Retirar els arbres morts per sequera del paratge de Poblet, una prioritat per evitar plagues i incendis forestals

Des de fa una setmana i fins al mes de març, el Departament d'Acció Climàtica retira els pins morts del Paratge Natural de Poblet afectats per sequera

L'afectació de la sequera a les masses forestals del Camp de Tarragona seria d'unes 2.400 hectàrees segons una aproximació realitzada des del Servei de Prevenció d'Incendis amb imatges satèl·lit

Tallar i retirar arbres morts a causa de la sequera per evitar la possible propagació de plagues forestals i minimitzar el risc d'incendi forestal. Aquest és el doble objectiu que persegueix l'actuació que el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural està realitzant al Paratge Nacional d'Interès Nacional (PNIN) de Poblet, al terme municipal de Vimbodí i Poblet, amb la tallada i retirada d'arbres en una superfície estimada de 45 hectàrees.

Transformar la massa forestal per fer-la més resistent al canvi climàtic

Aquesta actuació busca també la transformació de l'estructura i composició específica de la massa forestal a una massa menys vulnerable al foc de capçades. La presència d'espècies arbòries acompanyants com l'alzina, el roure, i altres frondoses com l'auró, garanteix la persistència de la massa forestal i la seva regeneració natural, evita l'aparició de fenòmens erosius en els vessants d'actuació i garanteix la conservació de la biodiversitat d'espècies.

Els treballs que es van iniciar la setmana passada i que està previst que s'allarguin fins al mes de març consisteixen en la tallada dels peus de pinastre (Pinus pinaster) procedent de reforestació i no afecta la resta d'espècies i aquelles espècies que per la seva singularitat és important que romanguin sobre el terreny, així com les zones reservades a investigació científica.

Decaïment d'arbres massiu des del juny, sumat a una sequera acumulada de tres anys

El mes de juny d'aquest any es va detectar el decaïment massiu i la mortalitat d'una massa forestal situada al barranc de Torners, a la forest Poblet. L'afectació es focalitza en una massa forestal procedent d'una reforestació realitzada els anys 1960 quan es va plantar com a espècie principal el pinastre, concretament, una varietat procedent del nord-oest de la península Ibèrica, en una superfície anteriorment ocupada per una massa d'alzinar que es va llaurar i abancalar per tal d'implantar la nova massa de pinastre. Els danys observats són la mortalitat de peus i la decoloració i defoliació de la resta de peus de pinastre del rodal.

L'episodi de sequera acumulada els darrers tres anys a la zona ha debilitat aquests arbres i ha afavorit la presència de plagues forestals que originen danys, com poden ser el perforador petit dels pins(Orthotomicus erosus) i perforador dels brots (Tomicus destruens).

Imatges de satèl·lit per detectar la manca d'aigua a la vegetació

El Servei de Prevenció d'Incendis Forestals elabora un mapa, mitjançant índexs de vegetació calculats amb imatges satèl·lit VIIRS, que permet estimar la quantitat d'aigua i la verdor de la vegetació. Aquest mapa permet tenir una idea de l'excepcionalitat de l'estat de la vegetació, ja que té en compte els darrers 11 anys. Així, a les zones amb valors propers a zero es pot concloure que per aquesta època no s'havia donat mai una situació semblant pel que fa al contingut d'aigua i verdor de la vegetació. És precisament a les zones amb valors propers a zero on es podrien estar donant episodis de mortalitat.

L'actual sequera, una de les més intenses i extenses del darrer segle, està duent la vegetació a una situació de decaïment i mortalitat mai vistes en extensió i distribució a molts indrets del país.

Pi blanc i matollar, les espècies més castigades per la sequera a Tarragona

Per poder delimitar les zones on s'està donant mortalitat o decaïment de la vegetació, s'estan fent servir imatges d'un altre satèl·lit. En aquest cas, el Sentinel (amb una resolució molt més gran, 10 m), que permet detectar zones de canvi de l'estat de la vegetació, ja sigui per sequera, incendis o altres pertorbacions. La comparativa d'imatges de setembre de 2022 que han fet des del Servei de Prevenció d'Incendis Forestals amb el mateix període d'aquest any ha permès tenir una primera aproximació de zones on es poden estar donant episodis de mortalitat.

En aquesta primera aproximació, al Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Tarragonès i Priorat) les dades preliminars són de 1.493 hectàrees arbrades i 907 de forestals no arbrades, fonamentalment matollar o masses joves d'arbrat i matollar procedents de zones cremades a les darreres dècades.

Les espècies més afectades a partir d'aquesta aproximació serien principalment el pi blanc (1.186 ha) i el matollar (907 ha), seguit de les alzines (252) i, amb molta menys afectació, la resta.