El Govern obrirà ajuts perquè els ens locals puguin recuperar aigua provinent de pous i captacions subterrànies
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
La nova línia d'ajuts se sumarà a les set que ha obert l'Agència Catalana de l'Aigua per fer front a l'actual sequera, per un import total de més de 100 milions d'euros
El conseller d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha exposat, en el marc de la Comissió Interdepartamental de Sequera que s'ha celebrat aquest matí, que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) té previst aprovar aquesta tarda, en el seu Consell d'Administració, les bases d'una línia d'ajuts adreçada als ens locals per a la realització d'inversions de recuperació, rehabilitació, adequació i execució de captacions d'aigües subterrànies per a l'abastament. La planificació hidrològica vigent preveu mesures per a l'adaptació a fenòmens extrems com la sequera, on l'ACA pot arribar a cobrir fins el 95% del cost total de l'actuació.
Noves captacions i adequacions
Es podran acollir a aquesta línia d'ajuts les recuperacions de captacions d'aigües subterrànies que formin part del servei municipal d'abastament i que es trobin fora de servei en el moment de la sol·licitud; l'augment del rendiment de pous que formin part del servei municipal d'abastament que estiguin en servei en el moment de la sol·licitud mitjançant la seva rehabilitació; l'execució de noves captacions d'aigües subterrànies, i l'adequació de captacions d'aigües subterrànies existents per a la seva incorporació a la xarxa d'abastament local.
El màxim d'ajut atorgat per sol·licitud no pot superar el milió d'euros. En aquest sentit, la inversió elegible màxima correspon a 15.000 euros per cada m3/hora del cabal addicional a recuperar que l'ens declari a la sol·licitud, amb un topall màxim de 250 litres per habitant i dia. S'inclouen dins de les despeses subvencionables el cost previst de la redacció dels projectes constructius i el cost de les assistències tècniques associades a l'execució de l'obra.
Més de 100 milions en ajuts en dos anys
Per a les actuacions en xarxes supramunicipals o en nuclis de població connectats a una xarxa supramunicipal, el percentatge de subvenció serà del 95% de la despesa elegible. Per a la resta d'actuacions, el percentatge de subvenció es calcula en funció de la població censada del nucli beneficiat, segons una progressió que establiran les bases.
Quan s'obri la convocatòria, aquests ajuts s'afegiran als que ha obert l'ACA aquest 2023 per fer front a la situació de sequera: 40 MEUR per a l'abastament en alta (amb 209 ajuts atorgats), 2 MEUR per a l'abastament amb camions cisterna i per a obres d'emergència (81 ajuts), i 50 MEUR convocats per a la realització de millores a les xarxes (amb les sol·licituds encara pendents de valorar). Entre aquest any i el 2022 s'han obert set línies d'ajuts amb una aportació de 108 MEUR.
Dos pous de captació més al tram final del Besòs
Durant la Comissió també s'ha informat que l'ACA ha adjudicat les obres de perforació de pous i de sondejos de captació en el tram final del riu Besòs per un import de 204.592 euros. Aquesta actuació, que permetrà disposar de noves captacions d'aigua en l'actual context de sequera, es durà a terme als termes municipals de Montcada i Reixac i de Santa Coloma de Gramenet.
Un cop formalitzat i signat el contracte, es preveu que els treballs durin uns 3 mesos, es construeixin dos pous i es facin tres sondejos, assajos de bombament dels pous i analítiques per caracteritzar l'aigua captada en cada pou.
Sense alterar la qualitat de l'aqüífer
La profunditat dels pous oscil·larà entre els 20 i els 25 metres i es perforaran mitjançant el sistema de percussió per inca, que és el mètode més adequat donades les característiques del terreny, ja que contribuirà a mantenir la qualitat de les aigües subterrànies sense alterar les característiques de l'aqüífer. Per extreure l'aigua s'habilitarà una canonada provisional recuperable d'acer de 500 mm de diàmetre.
Abans de l'adjudicació d'aquests treballs, l'ACA ha realitzat una sèrie d'actuacions, entre finals de maig i principis de juny, en dues zones de la part baixa del riu Besòs, concretament a les zones denominades "Montcada - Mas Rampinyo" i "Santa Coloma - Bon Pastor". En base a aquests estudis s'han determinat les àrees més favorables per dur a terme les perforacions al·luvials.
Nou model d'ordenança
Finalment, el director de l'ACA, Samuel Reyes i López, ha informat que l'agència ha enllestit el model d'ordenança municipal per a la gestió de l'aigua en situació de sequera. Tot i ser un document que és de competència municipal, l'agència ha donat aquest pas per oferir una eina que esdevingui un suport àgil i eficient per regular en l'àmbit municipal les restriccions i altres mesures derivades del Pla de Sequera i de la normativa posterior, que regula les mesures extraordinàries i urgents que caldrà aplicar en cada cas. L'ordenança en qüestió ha estat dissenyada concretament per a la seva aplicació en l'àmbit de les conques internes de Catalunya. Aquest treball s'ha dut a terme amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Municipis i de la Federació de Municipis de Catalunya.
El model, que està publicat al portal de la sequera de l'ACA i que s'ha enviat a tots els municipis de les conques internes, haurà de ser adaptat a les situacions concretes de cada municipi. En particular, els consistoris que hagin optat per realitzar una gestió delegada del subministrament de l'aigua, hauran d'adaptar l'annex de "Mesures de col·laboració entre l'ens gestor del subministrament i les Autoritats locals" al marc contractual existent amb la seva entitat subministradora, la qual haurà de col·laborar amb l'Ajuntament en els termes legalment establerts, tenint sempre en consideració l'excepcional situació de sequera en la que ens trobem.
A més de definir mecanismes per a gestionar la sequera i donar compliment a la normativa vigent, es pretén que aquesta ordenança tipus sigui perdurable i contribueixi a afrontar futurs episodis de sequera i a ser més resilients davant dels impactes de l'emergència climàtica.
Reserves en mínims històrics
La sequera està posant el país en una situació delicada. El nostre clima està canviant i encara que la dualitat entre sequeres i pluges torrencials és una característica innata del clima mediterrani, actualment aquests extrems s'estan accentuant, amb una sequera de 36 mesos que és un fenomen excepcional. La tardor ha començat seca, així que continua el lent però constant descens de les reserves d'aigua als embassaments. Els de les conques internes estan al 21% de la seva capacitat, un volum que assoleix els mínims històrics, registrats en la sequera de 2007-2008. Tot i això, hi ha clares diferències entre la sequera de fa 15 anys i l'actual.
La primeraés la durada. Si en la de 2007-2008 vàrem estar 18 mesos sense pluges, en l'actual portem el doble, gairebé 36 mesos, sense precipitacions quantioses a les capçaleres dels rius. La segona diferència és l'aportació de recursos addicionals. L'estat de les reserves és el mateix en el doble de temps transcorregut, i s'ha pogut mantenir per l'aportació de recursos no convencionals com la dessalinització, la regeneració i els pous de sequera. Entre 2022 i 2023 aquests recursos han aportat més de 250 hm3 d'aigua, més del que hi cap a l'embassament de Susqueda. Les dessalinitzadores han produït, en gairebé dos anys, prop de 124 hm3, la regeneració, més de 85 hm3 i els pous de sequera, prop de 50 hm3. Sense la mobilització d'aquests recursos, ja fa mesos que hauríem entrat en l'emergència, segons el Pla de Sequera.
Assegurant el proveïment
La tercera diferència és precisament l'existència del Pla de Sequera, una eina aprovada pel Govern el gener de 2020 i que serveix per gestionar la manca d'aigua de manera anticipada, centrada en les zones on hi ha problemes i aplicant les mesures adients a cada realitat. El Pla de Sequera divideix el territori de les conques internes en 18 zones, segons quina és la font d'aigua principal, i defineix les mesures a partir de diversos escenaris. A més, comença a activar-se al veure els primers indicis de la falta d'aigua i no quan la sequera és ja una realitat inevitable.
També es una prioritat de l'ACA garantir la qualitat de l'aigua dels reservoris. Quan menor és el volum d'aigua dels embassaments, pitjor és la qualitat de l'aigua. És per això que s'està fent des de fa mesos una gestió molt ajustada dels embassaments del sistema Ter (Sau i Susqueda) per preservar la qualitat de l'aigua i assegurar el proveïment per a tota la població, fent controls de manera periòdica i alliberant l'aigua des dels punts que garanteixen una millor qualitat.
