La Barnahus ha atès 697 casos de violència sexual a infants i adolescents des que va obrir a Tarragona l'any 2020

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha explicat aquest projecte pioner, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol, a la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, que avui ha visitat el centre El conseller Campuzano ha destacat que el fet que "cada dia i mig entri a la casa Barnahus un cas d'abusos sexuals a infants" demostra que el model funciona tant per la detecció de casos com per a l'acompanyament a les víctimesEl Govern avança en el desplegament dels 12 serveis que estaran operatius abans d'acabar l'any arreu del país

La Barnahus de Tarragona ha atès 697 casos d'infants i adolescents víctimes de violència sexual des que va obrir a Tarragona l'any 2020. Concretament, l'any 2020 en va atendre 106; el 2021, 197; el 2022, 264 i el 2023 la xifra és de 130 fins al 30 de juny. Mentre que en els primers anys de funcionament de la Barnahus la detecció de casos va anar augmentant, la previsió és que aquesta xifra s'estabilitzi i que es tanqui l'any 2023 amb dades similars a les de l'any 2022. Cal recordar que els casos atesos durant aquests tres anys són tan casos recents com casos que havien passat fa temps però que ara les víctimes han fet el pas de denunciar.

Pel que fa l'origen dels casos atesos, el 50% s'han produït en l'àmbit extrafamiliar i l'altra meitat en l'intrafamiliar. La majoria d'infants atesos són nenes (90%) mentre que els nens representen un 10%.

Aquest projecte que ha desenvolupat la Unitat integrada d'atenció a infants i adolescents víctimes de violència sexual és pioner, tant a Catalunya com a l'Estat espanyol. Així li ha explicat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, a la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra i Urteaga, que avui ha visitat el centre i s'ha interessat per la metodologia de treball.

"Aquest és un projecte que el Govern de la Generalitat ha promogut els darrers tres anys, un projecte del que ens sentim molt satisfets perquè està funcionant. Està permetent que una realitat tan dramàtica com els abusos sexuals contra nens i nenes al Camp de Tarragona estigui emergint", ha dit el conseller Campuzano. "Les xifres són molt contundents: 700 casos han arribat a la casa Barnahus, un cas cada dia i mig", ha afegit el titular de Drets Socials, que ha destacat el "doble objectiu" que està complint Barnahus: l'acompanyament integral de les víctimes i la detecció de casos d'abusos sexuals a infants.

"Les persones fan que els projectes tinguin èxit", ha dit el conseller que ha volgut agrair la tasca de tots els professionals implicats i que ha reconegut la voluntat que això passi en els altres 12 territoris catalans on està previst que aquest servei es posi en marxa. "La causa, el problema, s'ho mereix", ha conclòs.

A la visita també hi ha assistit el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré i Arroyo; la secretària d'Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls i Carol; la directora general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, Ester Cabanes i Vall; la directora general de l'Alumnat, Anna Chillida i Fibla; la secretària d'Estat per l'Agenda 2030, Lilith Verstrynge i Revuelta, i la directora general de Drets de la Infància i l'Adolescència, Lucía Losoviz i Adani.

Barnahus i l'equip pluridisciplinari i especialitzat

La casa dels xiquets i les xiquetes, Barnahus, és un projecte del Govern de la Generalitat de Catalunya que implica diverses conselleries. El principal impulsor n'és el Departament de Drets Socials —mitjançant la Direcció General de l'Atenció a la Infància i l'Adolescència—, en coordinació amb Salut, Educació, Interior, Justícia i Igualtat i Feminismes, a més de la Fiscalia i la Judicatura.

Aquesta iniciativa té com a objectius la prevenció, la detecció precoç, l'atenció i la recuperació dels infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals mitjançant una actuació i una intervenció coordinades i eficaces dels departaments de la Generalitat i la resta d'administracions i institucions competents en l'atenció dels drets i les necessitats dels infants i adolescents.

El centre té l'aspecte d'una llar, perquè els infants i les seves famílies el reconeguin com un espai amigable que proporciona seguretat i confiança. Hi treballa a temps complet un equip psicosocial i, a més, hi ha altres professionals que s'hi desplacen quan cal o que s'hi connecten per videoconferència per evitar que la víctima i la seva família siguin els que hagin de recórrer a les distintes instàncies que intervenen en aquests processos: comissaria, jutjat, servei d'infància, centre mèdic...

Els objectius principals són dos. D'una banda, procurar que els infants i adolescents es vinculin a un binomi professional —que habitualment està format per un psicòleg o psicòloga i un treballador o treballadora social—, que s'encarreguen del desenvolupament i la recuperació de les víctimes i d'acompanyar a les seves famílies en aquest procés. De l'altra, minimitzar la contaminació del testimoni i garantir-hi les millors condicions per si l'equip d'assessorament tècnic penal rep l'encàrrec de portar a terme una entrevista forense per a la prova preconstituïda o declaració judicial.

Obertura de 12 Barnahus més a Catalunya

El bon funcionament del projecte pilot a Tarragona ha empès el Govern a estendre'n el model amb la projecció d'unitats arreu del territori i amb l'aprovació de l'Estratègia Barnahus per a l'abordatge integral dels abusos sexuals contra la infància i l'adolescència a Catalunya. Així, està previst que de cara a la tardor entrin en funcionament 12 Barnahus més a Tortosa, Lleida, la Seu d'Urgell, Girona, Vilanova i la Geltrú, El Prat de Llobregat, Barcelona, Granollers, Badalona, Terrassa, Mataró i Manresa.