Educació lliura al Consell Escolar el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu

·L'organisme consultiu emetrà el seu dictamen preceptiu en un mínim d'un mes

·Consellera Simó: "Necessitem consensos de país davant dels que usen la llengua com un instrument de confrontació política i volen fer retrocedir el català"

El Departament d'Educació ha lliurat al Consell Escolar de Catalunya el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu. Així, l'organisme de consulta i participació emetrà el seu dictamen preceptiu sobre el text en un termini màxim d'un mes, i posteriorment podrà continuar la seva tramitació normativa. El decret és la mesura més destacada del Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028.

En un acte a l'Institut d'Estudis Catalans, la consellera Anna Simó Castelló ha valorat la importància de sotmetre el decret a l'arbitri del CEC: "Davant dels que usen la llengua com un instrument de confrontació política, i volen fer retrocedir el català a l'escola i a tot arreu del país, necessitem consensos de país. Per defensar el model de cohesió social i igualtat d'oportunitats que representa l'escola catalana, i que aquest decret vol protegir", ha assenyalat.

El projecte de decret ha estat sotmès a informació pública de juliol a setembre. En aquest tràmit, s'han rebut 112 aportacions per part de 9 entitats, partits, sindicats i persones. Algunes s'han recollit i incorporat, com la possibilitat d'oferir formació en llengua catalana a les famílies, perquè s'ha considerat que el suport lingüístic a les famílies incideix directament en els resultats acadèmics de l'alumnat.

Contingut del decret

El decret busca proporcionar seguretat jurídica als docents i les direccions dels centres educatius catalans en la seva tasca educativa. D'acord amb el marc legal actual, garanteix la utilització de criteris pedagògics per assegurar el dret de tot l'alumnat a assolir una competència alta en llengua catalana i castellana, tant en el registre oral com en l'escrit, almenys també en una llengua estrangera al final de l'etapa obligatòria, i de l'aranès a l'Aran. Alhora, el decret reforçarà la vehicularitat del català en el sistema educatiu, enfortint el seu model lingüístic i adaptant-lo a la realitat de la societat catalana.

En relació als projectes lingüístics de centre (PLC), el text precisa com elaborar-los, aprovar-los, avaluar-los i revisar-los; diu que el responsable dels PLC és el Departament d'Educació en lloc de les direccions de centre; que els PLC no es poden canviar amb el curs ja començat; i preveu mesures per garantir-ne l'aplicació adequada.

Per altra banda, fixa el requisit del nivell C2 de català per als docents que accedeixin al sistema a partir del curs 2025-2026, ja que, si millora la competència docent, millora la de l'alumnat.

El decret, per últim, inclou recursos per l'alumnat nouvingut, diverses propostes metodològiques, té un caràcter compensatori de les desigualtats, perquè reforça la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i garanteix l'adquisició de la competència comunicativa en els dues llengües oficials a tot l'alumnat, sigui quina sigui la seva llengua inicial.

Resta de mesures del Pla

La resta de mesures del Pla de foment de la llengua catalana als centres educatius 2023-2028 són les següents:

-Incrementar els recursos d'acollida de l'alumnat nouvingut a partir de 2024, que inclou com a mesures el Pla de formació de xoc dels nous tutors d'aula d'acollida, la posada en marxa el proper curs del pla pilot d'aules d'acceleració al Consorci d'Educació de Barcelona (per a alumnes estrangers que s'incorporin a 2n, 3r i 4t d'ESO) i la definició amb les escoles oficials d'idiomes d'un pla d'acollida lingüística per a l'alumnat de 16 a 18 anys que arriba al llarg del curs.

-Promoure la recerca en pràctiques educatives que afavoreixen l'adquisició precoç de la llengua i l'èxit en els aprenentatges i els usos lingüístics, millorar-ne l'avaluació, especialment de la llengua oral. Preveu l'anàlisi dels resultats de les primeres proves de competència oral i el Pla de recerca educativa.

-Millorar la competència lingüística en català del professorat. S'ha incrementat el nombre i la modalitat de cursos de C2, posant 4.500 places a disposició dels docents. Properament, es preveu un increment de places: 5.000 el curs 2023-2024 i 5.500 el curs 2024-2025.

-Incentivar la formació lingüística de les famílies. El Pla preveu l'organització, des del Consorci per a la Normalització Lingüística, de cursos d'aprenentatge de català per a famílies.

-Crear una plataforma de continguts audiovisuals educatius en català, impulsada pel Departament d'Educació i 3Cat (CCMA).

-Introduir nous continguts i habilitats en gestió i tractament de la diversitat lingüística al màster de professorat de secundària juntament amb el Departament de Recerca i Universitats. Elaborar una proposta consensuada pels diversos agents implicats, amb l'objectiu que pugui concretar-se durant el curs 2023-2024.

-Desplegar els tallers dels usos lingüístics en l'àmbit educatiu (ULAE) fins a completar la totalitat dels centres educatius de Catalunya. La primera fase preveu 877 centres (202 en el pla pilot del curs 2021-2022 i 675 el curs 2022-2023 i, la segona, dos models de tallers ULAE (intensiu i en xarxa). Previsió de desplegament a 700 centres cada curs (200 d'intensius i 500 en xarxa), per arribar a 3.500 el 2026.

-Fomentar l'anàlisi i l'avaluació de les dades relacionades amb la competència lingüística de l'alumnat i els usos lingüístics dels centres. Previsió de crear un equip de seguiment i col·laborar amb el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu i les universitats catalanes.

-Continuar i reimpulsar els plans educatius d'entorn (PEE). Passar dels 118 municipis actuals a 162 municipis el 2025.

19 d'octubre de 2023