Les comarques i municipis de Lleida pressuposten més en joventut que la mitjana catalana
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
L'Enquesta de Municipis i Comarques també revela que Lleida és on hi ha més professionals compartits de joventut entre municipis, en més de la meitatEl Fòrum de Joventut tanca avui amb tallers sobre transformació social, benestar, drets lingüístics i transició escola-treball
El 72% dels municipis i comarques de la demarcació de Lleida tenen una reserva pressupostària dedicada a polítiques de joventut. Es tracta d'un percentatge superior a la mitjana catalana, que és del 67%, i és la segona demarcació amb un percentatge més alt, només per darrere de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. No obstant això, Lleida se situa en la darrera posició pel que fa a la despesa executada en el mateix àmbit de joventut.
Aquesta és una de les conclusions presentades ahir durant el 24è Fòrum d'Estudis Sobre la Joventut que té lloc fins aquest migdia a Lleida. Les dades estan recollides a l'Enquesta de Municipis i Comarques (EMC) 2022elaborada per l'Observatori Català de la Joventut, de la qual ahir se'n va fer un avançament dels principals resultats.
Altres de les conclusions prèvies d'aquesta enquesta tenen a veure amb l'existència o no de regidories i d'àrees tècnico-administratives de joventut als diferents ens locals (ajuntaments i consells comarcals). En el cas de les comarques de Lleida, l'Alt Pirineu i Aran, el17% dels municipis no tenen regidoria de joventut, un percentatge que és de 6 punts superior a la mitjana catalana. Es tracta d'una estructura rellevant a l'hora d'impulsar les polítiques de joventut, sobretot quan aquesta regidoria és exclusiva en la matèria.
I pel que fa a àrees de joventut—claus a l'hora de desplegar els Plans Locals de Joventut i fer polítiques en àmbits on sovint hi ha més dificultats per intervenir— també es detecta una menor presència en els ens locals de Lleida, l'Alt Pirineu i l'Aran amb un 60%d'aquestes institucions on no hi són, 9 punts més que en el conjunt del país. El mateix passa quan aquesta àrea tècnica de joventut és exclusiva, que en el cas lleidatà arriba gairebé al 9%, quan a Catalunya és del 18%.
En relació a la dotació de recursos humans, l'EMC conclou que la demarcació de Lleida és on més municipis es beneficien de la figura del tècnic compartit (un recurs finançat per la Direcció General de Joventut). En concret, el 51% d'ens locals en aquest àmbit territorial disposen d'aquesta figura, un percentatge que en l'àmbit nacional és del 26%. Així mateix, les dades recullen que el 7% dels municipis disposen d'equips tècnics de joventut formats per més de dues persones. En aquest sentit, l'estudi indica que els equips de treball multipersonals afavoreixen el desplegament de polítiques que donen resposta a la complexitat de les problemàtiques.
Sobre el desplegament dels Plans Locals de Joventut, Lleida no presenta diferències amb la mitjana catalana, que estableix en el 68% el nombre d'ajuntaments que disposen d'un Pla exclusiu pel municipi i en un 9% els que el mancomunen amb d'altres pobles.
Pel que fa a l'àmbit concret de les polítiques de joventut desplegades, la demarcació de Lleida destaca de manera positiva en el de la participació i en el de l'associacionisme i el voluntariat. En el primer cas, un 74% de municipis de l'àmbit de Lleida, Alt Pirineu i Aran han actuat en alguna actuació, 13 punts percentuals més que en el conjunt de Catalunya. I en el segon àmbit, la mitjana lleidatana també supera en 14 punts la nacional, arribant al 58% de municipis on s'ha actuat.
Tanmateix, en la resta d'àmbits (mobilitat, interculturalitat, gènere, inclusió social, cultura, lleure, salut, treball, habitatge, educació i medi ambient), la mitjana de Lleida és inferior. No obstant això, l'EMC conclou que aquest menor desplegament obeeix a la realitat comarcal, ja que l'activitat dels Serveis Comarcals de Joventut són superiors en el cas de la demarcació de Lleida comparats amb els altres territoris.
Tallers en la segona jornada
El Fòrum d'Estudis sobre la Joventut viu aquest matí la segona jornada de treball amb quatre tallers simultanis. A primera hora, hi ha programats els de "Transformació social", en el qual intervindran els activistes Adnaloi Vila Ollé i Sergi de Santiago Bayona, així com l'educador social i director del CRAE de la Seu d'Urgell, Ferran Castellarnau Fort; i també el taller "Qualitat de vida i benestar", que comptarà amb psicòlegs Pablo R. Coca i Aïda Fontova Donaire, i també amb els professionals de l'àmbit social Héctor González Quiles i Lourdes Sensarrich Roset.
A continuació, el poeta Xavier Mas Craviotto, la filòloga Míriam Martín Lloret i el regidor de la Paeria de Lleida Xavier Estrada Fernàndez reflexionaran sobre llengua i joves en el taller "Drets lingüístics". Paral·lelament, s'abordarà l'aspecte de la inserció laboral en el taller "Orientació i transició escola-treball", que comptarà amb la participació del jove Felipe Martínez Torres, membre del Fòrum Jove Transpirinenc; la responsable del SOC Eva Expósito Nogué; i dels responsables tècnics dels serveis territorials d'Educació a Lleida, Montserrat Casals Serrano i Carles Vernet Suareu.
Finalment, la directora general de Joventut, Rut Ribas i Martí, i la directora general de l'Agència Catalana de la Joventut, Laia Girós i Barrés, clouran al migdia el 24è Fòrum, que aquest any ha comptat amb la presència de 120 professionals de joventut, responsables polítics, membres d'equips de recerca, i d'entitats juvenils.
