El Govern aprova la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+
Estas imágenes pertenecen a govern.cat
- La declaració reivindica el dret de totes les persones a poder viure la seva identitat en les diferents etapes de la vida sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències
- El text reconeix la llarga trajectòria de lluita pels drets LGBTI+ que «han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans» i insta els poders públics i el conjunt de la societat a preservar-los i defensar-los
- L'Acord de Govern inclou també un recull de reivindicacions d'entitats membres del Consell Nacional LGBTI+, òrgan consultiu de l'Executiu
El Govern ha aprovat la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+, que es commemorarà el pròxim 28 de juny. L'objectiu d'aquesta jornada és reivindicar el dret de lesbianes, gais, bisexuals, trans* i intersexuals a poder viure amb igualtat de drets i lliures de discriminacions i violències.
La data commemora els fets de Stonewall, de 1969, a la ciutat de Nova York, en què persones dels col·lectius LGBTI+ es van revoltar en protesta per la persecució que patien. La mobilització va representar una presa de consciència col·lectiva, que va esdevenir l'inici d'una intensa lluita pels drets de les persones LGBTI+ arreu del món.
Amb la declaració aprovada aquest dimarts, el Govern vol refermar, una vegada més, el seu compromís en la defensa dels drets de les persones LGBTI+ i en la lluita contra les discriminacions i les violències per raó d'orientació sexual, identitat i expressió de gènere.
El text reivindica enguany el dret de les persones a poder viure la seva identitat amb plenitud en totes les etapes de la vida sense haver de patir desigualtats, discriminacions o violències. Així, es reivindica «el dret de la infància a expressar la seva identitat de gènere sense que vingui cap autobús a negar-ne l'existència», «el dret d'adolescents i joves a no patir assetjament a l'escola i a expressar-se lliurement», «el dret a formar una família amb una persona del mateix sexe i que no et preguntin per qui és el pare i la mare» o «el dret de les persones grans a no haver de tornar a l'armari quan perden autonomia personal i han de viure en una residència».
El document anima a defensar aquests drets «dia a dia i des de tots els àmbits» i recorda que el seu assoliment s'ha aconseguit després de molts anys de lluites. A més d'esmentar la revolta de Stonewall, es recorden les lluites que van protagonitzar les dones trans* el 1977, quan van posar el seu cos davant la policia durant la primera manifestació LGTBI+ a Barcelona, en protesta per una llei franquista que criminalitzava el col·lectiu. També es rememora com, des del moviment associatiu català, es van impulsar campanyes d'educació sexual als anys 80 i 90 per aturar el VIH o com les diverses entitats han perseverat per aconseguir l'aprovació de lleis d'igualtat i per combatre l'LGTBI-fòbia en tots els àmbits socials.
El document conclou que «totes aquestes lluites han fet de Catalunya un país capdavanter en la lluita a favor de la justícia i els drets humans» i insta els poders públics a preservar aquests drets «a partir del desplegament de les lleis igualtats i de polítiques públiques que garanteixin l'accés de totes les persones als recursos i serveis a tot el territori, tal com es fa des de la Xarxa de Serveis d'Atenció Integral LGBTI (SAI), recentment reconeguda per la Comissió Europea amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.» El text acaba interpel·lant el conjunt de la societat perquè aquests drets «s'exerceixin i es defensin de manera col·lectiva».
El Govern recull les reivindicacions del Consell Nacional LGBTI+
A més de la Declaració institucional del Dia Internacional de l'Orgull o per a l'Alliberament LGBTI+, l'Acord de Govern aprovat aquest dimarts inclou també un recull de les reivindicacions de les entitats membres del Consell Nacional LGBTI+, òrgan consultiu del Govern.
Les demandes aborden qüestions com les dificultats que encara troben les persones trans* i les famílies homoparentals en el Registre Civil, la protecció internacional i l'acollida de persones LGBTI+ que es troben en situacions de vulnerabilitat en els països d'origen, o la formació del professorat en matèria de diversitat i de la realitat LGBTI+.
També es reclama a les administracions altres qüestions com que estudiïn com regular els proveïdors d'Internet i de les xarxes socials per reforçar la protecció contra els discursos d'odi, donar a conèixer i seguir enfortint la xarxa de Serveis d'Atenció Integral LGBTI+, facilitar la incorporació sociolaboral de les persones trans*, millorar l'accés a la informació de les persones del col·lectiu LGBTI+ amb discapacitat sensorial o física en igualtat de drets, i crear espais inclusius i segurs per a les persones grans LGBTI+.
En l'àmbit de la salut, el Consell demana garantir el dret a reproducció assistida a les dones lesbianes i els homes trans*, i seguir descentralitzant el Servei Trànsit. Finalment, el Consell reclama tenir molt presents les especificitats del món rural en l'elaboració de les polítiques públiques LGBTI+, i disposar d'un avantprojecte de llei trans* catalana per tal que pugui ser debatut i aprovat al Parlament de Catalunya.
