El Museu d'Arqueologia de Catalunya mostra el projecte artístic de Luigi Spina sobre l'excepcional troballa dels "bronzes de Riace"

La mostra presenta la particular i captivadora mirada artística que el reconegut fotògraf italià Luigi Spina ha fet sobre els anomenats "bronzes de Riace", obres mestres de l'escultura grega clàssica, descoberts al fons del mar l'any 1972La presentació de la mostra s'emmarca en la celebració del 50è aniversari d'aquesta excepcional descoberta que organitza el Museo Archeologico Nazionale di Reggio Calabria (MArRC), on actualment es conserven els bronzesLa inauguració de l'exposició tindrà lloc avui a les 19 hores al MAC Barcelona

El Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) presenta "Els bronzes de Riace. La mirada artística de Luigi Spina", una exposició fotogràfica que gira al voltant d'una de les troballes més excepcionals de la història de l'arqueologia, i que respon a la voluntat del museu d'establir relacions i promoure projectes de col·laboració estables amb altres museus, associacions i institucions culturals tant de Catalunya com d'arreu del món.

La presentació de la mostra ha estat possible gràcies al pont que s'ha bastit amb el Museo Archeologico Nazionale di Reggio Calabria (MArRC), on actualment es conserven les dues icòniques escultures de bronze, tot en el marc de les celebracions del 50è aniversari de la descoberta. La exposició temporal recull la particular i captivadora mirada artística que el reconegut fotògraf italià Luigi Spina ha fet sobre els anomenats "Bronzes de Riace", obres mestres de l'escultura grega clàssica, descoberts al fons del mar l'any 1972.

El director del MAC, Jusèp Boya, agraeix "la generosa col·laboració" al seu homòleg al MArRC, el Dr. Carmelo Malacrino, amb qui ha assegurat compartir "el projecte i la voluntat de continuar treballant junts en el futur, establint les bases per a una col·laboració estable entre els dos museus, oberta a tot el Mediterrani". "Amb aquesta experiència Reggio i Barcelona, Catalunya i Calàbria, unides per tants llaços històrics i culturals, es troben de nou, iniciant una bella història de col·laboració i d'intercanvi artístic i cultural, una amistat que ve del passat i que vol ser projectada en el futur", ha expressat.

L'exposició s'inaugura aquest dijous 29 de juny a les 19 hores a la seu de Barcelona del Museu d'Arqueologia de Catalunya i comptarà amb la participació de la directora general del Patrimoni Cultural, Sònia Hernández; del director del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jusèp Boya; del director del Museo Archeologico Nazionale di Reggio Calabria, Carmelo Malacrino, i del cònsol general d'Itàlia a Barcelona, Emanuele Manzitti.

"Els bronzes de Riace es troben entre les estàtues antigues més famoses del món. Mig segle després del seu descobriment encara hi ha molts misteris que els envolten. Dos herois vinguts del mar, dues obres mestres del Mediterrani", ha explicat el director del Museo Archeologico Nazionale di Reggio Calabria, Carmelo Malacrino. "Estic content d'aquesta exposició al Museu d'Arqueologia de Catalunya, feta encara més suggeridora per la connexió amb l'exposició 'Naufragis. Història submergida', dedicada a aquella arqueologia submarina de la qual els bronzes de Riace en són meravellosos testimonis. Dono les gràcies al MAC per promoure la difusió dels bronzes de Riace al cor de Barcelona", ha afegit.

Els Bronzes de Riace són dues excepcionals escultures de bronze que daten del segle V aC i que van ser trobades al mar, l'any 1972, prop de Riace Marina, a la província de Reggio Calàbria (Itàlia). Les dues escultures es consideren entre les obres mestres escultòriques més significatives de l'art grec, i entre els testimonis directes dels grans mestres escultors de l'època clàssica. Actualment, s'exposen al Museo Archeologico Nazionale di Regio Calabria, institució, ciutat i regió de la qual n'han esdevingut un símbol cultural de projecció universal. Des del moment de la seva descoberta, la seva bellesa atemporal ha captivat milions de persones d'arreu del món.

El reconegut i famós fotògraf italià Luigi Spina també es va sentir captivat per la bellesa i la història darrere d'aquestes obres. Això el va portar a embarcar-se en un singular i apassionant projecte artístic per capturar-ne l'essència i transmetre la seva grandesa al món. Amb la seva càmera fotogràfica, Luigi Spina ha aconseguit revelar una nova dimensió d'aquestes emblemàtiques obres mestres, que porten als espectadors una passa més enllà de la superfície física de les escultures i els submergeix en l'essència mateixa de la seva història i significat. A través del domini tècnic i la visió artística, Spina ha capturat l'elegància i el poder inigualable d'aquestes figures icòniques.

En paraules de l'artista, "l'objectiu és crear un diàleg amb el clàssic que tingui una força transversal pròpia i que no sigui gens anacrònic. El propòsit de la meva fotografia és fer ressaltar els contextos. Els Bronzes de Riace han perdut el seu context. Ara són de tots i alhora de ningú. Aleshores correspon al fotògraf oferir contemporaneïtat".

La mostra convida a tots els arqueòlegs i amants de l'art, als entusiastes de la història i a tothom que en algun moment s'hagi sentit atret per la bellesa, a gaudir d'aquesta exposició que vol captivar i emocionar als visitants. Es pot visitar al MAC Barcelona fins al mes d'octubre.

Luigi Spina

Luigi Spina (1966), apassionat per l'antiguitat clàssica, té com a principals camps de recerca els amfiteatres, el sentit cívic del sagrat, els lligams entre art i fe, les antigues identitats culturals, la comparació amb l'escultura clàssica, entre altres temes vinculats a l'arqueologia i l'art antic. El seu fil conductor és la recerca de la bellesa. Una bellesa que sempre ha estat fugaç i temporal. Una bellesa mítica i regenerativa pel que fa a la fugacitat de la vida humana i la fragilitat de les certeses humanes.

Ha publicat més de 22 libres de recerca personal i ha realitzat prestigioses campanyes fotogràfiques per a institucions i museus. La seva obra ha estat exposada en nombrosos museus d'Itàlia i d'arreu del món, amb caràcter permanent o a través d'exposicions temporals.