Ubasart i González defensa la cultura de la pau com a inspiració de desobediència cívica
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
La consellera Ubasart insta a construir una societat "sense violències", on la cultura de la pau esdevingui "un pilar fonamental". Ho ha dit des de Castellterçol, on ha participat en una jornada sobre els inicis de l'objecció de consciència a Catalunya
La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha participat aquest matí en la inauguració de la jornada "Els inicis de l'objecció de consciència. Castellterçol com a punt de partida", amb el propòsit d'aprofundir en l'origen d'aquest dret a Catalunya. Un dret que, en paraules de la consellera, "ha marcat profundament la nostra història democràtica".
En aquesta línia, Ubasart ha reivindicat el llegat històric dels campaments a Sant Julià d'Úixols (Castellterçol, Moianès) els estius de 1967 a 1971, que van constituir l'inici de l'objecció de consciència i del moviment pacifista a Catalunya. "Ha estat una llavor que serveix d'inspiració a totes les mobilitzacions i accions de desobediència cívica i pacífica que, des d'aleshores ençà, continuen lluitant", ha afirmat.
En el marc de la sessió, la titular del Departament ha recordat que el d'avui no és un acte de record, sinó de reivindicació: "Davant la xacra d'una guerra que no s'acaba mai i l'ascens de l'onada reaccionària global, la llavor de la no-violència és més necessària que mai, i ha d'esdevenir una guia per a la nostra acció present i futura". Ha posat exemples de la tasca de la conselleria en aquesta direcció, com la defensa de la memòria democràtica, la promoció de la justícia restaurativa com a alternativa al punitivisme i el foment de la gestió alternativa de conflictes.
L'objectiu de la jornada ha estat aprofundir en l'organització dels campaments, des dels seus participants fins a la vinculació que hi van tenir les persones de Castellterçol. Mitjançant diverses ponències, entrevistes i tallers, s'ha incidit especialment en el significat del moviment en un context en què la tensió entre la inèrcia de la dictadura i les accions de la contracultura era força accentuada.
D'entre els conferenciants, destaquen Pepe Beúnza, primer objector polític de l'Estat espanyol; Carlos Ángel Ordás García, historiador de la Universitat Autònoma de Barcelona especialista sobre els fets; Maria Comín, historiadora i filla d'Alfonso Comín, un dels impulsors dels campaments; o Marta Casas, assistent dels campaments. L'organització ha anat a càrrec del Memorial Democràtic, la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament de Castellterçol.
Per sobre de tot, Ubasart i González ha reconegut a les entitats implicades i, especialment, els participants en la iniciativa: "Si avui en dia Catalunya ha esdevingut un referent internacional en la cultura de la pau ha estat gràcies a persones com vosaltres", ha assegurat. A més de la consellera, també hi ha assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font i Agulló, que aquesta tarda farà la cloenda amb una visita guiada a l'Espai Franch.
Amb actes com el d'avui el Memorial Democràtic fa palès el ferm compromís amb la divulgació pedagògica de la memòria democràtica més enllà dels esdeveniments bèl·lics de la Guerra Civil o els primers anys de la dictadura. En aquest sentit, un dels principals eixos estratègics actuals de la institució és incidir en les experiències associatives i de moviments socials de les acaballes del franquisme, sovint més desapercebudes tot i tenir una vàlua històrica i social inestimable.
Els campaments i la Comunitat de l'Arca
El campaments a Sant Julià d'Úixols, d'una setmana de durada i amb una component de clandestinitat, foren en si mateixos una experiència de vida comunitària. El treball manual, les meditacions, la dieta vegetariana i les converses en els prats propers a l'ermita Sant Julià d'Úixols formaven part de la dinàmica de l'estada. A cada convocatòria hi participava aproximadament un centenar de persones.
La convivència se seguia d'acord amb la pauta de la Comunitat de l'Arca, fundada pel filòsof italià Giuseppe Lanza del Vasto, a França, després de la Segona Guerra Mundial. Lanza del Vasto, deixeble directe de Gandhi, va començar a venir a Catalunya per iniciativa, entre d'altres, d'Alfonso Carlos Comín, que va residir també a Castellterçol.
