La consellera Gemma Ubasart i González reivindica l'acord de claredat des de la Universitat Catalana d'Estiu
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
La consellera també adverteix que l'existència de la monarquia borbònica dificulta la regeneració democràtica a l'Estat, tal com es va demostrar el 3 d'octubre del 2017 quan Felip VI va tancar la porta a la solució negociada
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha defensat la vigència de l'acord de claredat proposat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, com a via per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol: "Tant avui com fa 150 anys, la solució a l'atzucac en què es troba la qüestió territorial, requereix un reconeixement previ de sobirania de Catalunya, i la manera de materialitzar aquest reconeixement de sobirania podria ser mitjançant un acord de claredat que uneixi totes les forces sobiranistes i que fixi les condicions en les quals la ciutadania de Catalunya pugui decidir lliurement el futur polític amb el compromís del govern d'Espanya de respectar-ne la decisió".
Per una altra banda, la consellera també ha assenyalat que "la monarquia borbònica és un dels principals obstacles per a una democratització política, social i territorial de l'Estat espanyol". I ha posat com a exemple el discurs de Felip VI el 3 d'octubre de 2017, "en què va avalar la repressió i va tancar la porta a tota solució negociada". "L'existència de la monarquia borbònica dificulta la regeneració democràtica a l'Estat", ha conclòs.
Ubasart ha fet aquestes declaracions en el marc de la lliçó magistral Víctor Torres de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que ha tractat sobre els "150 anys de la Primera República i l'Estat Català". La consellera ha compartit taula amb el president de la UCE, Jordi Casassas, l'exconseller de la Generalitat i patró de la Fundació Irla, Josep Huguet, i l'historiador Manuel Pérez Nespereira.
La consellera ha lamentat que "cent cinquanta anys després de la proclamació de l'Estat Català, Catalunya continuí sense veure reconeguda la seva sobirania dins l'Estat espanyol tal com va posar de manifest la sentència de l'estatut i l'aplicació de l'article 155 l'any 2017".
Ubasart s'hi ha referit després de recordar que el projecte de constitució federal de 1873 plantejava un model republicà-federal fortament descentralitzat i agosarat, més que tots els que s'han materialitzat amb posterioritat. "La tradició republicana, especialment la catalana, defensava un federalisme de baix a dalt, basat en la lliure adhesió, que requeria un reconeixement previ de les sobiranies existents: de l'individu, del municipi, de l'estat i de la federació", ha apuntat.
Tot seguit la consellera ha exposat que van ser els "federals intransigents", majoritaris a Catalunya, "els qui van defensar que els estats han de constituir-se com a sobirans, per després crear una assemblea constituent on cediran competències a la federació". Segons la consellera, és amb aquest objectiu que Baldomer Lostau proclama l'estat català el 1873, un moviment que serà reproduït per Macià en proclamar la República Catalana el 1931 i per Companys en proclamar l'Estat Català, el 6 d'octubre de 1934.
"Un dels ensenyaments que podem extreure d'aquells anys és que federalisme i sobiranisme no constitueixen necessàriament pols oposats dins la tradició republicana catalana, malgrat els interessos d'alguns partits per convertir el federalisme en una coartada per oposar-se a l'independentisme", ha advertit la consellera.
