Més seguretat per la nova temporada de batudes de senglar a la serra de Collserola
Des del Govern es reforça l'equip d'informadors en els accessos a les batudes de caça per protegir els nombrosos visitants del massís al temps que es garanteix el control de la població de senglars a la zona
El Pla de xoc que té en marxa el Departament d'Acció Climàtica inclou també la constitució aquest mateix mes d'octubre d'un nou model de governança compartida
La setmana passada va començar la temporada de caça del porc senglar amb tres batudes programades pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la zona de caça controlada al massís de Collserola. Les batudes compten amb la disposició de persones informadores als accessos que són assumides pel Departament, titular de la zona de caça controlada, a fi de reforçar la seguretat en un espai natural on la presència d'altres usuaris és molt freqüent. La Federació Catalana de Caça contracta aquest personal amb el suport de les societats de caçadors locals.
Els informadors van equipats amb armilles identificadores i amb emissores i s'encarreguen d'explicar a veïns i usuaris de la zona que s'està realitzant l'activitat de la caça. També recomanen que no accedeixin a la zona durant el temps que dura la batuda, ja que els accessos estan tancats per decrets de l'ajuntament i reforcen la senyalització obligatòria de batuda. Segons la dimensió de la batuda, calen uns 5 informadors de mitjana.
Coordinadament amb el Parc Natural, les batudes s'informen a la web perquè la resta d'usuaris puguin canviar amb prou temps els itineraris de visita Cacera: zones i calendari - Benvinguts al Parc Natural Collserola. A més, des del Parc s'emeten avisos per xarxes socials (Facebook, X i Instagram) els dies previs i el mateix dia de la batuda.
Així mateix, des del Cos d'Agents Rurals examinen prèviament la documentació dels caçadors i dels gossos que hi participen. A més, confirmen que les ubicacions i zones de caça són les adequades i els accessos han estat senyalitzats i compten amb personal informador.
Les batudes programades a la serralada s'aniran fent fins al mes de febrer de 2024 i es reparteixen entre els municipis de Cerdanyola del Vallès, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat. La superfície de les batudes no supera les 150 hectàrees i ocupa una proporció que no arriba al 2% de la superfície del Parc Natural de la Serra de Collserola. La primera batuda va ser dijous a Sant Cugat del Vallès i una altra dissabte, a Sant Just Desvern.
Aquestes mesures tenen l'objectiu d'assegurar que les accions de caça en batuda es realitzin en condicions que evitin qualsevol accident en espais naturals on l'afluència de visitants esdevé un risc. L'eficàcia de la batuda es pot així incrementar, cosa que permet l'adequat control de la població de senglars i reduir els danys que aquesta espècie provoca. El paquet de mesures seria d'aplicació a altres espais naturals amb condicions de risc similar.
Més control sobre les poblacions fa rebaixar les abundàncies dels darrers anys
La caça tradicional en batuda és un mètode més per controlar les poblacions amb una mitjana de 100 exemplars abatuts a l'any. Els animals morts durant les batudes ajuden al control de la població a la zona, però la major part de senglars es capturen amb aguaits nocturns (caçadors) i captures amb gàbies i xarxes a les ciutats a través d'empreses contractades pels ajuntaments.
Concretament, durant l'any 2022, les actuacions de control que es van realitzar a l'àmbit de Collserola van assolir el seu màxim històric amb un total de 965 senglars capturats. D'aquests senglars, el 61% (593) va ser capturat en ambients urbans amb mètodes com la gàbia trampa, 99 en batuda i 273 amb aguaits nocturns amb arma de foc. Aquest esforç continuat ha permès rebaixar-les densitats en 5 exemplars de senglar per km2.
Un nou espai de governança aquest mateix octubre
El Pla que té en marxa el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural inclou l'objectiu de reduir les densitats i els conflictes en les zones urbanes i evitar possibles danys a la població. En aquest sentit, i en l'àmbit de Collserola, aquest mateix mes d'octubre s'iniciarà el procés de participació amb els diferents actors (administracions, entitats conservacionistes i de protecció dels animals, científics i experts de l'ecologia del senglar, societats de caçadors i entitats veïnals) que ha de permetre posar en marxa un nou model de governança que apliqui accions de manera coordinada per reduir els efectes de la sobreabundància de senglars.
Poblacions de senglars en zones urbanes
Les poblacions de senglar han augmentat la seva presència a les zones urbanes i periurbanes de moltes ciutats de Catalunya els darrers anys. Aquestes situacions són un risc per a la salut de les persones i dels animals domèstics perquè poden provocar accidents de trànsit als carrers i en vies interurbanes i també perquè els senglars poden ser transmissors de malalties tant a les persones com a les mascotes. Cal afegir un nombre cada vegada més gran de persones ferides directament per exemplars d'aquesta espècie.
Malgrat que el comportament de les espècies de la fauna salvatge és fugir de la presència humana, el porc senglar és una de les moltes que s'ha adaptat a viure a prop de les persones arribant i tot a canviar els seus hàbits naturals. El seu èxit evolutiu es basa en la gran plasticitat a adaptar-se a diferents situacions, fins al punt d'aprofitar el refugi en zones urbanes i també l'aliment que troba fàcilment a escombraries i deixalles. Aquests exemplars es coneixen com a exemplars habituats i han aconseguit aquest comportament tan ràpidament que passa de mares a fills en poques generacions. El seu comportament gregari i social afavoreix aquesta transmissió.
El massís de Collserola, envoltat de ciutats densament poblades, constitueix un hàbitat natural amb condicions molt adequades per a aquesta espècie, cosa que els ha permès també aprofitar les situacions en les ciutats i pobles que l'envolten. Des de finals del segle passat, la presència de senglars a Collserola s'ha incrementant com a la resta del país i la presència als carrers de ciutats com ara Barcelona s'ha fet comuna. Tot i les mesures de conscienciació als ciutadans i veïns per evitar donar menjar als senglars i els canvis introduïts en el disseny de la recollida de la brossa i dels contenidors, la presència de senglars a les zones urbanes requereix mesures de control per extreure aquests exemplars i reduir-ne la presència.
