El Govern ret homenatge als 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, detinguts ara fa 50 anys per la policia franquista
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
La consellera Ubasart ha posat en valor la gran contribució democràtica dels membres de la plataforma: "Vau saber copsar l'alçada del moment i assumir les responsabilitats per impulsar el canvi que el país necessitava"
Enguany es compleixen 50 anys de la detenció de més d'un centenar de membres de l'Assemblea de Catalunya, reunits a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, per part de la policia franquista. Avui dia, l'episodi és popularment conegut com "la detenció dels 113". Per celebrar l'efemèride, el Departament de Justícia, Drets i Memòria ha organitzat aquesta tarda un acte molt sentit, amb alguns dels protagonistes d'aquell fet històric. "És gràcies a vosaltres que avui celebrem aquest acte; a vosaltres que vau saber copsar l'alçada del moment i assumir les responsabilitats per impulsar el canvi que el país necessitava", ha reblat la consellera Gemma Ubasart i González, encarregada de presidir la commemoració.
La celebració de l'acte ha coincidit amb l'aniversari de la fundació de l'Assemblea de Catalunya, el 7 de novembre de 1971. A propòsit d'això, la consellera ha recordat que "la nova llei de memòria democràtica instaurarà el 7 de novembre com la data de la commemoració oficial de l'Assemblea", per preservar aquesta memòria i assegurar que "s'honri tal com cal aquesta generació de lluitadors per la llibertat".
En aquesta mateixa línia, Ubasart ha agraït als membres de l'Assemblea el llegat històric de l'organització, en tant que "avui aquest llegat és més necessari que mai". I ha afegit que "l'Assemblea de Catalunya és part constituent de la nostra memòria democràtica".
Per tot, el punt més destacat de la celebració ha estat una taula rodona, que ha comptat amb la participació de tres dels 113 detinguts, tots ells àmpliament reconeguts per la societat civil catalana per les seves aportacions en defensa dels valors democràtics. Es tracta de Ramon Espasa i Oliver, metge i polític, conseller de Sanitat i Assistència Social (1977-1980); Josep-Lluís Carod-Rovira, polític i vicepresident de la Generalitat de Catalunya (2006-2010), i Magda Oranich i Solagran, advocada i política.
Durant la conversa, els conferenciants han rememorat algunes de les experiències individuals i col·lectives que van viure i han reflexionat sobre les fites que aconseguí l'Assemblea durant els anys que es mantingué en actiu. Tots tres han volgut rellevar que aquesta organització no va ser només una coordinadora de partits i grups polítics, sinó també un mecanisme de representació social que va esdevenir la plataforma unitària més important de tot l'Estat en la pressió democratitzadora. "Somiàvem amb una pàtria lliure i completa, justa i culta, somiàvem amb una nació i una llengua nacional reconeguda" ha apuntat Carod-Rovira, qui després ha reblat: "no hem deixat de combatre la memòria viva del franquisme. La veritat de la vida és que podem canviar el món".
A part d'aquestes intervencions, també hi han participat l'historiador Agustí Colomines, la professora Mariona Lladonosa i el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló. El primer ha emfatitzat el fet que "la detenció dels 113 podia haver estat la fi de l'organització, però va ser clau per a la configuració de l'Assemblea de Catalunya. Va ser el punt de partida d'una gran expansió assembleària arreu del país". Així mateix, ha elogiat la fortalesa dels detinguts, en tant que que "els 113 van demostrar que la llibertat la vam guanyar dins la presó, perquè a la presó tots els que estaven tancats se sentien lliures". Per la seva banda, Lladonosa ha assenyalat el paper de l'Assemblea "com a procés i com a desenvolupament d'una cultura que va esdevenir en el ressorgiment del catalanisme".
Finalment, el director del Memorial ha dit que "l'experiència de coratge cívic de l'Assemblea de Catalunya és un patrimoni essencial del nostre país. És una memòria exemplar que es perllonga en el present i el futur".
L'impacte social de la detenció dels 113
El 28 d'octubre de 1973 uns 150 membres de l'Assemblea de Catalunya es van congregar a la parròquia de Santa Maria Mitjancera de Barcelona, per celebrar una reunió clandestina de l'organització.
Tot i els intents de passar inadvertits, la policia franquista hi va entrar per la força i va detenir la majoria dels assistents; en total, 113. La resta va poder escapolir-se'n. La policia va interrogar els detinguts, alguns d'ells a la comissaria de Via Laietana, i posteriorment els va traslladar a diferents centres penitenciaris.
La noticia de la detenció i l'empresonament dels 113 va despertar mostres de suport i mobilitzacions més enllà de Catalunya, a diversos territoris de l'Estat espanyol i fins i tot a l'estranger.
En aquest sentit, les manifestacions vingudes d'arreu van fer palès que l'Assemblea era, com deia el polític Josep Benet, "el moviment unitari més ampli i important de la història de Catalunya".
