Justícia avança cap a la universalització del servei de justícia restaurativa, amb un pla pilot a Tarragona i les Terres de l'Ebre

Ubasart i González: "La justícia restaurativa ha de ser la resposta habitual davant el delicte"El Departament treballa en l'estratègia 2030, per fer un salt qualitatiu en el servei, després de 25 anys, i dobla el pressupost i incorpora un 60 % més de personal, de cara a 2024Més de 4.000 persones passen cada any per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, i en el 62 % dels casos el procés acaba amb un acord satisfactori i reparador

El Departament de Justícia, Drets i Memòria aposta per universalitzar l'accés al servei de justícia restaurativa. Per aquest motiu, treballa en l'estratègia 2030, que arrenca amb una experiència pilot a Tarragona i a les Terres de l'Ebre, aquest 2024. Així ho ha anunciat la consellera, Gemma Ubasart i González, en l'acte institucional de commemoració dels 25 anys del servei de justícia restaurativa a Catalunya. La consellera insisteix que "la justícia restaurativa ha de ser la resposta habitual davant el delicte i no pas l'excepció". "El model que defensem fa que la ciutadania sigui protagonista dels seus propis conflictes, amb capacitat plena de participar en les solucions mitjançant el diàleg, el respecte, l'empatia i l'acord", ha afegit, durant la cloenda. La consellera també ha destacat raons d'eficàcia i eficiència: "més cultura restaurativa vol dir més capacitat per prevenir i solucionar els conflictes i, per tant, unes cotes més altes de convivència i seguretat ciutadana"; d'altra banda, també vol dir "menys judicialització dels conflictes i més agilitat als jutjats del país".

L'acte ha tingut lloc al Palau de la Generalitat i ha comptat amb la participació de Gisela Torns, directora general d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil; Eduardo Santos, assessor del Departament en Justícia Restaurativa i exconseller de Justícia de Navarra; Lídia Serratussell, cap de l'Àrea de Reparació de la Víctima; Edit Törzs, directora executiva del Fòrum Europeu de Justícia Restaurativa; Manlio Milani, president de l'Associació de Víctimes i Familiars de la Massacre de Piazza Logga (Brescia, 1974), i Anna Cattaneo, mediadora penal i coordinadora del Centre de Justícia Restaurativa de Bèrgam.

Pla pilot a Tarragona i les Terres de l'Ebre

Per avançar en la universalització del servei, el primer pas és el pla pilot que s'activarà aquest 2024 a Tarragona i les Terres de l'Ebre. Per aquest motiu, el pressupost augmenta en més d'un milió d'euros, fet que permetrà incorporar més professionals, que passaran de 20 a 33.

En paral·lel, s'iniciarà una campanya de sensibilització per al conjunt de la població, però també per als operadors jurídics, perquè, segons la consellera, "a banda de la voluntat política, el món va cap aquí". "La Declaració de Venècia de desembre de 2021, subscrita pels ministres de Justícia de la Unió Europea, subratlla ja els avantatges de la justícia restaurativa i ressalta que es tracta d'un nou paradigma, que ha d'impregnar tot el sistema penal", ha recordat la consellera.

Acord satisfactori en més del 60 % dels processos

Les trobades entre víctima i victimari, amb l'ajuda d'un professional, són una eina poderosíssima de reparació per a la víctima, responsabilització i reinserció del victimari, i restauració de la convivència per al conjunt de la societat. Més enllà dels acords entre les parts, hi ha processos restauratius satisfactoris que no obligatòriament han d'acabar en acords: "el que més valoren les parts que intervenen en un procés de justícia restaurativa és l'espai d'escolta i de diàleg lliure d'etiquetes", apunta Gisela Torns.

Segons dades del Departament de Justícia, Drets i Memòria, el 62,79 % dels processos de justícia restaurativa que van finalitzar durant l'any 2022 es van tancar amb un acord satisfactori entre les parts. Aquests acords poden ser econòmics (restitució amb diners), morals (disculpes), de realització d'una tasca concreta, materials (reparació dels danys) o relacionals (ajuda per restaurar les relacions socials entre les parts).

En total, 4.064 persones van passar per un procés de justícia restaurativa a Catalunya, l'any 2022. D'aquestes, el 49 % (2.009) eren part denunciada o victimaris, mentre que un 51 % (2.080) eren denunciants o víctimes. Un 56 % de les víctimes eren homes —la gran majoria, d'entre 18 i 60 anys. Els victimaris també han estat en majoria homes (68 %), principalment d'entre 20 i 50 anys.

Pel que fa a la vinculació entre les parts implicades, un 46 % tenia relació en l'àmbit social, com pot ser la relació veïnal, d'amistat o de feina; un 12 %, en l'àmbit familiar; un 15 %, en l'àmbit personal, i un 26 % no tenia cap mena de relació. La durada d'un procediment de justícia restaurativa se situa en els 60 dies de mitjana.

A banda dels processos restauratius en què s'atenen la víctima i el victimari, també s'ha dut a terme una altra metodologia restaurativa: les entrevistes reparadores a les víctimes. L'objectiu d'aquestes entrevistes és acompanyar la víctima i escoltar-la per conèixer les seves necessitats. L'any 2022 s'han dut a terme 310 entrevistes reparadores, que corresponen al 23,43 % dels processos.

Justícia restaurativa: un canvi de paradigma

Els processos de justícia restaurativa s'activen a petició dels òrgans judicials, o bé de les parts implicades en el conflicte o els advocats. Es pot plantejar en qualsevol moment del procediment penal: en fase d'instrucció, d'enjudiciament i també d'execució, quan la persona compleix una pena de presó o una mesura penal alternativa.

La justícia restaurativa és un procediment que pot ser complementari o alternatiu al procediment judicial tradicional. Aquest tipus de processos no són viables quan poden comportar un risc per a la seguretat de la víctima o hi ha perill de causar nous perjudicis materials o morals.

El Programa de justícia restaurativa

L'accés a la justícia restaurativa és un dret bàsic que té qualsevol persona que sigui o se senti víctima d'un delicte, com indica la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte, així com les diferents recomanacions i directives europees.

El Programa de justícia restaurativa és un servei que ofereix la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, en què, a través d'un procés confidencial de diàleg i comunicació conduït per un facilitador (un professional imparcial), participen de manera voluntària la persona investigada o penada per un delicte i la víctima o la persona perjudicada, amb l'objectiu fonamental d'aconseguir la reparació adequada del dany causat i la solució del conflicte, des d'una perspectiva justa i equilibrada als interessos d'ambdues parts.

L'objectiu és atendre prioritàriament la protecció de la víctima i dotar-la de protagonisme, i restablir la pau social a través del diàleg entre els afectats.

25 anys de justícia restaurativa

La justícia restaurativa ha tingut un llarg recorregut a Catalunya. L'any 1998, el Departament de Justícia va iniciar, com a experiència pionera a l'Estat espanyol, el Programa pilot de mediació i reparació en la jurisdicció penal. Durant els primers anys, aquest programa es va aplicar, com a experiència pilot, en un nombre determinat de jutjats; després, atès l'èxit de l'experiència, es va oferir a un sector més ampli, en constatar que el programa era i és una eina eficaç per abordar el conflicte entre les parts i donar-li solució mitjançant acords assumits lliurement, la qual cosa aconsegueix els objectius de la reparació.

L'any 2005 es va publicar el Programa marc de mediació i reparació penal i es va elaborar, juntament amb diferents òrgans judicials, el protocol de coordinació amb la jurisdicció ordinària i els protocols de coordinació amb els centres penitenciaris.

Des de l'any 2005 fins a 2016 l'Equip de Mediació i Reparació Penal va anar creixent, per donar més cobertura a tot el territori de Catalunya. A partir de 2016, amb la publicació de la Llei de l'Estatut de la víctima del delicte, el nom del programa i de l'equip van canviar, i ara s'anomenen Programa i Equip de Justícia Restaurativa.

S'hi van incorporar les principals novetats legislatives i altres formes de treballar que els mediadors havien anat adoptant en els darrers anys, així com diferents processos de justícia restaurativa: trobades conjuntes o indirectes, els cercles, les reunions restauratives, les entrevistes reparadores a les víctimes i les entrevistes responsabilitzadores amb victimaris; també, el fet d'iniciar el programa fent primer el contacte amb la víctima, o dur a terme processos de comediació, sobretot quan una de les parts està ingressada en un centre penitenciari.