Les dades de l'any 2023 confirmen una clara tendència a la baixa del diòxid de nitrogen com a contaminant atmosfèric
Les estacions de mesurament de la Generalitat no van detectar en tot l'any passat cap superació dels llindars establerts en la legislació per a aquest gas, incloses les de la conurbació de BarcelonaLa millora més important es produeix en els centres de les ciutats, on els darrers anys s'han aplicat mesures de millora de la mobilitat i de reducció del parc mòbil circulant La normativa europea s'endurirà en breu, amb noves rebaixes de límits de contaminació admesos, i caldrà seguir implementant accions per garantir-ne el compliment i assegurar així un aire cada cop més net
Els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) en l'aire han constatat aquest any que hem deixat enrere una tendència clara a la baixa. Durant el 2023 cap estació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació (XVPCA), que gestiona el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a tot Catalunya, ha superat cap dels límits que la legislació estableix per a aquest contaminant atmosfèric. Així es desprèn del darrer document d'avaluació anual de l'NO2 que ha publicat la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic aquest dilluns i que inclou les dades obtingudes amb els mesuraments de la XVPCA en els 65 punts considerats per a l'avaluació fixa o indicativa de la qualitat de l'aire.
Resultats de les ZBE
Les dades de la mitjana de 2023 mostren un clar descens respecte els nivells de l'any 2022 i se situen molt propers, o fins i tot inferiors en alguns casos, als dos anys afectats per la pandèmia de COVID-19 (2020 i 2021), en què van baixar molt les emissions degut a una menor activitat. Es manté la tendència a la baixa respecte a la mitjana entre els anys 2015 i 2019, ja que un 98% dels punts de mesurament de la XVPCA mostra valors inferiors respecte a aquest període anterior a la pandèmia.
La gran millora respecte aquest contaminant s'ha produït a l'interior de les ciutats, i es detecta a les estacions urbanes, les que estan ubicades prop de les emissions originades pel trànsit dels vehicles. Les polítiques dels darrers anys per incentivar la renovació del parc mòbil i reduir el trànsit, amb accions com la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) estan donant fruits. Els nivells d'NO2 detectats en l'aire que respirem compleix estrictament la normativa europea de qualitat de l'aire, fet que reverteix en la salut de les persones. Les afectacions que aquest contaminant en la salut estan associades al sistema respiratori i a la reducció de la capacitat pulmonar.
Nous reptes en camí
Ara bé, actualment la Unió Europea està revisant les Directives de Qualitat de l'Aire, que modificarà diversos valors de referència dels contaminants principals mesurats a la XVPCA, entre ells l'NO2. Atenent a les propostes publicades, els valors límit es reduiran per acostar-se als valors de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i garantir un aire cada cop més net en el nostre entorn. Així doncs, es fa indispensable més ambició: incentivar més accions i mesures per assolir els nous valors.
És per això que el Departament d'Acció Climàtica ha elaborat un nou Pla de qualitat de l'aire, amb l'horitzó 2027, que ha seguit tots els tràmits de participació i informació pública previstos per llei i que es troba en la fase final de la tramitació administrativa abans que el Govern l'aprovi com a Decret. Un document que incorporarà, entre d'altres mesures, la regulació de les ZBE en els municipis de més de 20.000 habitants, un compromís assolit amb els municipis el març de l'any 2022 en el marc de la tercera Cimera de la qualitat de l'aire, on es va decidir que la Generalitat seria l'administració que coordinés la seva implantació.
