Monte Bergés: "Des d'una Seu Vella tant simbòlica, que fou convertida barroerament en calabós, confiem que ben aviat ja no hàgim de parlar de presos polítics, repressió i exili"
La delegada ressalta que "la memòria hi és per fer-nos palès que els setges són d'una altra època, que en democràcia s'ha de poder plantejar el dret a decidir i l'autodeterminació d'un poble i que votar no ha de ser mai un delicte"
La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, ha fet una crida en favor del diàleg i la negociació per resoldre la relació entre Catalunya i l'Estat espanyol, i a deixar enrere l'ús de la violència i la repressió com a forma de negació de la voluntat democràtica dels catalans i catalanes. Bergés s'ha expressat així en el transcurs de l'acte institucional de commemoració de la caiguda de Lleida el 1707 a mans de les tropes de Felip V, que ha tingut lloc avui a la Sala de la Canonja de la Seu Vella de Lleida.
Montse Bergés ha exposat que "resulta paradoxal que ens trobem avui parlant de llibertat en un espai tant simbòlic com la Seu Vella, que va esdevenir presó amb l'embat de les tropes de Felip V, però avui aquí fem memòria, i no per quedar-nos mirant al passat, sinó per ser capaços de millorar el futur". "La memòria -ha ressaltat- hi és per fer-nos palès que els setges són d'una altra època, que en democràcia s'ha de poder plantejar el dret a decidir i l'autodeterminació d'un poble i que votar no ha de ser mai un delicte ni motiu de repressió".
Segons la delegada, "som, probablement, en un moment històric en què, ja sigui per necessitat o per convicció, la paraula s'ha acabat imposant com un triomf". Això, però -ha continuat-, "sembla que no agrada als que llegeixen la història en paràmetres de vencedors i vençuts". La representant del Govern ha exposat que "avui molts tenim a la boca les paraules amnistia, pacte, pau o diàleg... però al mateix temps, malauradament, al nostre vocabulari encara hi han de seguir havent-hi altres mots com ara presos polítics, repressió i exili". "Confiem que sigui per poc temps", ha reblat.
Bergés ha destacat que el poble de Catalunya "és pacífic i vol decidir el seu futur democràticament". Aquesta és "una expressió que, de tant òbvia, resulta revolucionària, però ho és perquè atempta contra el poder establert de l'Estat i contra un suposat ordenament jurídic inalterable". "Vet aquí que "els poders més amagats de l'Estat han emergit contra la unió de forces polítiques diferents amb la paraula clau, amnistia", ha dit. Però hem de "perseverar en la transformació", perquè transformar és precisament "canviar la manera de fer i tenir la capacitat d'influir perquè es converteixi en una nova normalitat més justa per a tothom". "Transformar mai ha estat fàcil, transformar molesta, però no fer-ho significaria quedar-nos en el passat".
En aquest sentit, Bergés ha fet esment de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, com a exemple de figura transformadora, sobre la trajectòria i transcendència del qual ahir es va inaugurar a Lleida l'exposició del centenari del seu assassinat a mans d'uns pistolers del Sindicat Lliure, el braç executor de la patronal, per escapçar el moviment obrer.
En l'acte commemoratiu d'avui també hi han pres part el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, la regidora de Cultura i de Promoció de la Ciutat, Pilar Bosch, i el director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol. Carmé Berlabé, conservadora del Museu de Lleida, hi ha pronunciat la conferència "Els fets de 1707 i la dispersió del patrimoni artístic de la Seu Vella de Lleida: periple i vicissituds del Retaule Major".
