El nou Arxiu Comarcal de l'Alta Ribagorça garantirà la conservació i accés al patrimoni documental de la comarca
La consellera Garriga ha inaugurat el nou equipament, ubicat a l'antic Palau Abacial després d'una actuació conjunta entre el Departament de Cultura i l'Ajuntament de Pont de SuertEl nou equipament donarà inici a un procés de digitalització del patrimoni cultural del territori i contribueix a consolidar el nucli antic del municipi com a eix cultural
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha inaugurat avui l'Arxiu Comarcal de l'Alta Ribagorça, al municipi del Pont de Suert. Ho ha fet acompanyada de l'alcaldessa, Iolanda Ferran, el president del Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça, Albert Palacín, el delegat del Govern a l'Alt Pirineu i Aran, Josep Castells, i la directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, entre altres representants institucionals.
L'Arxiu Comarcal de l'Alta Ribagorça, ubicat a l'antic Palau Abacial, és un equipament de nova construcció que té el repte de conservar, tractar i difondre el patrimoni documental de la comarca, així com donar suport a l'administració pública en matèria de gestió documental i administració electrònica. La posada en funcionament de l'arxiu donarà inici a un procés de digitalització del patrimoni cultural del territori.
El nou equipament forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya que el Departament de Cultura dirigeix, impulsa i coordina. Una xarxa formada, amb aquest, per 40 arxius arreu del territori català.
La consellera ha destacat que el nou Arxiu Comarcal de l'Alta Ribagorça conté "un equipament i unes instal·lacions totalment moderns que han de garantir la preservació, l'accés i la difusió de fons de diferent naturalesa", i ha explicat que "ho tenim tot de cara, doncs, perquè l'Arxiu Comarcal de l'Alta Ribagorça es converteixi en un important dinamitzador cultural, capdavanter i arrelat al territori."
Garriga ha subratllat que "la inauguració d'avui coincideix, a més, amb la recent presentació del nou Pla d'arxius i gestió documental de Catalunya. Un projecte estratègic que pretén adaptar aquests centres i els seus professionals als nous reptes de l'arxivística i la gestió del coneixement, donant-los la rellevància que es mereixen".
La representant de Cultura també ha agraït "l'esforç de la ciutadania i les institucions de l'Alta Ribagorça que durant anys heu treballat perquè aquest arxiu fos una realitat", i ha tingut un record especial "per un dels seus principals impulsors: en Joan Casimiro Bernardes, erudit i estudiós de la història, les tradicions i el patrimoni cultural de l'Alta Ribagorça que malauradament ja no és entre nosaltres, i que ha llegat el seu fons a l'arxiu."
La consellera ha dit afegit que "els arxius son la memòria del país. Els seus fons nodreixen constantment la nostra cultura i la nostra identitat des de molts àmbits. I són alhora patrimoni de tota la ciutadania. Estimem els arxius, estimem els documents, estimem el país".
El nou equipament
El nou arxiu se situa al nucli antic de la població, a l'edifici de l'antic Palau Abacial datat al segle XVI. Un edifici que va ser la residència dels diferents abats del monestir de Santa Maria de Lavaix al llarg dels anys. Amb la construcció de l'Arxiu Comarcal, es consolida en aquest espai un important eix cultural per al territori, conjuntament amb la biblioteca municipal i l'antiga església Vella que conté la Col·lecció d'Art Sacre.
El Departament de Cultura, amb una inversió d'1'3 M d'euros, ha fet el seguiment del procés de construcció i equipament de l'arxiu comarcal. L'obra s'ha fet de forma conjunta amb l'Ajuntament del Pont de Suert, qui va cedir l'edifici, per tal de fer una obra moderna i que s'ajusti als requisits tècnics i tecnològics d'un arxiu del segle XXI. L'edifici, obra dels arquitectes Ramon Solana Montero i Alejandro Royo Iglesias, destaca per la integració d'un equipament modern en un edifici antic com el Palau Abacial, i la rehabilitació feta amb criteris de sostenibilitat (implementació d'aerotèrmia en els dipòsits). L'ús d'aerotèrmia en el sistema de climatització promou una gestió més eficient de l'energia i redueix la contaminació ambiental.
L'interior del palau s'ha rehabilitat destinant quatre plantes per a l'arxiu. A més, també s'ha reformat l'interior del campanar, que forma part del palau, però que pertany a l'església Vella. El nou equipament disposa, a la planta baixa, d'una sala de treball a més de la zona de recepció i tria de documentació. La segona i la tercera planta disposen de dos dipòsits amb una capacitat de 1.468,80 metres lineals i una sala de suports especials per als fons fotogràfics i audiovisuals. A la quarta planta es troba el despatx de direcció i la sala de consulta, amb una capacitat per a 8 persones, amb accés a internet i una biblioteca auxiliar. Gràcies a la rehabilitació realitzada l'edifici està adaptat a persones amb diversitat funcional.
L'edifici incorpora un ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions esdevenint una institució promotora de la innovació i de la gestió del coneixement a la comarca de l'Alta Ribagorça.
Segons el cens d'arxius, elaborat pel Departament de Cultural, l'Alta Ribagorça disposa d'un total de 65 fons dels quals són especialment rics els fons de l'administració local, els religiosos, els comercials i els d'empresa, i, sobretot, els fons personals i patrimonials. El gruix de documents prové del segle XIX cap endavant, però es preveu disposar de documents més antics com els provinents de la Confraria de Sant Sebastià, del segle XVI i altres de caràcter personal.
Pel que fa als fons documentals comercials i d'empresa, són força nombrosos i importants els referents a les empreses hidroelèctriques que es van establir al territori i van canviar i potenciar l'orografia i població de la comarca. Per altra banda, estan els fons personals, pels quals és necessari fer pedagogia de la importància de l'ingrés a l'arxiu d'aquest tipus de documentació. Dos exemples són, el fons aplegat per l'historiador local, Joan Casimiro Bernades, o el fons d'Anna Maria Cervera, amb més de 16.000 diapositives d'art romànic.
L'arxiu té la finalitat de preservar, conservar, tractar i difondre el patrimoni documental d'àmbit comarcal, tant públic com privat per garantir l'accés a la informació i documentació de les administracions públiques, institucions, associacions, i ciutadania. El Repositori segur del Departament de Cultura (DIDAC) i el portal Arxius en Línia són aplicacions que posen a l'abast de tothom la documentació digitalitzada. L'arxiu també té la missió d'assessorar, a les administracions locals i a aquelles institucions que ho sol·licitin, en matèria de gestió dels documents, implantació de sistemes de gestió documental, administració electrònica, preservació digital i aplicació de criteris de transparència i bon govern. Aquest assessorament abasta tant la documentació en suports tradicionals com en suports electrònics.
Del dia 11 al 15 de desembre es faran visites guiades a l'arxiu que tothom que el vulgui visitar.
