El Govern reivindica els drets culturals com a drets de tota la ciutadania

El Govern commemora el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans a Vic amb un acte centrat en la dificultat d'accés a la cultura i les polítiques públiques encaminades a promoure i garantir aquest dret humà.L'Avantprojecte de llei de drets culturals es troba en fase de redacció després d'haver recollit aportacions de més de 200 persones i entitats d'arreu del territori.El Departament d'Igualtat i Feminismes ha organitzat una exposició flotant a bord de l'OpenArms que recorrerà els ports del país durant les pròximes setmanes.

La Biblioteca Pilarín Bayés a Vic ha acollit aquest dimecres la commemoració del Govern de 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. L'acte, impulsat pel departament d'Igualtat i Feminismes, a través de la Direcció general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans i conduït pel periodista i director del programa '30 minuts' Carles Solà, ha posat el focus en els drets culturals. S'emmarca en el cicle "Deixem-hi empremta", una sèrie d'actes temàtics celebrats arreu de Catalunya que pretenen ressituar els drets humans en el debat públic, i vincular la seva defensa als problemes i dificultats als quals ha de donar resposta la societat catalana actual.

En la benvinguda a l'acte la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, ha afirmat que els drets culturals són drets humans: "És important tenir clar que quan parlem de 'què són els Drets Culturals' no parlem només dels drets del sector cultural, sinó dels drets de tota la ciutadania". Garriga ha afegit que "la cultura la fem entre tots i totes, ja sigui creant, participant, organitzant, assistint, o simplement gaudint de la cultura. I com a tals, tenim drets". 

 "Des del Govern sabem que la cultura és una de les millors eines que tenim per garantir la igualtat d'oportunitats, l'equitat i la cohesió social. Per això, estem treballant per elaborar la Llei de Drets Culturals, una llei pionera a Catalunya i al nostre entorn més immediat", ha explicat la consellera.

Garriga ha subratllat que "la cultura és un dels quatre pilars de l'estat del benestar, juntament amb la sanitat, l'educació i els drets socials. Però si bé les altres àrees ja tenen unes lleis específiques a Catalunya, l'àmbit cultural no disposa d'una legislació pròpia que en defineixi els drets i articuli el sistema que els ha de garantir, per això és important disposar d'una llei que identifiqui tots aquests drets, els descrigui i en garanteixi la protecció". 

Per la seva banda, la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, encarregada de fer la clausura ha fet èmfasi en la idea que els drets culturals són part essencial dels drets humans i ha afegit "en un context on els drets humans són posats en dubte i on l'extrema dreta més reaccionaria posa en dubte la nostra pròpia existència com a catalanes, com a dones, com a migrades, com a persones LGBTI+, té més sentit que mai que des del Govern de la Generalitat i des del Departament d'Igualtat i Feminismes que lidera la transformació feminista del país, en reivindiquem la seva vigència i la necessitat no només de complir-los sinó també de garantir-los".

A Catalunya, només un 9,6% dels i les catalanes amb el tram de renda més baix pot accedir a les activitats culturals i gaudir de la cultura. "La solució a aquestes restriccions dels drets culturals passen per a fer polítiques culturals feministes, entenent aquest feminisme com un procés de transformació que té en compte totes les discriminacions presents en la nostra societat i que, per tant, dissenya polítiques culturals per a totes" ha destacat Verge. 

La consellera d'Igualtat ha conclòs l'acte parafrasejant l'escriptora feminista africana Chimamanda Ngozi Adichie "La cultura no fa la gent. La gent fa la cultura", "fem que aquesta gent que fa la cultura sigui el màxim de diversa possible, tal com ho és la nostra societat."

L'article 27 de la Declaració Universal de Drets Humans afirma que "Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin". No obstant això, aquest accés a la vida cultural, que implica no tan sols el gaudi passiu de la cultural sinó també a la creació cultural i al seu reconeixement, continua sent profundament desigual, al món però també a Europa i a Catalunya. Nombrosos desequilibris, econòmics, de gènere, territorials, vinculats a l'origen o generacionals, condicionen la participació dels individus i les comunitats en la vida cultural. 

L'acte ha tingut com a objectiu analitzar i descriure tots aquests factors estructurals que impedeixen o dificulten l'accés a la cultura a les persones que viuen a Catalunya i posar sobre la taula les possibles polítiques públiques encaminades a promoure i garantir aquest dret humà. Per fer-ho s'ha comptat amb la participació persones expertes provinents de diferents camps artístics i culturals. En primer lloc, el professor de la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en gestió cultural, Nicolás Barbieri, ha fet una ponència teòrica sobre els drets culturals. Tot seguit, ha tingut lloc una taula rodona per aprofundir en aquesta qüestió, conduïda per Carles Solà i on hi ha participat la coordinadora de projectes de la Fundació L'ARC, Ester Bonal, l'autor i director teatral, Sergi Belbel i IzaskunArretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. 

Llei de drets culturals

Actualment, el Govern es troba en la fase de redacció del text de l'Avantprojecte de llei de drets culturals, després d'haver recollit aportacions de més de 200 persones i entitats d'arreu del territori i d'àmbits ben diversos. Posteriorment, entrarà al Govern per a la seva aprovació com a pas previ a l'inici del procés parlamentari, que ha d'acabar amb l'aprovació de la Llei.

El text garantirà la lliure participació, creació i accés de tota la ciutadania a la vida cultural i reforçarà la protecció dels drets dels treballadors del sector partint de la premissa que la participació en la vida cultural és un dret universal i un element clau per a la cohesió social de la comunitat, així com per a la inclusió, el progrés i la plena realització de les persones que en formen part. 

La llei se centrarà en l'accés universal a la cultura i a establir principis com la no-discriminació per motius econòmics, socials, territorials, d'origen o de gènere en el gaudi i l'accés als béns, productes i serveis culturals de qualsevol naturalesa, així com el dret a rebre una educació i una formació adequades en l'àmbit del coneixement, les arts i les ciències. En segon lloc, a més del dret d'accés, el text ha de servir per garantir el dret a la participació de la ciutadania en el fet cultural, tant en l'àmbit individual (amb el dret a la producció i creació artística, literària o científica i a desenvolupar lliurement el mateix talent), com en l'àmbit comunitari (amb el dret de la ciutadania a difondre i distribuir els resultats del seu exercici creatiu, a exercir les mateixes pràctiques culturals de forma pública i a prendre part de forma activa en la vida cultural de la comunitat). En últim lloc, el text també considerarà el dret a intervenir en la governança de les institucions culturals i en les polítiques que afecten la vida cultural de la comunitat.

A més, la futura llei de drets culturals abordarà els drets del conjunt de persones que treballen en el sector cultural, tant en l'àmbit de la creació o la interpretació com en l'àmbit de la producció, la gestió o la difusió.

A bord de l'Open Arms

Per acabar, la consellera Verge ha anunciat que el Departament d'Igualtat i Feminismes i la Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans han organitzat una exposició flotant itinerant a bord de l'Open Arms que durant les pròximes setmanes recorrerà els ports del país per posar en valor la necessitat de continuar reivindicant la vigència dels drets humans.

Aquesta exposició se suma a la resta d'activitats de commemoració del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans que s'han dut a terme arreu del territori. A més, al desembre també s'inaugurarà l'exposició "Els drets humans al segle XXI" al Palau Robert de Barcelona.