Finalitzen les obres de millora al camí cobert del castell de Cardona

S'ha actuat en cinc punts diferents en aquesta via d'accés al castell La restauració d'aquesta primera fase es finança a través del Programa Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, Next Generation, del Ministerio de Cultura y Deporte

La Generalitat ha finalitzat les obres de restauració al camí cobert del castell de Cardona amb l'objectiu de millorar la seguretat del tram. Amb aquesta intervenció es vol evitar possibles accidents per despreniment d'elements constructius.

L'Institut Català del Sòl ha executat les obres per encàrrec de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural. El cost d'aquesta primera fase ha estat de 235.255 euros i l'aportarà el Programa Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (programa global PRTR), Next Generation, del Ministerio de Cultura y Deporte.

Les obres que resten pendent de la segona fase està previst que es puguin executar durant el segon semestre del 2024. El finançament d'aquestes anirà a càrrec del Departament de Cultura amb un pressupost de 345.000 euros.

L'actuació respon a les conclusions d'un informe encarregat per l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural i elaborat l'any 2022 pel despatx redactor del projecte i director de les obres DILME-FABRE Arquitectes. En l'informe s'analitza l'estat del monument i la seguretat de les persones en l'itinerari del camí cobert, a més de descriure les actuacions necessàries a fer. En aquesta primera fase s'ha actuat en indrets que no es poden separar de l'itinerari dels visitants.

Així, les obres s'han centrat en cinc punts del camí a cobert del castell: el tram de camí abans d'arribar a la porta de Sant Llorenç, l'entrada al baluard de Sant Llorenç, la volta d'entrada al baluard de Sant Josep, el remat del mur esquerre i el sanejat de l'angle superior, i l'esvoranc del mur superior.

Construït entre els segles XVII i XIX, el camí cobert inferior és l'accés al castell des de la vila. Actualment, es tracta de l'accés per a vianants, tot i que antigament era el camí de ferradura. El camí s'inicia al costat de la porta d'accés al recinte i finalitza tocant a la porta d'accés a la Casamata. Es tracta d'un camí en ziga-zaga que fa uns 180 metres i té una amplada variant d'entre 2,5 i 5 metres.

El traçat del camí recorre entre baluards i muralles de gran alçària, que van ser construïdes amb carreus de pedra. En direcció al castell, queda a l'esquerra el mur que suporta plataformes superiors, mentre per la dreta es connecta, a diferents nivells, amb els baluards de Sant Llorenç i Sant Josep, l'antic cos de guàrdia, el fossat de baluards i el camí de ronda de les muralles Sobiranes.

Un castell amb molta història

El castell de Cardona, protegit com a bé cultural d'interès nacional, és una fortificació estratègicament situada al cim d'un turó. D'aquesta manera, té domini visual de tota la vall del Cardener i de la muntanya de sal de Cardona. Va tenir una gran importància econòmica gràcies a l'explotació de les mines de sal que va fer que els senyors del castell esdevinguessin una de les famílies més influents de la corona d'Aragó i, després, de la Monarquia Hispànica. És per a tot això que ha tingut molta importància en la història de Catalunya.

El castell va adquirir una importància estratègica per a consolidar el domini sobre les terres conquerides a al-Àndalus. Amb el temps, el castell va perdre la seva funció residencial, però arran dels conflictes amb França va adquirir importància estratègica. Va ser a partir del segle XVII que el castell es va reforçar per una corona de baluards, envoltant tot el turó.

De tota la seva història, cal ressaltar la resistència contra les tropes de Felip V durant la guerra de Successió, moment en què es va convertir en la darrera plaça fortificada en rendir-se, el 18 de setembre de 1714.

Del conjunt del castell de Cardona destaca, a més, la col·legiata de Sant Vicenç una església construïda durant els segles X i XI patrocinada pels senyors de Cardona, amb la voluntat d'acollir una comunitat de canonges. El castell de Cardona s'ha convertit en una de les joies del primer romànic català.