Les poblacions de cérvol del Berguedà i el Ripollès es mantenen estables gràcies a la pressió cinegètica dels últims anys
Les densitats mitjanes dels darrers 10 anys estimades durant els mesos de primavera oscil·len al voltant dels 15 exemplars per km2 i les accions de caça s'han focalitzat en les captures de femelles adultes per poder reduir de forma eficient el creixement de la població
La Comissió Tècnica inclosa en el Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d'espècies cinegètiques 2025 i que acorda mesures entre els diferents actors s'ha reunit avui a Bagà
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural durant el darrer període hàbil de caça 2022-2023, va atorgar 1.083 permisos de caça de cérvol a les comarques del Berguedà i del Ripollès per controlar el creixement de la població. D'aquests permisos, 841, el 78%, van ser per caçar femelles i aconseguir així controlar-ne de forma més eficient la productivitat. A les 12 àrees privades de caça i a la Reserva Nacional de Caça del Cadí es va aconseguir executar el 75% d'aquests permisos.
Avui a Bagà (Berguedà) s'ha reunit la Comissió Tècnica creada l'any 2009 i que serveix per prendre decisions entre els actors involucrats en la gestió d'aquesta espècie al Berguedà. Aquest és un model de governança inclòs en el Pla estratègic de prevenció de danys i control sanitari d'espècies cinegètiques 2025 vigent. Personal del Departament que gestiona l'activitat cinegètica, i també la conservació dels espais naturals protegits i dels boscos, i personal del Cos d'Agents Rurals i Cos de Mossos d'Esquadra en formen part. Representants de les àrees de caça, ramaders i propietaris de finques rurals també integren aquesta Comissió que es reuneix anualment per analitzar les dades sobre la població i adequar les accions necessàries per reduir el risc de conflictes.
Seguiment de les poblacions de cérvol
El personal tècnic del Departament, amb el suport de la representació territorial de la Federació de caça a Barcelona i Girona i del Cos d'Agents Rurals, aplica tècniques de cens per avaluar anualment els indicadors poblacionals, com ara la productivitat anual durant l'estiu i la densitat d'exemplars durant la primavera i la tardor els dies de la brama (zel).
Les condicions ambientals favorables de la zona del Berguedà i el Ripollès es tradueixen en uns valors de productivitat elevada, amb mitjanes de fins a una cria per femella adulta els darrers 10 anys. L'any 2022, el valor d'aquest indicador es manté prop d'aquest màxim.
Pel que fa a les darreres estimes de densitat, els censos realitzats durant la primavera de 2023 han assolit un valor mitjà de 17 exemplars per km2. Una mica per sobre de l'any anterior però dins del marge dels valors dels darrers anys, que és de 15 exemplars, si bé cal destacar que la distribució de l'abundància no és homogènia i que s'assoleixen zones dels municipis de Castellar de n'Hug, la Pobla de Lillet, Sant Salvador de Guardiola i Sant Jaume de Frontanyà, on s'arriba a densitats superiors als 40 cérvols per km2.
El càlcul de l'aprofitament anual que cal fer amb la caça durant el període hàbil corresponent es realitza a partir d'aquestes dades reals dels censos. D'aquesta manera s'autoritza un nombre de permisos que arriba al 40% de la població estimada a cada àrea de caça, dels quals el 78% és per caçar femelles.
Les condicions de manca de pluges durant els darrers dos anys, que ha provocat una reducció de la productivitat a les pastures i a la vegetació en general, ha donat lloc a un increment de les queixes d'alguns ramaders. Malgrat que l'eficàcia de l'aprofitament cinegètic s'ha demostrat eficaç per aconseguir el control de la població, durant aquests darrers mesos s'han dut a terme controls excepcionals en zones puntuals on apareixen situacions de conflicte.
El cérvol una espècie en creixement a Europa
El cérvol Cervus elaphus és una espècie de la fauna salvatge autòctona, que si bé va quasi desaparèixer de Catalunya durant la segona meitat del segle XX, ha aconseguit recuperar-se a les comarques del Pirineu de Lleida i també a les de la Catalunya Central, com el Solsonès i el Berguedà, i s'ha expandit a la comarca del Ripollès i l'Alta Garrotxa a Girona durant aquest inici de segle.
De forma similar a d'altres ungulats forestals, aquesta espècie s'ha vist afavorida per les millors condicions ambientals dels ecosistemes forestals, que han augmentat a Catalunya fins a ser més del 70% de la superfície. Situació molt similar a la que es dona en d'altres països propers i que els experts ja anomenen com el segle dels ungulats a Europa.
Malgrat els valors ecosistèmics d'aquestes espècies, un augment dels exemplars sense control pot arribar a produir conflictes derivats de la sobreabundància que cal gestionar. La competència amb la ramaderia extensiva de muntanya per les pastures i el risc d'accidents en serien els problemes socioeconòmics més destacats. A més, caldria afegir-hi l'efecte sobre la vegetació, que redueix la coberta del sotabosc i incrementa el risc de depredació sobre espècies com el gall fer (en perill d'extinció) i la competència amb una espècie d'alta muntanya com és l'isard, que abandona les zones amb cérvol.
