L'Arxiu Nacional ingressa el fons documental de la Cartoixa de Montalegre
El monestir ha lliurat a la Generalitat de Catalunya la documentació del seu arxiu històric, corresponent a la part recuperada durant els segles XIX i XXPergamins, documentació en paper, obres impreses, manuscrits, mapes i fotografies formen el valuós fons documental de la Cartoixa
L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa el fons documental de la Cartoixa de Montalegre, una documentació recuperada durant els segles XIX i XX, gràcies a l'acord entre la Cartoixa i el Departament de Cultura. L'ingrés assegura la conservació de documents de gran importància per la història de la Cartoixa i de Catalunya amb pergamins dels segles X al XVIII i documents de paper del segle XVI als nostres dies. Es tracta de documents medievals i moderns recuperats posteriorment a la disgregació del seu arxiu original i també d'estudis i treballs de reconstrucció històrica com els del P. Irenée Jaricot, així com documents produïts durant els segles XIX i XX.
L'arxiu de la Cartoixa conté un volum aproximat de 9 metres de documentació de paper corresponent als segles XVI al XX, que inclou 44 manuscrits, 43 capses d'arxiu i carpetes, 25 lligalls i diversos documents solts. De forma especial destaca el llibre espècul datat el 1678, un instrument clau per conèixer la composició històrica del moment. També hi ha la documentació sobre la persecució religiosa entre 1936 i 1939 o els valuosos documents arran de les recerques dutes a terme sobre la Cartoixa pel monjo historiador Irénee Jaricot (1882-1972).
L'ingrés inclou 275 pergamins, 133 cartes de professió de monjos cartoixans (c. 1475-1829) i 142 documentals (dels anys 991 al 1777). D'aquests últims s'han identificat les procedències de 80 de Montalegre, 26 de Sant Pol de Mar, un d'Scala Dei, 26 conservats temporalment pels barons d'Esponellà i 9 sense origen determinat. La vàlua d'aquests documents, amb 9 pergamins reials, 16 butlles i breus pontificis, ha fet que fossin objecte d'estudis, inclosos en diplomataris publicats en els darrers anys. Aquests pergamins es troben ja en procés de restauració al laboratori de l'Arxiu Nacional.
A més del fons documental o arxiu, també han ingressat a l'Arxiu Nacional 18 obres impreses igualment provinents de la Cartoixa i 5 manuscrits, dels anys 1475 al 1833, entre els quals hi ha dos incunables. Es tracta d'obres de temàtica cartoixana que resultaran molt útils als investigadors del fons documental. Finalment, el fons també inclou mapes i 37 àlbums de fotografies del segle XX referents a la mateixa Cartoixa.
A principis del segle XX es reinstal·la una nova comunitat a Montalegre, moment en el que Jaricot farà una ingent tasca a l'arxiu de la Cartoixa. Els darrers anys del segle el fons fou reorganitzat i també ampliat amb la recuperació d'alguns documents històrics significatius, amb la intermediació del Departament de Cultura.
Cal tenir en compte, que, més enllà de l'activitat pròpia, el fons ha aplegat alguna documentació d'altres comunitats monacals com ara Sant Pol de Mar, Vallparadís i Scala Dei, a Catalunya, o Valldemossa, a Mallorca.
L'exclaustració de la comunitat cartoixana el 1835 posa en risc el seu arxiu històric, segons sembla, ubicat en una estança propera a la sagristia. Un grup revolucionari assalta el cenobi, el saqueja i n'incendia algunes estances. La cartoixa resta abandonada pels monjos, però l'arxiu i la biblioteca conventual se salven per l'acció d'un equip enviat des de Barcelona, segons sembla, per Pròsper de Bofarull (1777-1859), aleshores director de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, que n'omple divuit carros. Bofarull, conscient del valor històric d'aquell patrimoni documental religiós en perill, organitza una àmplia campanya de salvament als diferents arxius monacals aleshores en risc.
Probablement, en aquell moment o poc després, el gruix de l'arxiu de la Cartoixa va ingressar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó (amb total seguretat, abans de 1882), encara que altres parts es disgregaren entre la Delegació d'Hisenda de Barcelona, la Biblioteca Universitària de la capital catalana i l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Els dos primers blocs van ser reintegrats amb el fons existent a la Corona d'Aragó, respectivament, els anys 1919 i el 1941; el tercer encara hi roman, descrit i del tot accessible, a l'arxiu municipal barceloní.
Una altra petita part de l'arxiu històric original de la Cartoixa (que incloïa documents en paper, llibres i pergamins) va trobar refugi a la finca veïna de Can Sanromà, propietat dels Fortuny, barons d'Esponellà. Aquesta part va ingressar, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, entre 2018 i 2020, amb el conjunt de l'arxiu de la família.
La Cartoixa de Montalegre
La Cartoixa de Santa Maria de Montalegre és un monestir de l'Orde de la Cartoixa, l'únic actualment existent a Catalunya, creat el 1415 al terme de Tiana (Maresme), a la Serralada de la Marina. Neix en instal·lar-se alguns monjos procedents de Vallparadís (Terrassa) en el que havia estat des del segle XIII l'espai d'una comunitat femenina d'agustines, abandonat després per establir-se a Barcelona (a l'actual Casa de la Caritat). A partir de 1434, amb l'arribada de nous cartoixans de la comunitat de Sant Pol de Mar, s'inicia la construcció de l'actual monestir, que el 1441 adquireix el domini sobre Tiana i completa la construcció de la seva església el 1463.
El període de màxim esplendor del cenobi es desenvolupa als segles XVII i XVIII, quan, a través de compres i cessions, gaudeix dels drets jurisdiccionals i delmes en alguns indrets de les comarques del Maresme i el Vallès, com ara els masos Ram i Corts de Badalona i la quadra de Mogoda, amb domini sobre Sant Fost, Santa Perpètua, Cabanes i Martorelles. També disposa d'alous a Parets, Bertí (Sant Quirze de Safaja), Cabrera de Mataró, Sant Celoni i Granollers.
A principis del segle XIX els monjos han d'abandonar el recinte arran de la Guerra del Francès (1808-1814) i ho hauran de fer de nou entre 1820 i 1824 davant la inestabilitat política del moment. La desamortització de 1835 produirà l'exclaustració, la confiscació dels béns, el saqueig i l'incendi de la cartoixa. El 1901 una nova comunitat cartoixana d'origen francès recupera l'espai i després de la Guerra de 1936-1939 s'hi estableixen monjos catalans i s'obre el seminari menor de la diòcesi de Barcelona (fins el 1998).
