Justícia, Drets i Memòria liderarà un projecte transfronterer sobre el fenomen de l'exili a Catalunya i França entre 1936 i 1946
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
L'objectiu és treballar conjuntament la memòria dels exilis i facilitar sinergies entre els diferents centres de memòria a banda i banda de la frontera
El Departament de Justícia, Drets i Memòria, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, encapçalarà el projecte "Exilis 1936 i 1946" amb la voluntat de promoure la memòria col·lectiva dels exilis corresponent a aquest període. La iniciativa s'emmarca dins el programa europeu POCTEFA 2021-2027, creat per fomentar la cooperació del desenvolupament sostenible al territori fronterer d'Espanya, França i Andorra.
El projecte, que per ara ha estat admès, permetrà articular un espai transfronterer entre totes aquelles instal·lacions i institucions que treballen en favor del foment de la memòria democràtica. D'aquesta manera es facilitaran sinergies, es permetrà la circulació de la informació i es podran dur a terme cerques coordinades. Tot i que el punt de partida són les memòries nacionals i locals, un dels objectius és interrelacionar-les amb les memòries europees i globals que hi ha sobre els exilis i les migracions forçoses del segle XX.
Entre les institucions implicades en el projecte hi ha el Memorial Democràtic, el Museu Memorial de l'Exili, el Memorial del Camp de Ribesaltes, la Maternitat Suïssa d'Elna, el Memorial del Camp d'Argelers i la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat. Així mateix, es comptarà amb la participació activa d'entitats associades, com la Casa de la Generalitat a Perpinyà i el Patronat Call de Girona.
El director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, ha destacat la importància del projecte en tant que dotarà d'un relat transversal la memòria dels exilis. "Hem de sumar esforços i coneixement. A Catalunya hi ha institucions que porten molts anys treballant la memòria dels exilis de la Guerra Civil, especialment la de l'exili republicà del 39; de la mateixa manera, que a la Catalunya Nord hi ha institucions que treballen la memòria de de la retirada i dels camps de refugiats". Afegeix, a més, com n'és d'important "que un visitant del Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera o del Memorial de Ribesaltes, per exemple, pugui conèixer la història de manera col·lectiva, i entengui que tot plegat forma part d'una història molt més amplia i de llarg recorregut".
En aquest sentit, algunes de les accions previstes són la implantació d'una senyalística a ambdós llocs de la frontera; la creació d'un pass-mémoire per tal d'afavorir la visita dels espais; l'intercanvi d'experiències entre els investigadors, docents i personal arxiver, i l'elaboració d'una base de dades comuna per incorporar tota la informació disponible sobre la memòria dels exilis.
El lideratge d'"Exilis 1936 i 1946" fa palès un cop més el ferm compromís històric que el Govern de la Generalitat manté en la defensa i la difusió de les polítiques públiques de memòria democràtica que han convertit Catalunya en pionera d'aquest àmbit, dins i fora de l'Estat.
