Campuzano demana consens polític per avançar cap a una Renda Garantida de Ciutadania més eficaç per combatre la pobresa infantil i garantir l'accés a l'habitatge
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
El conseller de Drets Socials ha donat la benvinguda als assistents al seminari 'Renda Garantida de Ciutadania: el cas de Navarra' que ha tingut lloc avui a la Sala d'Actes del DepartamentEl doctor en Sociologia i exvicepresident de Drets Socials del Govern de Navarra, Miguel Laparra, ha destacat com a trets diferencials d'èxit a Navarra el reconeixement del doble dret, uns requisits menys estrictes, la simplificació de la gestió i l'aposta per la inserció laboral
El conseller de Drets Socials de la Generalitat, Carles Campuzano i Canadés, ha donat la benvinguda als assistents al Seminari 'Renda Garantida de Ciutadania: el cas de Navarra', que ha tingut lloc avui a la Sala d'Actes del Departament, a càrrec del doctor en Sociologia i exvicepresident de Drets Socials del Govern de Navarra, Miguel Laparra. Laparra va col·laborar en la posada en funcionament i avaluació dels programes de rendes mínimes de diverses comunitats autònomes i en la redacció dels plans de lluita contra l'exclusió social dels governs de Navarra (1999) i Madrid (2003), entre d'altres.
Campuzano ha demanat consens polític per avançar cap a una Renda Garantida de Ciutadania més eficaç per combatre la pobresa infantil i garantir l'accés a l'habitatge. "Si volem millorar substancialment en els nostres nivells de cobertura, no podem convertir la Renda Garantida en un espai de desgast de l'equip de Govern, perquè això no ens permet avançar", ha dit.
El doctor en Sociologia i exvicepresident de Drets Socials del Govern de Navarra (2015-2019), ha explicat que amb les reformes de 2014 i 2016 de la Renda Garantida a Navarra s'ha passat de cobrir un 3,7% de la població el 2013 al 6,4% l'any 2021, passant de 23.107 beneficiaris de la prestació a 42.072. En aquest sentit, Laparra ha destacat com a trets diferencials d'èxit a Navarra el reconeixement del doble dret a la renda garantida i l'ingrés mínim vital, uns requisits menys estrictes per accedir a les prestacions, la simplificació de la gestió i l'aposta per la inserció laboral. "És imprescindible fer compatible treballar amb rebre la prestació. Hem de fer que treballar compensi i eliminar desincentius", ha dit.
La Renda garantida de ciutadania (RGC) és la prestació social a través de la qual s'asseguren els mínims d'una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa, per tal de promoure la seva autonomia i participació activa en la societat. Es tracta d'una prestació social de naturalesa econòmica i percepció periòdica.
En pot ser beneficiària qualsevol persona que, durant els 2 mesos anteriors a la sol·licitud, tingui ingressos inferiors al 100% de l'indicador de renda de suficiència de Catalunya. Des del 18 de març de 2023, el llindar d'ingressos se situa en 717,10 € al mes en dotze pagues. Poden rebre la RGC aquelles persones que no disposen de recursos o els que tenen són insuficients per cobrir les necessitats bàsiques, sempre que compleixin una sèrie de requisits. Poden ser persones sense feina, pensionistes, perceptors de prestacions i altres subsidis o famílies monoparentals, entre d'altres.
