Natàlia Mas Guix: "Hem de deixar d'amplificar els discursos apocalíptics que obvien que l'economia catalana avança en la bona direcció"
Assegura que la situació de l'economia catalana és "gairebé una heroïcitat" si es tenen en compte els importants greuges de finançament i d'inversions que pateix CatalunyaLamenta "l'ofec inacceptable" que representa per a Catalunya l'objectiu de dèficit zero per a les comunitats autònomes, mentre l'Estat es reserva el 100% de marge de manera unilateral
La consellera d'Economia i Hisenda de la Generalitat, Natàlia Mas Guix, ha assegurat avui que "l'economia catalana avança en la bona direcció" i "amb fortaleses creixents". Per aquest motiu, "hem de deixar d'amplificar els discursos apocalíptics" i "mirar més a Europa, més al món i menys a Madrid", ha subratllat. La màxima responsable de les finances del Govern català ha fet aquestes declaracions durant una conferència en el marc de la XXXVIII reunió del Cercle d'Economia que se celebra aquests dies a la ciutat de Barcelona.
Davant una nodrida representació del món econòmic i social del país, Mas Guix ha justificat les seves afirmacions recordant que, des de la sortida de la crisi financera, el PIB català ha entrat en una trajectòria de creixement sostingut i superior a la mitjana de la zona euro, "amb excepció només del 2020 amb la irrupció de la pandèmia de la Covid-19". A més, ha afegit que, des de fa uns anys, Catalunya lidera la captació estrangera productiva a l'Estat amb projectes arreu de la geografia com els realitzats recentment per les multinacionals ILJIN Materials al Baix Camp o Kronospan a les Terres de l'Ebre. "Les inversions no aterren a territoris amb decadència, sinó allà on hi ha dinamisme i unes institucions que acompanyen", ha destacat.
Per a la consellera, que "l'economia catalana i també els nostres serveis públics es trobin en aquesta situació és gairebé una heroïcitat si es tenen en compteels importants greuges de finançament i d'inversions que patim". En aquest sentit, ha posat com a exemples el dèficit fiscal "crònic" que pateix Catalunya, "l'alarmant" baixa inversió en infraestructures de l'Estat espanyol, la revisió del model de finançament autonòmic pendent des del 2014 o el repartiment del dèficit autoritzat per la Comissió Europea per al 2023. Sobre aquest darrer punt, Mas Guix ha explicat que el Govern de l'Estat s'ha reservat de forma unilateral el 100% del marge de dèficit, obligant les comunitats autònomes a un dèficit zero i els ajuntaments a un superàvit del 0,2%. "És un ofec inacceptable exigir que ajustin els altres i, precisament, les administracions que sostenim els pilars de l'estat del benestar i hem d'executar inversions estratègiques per al territori", ha afirmat.
"Ens hem d'acostumar a viure en un món de màxima incertesa"
Durant la seva intervenció, la consellera ha advertit que "ens hem d'acostumar a viure en un món de màxima incertesa", en un context que està canviant "a un ritme vertiginós" i en el qual conflueixen els "grans moviments tectònics" de l'economia, com són el demogràfic, la formació de nous blocs geopolítics o el canvi climàtic. Un context que pot suposar "una oportunitat d'or per a Catalunya" i que pot tornar a situar la indústria i la tecnologia com a "eix vertebrador" de l'economia catalana. Mas Guix ha assenyalat la voluntat del Govern de "tornar a fer política industrial després de molts anys d'inacció", com ho demostra el Pacte Nacional per a la Indústria, elaborat conjuntament amb els agents econòmics i socials del país.
Seguint en aquesta línia, la consellera ha fet referència als fons Next Generation, com "una oportunitat única i històrica" que "corre el risc de perdre el seu potencial si no se'n corregeix la governança, excessivament centralista i poc orientada a projectes realment transformadors", ha lamentat. Tal com han demostrat els errors comesos en diverses convocatòries, com el PERTE del vehicle elèctric, del qual només es va adjudicar un 30% de l'import pressupostat, i que va posar en risc el projecte d'electrificació de Seat a Martorell. Projecte que es va salvar gràcies a l'aportació del Govern català "no amb fons europeus, sinó amb recursos propis", ha recordat.
"Situar Catalunya a l'avantguarda europea"
En la darrera part del seu discurs, la consellera s'ha centrat en els "projectes de futur" que Catalunya té avui en marxa i que es troben repartits arreu del territori, tant en sectors consolidats com emergents.
En concret, Mas Guix ha explicat que el Govern està treballant en tres exemples paradigmàtics "que han de situar Catalunya a l'avantguarda europea": el primer, una planta de producció de xips en materials avançats que se situaria entorn del Sincrotró Alba; el segon, un projecte que podria ser finançat amb fons europeus i que permetria dotar el Banc de Sang i Teixits de la infraestructura adient per donar suport a empreses i 'startups' que desenvolupin iniciatives en l'àmbit de les teràpies avançades; i, finalment, una inversió estratègica al Port de Barcelona en el camp de la proteïna alternativa -basada en vegetals, algues, insectes o fermentacions- i, en paral·lel, una planta on assajar productes i tecnologies en aquest àmbit de la mà de les grans empreses d'alimentació catalanes.
"Aquests són alguns exemples d'un país viu, en el qual les institucions, empreses i societat civil hem de col·laborar per situar-nos entre aquells que lideraran la nova economia", ha conclòs.
