on van ser enterrats els soldats, fet que ha facilitat significativament els treballs arqueològics i de localització de la fossaLa Direcció General de Memòria Democràtica ha programat per a enguany tot un conjunt d'intervencions a la comarca, en el marc del Pla de fosses 2023-2025
La primera excavació arqueològica de la Guerra Civil i el franquisme a la comarca del Berguedà ha esdevingut tot un èxit per al Departament de Justícia, Drets i Memòria: l'equip arqueològic ha recuperat les restes dels quatre individus que, d'acord amb els testimonis orals, van ser executats per les tropes franquistes i inhumats a l'anomenada Tomba dels 4, situada al pla dels Morts (Montmajor).
A banda de les despulles, s'han rescatat diversos materials associats, com ara una cullera, un tassó, unes sabates de pneumàtic reaprofitat i una bala de 7 mm. En aquest sentit, els objectes s'estan analitzant, documentant i catalogant per poder extreure'n la màxima informació possible.
Així mateix, tal com indica el protocol, s'estan fent estudis arqueològics antropològics i genètics de les restes òssies, amb l'objectiu final de poder identificar-ne la identitat i retornar-les a les famílies adherides al Programa d'identificació genètica de la Generalitat de Catalunya.
La intervenció arqueològica a la fossa va començar el desembre de 2023, en el marc del Pla de fosses 2023-2025 de la Direcció General de Memòria Democràtica. En paraules del director, Alfons Aragoneses, "aquesta intervenció fa palès el compromís ferm d'intervenir en fosses de tot el territori i també de diferent tipologia". A més, ha afegit que "els estudis antropològics ens permetran determinar les circumstàncies de la mort d'aquests soldats i si, com afirmen les fonts orals, van ser executats sense judici".
La Tomba dels 4 està associada a l'ofensiva franquista sobre Catalunya i a l'entrada de les tropes insurrectes a Montmajor, a finals del mes de gener de 1939. En aquest punt, l'exèrcit republicà, ja en retirada, havia emès una ordre per replegar les tropes en aquesta zona i crear una nova línia defensiva. Segons els testimonis orals, el 29 de gener de 1939, en aquest paratge, van ser executats quatre soldats republicans, els quals s'havien rendit i lliurat prèviament als franquistes, prop de la Casa Tortra de Montmajor. Tot i que la memòria oral recull que els van fer despullar i, d'un a un, els van fer córrer i els van disparar, l'evidència arqueològica apunta que els soldats estaven vestits i equipats quan els van afusellar.
El propietari dels terrenys va enterrar els combatents, després d'excavar una fossa individual per a cada cos, que va senyalitzar amb un monument. Des d'aleshores, diverses generacions de la família han vetllat el punt d'inhumació i han evitat així que l'espai es malmetés o que es perdés entre el sotabosc. Un gest humà i de sensibilitat democràtica que ha facilitat significativament els treballs interdisciplinaris de l'equip arqueològic i de localització de la fossa.
Per mantenir la memòria dels soldats abatuts, un cop finalitzada la intervenció arqueològica s'ha restituït la coberta original de les fosses i la reconstrucció de la tomba monumental.
La del pla dels Morts és la primera exhumació d'una fossa comuna de la Guerra Civil i el franquisme que es du a terme al Berguedà, però la Direcció General ha programat per a enguany tot un conjunt d'intervencions a la comarca, que inclouen Guardiola de Berguedà, Capolat, la Nou de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.
