L'exposició 'Antibiografia' comença la seva itinerància per cinc centres d'art de Catalunya
Forma part del programa d'exposicions itinerants impulsat pel Departament de Cultura amb la voluntat d'acostar l'art contemporani a la ciutadania en col·laboració amb els centres d'art localsEl proper 10 de novembre, a les 18 hores, s'inaugura a Muxart. Espai d'Art i Creació Contemporanis de MartorellDurant tot l'any 2024, la mostra itinerant també es podrà veure a MAC Mataró; Mèdol. Centre d'arts contemporànies de Tarragona; Centre d'art contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú, i el Museu de Granollers
El proper 10 de novembre comença la itinerància de l'exposició "Antibiografia" a Muxart. Espai d'Art i Creació Contemporanis de Martorell comissariada per la curadora Alexandra Laudo [Heroínas de la Cultura] i produïda pel Centre d'Art Maristany de Sant Cugat del Vallès, que reflexiona sobre la pulsió humana d'autorepresentar-se, per deixar constància de la nostra existència.
Aquesta exposició forma part del programa d'exposicions itinerants impulsat per la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya amb la voluntat d'acostar l'art contemporani a la ciutadania en col·laboració amb els centres d'art locals. Es podrà veure a Muxart. Espai d'art i creació contemporani de Martorell (del 10 novembre 2023 al 7 de gener 2024), al MAC Mataró (del 20 de gener al 10 març 2024), al Mèdol. Centre d'arts contemporànies de Tarragona (del 6 d'abril al 26 de maig de 2024), al Centre d'art contemporani La Sala de Vilanova i la Geltrú (del 14 de juny a l'1 de setembre de 2024), al Museu de Granollers (del 19 de setembre al 24 de novembre de 2024).
"Antibiografia" ens convida a reflexionar sobre la naturalesa i els límits de l'autorepresentabilitat, i a pensar en possibles formes de resistència a la demanda social imperant de viure i de, quasi instantàniament, representar i testimoniar públicament la vida viscuda.
L'exposició presenta una selecció d'obres d'artistes contemporanis, nacionals i internacionals, que plantegen formes autobiogràfiques dissidents com Martínez Bellido amb "Sin titulo" (Emil), 2016, Francele Cocco amb "Natimorto", 2021, Estampa amb l'obra "Omplir segons contingut", 2020-2022, Juan David Galindo amb "El otro de ellos y el y", 2018, Mateo Maté amb les quatre obres: "Mito hueco 6", 2023, "Dibujo Mito", 2023, "Mito hueco 13", 2023, "Dibujo Mito", 2023, Pere Noguera amb "Personatges i natura", 1975, Daniela Ortiz amb "97 empleadas doméstias", 2010, Lurdes R. Basolí amb "Eclípsi", 2021-2022, Mercè Soler amb "With friend", 2019o Diana Tamane amb "Blood pressure", 2016 . Els projectes exposats qüestionen els fonaments de l'autoretrat i les convencions del gènere autobiogràfic a través de posicions iconoclastes i evasives, per reflexionar críticament sobre la construcció de la individualitat i la sobreexposició pública del jo en l'era digital.
En el seu origen etimològic, el lexema grec graphein de la paraula biografia significa escriptura, inscripció. El sol fet de viure ja comporta deixar una empremta al món tot i que es tracta d'una marca deleble i efímera. D'aquí ve potser l'impuls autobiogràfic, la voluntat de documentar i explicar les nostres vivències en una forma que perduri, que transcendeixi la temporalitat fugaç de la nostra estada al món.
L'impuls d'explicar i representar la nostra experiència respon també a la idea moderna de que cada individu és únic, a l'enaltiment del valor de la subjectivitat. L'autorepresentació ha evolucionat durant la història i avui, amb el desenvolupament dels mitjans de comunicació de masses i l'auge de la cultura digital i les xarxes socials, els recursos per a produir imatges i relats autobiogràfics s'han democratitzat enormement, com també les possibilitats de fer-los públics i difondre'ls a un gran nombre de persones.
En l'actualitat impera una cultura orientada a l'exposició i la manifestació pública del jo, a l'expressió de la individualitat a través d'autoretrats -especialment de selfies- i de textos -especialment de posts- que consignen públicament el nostre aspecte físic, els nostres pensaments i emocions. La imatge autorepresentacional i la informació autobiogràfica han adquirit un immens valor en la definició i la construcció de la identitat, la qual en bona part sembla conformar-se a partir del grau de validació social que aquestes manifestacions obtenen en l'espai digital.
En un moment en què multitud d'expressions i imatges autoreferencials saturen les xarxes i impera una cultura orientada a la constant exposició i manifestació pública del jo, potser la vida privada -i fins i tot la vida, en general- poden existir només com una dissidència, com una resistència a aquesta proliferació de manifestacions, comuna antibiografia.
