El Museu d'Arqueologia de Catalunya i el Museu d'Art Antic de Basilea i Col·lecció Ludwig presenten a Suïssa la gran exposició arqueològica IBERER
Per primera vegada, els ibers són el centre d'atenció d'una gran exposició arqueològica a Suïssa La mostra exposa més de 260 objectes de 40 jaciments arqueològics que són testimonis de la diversitat i bellesa d'aquests pobles tan importants de l'Edat del Ferro europeaIBERER estarà oberta al públic a l'Antiken Museum Basel und Sammlung Ludwig, a Suïssa, del 19 de novembre de 2023 al 26 de maig de 2024
L'exposició es basa en una de les col·leccions més rellevants sobre la cultura ibèrica del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) i ofereix una visió fascinant de la història dels pobles ibers. La directora general de Patrimoni Cultural, Sònia Hernández, i el director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya, assisteixen a la inauguració, amb el director del Museu d'Art Antic de Basilea i Col·lecció Ludwig , Andrea Bignasca.
El període dels ibers va començar al segle VI aC i va acabar uns cinc-cents anys després amb la conquesta de tota la península ibèrica per part dels romans. Gràcies al seu alt nivell d'evolució social, els ibers es van guanyar un lloc entre les cultures més rellevants de l'Edat del Ferro.
Els ibers vivien al sud, a les costes d'Andalusia entre l'Atlàntic i el Mediterrani, i a tota la costa oriental d'Espanya fins al Llenguadoc i el sud de França. Troballes espectaculars, però també objectes d'ús senzill, dibuixen la imatge d'una societat marcada per l'agricultura amb una classe alta interconnectada a escala interregional. La cultura ibèrica va evolucionar a partir de la unió de les tradicions locals amb influències externes d'Orient i Grècia. Es va caracteritzar per tècniques de producció altament desenvolupades, com en l'orfebreria d'or i plata, així com per una llengua i escriptura pròpies, una veneració de divinitats complexa i rituals costosos tant en l'àmbit privat com en el públic.
Els ibers en la recerca, a l'antiguitat i ara
Els autors grecs i romans de l'antiguitat van esmentar la civilització ibèrica als seus escrits. Després, va caure en l'oblit durant molt de temps fins que es va començar a investigar la seva llengua al segle XVII. A finals del segle XIX, les troballes arqueològiques van despertar l'interès d'un públic més ampli. La recerca dels ibers s'ha desenvolupat intensament en els últims anys a escala interdisciplinària. Les excavacions arqueològiques i els estudis històrics, lingüístics i paleogenètics han contribuït a fer que avui puguem tenir una idea més precisa d'aquestes cultures de l'Edat del Ferro, tot i que encara queden molts enigmes per desxifrar. Aquesta exposició temporal es basa en les noves troballes de la recerca dels ibers.
Rics recursos naturals
La regió d'establiment dels ibers era rica en matèries primeres, com el bronze, el ferro, l'or i la plata, que les persones ja sabien extreure i processar des del segle III aC. Els treballs de filigrana, com joies o sumptuoses vaixelles, demostren la seva habilitat artesanal en el processament dels metalls, tan característic de la cultura ibèrica. Atrets pels recursos naturals, els fenicis i, més tard, els grecs, van fundar establiments comercials a la regió dels ibers. No obstant això, el contacte amb els ibers no es va limitar a la compravenda de béns, sinó que també va conduir a l'intercanvi cultural.
Caràcters misteriosos
Les primeres proves escrites de la llengua ibèrica daten del segle V aC. La font d'informació més important per a l'estudi d'aquesta llengua són les més de 2500 inscripcions trobades en diversos objectes, com ara vaixelles, àmfores, làmines de plom i monedes de bronze i plata, de les quals es pot veure una selecció a l'exposició. Les inscripcions ibèriques es poden transcriure perquè coneixem l'assignació dels caràcters. No obstant això, no ha estat possible traduir-les, per la qual cosa seguim sense entendre la llengua ibèrica.
Escultures enigmàtiques
Les escultures ibèriques també plantegen un enigma a la recerca. La més famosa de totes és la Dama d'Elx, de la qual es pot veure una rèplica de bona qualitat a l'exposició. És una de les escultures més impressionants de la cultura ibèrica. L'original valuós roman al Museo Arqueológico Nacional, a Madrid. La misteriosa dama era una mortal, una figura mítica o fins i tot una deessa? Què significa l'ostentós tocament del cap? I per què ens continua captivant fins avui?
Caps tallats
Els ibers del nord-est de la península Ibèrica penjaven els caps tallats dels seus adversaris derrotats a les façanes de les cases o en les muralles defensives com a trofeus de guerra. Els estudis d'aquests extraordinaris restes ossis llancen informació valuosa sobre els ibers i els seus costums. Per exemple, els exàmens forenses han permès reconstruir virtualment el rostre d'un ibèric per primera vegada.
Posada en escena immersiva amb contingut audiovisual
La història dels ibers s'il·lustra mitjançant troballes originals, gràfics i mapes des dels seus inicis fins a la seva desaparició. Les produccions digitals, com la reconstrucció de la ciutat ibèrica d'Ullastret, ressusciten els ibers en el seu apogeu. L'escenografia reprodueix el paisatge ibèric, des de les zones de costa on atracaven els vaixells mercants fins a l'entorn impressionant d'un poble ibèric típic.
Publicació complementària
Existeix una publicació complementària de l'exposició amb articles exhaustius de científics/es de renom. Es lliura a la taquilla del museu i està inclosa en el preu de l'entrada. La publicació s'ha imprès amb la col·laboració de la Fundació Berta Hess-Cohn.
Oferta per a nens i famílies
Per al públic més jove oferim una visita molt especial. Un llop ibèric acompanya els nens i les famílies per l'exposició amb un joc de preguntes i respostes, i els ofereix una visió de la vida dels ibers fa 2500 anys. El mapa desplegable i una màscara de llop s'entreguen a la taquilla del museu i estan inclosos en el preu de l'entrada.
Programa complementari
Sofereix un programa variat que complementa l'exposició temporal. A més de les visites guiades en diversos idiomes, es celebren els esdeveniments Kultur trifft Kulinarik (la cultura s'uneix a la gastronomia) en col·laboració amb el Bistro AMB. Un taller per a nens sobre els ibers i les conferències amb la participació del centre Volkshochschule beider Basel (VHSBB) tanquen de forma brillant el programa.
Agraïment als mecenes i fundacions
Als mecenes privats i fundacions que han fet possible aquesta exposició temporal: Donants del Museu d'Art Antic de Basilea, Peter i Simone Forcart-Staehelin; Fundació Sulger; Fundació Filantròpica Família Sandoz; Fundació L. und Th. La Roche; Freiwillige Akademische Gesellschaft; Fundació Frey Clavel; Fundació «In Memoriam Adolf und Margreth Im Hof-Schoch»; Prof. Dr. Hartmut Raguse; Fundació Isaac Dreyfus Bernheim; Fundació Exekias; i The Ramsay Foundation. Col·laboradors mediàtics: Basler Zeitung i Radio Basilisk
IBERER estarà oberta al públic a l'Antiken Museum Basel und Sammlung Ludwig, del 19 de novembre de 2023 al 26 de maig de 2024. Els textos de l'exposició estan disponibles en cinc idiomes (alemany, francès, anglès, espanyol i català).
Imatges de l'exposició per descarregar:
