La consellera Serret conversa amb el president de Dubrovnik-Neretva sobre la macroregió mediterrània

Serret i Dobroslavić han coincidit a remarcar el repte que el Consell i la Comissió Europea aprovin la iniciativa de la macroregió

La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, i el president del comtat de Dubrovnik-Neretva, Nikola Dobroslavić, han conversat sobre la necessitat d'una estratègia macroregional a la Mediterrània, a la segona edició dels Diàlegs MedCities, organitzats per la xarxa de ciutats mediterrànies, i que ha tingut lloc al Palau Centelles.

Serret i Dobroslavić han intercanviat punts de vista sobre la rellevància de la cooperació multinivell i la necessitat d'una estratègia macroregional a la Mediterrània com a marc per millorar la coordinació i la gestió d'esforços per assolir les fites marcades per les agendes internacionals i globals. Dobroslavić és el relator d'un informe del Comitè de les Regions sobre la conveniència de la creació d'una macroregió mediterrània.

La titular d'Acció Exterior del Govern considera que "hem de contribuir a dibuixar una visió de desenvolupament pel conjunt de la Mediterrània, perquè el futur d'Europa passa per la Mediterrània". "Aquest és el mar de fons que explica l'impuls de la macroregió mediterrània", ha dit, i ha recalcat que cal "avançar cap a una cohesió a la Mediterrània però també a la Unió Europea, per reivindicar una estratègia europea per a la Mediterrània".

En aquest sentit, Serret considera que "la macroregió ha de servir per superar les situacions de bloqueig, per afavorir relacions sobre necessitats concretes, que són compartides, que són urgents, que afrontem de manera conjunta en el marc mediterrani, amb projectes concrets, amb impactes sobre el territori i les economies i circumstàncies locals, que ens permeti afavorir unes relacions més properes".

Serret ha recordat que la governança multinivell és la millor eina per fer front als reptes globals com el canvi climàtic, que afecta la biodiversitat o la disponibilitat dels recursos bàsics, que són cabdals pel desenvolupament de les societats. "Necessitem actuacions amb impacte local per fer front als reptes globals", ha dit, i ha recordat que "de les tres ribes de la Mediterrània, si no se'n surt una, no se'n sortiran les altres".

"Busquem projectes d'impacte local real. La macroregió ha de permetre avançar en criteris d'eficiència i eficàcia. Ha de ser un espai que permeti agilitzar projectes entre els seus membres, tot alineant els diferents fons i línies de finançament disponibles, i dibuixar conjuntament una línia estratègica comuna, amb actuacions adaptades als diferents ecosistemes i realitats locals", ha manifestat Serret.

Serret i Dobroslavić han coincidit a remarcar el repte que el Consell Europeu i la Comissió Europea aprovin la iniciativa de la macroregió. "Sumem veus a favor de la macroregió, que estem impulsant entre diferents regions, com Provença-Alps-Costa Blava, l'Emília-Romanya o les Illes Jòniques", ha dit Serret.

"La diversitat a la Mediterrània l'hem de veure com una oportunitat, no com un fre. Tenim un repte comú", ha assegurat la consellera, que ha afegit que "hem de veure com ens enriquim els uns als altres, i veure la diversitat com una oportunitat d'enriquiment". "El que podem aportar és el contacte directe entre ciutadanies, coherència entre les polítiques europees i les polítiques locals i regionals. Construir les respostes des de la visió de la complementarietat, reforçant la cohesió a la Mediterrània", ha insistit Serret. La consellera ha recordat que "ja hi ha una cooperació territorial a la Mediterrània, amb anys de tradició, en molts àmbits" i que, per tant, la macroregió mediterrània no parteix de zero.

Per la seva banda, Nikola Dobroslavić ha explicat que un dels grans reptes per fer possible la macroregió és convèncer la Comissió Europea, però també i sobretot estats no membres de la Unió, en especial els de la conca sud, del nord d'Àfrica. "Estem satisfets del que hem fet fins ara, però encara hi ha feina per fer. L'estratègia macroregional per a la Mediterrània ha de servir per afrontar conjuntament els problemes comuns d'aquesta regió del món", ha dit.

Dobroslavić ha explicat que "els ciutadans tenen més confiança en les administracions locals i regionals, que en les estatals i europees. Per això és tan important tenir en compte l'impacte d'aquests nivells de governança".

La introducció de l'acte ha anat a càrrec del secretari general de MedCities, Josep Canals. La conversa entre Serret i Dobroslavić ha estat moderada per la periodista Maria Alba Gilabert.

El compromís de Catalunya amb la Mediterrània

Catalunya reafirma l'aposta per la col·laboració amb tota la conca mediterrània, especialment amb projectes com l'impuls de la macroregió.

Actualment, el Departament d'Acció Exterior i Unió Europea està elaborant el proper Pla d'acció MedCat 2023-2027 sobre els eixos de compromís, incidència i aliances. En aquesta línia, el Govern vol reafirmar l'aposta per a la col·laboració amb tota la conca mediterrània, especialment amb projectes com la macroregió mediterrània. Es tracta d'una iniciativa que contribuirà a la integració de l'espai euromediterrani i aportarà respostes a les necessitats dels seus territoris i la seva ciutadania.

Catalunya ha liderat des d'un inici l'impuls de la macroregió mediterrània, perquè està compromesa amb aquest projecte que ha de permetre un reforçament de la cooperació euromediterrània que proporcioni una resposta als reptes globals. Entre altres iniciatives, ha impulsat l'aliança Amics de la macroregió mediterrània, que té com a objectiu formar una comunitat d'institucions i actors clau que considerin que ha arribat el moment d'enfortir la cooperació a la Mediterrània.

En aquest marc, el Govern ha mantingut diverses reunions per compartir amb actors l'estratègia catalana per tirar endavant la macroregió, com ara amb el Consell de la Regió de Tànger-Tetuan-Al-Hoceima o amb la regió francesa Provença-Alps-Costa Blava. Més recentment, el viatge del president Aragonès a Marsella o el de la consellera Meritxell Serret a Tunísia, i les reunions del Govern de principis de mes amb l'Executiu francès han tingut també aquest enfocament. A més, el president es va reunir, a mitjans de maig, amb la presidenta d'Occitània, Carole Delga, a qui va traslladar el convenciment d'impulsar la macroregió i fer que Europa miri cap a la Mediterrània, i en la presa de possessió com a president de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, que la Generalitat de Catalunya ostenta fins al 2025, Aragonès també va defensar l'impuls del projecte.

Sobre MedCities

MedCities és una xarxa de 43 ciutats de la Mediterrània. Va ser creada el novembre de 1991 a Barcelona, on té la seu el seu secretariat. La seva finalitat és el desenvolupament urbà sostenible com a forma de millorar les condicions de vida a la regió mediterrània.