David Mascort: "Actuem en punts estratègics dels massissos forestals davant una situació extremadament complexa pel risc d'incendi que causa la sequera"

El conseller d'Acció Climàtica explica el nou full de ruta per preparar i adaptar els boscos del massís de les Gavarres a l'emergència climàtica, una zona que abasta 40.000 hectàrees del Baix Empordà i la Selva, la meitat situades en espais naturals protegits i amb les suredes més extenses de Catalunya El Departament d'Acció Climàtica ha doblat en 3 anys els ajuts als propietaris dels boscos privats, un 75% de la superfície forestal, per treballar i bosc i fer front a la sequera

Planificar com han de ser els boscos del futur que viuran en unes condicions climàtiques cada cop més càlides i seques i acompanyar-los perquè es puguin adaptar amb més ràpid i millor. Aquest és l'objectiu del nou Pla de Prevenció d'Incendis Forestals de les Gavarres que ha elaborat el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i que abasta 39.800 hectàrees. El Pla compta amb un estudi ambiental estratègic que aquest mateix mes de gener serà sotmès al tràmit d'informació pública i consultes a administracions i persones interessades. Posteriorment passarà l'avaluació ambiental estratègica per tal de garantir que les actuacions previstes són plenament compatibles amb els objectius de conservació dels valors naturals de l'espai.

Aquest Pla actualitza el document de referència consensuat amb els diferents agents l'any 2005 i representa un pas endavant, que partint de l'anàlisi de l'activitat desenvolupada fins ara, redefineix les prioritats dels 47 sectors d'actuació planificats per tal de garantir una major eficiència delsesforços en matèria de prevenció.Per elaborar-lo s'ha treballat molt estretament amb el Consorci de les Gavarres, la Federació d'Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Bombers de la Generalitat, l'administració local, i propietaris privats del territori. Les actuacions planificades suposen un 10% de la superfície total del massís i assegurant la gestió d'aquesta superfície estratègica estem protegint tota la resta.

Treballs de prevenció d'incendis a la zona del radar de Puig d'Arques amb ajuts

Els treballs que ha visitat aquest matí el conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, es realitzen al terme municipal de Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà) a la zona de Puig d'Arques. Es realitzen en el marc dels ajuts que atorga el Departament a través del Centre de la Propietat Forestal i consisteixen en reduir la càrrega de combustible en àrees estratègiques per evitar els grans incendis forestals i generar oportunitats d'actuació segura en la possible extinció. Els beneficiaris dels treballs són l'Associació de Gestors forestals de les Gavarres i s'actua en una zona de 75 hectàrees amb un cost de 171.216 €.

Es doblen en 3 anys els ajuts a la propietat privada i ja superen els 10M€ anuals

L'any 2023, el Departament va destinar 10,1 M€ en ajuts per poder fer treballs als boscos de propietat privada, que a Catalunya representen al voltant del 75% de la superfície forestal. Durant aquests 3 anys de sequera s'ha fet un esforç important en les línies d'ajuts passant de 4,6 milions el 2020 a 10,1 el 2023. Concretament a la demarcació de Girona s'hi van destinar l'any passat2.558.354 d'euros.

Aquests ajuts permeten augmentar la superfície forestal privada gestionada amb l'objectiu de canviar la vulnerabilitat de determinades estructures forestals per fer-les més resilients i resistents als riscos derivats del canvi climàtic. Així, es podrà accelerar el procés d'adaptació dels boscos a les noves condicions climàtiques extremes i les seves conseqüències.

El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural considera necessari fomentar les actuacions silvícoles per a la reducció de la càrrega de combustible en àrees definides com pot ser el Massís de les Gavarres des del punt de vista de la planificació forestal com des del de l'extinció d'incendis forestals. És en aquestes àrees on recau la importància de canviar el model de vulnerabilitat de determinades estructures forestals i d'aquesta manera reduir el risc que es generin grans incendis forestals fora de la capacitat d'extinció.

Un Massís molt dens amb un perill d'incendi molt alt

El perill d'incendi en aquesta zona acostuma a ser molt alt degut a una estructura forestal molt contínua i a la densitat de població i d'infraestructures de la zona perimetral. El despoblament i l'abandonament progressiu de les activitats primàries a l'interior del massís, sobretot a partir de la meitat del segle XX, ha comportat la desaparició d'espais oberts i l'acumulació de combustible especialment a l'estrat arbustiu. Paral·lelament, els nous usos lligats al lleure han fet augmentar espectacularment la freqüentació del massís. Les condicions, doncs, són favorables al desenvolupament de grans incendis forestals.

L'excepcionalitat de l'actual sequera es fa patent tant a escala temporal (a dos anys vista ha plogut molt menys del que plou habitualment), com en extensió territorial (la major part del país tret del Pirineu occidental estan afectats per la sequera). En el cas de Girona el dèficit de precipitació es dona fins i tot a 3 anys vista, el que ens indica que en aquests darrers 3 anys la precipitació ha estat molt per sota de la precipitació climàtic (mitjana).

L'actual sequera, és la més intenses i extenses del darrer segle, està duent la vegetació a una situació de decaïment i mortalitat mai vistes en extensió i distribució a molts indrets del país. L'estat de la vegetació respecte al seu propi històric dels últims 10 anys, s'observa que tret del Pirineu, Prepirineu i part de les Terres de l'Ebre, el valor de l'índex relatiu es zero, el seu valor mínim històric. El que ens parla d'una estat de la vegetació que no s'havia vist mai, amb episodis de mortalitat, gran proporció de vegetació morta i una major disponibilitat dels combustibles

Matollars i alzines, les espècies més castigades per la sequera a Girona

Per poder delimitar les zones on s'està donant mortalitat o decaïment de la vegetació, el Servei de Prevenció d'Incendis Forestals està utilitzant imatges del satèl·lit Sentinel, que permet detectar zones de canvi de l'estat de la vegetació, ja sigui per sequera, incendis o altres pertorbacions. La comparativa d'imatges de setembre de 2022 amb setembre de 2023 ha permès tenir una primera aproximació de zones on es poden estar donant episodis de mortalitat.

En aquesta primera aproximació, a les comarques gironines les dades preliminars són de 3219.6 hectàrees afectades. Les espècies més castigades per la sequera serien principalment les pastures ( 1068 ha) alzines sureres (829 ha), els matollars ( 337), les alzines ( 293 ha) i els pins ( 273 ha) i altres espècies (328 ha).