Justícia, Drets i Memòria impulsa el Pla nacional de mediació i gestió adequada de conflictes a Catalunya

El Departament vol implicar tots els actors de l'àmbit en la definició del Pla, que estarà enllestit al llarg de 2024 Prop del 60 % dels casos que gestiona el Centre de Mediació de Catalunya es resolen amb un acord satisfactori per a les parts

El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha anunciat aquest divendres l'impuls del Pla nacional de mediació i gestió adequada de conflictes, que ha d'estar enllestit al llarg de 2024. La consellera Gemma Ubasart i González ha avançat que l'objectiu del Pla és potenciar la mediació i la gestió adequada dels conflictes, en un context de pulsió punitivista: "aquesta voluntat d'eixamplar la mirada pretén donar resposta a les derives punitivistes de la judicialització dels conflictes, la polarització o l'auge dels extremismes i la intolerància. Per avançar en un nou paradigma de gestió dels conflictes es requereix empatia, diàleg i cultura de la pau". "Si som capaços d'abordar els conflictes de forma més madura, de recórrer als tribunals com a últim recurs, contribuirem, a més, a descongestionar la justícia", ha afegit.

Ubasart i González ha argumentat que "una millor gestió dels conflictes enforteix la convivència i la cohesió social del país". "Catalunya ha estat i és referent internacional en cultura de pau i en promoció del diàleg. Hem estat pioners en iniciatives, com ara el mateix Centre de Mediació de Catalunya, el servei de justícia restaurativa, l'àrea de mediació dels Mossos d'Esquadra o els programes de mediació escolar", ha recordat. La consellera ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa, a la seu de la conselleria, juntament amb la directora de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Imma Barral.

Una estratègia de país participada

La titular del Departament ha apuntat que, malgrat que és la conselleria de Justícia, Drets i Memòria qui lidera el projecte, es tracta d'una estratègia de país: "interpel·la diversos departaments de la Generalitat, ja que d'una manera o altra tots tenen serveis o instruments de gestió de conflictes. Una estratègia que ha de ser construïda i dialogada amb el món local i el teixit econòmic, social i comunitari, així com també amb les aportacions acadèmiques i d'experts".

En el marc de la primera fase del projecte de redacció del pla, s'ha parlat amb els responsables dels diferents equips de mediació de la Generalitat. En paral·lel, s'està fent un monitoratge d'actors i iniciatives locals, per acabar la fase de diagnosi. A principis d'any es convocarà la sessió constitutiva de la Conferència per a la Gestió Adequada de Conflictes: un espai de governança participada del Pla, en el qual s'implicaran actors institucionals de diferents nivells territorials i organitzacions socials i econòmiques, així com experts i acadèmics del món de la mediació i la resolució adequada de conflictes.

D'altra banda, en el marc d'aquest pla, el Departament està enllestint el Projecte de llei de mediació i ADR, amb l'objectiu que el Govern l'aprovi properament. Aquesta llei regularà els diferents instruments al nostre abast, com ara la mediació, la conciliació, el dret col·laboratiu o la negociació assistida.

Cultura de l'acord davant de la cultura de l'adversari

La directora de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació, Imma Barral, ha destacat que la mediació presenta avantatges respecte d'un procés judicial: "aborda el conflicte des de l'arrel, dona el protagonisme a les parts que cerquen l'acord i permet aconseguir solucions més duradores, perquè sorgeixen de l'acord de les parts i no de la imposició d'un tercer. Per aquest motiu, contribueix a promoure una convivència pacífica i dialogada".

Es tracta, segons Barral, de "donar eines als ciutadans perquè coneguin la mediació, prenguin part activa en la gestió i la resolució dels seus conflictes i, també, es responsabilitzin de la seva solució"; per exemple, és menys lesiu per a les parts enfrontades i, des d'una vessant més pragmàtica, normalment el procés és més ràpid i econòmic.

Aquesta idea, ha apuntat Barral, enllaça amb la iniciativa que ha anunciat la consellera, que passa per la definició del Pla nacional de mediació i gestió adequada de conflictes. Barral, però, ha insistit que l'aposta del Departament planteja passar de la "cultura de l'adversari" a la "cultura de l'acord": "som conscients que plantegem un canvi de paradigma i que necessitem anar de la mà de l'Administració local i també dels professionals del sector privat".

Campanya de comunicació: "Quan ens entenem, trobem la solució"

Per tot plegat, el Departament ha preparat una campanya de comunicació que busca que el conjunt de la població es familiaritzi amb la mediació i que conegui les possibilitats d'usar-la que té a l'abast. La campanya exposa que la mediació pot ser una via per resoldre alguns dels conflictes en què ens podem trobar tots, sense haver de passar per un procés judicial. I emfatitza la figura del mediador: gràcies a la intervenció especialitzada d'aquests professionals és possible arribar a un acord satisfactori entre les parts.

El lema de la campanya és "Quan ens entenem, trobem la solució" i té diferents formats: un espot de ràdio, un de televisió, cartells que es distribuiran arreu del país, adaptacions a les xarxes socials i una càpsula del 012.

Prop del 60 % dels processos de mediació acaben amb un acord satisfactori per a les parts

Segons les dades del Centre de Mediació de Catalunya, prop del 60 % dels processos de mediació que van finalitzar durant el període 2019-2022 van acabar amb un acord satisfactori entre les parts. Barral ha subratllat que "la tendència és molt positiva i marca les millors dades en els últims 10 anys".

El Centre de Mediació de Catalunya va gestionar l'any passat un total de 3.543 sol·licituds per activar processos de mediació; la majoria, per afrontar conflictes familiars. Del total de mediacions gestionades, els conflictes més nombrosos a l'àmbit familiar són: qüestions econòmiques, 5.882 (27 %); custòdia dels fills, 4.906 (22 %), i règim de comunicació i estada amb els fills, 4.351 (20 %). En matèria de dret privat, les controvèrsies més habituals són: qüestions econòmiques, 1.176 (73 %); convivència ciutadana 332 (20 %) i gestió i administració, 103 casos.

Del total de mediacions de l'any 2022 (1.055), la majoria (653) es van iniciar de manera directa ‒per voluntat de les parts involucrades‒, mentre que 402 ho van fer per derivació judicial; és a dir, per decisió del jutge en un determinat moment del procés judicial.

Els mediadors, figures clau: més de 800 professionals acreditats

El Centre adopta un model de col·laboració amb els diversos col·legis que tenen professionals formats en mediació. Actualment hi ha més de 800 professionals mediadors acreditats, que són les persones que amb la seva expertesa acompanyen els processos i ajuden les parts a trobar l'acord.

Per garantir la qualitat del servei, els mediadors s'acrediten segons criteris de qualitat ‒formació homologada i requisits de formació continuada‒, que garanteixen l'èxit del model.