Serret reclama des de Brussel·les "polítiques europees" que ajudin a "fer front a les conseqüències de la crisi climàtica"

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

La consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, ha viatjat a Brussel·les, on ahir va participar, amb l'ambaixador ucraïnès a la UE, a la presentació de l'exposició 'La vida venç la mort. Ucraïna avui' a l'Espai Catalunya Europa, i avui ha intervingut a la 155a sessió plenària del Comitè de les Regions, a la Comissió Europea.

Serret ha participat en el debat sobre escassetat d'aigua i sequera. En la seva intervenció, la consellera ha recordat que "el canvi climàtic evidentment té conseqüències, com la sequera, i aquestes conseqüències no coneixen fronteres". Per tant, "fan falta polítiques europees, que ens ajudin a fer-hi front, i per abordar-ho d'una manera integral", ha assenyalat.

També ha recordat que "la Mediterrània és l'àmbit en què més es fa sentir aquesta sequera", i ha explicat que, a Catalunya, el 2022 la temperatura mitjana va pujar 2,7 °C i, actualment, "les reserves dels nostres pantans, de les conques internes que gestionem, estan al 25%, en una situació crítica".

"Des del 2021, el Govern de la Generalitat hem impulsat accions d'anticipació, planificació, diàleg i inversió", ha explicat Serret. El Govern treballa amb un pla de gestió de l'aigua pel període 2022-2027 dotat amb més de 2.400 milions d'euros. "Amb aquests diners volem impulsar inversions: per produir més aigua, amb dessalinització, regeneració, també modernitzant el regadiu, i amb altres accions per ser molt més eficients", ha explicat.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Per això, però, cal també la gestió del medi, "amb inversions per acompanyar i afavorir els ecosistemes i el cicle de l'aigua". I, segons Serret, el més important de tot és tenir "una governança basada en consensos entre tots els actors, principalment el sector primari, i acompanyant molt els municipis".

A Catalunya, el Govern de la Generalitat gestiona el 52% del territori, el 90% de la població i el 40% en recursos hídrics. L'altra part del territori està gestionada i depèn de la Confederació de l'Ebre. "Ens hem trobat que la part gestionada per la Confederació de l'àmbit estatal no ha tingut suficient planificació, han arribat tard i s'han pres mesures sense consens, cosa que ha agreujat la crisi", ha denunciat la consellera Serret al plenari del Comitè de les Regions.

"Ens hi va la vida", ha declarat amb contundència. "Hem de poder actuar amb governança multinivell", ha insistit,"i per això proposem la macroregió mediterrània, per fomentar aquesta cooperació multinivell, ser més eficients i que els reptes mediterranis s'entenguin com uns reptes europeus, amb més estratègia i més impacte local positiu". Perquè "el futur de la Mediterrània i de la Unió Europea van junts", ha conclòs.

Podeu descarregar-vos i veure la intervenció sencera de la consellera a la sessió plenària del Comitè de les Regions aquí.

Estas imágenes pertenecen a Página Oficial del Govern

Reunió amb el secretari d'Estat de Baden-Württemberg

En la segona jornada del seu viatge a Brussel·les, la consellera Serret també s'ha reunit amb el secretari d'Estat de Baden-Württemberg, Florian Hassler. A la trobada, Serret i Hassler han tractat les prioritats de la xarxa de cooperació dels Quatre Motors per a Europa (dels quals Catalunya i Baden-Württemberg en formen part juntament amb la Llombardia i Alvèrnia-Roine-Alps) i les iniciatives compartides en la sobirania energètica i digital.