Montse Bergés defensa el diàleg polític "per a aconseguir la fi de la repressió, l'amnistia, i l'autodeterminació de Catalunya"
En el transcurs de l'acte institucional de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, celebrat a la Seu Vella de Lleida, que ha presidit la conseller de Territori, Ester Capella
La delegada del Govern a Lleida, Montse Bergés, ha defensat el diàleg i la negociació polítics com a "única manera de resoldre democràticament el que és un conflicte estrictament polític entre Catalunya i l'Estat espanyol". Aquestes setmanes, ha dit, vivim "una conjuntura política en què sembla que alguna cosa es mou en favor del diàleg polític i cal aprofitar-la". Bergés s'ha expressat així en el transcurs de l'acte institucional de celebració la Diada Nacional de Catalunya, celebrat a la Seu Vella de Lleida, una fita que "rememora la continuïtat històrica d'un poble que es reconeix com a nació, com a subjecte polític i com a dipositari de sobirania".
Bergés ha afirmat que aquest diàleg polític ha de dur, per un costat, "cap a una llei d'amnistia per a totes les persones represaliades i, alhora, el reconeixement real dels drets i llibertats democràtiques que fins ara ens han estat negats sistemàticament, perquè la defensa de l'autodeterminació i de la llibertat col·lectiva del país deixi de ser causa de repressió". En aquest sentit, ha ressaltat que "hi ha més de 4.000 persones represaliades per defensar el dret a l'autodeterminació de Catalunya i els Països Catalans, moltes de les quals pateixen exili, tenen causes judicials obertes o pendents o ja pateixen els efectes de sentències judicials injustes i desproporcionades". I, per un altre costat, el diàleg polític "ha de desembocar, a través de les urnes, en l'oportunitat dels catalans i catalanes de disposar de la capacitat de decisió per construir el país que desitgin i per reforçar els trets que el fonamenten".
En aquest punt, la delegada ha fet esment de la llengua catalana, que està "amenaçada". Ha fet esment que enguany, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, la Generalitat ha posat en marxa la campanya "Una llengua, molts accents", que reivindica el català com "una llengua compartida i d'acollida. Una llengua útil i flexible, que serveix per expressar-se en tots els registres, tons i accents. La llengua catalana com a nexe d'unió en la diversitat". I ha recordat els advertiments de la reconeguda lingüista Carme Junyent, recentment traspassada, que "interpel·lava els ciutadans i ciutadanes i els i les parlants perquè no baixéssim la guàrdia, ja que el futur del català depèn de tots nosaltres, depèn de que fem del català una llengua d'ús habitual, sense caure en el malentès d'una falsa bona educació davant els castellanoparlants, i, sobre tot, d'evitar que el català deixi de ser la llengua habitual dels joves".
L'acte institucional de celebració la Diada Nacional de Catalunya ha estat presidit per la consellera de Territori, Ester Capella, i ha comptat amb la participació de l'alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. Els parlaments institucionals s'han dut a terme a la nau central de la Seu Vella i l'acte ha conclòs al peu del pont llevadís, amb l'ofrena floral al peu del monòlit en memòria dels lleidatans i lleidatanes defensors de les llibertats de Catalunya i amb el cant de l'Himne Nacional de Catalunya. En el transcurs de l'acte, la Coral Shalom, amb la col·laboració de l'Orfeó Veus del Camp del Soleràs, la Coral Xiroia de l'Ateneu Popular de Ponent i la Coral l'Estel del Cercle de Belles Arts de Lleida, i el grup de polifonia Sylvestris, han fet diverses interpretacions musicals.
