Catalunya al capdavant en polítiques antiracistes a Europa

La conferencia internacional de la Unió Europea "Persones afrodescendents a la Unió Europea: reconeixement, justícia i desenvolupament" recull les polítiques capdavanteres del Govern en matèria d'antiracisme en una de les seves sessions principalsActuacions com el pla d'acció Per un país lliure de racisme, la posada en marxa de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació o l'avantprojecte de llei contra el racisme situen a Catalunya com a referent en la lluita contra el racisme

El Govern ha participat avui en la primera jornada de la conferència internacional d'antiracisme de la Unió Europea 'Afrodescents: reconeixement, justícia i desenvolupament' celebrada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona. La conferència ha recollit les mesures dutes a terme pel Govern de la Generalitat, capdavanteres a escala internacional, que situen Catalunya com a referent en polítiques públiques antiracistes.

La consellera ha destacat que "El Govern de Catalunya està compromès amb la construcció d'un país i una Europa lliures de racisme i vol ser motor de canvi per aconseguir-ho. Esperem que aquesta conferència internacional sigui un punt d'inflexió en la lluita contra el racisme a tota la Unió Europea i una crida a impulsar un canvi radical". Verge també ha dit que "És un imperatiu democràtic revertir els greuges que el racisme imposa a una part important dels nostres conciutadans i conciutadanes pel seu color de pell, fenotip, origen, creences religioses o altres marques d'identitat ètnico-racial. L'única resposta possible és l'antiracisme". A més, ha recordat que "Els convenis i les declaracions internacionals són molt necessàries però a les persones que pateixen el racisme en el seu dia a dia els queden molt lluny. Nosaltres som el govern més proper als ciutadans i per això són claus les polítiques antiracistes que desenvolupem i que tenen incidència directa en les vides de les persones". "No pot haver-hi una agenda antiracista global sense agendes antiracistes locals i regionals fortes", ha conclòs. Verge ha posat en valor que al capdavant de les polítiques antiracistes del Govern hi hagi dues dones que formen part de comunitats que pateixen el racisme dia a dia com són la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera, la primera persona d'origen migrant que lidera les polítiques de migracions a Catalunya, i la directora de l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-Discriminació, Manuela Fernández Ruiz, la primera i única persona del poble gitano amb un càrrec institucional a la Generalitat. El seu lideratge ha permès abordar les polítiques antiracistes des de l'escolta i el treball amb les persones i les entitats que pateixen el racisme en carn pròpia i desenvolupar mesures que responen a les seves necessitats reals. 

Eunice Romero Rivera ha sigut avui una de les ponents de la sessió 'Legislació antiracista i plans d'acció nacionals' moderada per TamásKádár, codirector d'operacions, política i assumptes legals d'Equinet i on també han intervingut la vicepresidenta primera de la taula de la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI), Domenica Ghidei, el director del Centre contra el racisme de Noruega, Hatem Ben Mansour, el relator del Foro Permanent sobre les persones Afrodescendents de les Nacions Unides, Michael Mceachrane, l'advocada i activista gitana pels drets humans, Pastora Filigrana, i el periodista i consultor, Youssef M.Ouled.

"Escoltar les persones i comunitats afectades pel racisme, entendre com l'han experimentat en el passat i en el present, què els manca, què necessiten i què demanen legítimament, és clau per generar polítiques antiracistes efectives" ha destacat la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, Eunice Romero Rivera en la sessió. "Implementar polítiques de dalt-a-baix per combatre el racisme no funciona. Un procés participatiu previ, extens, honest i sovint traumàtic és condició sine qua non en la lluita antiracista" ha assegurat la directora general. Romero ha recordat que a Catalunya el risc de pobresa o exclusió social és més del doble entre la població estrangera que entre la població amb DNI, com també és el cas del poble gitano, "així de cru és l'impacte del racisme en les condicions materials de vida de molts dels nostres veïns i veïnes", ha dit i ha afegit que "el racisme és estructural i està tan estès en tots els àmbits que l'hem normalitzat; massa sovint ens resulta invisible perquè forma part de la quotidianitat."

70 mesures per combatre el racisme a Catalunya

Com a mostra d'aquest treball capdavanter en matèria d'antiracisme, el Govern de la Generalitat ha presentat recentment el pla d'acció Per un país lliure de racisme. 70 mesures per a la transformació social i institucional. El document aborda el racisme de forma transversal i recull les accions específiques que tots els departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya implementaran abans d'acabar el 2024, algunes de les quals ja es troben en marxa. 

El conjunt de mesures neixen després de detectar, durant el procés participatiu de l'avantprojecte de llei contra el racisme, necessitats que requerien d'una resposta immediata. El Departament d'Igualtat i Feminismes ha dut a terme un intens treball transversal amb tots els departaments del Govern per definir actuacions que corregeixin les desigualtats i vulneracions de drets que comporta el racisme. 

Les setanta mesures que incorpora el document tenen un objectiu molt clar: millorar la vida de totes les persones en igualtat de drets i oportunitats en el seu dia a dia, sense cap mena de discriminació. Garantir l'accés equitatiu a drets com la salut, l'habitatge o el treball, transformar les administracions per assegurar una actuació exemplar o treballar en la memòria i reparació del racisme sistèmic són els eixos que estructuren el pla d'acció.  

Avantprojecte de llei contra el racisme 

El Govern es troba actualment en la darrera fase de redacció de l'avantprojecte de llei i properament iniciarà el tràmit per la seva aprovació. El text suposa un posicionament a l'avantguarda normativa en l'àmbit dels drets humans i converteix Catalunya en un exemple en la promoció i la protecció dels drets de les persones racialitzades i en la lluita activa contra el racisme.

Al llarg de l'any 2022 el Departament d'Igualtat i Feminismes va dur a terme un procés participatiu amb 30 sessions arreu del territori. En total, més de 700 persones participants, incloent-hi persones a títol individual, representants de col·lectius, entitats i associacions vinculades a la població migrada i racialitzada i professionals de l'Administració pública local. 

L'avantprojecte de llei contra el racisme en totes les seves formes i expressions s'ha confegit mitjançant la participació activa i les aportacions sorgides del procés participatiu, per tal d'assegurar que l'abordatge de les preocupacions i les necessitats reals de les persones racialitzades i dels col·lectius afectats pel racisme quedaven reflectides i s'hi donava resposta. La llei no només aborda les qüestions de discriminació racial sinó que també estableix les bases per a la prevenció, la reparació i la promoció dels drets de les persones racialitzades. Això representa un pas endavant en la garantia de la igualtat i la justícia racial, en línia amb el marc internacional i europeu de referència.

Un marc legal i un organisme per la igualtat de tracte i la no-discriminació

Catalunya disposa d'una llei que busca garantir el dret de totes les persones a viure amb dignitat, seguretat i autonomia. La Llei 19/2020, del 30 de desembre, prohibeix tota forma de discriminació a causa de l'origen, el sexe o gènere, l'orientació sexual, la identitat i l'expressió de gènere, les conviccions religioses, la ideologia, la condició econòmica o la discapacitat. Es tracta d'una llei pionera i transversal que es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya i que es va enriquir gràcies a les aportacions de diverses entitats socials i persones expertes.

L'any 2022 es va posar en marxa l'Oficina d'Igualtat de Tracte i No-discriminació (OITND), l'òrgan responsable de fer efectiva la Llei 19/2020. L'Oficina s'encarrega de tramitar les denúncies per discriminació, prestar suport i assessorament jurídic a les persones que hagin patit una situació de discriminació i vetllar per la no repetició i reparació efectiva de les víctimes. 

A més, l'OITND també busca impulsar la millora dins de l'Administració d'aquelles pràctiques, normatives o polítiques públiques que puguin tenir efectes discriminatoris. Per exemple, pròximament publicarà el Protocol d'atenció a les víctimes de discriminació, on es recull com ha de ser l'atenció especialitzada a les persones que hagin patit una discriminació amb perspectiva antiracista.

Cooperació i aliances internacionals en la lluita contra el racisme

Un dels eixos centrals del Govern de Catalunya és la promoció i la defensa dels drets humans, també en l'àmbit internacional. L'acció exterior és una prioritat per l'executiu català i constitueix una eina fonamental per fer front al racisme a través d'iniciatives regionals i globals que comparteixen l'objectiu de garantir els drets humans per a totes les persones. Per això, el Pla estratègic d'Acció Exterior i de relacions amb la Unió Europea 2023-2026 inclou un objectiu operatiu dirigit a promoure la lluita contra el racisme en totes les seves formes i expressions.

El Departament d'Igualtat i Feminismes ha fet un treball exhaustiu per establir una cooperació activa amb diferents agències i organitzacions en l'àmbit internacional. Concretament, col·labora amb l'European Network Against Racism (ENAR) i l'European AntiPoverty Network (EAPN), dues xarxes internacionals que treballen per la incorporació de la perspectiva antiracista a les polítiques públiques en l'àmbit de la Unió Europea. Cal destacar que l'European Commission against Racismand Intolerance (ECRI), un organisme vinculat al Consell d'Europa, en el seu darrer informe del 2018 sobre l'Estat espanyol (ECRI, 2018), ha denunciat demores en l'adequació als estàndards internacionals de drets humans en relació amb l'estratègia contra el racisme per part de l'Estat espanyol. Així mateix, el Departament d'Igualtat i Feminismes ha mantingut diverses trobades amb la comissionada contra el racisme de la Comissió Europea, la senyora Michaela Moua, per coordinar estratègies i presentar les actuacions impulsades pel Govern.

Pel que fa a l'agenda global, el Govern de Catalunya col·labora amb la relatora especial de les Nacions Unides per impulsar la incorporació de la visió antiracista a tots els àmbits.

L'acció exterior és una prioritat irrenunciable del Govern de Catalunya, el qual aprofita tots els espais d'incidència possibles per teixir relacions de benefici mutu i avançar cap a un món socialment més just.

La conferència internacional d'antiracisme la Unió Europea "Persones afrodescendents a la Unió Europea: reconeixement, justícia i desenvolupament" és un esdeveniment internacional d'alt nivell on hi participen representants dels estats membres i les institucions de la UE, tercers països, organitzacions internacionals i organismes d'igualtat i de la societat civil per debatre sobre el racisme estructural, la necessitat de tenir dades objectives, la representació de les persones afrodescendents als càrrecs públics i als mitjans de comunicació i la legislació i plans d'acció en matèria d'antiracisme.

La consellera Verge intervindrà aquest vespre en la benvinguda institucional de la Conferència que tindrà lloc al Museu Nacional d'Art de Catalunya.